Quant pesa Girona al PSC?

Foto: Adrià Costa via Nació Digital.

Aquest nou curs polític ha començat molt animat en general, marcat inevitablement per la manifestació de l’11 de setembre, i en particular tens dins el PSC, fruit dels canvis que Pere Navarro ha fet en la direcció del grup parlamentari socialista.

Els canvis responen a la necessitat de la comissió executiva del PSC de tenir un major control del grup parlamentari, culminant així el procés de renovació del “Nou PSC” sortit del 12è Congrés, celebrat a finals de 2011; hom podia entendre que els càrrecs de Joaquim Nadal i Miquel Iceta, president i portaveu del grup parlamentari respectivament estaven en una mena d’estat d’interinitat des del passat el 12è Congrés.

Aquesta és la lectura dels canvis en clau interna, canvis que, present decisions, enforteixen el lideratge de Pere Navarro, marcant ell l’agenda política, el pols i les cares visibles del PSC. Però aquests canvis han tingut altres lectures, la més interessant, també interessada, la de l’escapçada catalanista, simbolitzada, deixant de banda Miquel Iceta, pel pas enrere que Pere Navarro ha fet fer a Joaquim Nadal, Marina Geli i Laia Bonet.

El PSC es troba en ple debat del seu eix nacional; el vot díscol d’ Ernest Magarall al Pacte Fiscal l’ha obert com un meló, i s’ha fet més públic i evident, reforçat també pels canvis en el sí del grup parlamentari, amb el posicionament i participació del partit i la militància a la manifestació de l’11 de setembre.

En el context proper a la Diada, aquests canvis han fet més evident el debat intern i l’han externalitzat, fent-lo més públic, també més publicat. Aquest debat viu i obert penso que pot ser positiu de cares al proper procés de primàries que viurà el PSC, un procés que obliga a qui vulgui participar-hi a fixar posicions, un procés que ha de permetre que el PSC s’obri de nou a la societat, un procés que pot marcar el futur del partit, també davant la incertesa d’unes possibles eleccions anticipades.

Però més enllà de la lectura interna i de l’eix nacional, a mi també em preocupa especialment la lectura dels canvis del grup parlamentari en clau territorial, en clau gironina. Girona ha perdut pes dins la comissió executiva del PSC; Joqauim Nadal en formava part en tant que president del grup parlamentari i la seva absència no és només una pèrdua de quantitativa, també es qualitativa! No és un socialista més Joaquim Nadal, ni a comarques gironines ni a Catalunya!

Sense Joaquim Nadal el pes de la Federació del PSC de les comarques gironines a la comssió executiva del partit recau ara sobre Marina Geli, que per la seva banda ha perdut pes dins el grup parlamentari, i Iolanda Pineda. Juli Fernández, primer secretari del PSC a les comarques gironines, ja ha reclamat, encertadament, que el socialisme gironí ha de recuperar pes dins el PSC.

Però al costat del nombre de representants també és rellevant el pes que el PSC de les comarques de Girona té dins el PSC a nivell ideològic, sobretot pel que fa a l’eix nacional. A comarques de Girona el PSC és tan divers com ho és  a Catalunya, però la meva percepció és que en general el perfil catalanista predomina més; són algunes de les agrupacions de les comarques de Girona les que més han defensat, en els darrers congressos, la proposta del grup parlamentari propi.

Quant pesa Girona dins el PSC? És evident que avui menys que ahir, quantitativament i qualitativament. Caldrà veure, en el proper moviment que viurà el PSC (les primàries), si des de Girona som capaços de recuperar el pes perdut. Marina Geli pot ser-ne la clau.

Article publicat a GironaInfo.cat el passat divendres 14 de setembre de 2012