"Crescendo" judicial d'una cacofonia!

A casa, dels cinc que som quatre fan música i, naturalment, toquen instruments: el piano, la flauta travessera, la guitarra, el saxo, el "cajón"...

A la comunitat de veïns ja fa anys es va decidir que més enllà de les 10 de la nit no es podia estudiar música, en benefici del descans dels veïns. És clar que aquesta mesura de "silenci" també és aplicable a d'altres activitats igualment sorolloses (escoltar música, mirar la TV, jugar...) que, en cas de practicar-se, cal fer-ho tenint present la necessitat del descans veïnal.

Fins a data d'avui no hem rebut cap queixa i espero que per molts anys, doncs són molts els anys d'estudi i assaig musical que els espera a la meva dona i a les meves filles!

A casa no s'estudia amb la intensitat que deuria fer-ho, al seu dia, la pianista i concertista de Puigcerdà Laia Martín! És evident que no és el mateix escoltar un concert de piano que l'assaig de la concertista, i menys el seu aprenentatge al llarg dels anys, però d'aquí a denunciar-la!

En aquest cas la música sembla, des de fora, tan sols el pretext d'una relació veïnal complicada, per dir-ho d'alguna manera.

En tot cas em sembla fora de lloc que una estudiant de piano, ara concertista, es pugui afrontar en un judici a una pena de set anys i mig de presó pel simple fet d'estudiar!

Puc entendre les molèsties que pot causar un estudiant musical, com les que causa un nadó que plora desconsoladament, una discussió domèstica pujada de to, un gos que borda o, simplement, un televisor o reproductor de música amb el volum massa alt! Puc fins i tot entendre que certa reiteració pugui posar nerviós, fins al punt d'alterar els nervis...

En la partitura d'aquest cas ningú ha sabut parar el "crescendo" i ara la música, que ha pres ja un to judicial, ha esdevingut una molesta cacofonia!