dimecres, 3 de febrer de 2010

Josep Oliver: Cap a on va l'economia?

Abans d'entrar en matèria crec necessari advertir que els apunts que a continuació llegireu corresponen a una ponència que Josep Oliver i Alonso, catedràtic d'economia aplicada de la UAB, va fer a finals de novembre de 2009 en el marc de la jornada Encarem la crisi, organitzada pel Consell Econòmic i Social de Girona (CESGI).

El què llegireu són les notes que jo vaig prendre de la seva intervenció, pel què  entendreu que no necessàriament són cites literals i, naturalment, que no recullen tot el què aquell dia va dir, tan sols el què jo vaig recollir, doncs a voltes hom prefereix escoltar atentament en comptes de d'escoltar per prendre notes...

Aquesta és, doncs, la transcripció dels apunts que vaig prendre:

El futur no és dolent; començarem a veure taxes de creixement (inter trimestral) de l’activitat econòmica properament (4rt trimestre del 2010).
El pitjor de la crisi va passar entre l’octubre del 2008 i el març de 2009.
Caldria compartir un diagnòstic; ara no es comparteix per diferents interessos (entenc que es refereix sobretot a nivell polític) a curt termini.
Ens costarà anys recuperar el nivell d’estat del benestar que hem tingut aquests darrers anys: ocupació, PIB, renda habitant...
Després de la dècada prodigiosa ara estem en anys difícils, dels que ens en sortirem.



El pitjor de la crisi ha passat, si no hi ha una nova recaiguda econòmica exterior, però la preocupació és què passarà al futur immediat quan s’acabin els estímuls fiscals i monetaris que s’han endegat darrerament.
Perquè ja ha passat el pitjor de la crisi?
. La destrucció dels llocs de treball s’ha frenat a partir del març (de 2009), el ritme de destrucció s’ha alentit.
. La taxa d’atur s’ha clavat al 16% des de la primavera.
. El gruix de llocs de treball que s’havien de perdre, fruit sobretot de la sobreocupació pels excessos de la construcció, ja s’han destruït: un 30% de la construcció, un 20% de la indústria i un 2% dels serveis.
. La destrucció d’ocupació al sector industrial ha estat vinculada al col•lapse de la fallida financera.
Sortirem de la crisi però els problemes seguiran durant la recuperació, entre ells el gran deute derivat de la multitud de crèdits privats per finançar la compra d’habitatge i el consum entre els anys 1998 i 2008.
A la columna de passius per afrontar la crisi hi tenim:
Un gran deute que costarà molt de reduir:
. Les famílies estan molt endeutades i han adoptat comportaments d’austeritat en la despesa i d’estalvi, fet que afecta al consum i a la inversió.
. El sector privat / empresarial també s’ha endeutat molt, tenint efectes especialment negatius l’endeutament dels sectors immobiliari i de la construcció.
D’altra banda el sector públic ha fet un gran esforç per pal•liar els efectes de la crisi, generant també un major endeutament públic per l’increment de despesa social i d’inversió, però amb una important baixada dels ingressos.
Es produeix una manca de capacitat de generar renda per la destrucció d’activitat que ha causat la crisi.
D’altra banda cal tenir present que una notable part del creixement de la dècada prodigiosa s’ha alimentat pel xoc immigratori, que ha tingut un gran impacte en el mercat de treball, en el sector immobiliari i que ha generat també molta demanda interna, un fet que, comparativament, no ha afectat tant a d’altres països. Es preveu, però, que els propers anys hi hagi un alentiment de la immigració.
El nombre de noves llars disminueix degut a aquests canvis demogràfics i a l’inici de la fi de l’efecte demogràfic del baby boom de finals dels ’60 i principis dels ’70 (argumenta que els nascuts durant aquell període ja han pràcticament satisfet la seva necessitat d’habitatge).

La globalització segueix produint efectes sobre la nostra economia: la deslocalització genera la necessitat de canvis i reconversió dels sectors.
Una altra característica d’aquesta crisi és que és la primera que afrontem sense devaluar la moneda.
Tindrem la recuperació en un entorn internacional més agressiu i amb un entorn intern menys expansiu.
A més cal tenir present que prop del 70% dels aturats fruit de la crisi són persones treballadores de poca qualificació, amb estudis primaris, pel què caldrà invertir en formació per a la seva futura reabsorció laboral.
A la columna dels actius hi tenim:
Amb lleugeres oscilacions, entre els anys 1965 i 2005 a l’Estat hi ha uns 12 milions de llocs de treball; al 2007 hi havia a l’Estat 20,5 milions de treball i si bé és cert que amb la crisi hem perdut més de 2 milions de llocs de treball, ens quedarem amb uns 18 milions de llocs de treball.
L’endeutament és en gran part fruit de l’augment en la inversió productiva; en aquest sentit estem millor que fa deu anys.
Transitòriament tenim una demografia favorable.
Ens trobem a la zona Euro, en un espai d’estabilitat. Quin interès hipotecari tindríem si la nostra moneda fos encara la pesseta? (Oliver dona la dada del 18%, jo al 1995 he trobat una dada propera al 12%).

Què hem de fer? (en una frase)
Una redistribució justa (política fiscal) dels recursos (cohesió social i igualtat d’oportunitats).
En clau gironina vindran temps difícils pel turisme, un dels principals motors econòmics de la nostra economia, per una major competència d’altres destins, pel què cal tenir una especial cura del paisatge. A nivell més general, cal centrar els esforços en allò que sabem fer i fem bé, apostant per l’escala de valor i la qualitat.

Després de la ponència i revisant els apunts que vaig prendre em va venir la imatge d'haver superat el pitjor de la tempesta però, malgrat ens sembla veure un tros de terra que trenca la línia de l'horitzó, la nostra barca  sura al bell mig del mar, mig malmesa, i tenim encara algunes reparacions per fer-hi, per poder remar amb decisió i força, cap allà on ens sembla que trobarem terra ferma...

Acabada la ponència es van presentar experiències d'empreses gironines que, d'alguna manera, en la meva particular imatge van prendre la forma de fars, punts de referència imprescindibles per guiar la barca a bon port...

-----------------------------------------

pd1: acabada la ponència de Josep Oliver va internevir, en el torn obert pel públic, Tomàs Sobrequés, Director General del Parc Científic i Tecnològic de Girona qui, parafrasejant Bill Clinton, va sentenciar: potser hauríem de dir: És l’L estúpid?

pd2: empreses que van participar a la jornada explicant la seva experiència:

pd3: Qui també va escoltar Josep Oliver en aquesta ponència i n'ha escrit al seu bloc és la diputada al Parlament Pia Bosch, dins el seu apunt de principis de desembre Notícies sobre l’economia de Girona.