dijous, 5 de juny de 2008

El GMS renta la cara al CAU

Josep Turbau va ser alcalde de Sarrià de Ter entre els anys 1991 i 2004; abans, l'any 1987 havia estat regidor. I abans de regidor havia tingut molta activitat veïnal a l'AAVV del Pla de l'Horta, entre d'altres.

De fa molts anys també està vinculat al Grup de Muntanya Sarrià (GMS), entitat de la que des de fa uns mesos n'és President. Després d'un interludi, d'una mena de guaret, Josep Turbau torna a posar a disposició, en aquest cas ara en una entitat, no només el seu lideratge, sobretot la seva iniciativa i capacitat d'engrescar la gent en projectes.

Per dir-ho clar: en Josep Turbau és un cul inquiet!. Ell i la nova junta directiva del GMS han imprès un nou ritme a l'entitat, millorant els mecanismes de comunicació interns i potenciant les activitats familiars.

Un dels encerts del GMS (no només de la nova junta, també de l'anterior) és l'organització d'un curs d'iniciació a l'escalada i el muntanyisme per mainada. La Irina, la meva filla mitjana, de sis anys, hi va engrescada cada dilluns!.

La seu del GMS és el CAU, una antiga pallissa d'una masia (Can Nadal) que no va sobreviure a la construcció de l'AP7. El CAU està situat a la Plaça de Can Nadal, a Sarrià de Dalt, just a sobre de la riera de Can Guilana, al costat de la pujada de Sarrià de Dalt. Aquest indret està novament amenaçat per les infraestructures (AP7 per aire, TGV per terra), però precisament per això cal reivindicar-lo.

D'entrada a petició del GMS l'Ajuntament ha barrat el pas a l'era que hi ha davant del CAU; a ningú se li escapa que és un espai ideal per fer-hi negocis amb substàncies prohibides... I recentment el GMS ha fet un important rentat de cara al porxo i els entorns del CAU.

Aquests darrers dilluns era habitual veure en Josep Turbau, també en Francesc Ortiz, l'Agustín Jaime [flikr] i d'altres voluntaris enfilats en una escala pintant el porxo, o escombrant-lo... Ara el CAU i el seu entorn tenen una altra cara...



Però el GMS no ha acabat la feina; caldria, diuen, cimentar el porxo i tancar l'entrada amb una reixa, de manera que permetés instal·lar-hi el rocòdrom que actualment és dins el CAU. Dins el CAU també caldria fer-hi millores, reforçar el terra del primer pis, fer-hi arribar aigua per un lavabo i, naturalment, mantenir el CAU i el seu entorn nets.

Josep Turbau, que va assistir al darrer Ple municipal, va demanar si amb el nou conveni amb la Fundació Joncs es podria fer la neteja de l'entorn del CAU. Serà possible. Pel que fa a la cimentació, la reixa i les instal·lacions (el CAU és un equipament municipal, protegit al catàleg de patrimoni) suposo que caldrà parlar-ne i esperar més endavant (els 100 € de pressupost previstos al 2008 no hi fan possible; ni tan sols els 300 del 2007), però coneixent en Josep Turbau i la seva troupe, segurament el GMS decidirà, com ha fet amb la neteja i la millora del porxo, posar-hi fil a l'agulla.

Josep Turbau segueix essent un activista, una persona compromesa amb el seu poble i les entitats. Ell, com en Jordi Cañigueral, són dos exemples de la vida que hi ha després d'una alcaldia... de fet després hi ha la vida de sempre, amb compromís social i ciutadà, sempre que siguin aquests els motivadors per exercir un càrrec públic, no la projecció personal de la pròpia carrera política... En Jordi a Justícia i Pau i en Josep al GMS en són dos exemples, però en podríem trobar moltíssims més...

Efectivament, hi ha vida després, i més enllà, de la política...

Té feina Josep Turbau al GMS, ell ho sap i l'afronta amb un equip, amb energia i, sobretot, amb moltes ganes i il·lusió.

Endavant i força!.