dimecres, 26 de novembre de 2008

Enyorant un agradable racó de lectura

Els dimarts a la tarda , quan no tinc altres obligacions, acompanyo a la Clàudia (9 anys) fins a Cervià de Ter on ella, d'1/4 a 3/4 de 7, va a un dels grups corals de l'Escola de Música del Gironès. El fet de quedar-s'hi només mitja hora fa que sigui preferible que em quedi (també la Sira, quan hi ha d'anar ella) a Cervià de Ter, en comptes de tornar a Sarrià de Ter per, moments després, haver de tornar-hi per recollir-la.

Les aules de l'Escola de Música del Gironès són, com el propi Ajuntament, al Monestir de Cervià de Ter. A principi de curs, quan les tardes encara eren assolellades i tot just el fred ens acaronava suaument les galtes, esperava a la Clàudia, durant aquesta mitja hora, assegut en un dels bancs que hi ha en el Claustre del Monestir amb un llibre entre mans...

Al llarg de les darreres setmanes algunes circumstàncies (viatge a Letònia, la Fira de Mostres i alguna reunió) no m'havien permès acompanyar a la Clàudia a Cervià de Ter, fins la setmana passada. Amb el canvi d'horari la foscor ja ens acompanya pràcticament quan sortim de Sarrià de Ter i el fred, més que acaronar-nos les galtes, s'endinsa dins nostre fins al moll de l'os...

El Claustre del Monestir aquests dies és fred i fosc, i l'espera s'ha traslladat dins l'edifici, en un passadís entre les aules de piano...

Aquests dos dimarts he enyorat el Claustre, he enyorat l'agradable estona de lectura envoltat d'unes quasi mil·lenàries columnes, gaudint de la tranquil·litat d'aquest Monestir, esdevingut equipament públic, tranquil·litat que s'intueix a la resta del poble...

La lectura segueix (hi he estat llegint, sobretot, el llibre Girona i la Guerra del Francès (1808 - 1814), publicat per l'Ajuntament de Girona, que recull les conferències sobre la Guerra del Francès que es van fer a Girona mesos enrere), naturalment, fet que converteix aquesta breu mitja hora en un petit tresor setmanal... Però desitjo, ara que sembla que definitivament l'hivern truca a la porta, que torni la primavera, que s'allargui el dia i que pugui tornar al Claustre, amb un llibre entre mans i 30 minuts per davant per fer, d'aquesta estoneta, un d'aquells petits moments anhelats setmana rere setmana...