divendres, 23 de juliol de 2010

El PSC no era l'adversari, el PP sí que somriu...



Daniel Fernández està molest, fins i tot diria que indignat, en aquest vídeo, i penso que no n'hi ha per menys. Ell havia fet bé la feina, el PSC i el PSOE havien fet bé la feina presentant una resolució sobre l’Estatut al Debat de Política General al Congrés. Però la resolució finalment no es va aprovar essencialment perquè CiU no li va donar suport, arrossegant així altres grups... Realment per CiU la resolució socialista pactada sobre l'Estatut, va ser utilitzada més com a arma política de desgast al PSC que no pas com una oportunitat perquè la majoria del Congrés de Diputats es pronunciés en defensa de l'Estatut de Catalunya.

És legítim i forma part del joc de la política, que no sempre és noble, però ha mostrat, en aquesta ocasió, que per davant de l'Estatut aquesta setmana la prioritat de CiU ha estat mirar de minar el PSC forçant, amb èxit, que el PSC no votés diferent que el PSOE al Congrés; i a més ho ha fet utilitzant part d'una resolució aprovada al Parlament de Catalunya que malgrat el seu grup va donar-hi suport ni tan sols va signar...

Aquest era el veritable objectiu de CiU, que els Diputats del PSC votéssin en el mateix sentit de vot que els del PSOE; el seu interès no era qe votéssin diferent i, encara menys, votar juntament amb el PSC i el PSOE una resolució en defensa de l'Estatut que podria haver estat aprovada poer la majoria del Congrés...

De fet amb el seu tacticisme electoral, impedeint l'aprovació al Congrés de la resolució presentada pel grup socialista sobre l'Estatut, CiU va satisfer fins a l'extenuació el PP, que temia que la majoria del Congrés pogués aprovar una resolució en defensa de l'Estatut...



Té pressa CiU per guanyar les eleccions al Parlament, per això no va saber llegir que aquesta setmana al Congrés de Diputats l'adversari no era el PSC...

--------------------------------------