dimarts, 7 d’abril del 2009

Nou govern ZP després dels canvis ministerials

Tot just començat el segon any de la seva segona legislatura, el president Zapatero ha fet una remodelació del govern de l'Estat que és, finalment, quelcom més que un simple canvi nominal de ministres.

Personalment considero d'entrada que era un canvi molt necessari; caldrà veure, a partir del funcionament del nou govern en general, amb la seva nova estructura, i del treball dels nous càrrecs ministerials en particular, si a part de necessaris els canvis hauran estat també encertats.

Però per mi eren necessaris perquè semblava que Zapatero es trobava, darrerament, atrapat en el seu propi govern. Tot just un any després de les darreres eleccions Zapatero i el seu govern patien un desgast poc usual en un inici de segon any de mandat, encara que potser més comprensible en al final d'un cinquè, sobertot si la situació econòmica en general no és positiva, i encara pitjor si és de plena crisi econòmica acompanyada d'un augment exponencial de l'atur.

Zapatero havia de moure fitxes i ara és un bon moment per refer el govern de l'Estat, sobretot per afrontar el què quieda de mandat amb la crisi com a inevitable company de viatge, però també per afrontar amb garanties i amb força la propera presidència europea al primer semestre del 2010.

Naturalment, sobretot en clau catalana, hi ha un parell de temes pendents que faria bé de resoldre: compliment de l'Estatut i finançament. Si en general Zapatero ha patit un gran desgast durant aquest primer any del segon mandat, a Catalunya també ha perdut gran part del crèdit que tenia, pel què per seguir fent bó el nostre eslògan de campanya (i dic nostre perquè l'eslògan era del PSC) quan toqui rendir comptes a principis del 2012,

En qualsevol cas, malgrat córrer el risc de ser titllat d'innocent per propis i extranys, confio que servirà, aquesta remodelació, per enfortir el govern de l'Estat i per afrontar, d'una manera satisfactòria, els deures que té pendents, especialment amb Catalunya, també els de caràcter general.

La remodelació ha estat també estructural, destacant la creació d'una nova vicepresidència, quedant-ne així tres, les dues primeres, com ha destacat Lourdes Muños Santamaría, en mans de dues ministres [Nou govern de Zapatero. 2 dones vicepresidentes].

També destaca el ministeri de cooperació territorial a mans del veterà Manuel Chaves, qui serà especialment observat des de Catalunya (i temo que des d'arreu de l'Estat) o la vinculació de les polítiques socials amb les de sanitat, canvi fet en clau de la llei de dependència, especialment per a millor coordinació del seu desplegament.

Pel que fa a les novetats, destaquen especialment Ángel Gabilondo, germà d'Iñaki Gabilondo, i Ángelez González-Sinde, coneguda per la seva defensa dels drets d'autor i per tant contrària a les descàrregues equines, de qui ja comença a rodar un nou apel·latiu, aparegut (o trobat) en aquest cas via twitter: Ya tenemos mote: SINDEscargas.

Aquesta és, doncs, la nova composició del nou govern Zapatero:

- President del Govern: Jose Luis Rodríguez Zapatero
- Vicepresidenta primera i ministra de la Presidència: María Teresa Fernández de la Vega
- VICEPRESIDENTA SEGONA i MINISTRA D'ECONOMIA i HISENDA: ELENA SALGADO
- VICEPRESIDENT TERCER i MINISTRE DE COOPERACIÓ TERRITORIAL: MANUEL CHAVES
- Ministre d'Afers Exteriors: Miguel Ángel Moratinos
- Ministre de Justícia: Francisco Caamaño
- Ministra de Defensa: Carme Chacón
- Ministre d'Interior: Alfredo Pérez Rubalcaba
- MINISTRE D'EDUCACIÓ: ÁNGEL GABILONDO
- MINISTRE DE FOMENT: JOSÉ BLANCO
- Ministre de Treball i Inmigració: Celestino Corbacho
- Ministre d'Indústria, Comerç i Turisme Miguel Sebastián
- Ministra de Mediambient i Medi Rural i Marí: Elena Espinosa
- MINISTRA DE CULTURA: ÁNGELES GONZÁLEZ-SINDE
- MINISTRA DE SANITAT i POLÍTIQUES SOCIALS: TRINIDAD JIMÉNEZ
- Ministra d'Habitatge: Beatriz Corredor
- Ministra d'Igualtat: Bibiana Aído
- Ministra de Ciència i Innovació: Cristina Garmendia

Els buscadors i la viquipèdia deu treure fum aquestes hores amb les cerques dels perfils dels nous càrrecs ministerials, especialment González-Sinde i Gabilondo... I sobretot es recorrerà a les hemeroteques per cercar aquelles declaracions incisives, desafortunades...

Veurem, segurament demà, la foto de família del nou govern Zapatero... I començarem a escoltar, a partir d'avui, valoracions per a tots els gustos sobre aquests canvis ministerials... Zapatero ha mogut fitxa, caldrpa veure ara quin joc farà...

-------------------------------

pd: titulars del comunicat de...
La Moncloa: El Presidente informa de los cambios en la composición del Gobierno.
del PSOE: Zapatero cambia el Gobierno para afrontar los retos del futuro con "un nuevo impulso y más fortaleza".

i del PSC: El PSC saluda el nou Govern Zapatero.

Plans i agents per la igualtat a les empreses

El divendres de la setmana passada el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicava les convocatòries per a l’any 2009 de plans i agents d’igualtat, seguint, ambdues convocatòries, les bases que les regeixen des de l’any 2007 [Ordre de bases (Ordre TRE/318/2007, de 31 d'agost. DOGC 4966, de 12 de setembre de 2007)].

És a través d’aquestes dues línies de subvencions de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball (DGIOT) del Departament de Treball facilita a les empreses el desenvolupament de plans d’igualtat i la implantació de la figura de l’agent per la igualtat.

Així doncs el DOGC va publicar el passat 3 d’abril la Resolució TRE/845/2009, de 23 de març, per la qual es fa pública la convocatòria de l'any 2009 per a la concessió de subvencions destinades a la promoció de la figura de l'Agent per la igualtat d'oportunitats entre dones i homes a les empreses de 100 o més persones treballadores. Per aquesta convocatòria cal tenir present que el termini de presentació de es sol·licituds finalitza el divendres 15 de maig de 2009.

D’altra banda pel que fa als Plans d’igualtat el DOGC va publicar, també el passat divendres 3 d’abril, la Resolució TRE/846/2009, de 23 de març, per la qual s'obre la convocatòria per a l'any 2009 per a la concessió de subvencions destinades a l'establiment d'un projecte per al foment de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'àmbit de les relacions laborals a Catalunya. Per aquesta convocatòria cal tenir present que el termini de presentació de les sol·licituds finalitza el divendres 8 de maig de 2009.

Al web del Departament de Treball també hi trobareu aquests documents per a sol·licitar les subvencions, que cal remarcar que són incompatibles entre elles:
Sol·licitud d'ajut per a la concessió de subvencions (G146NRL-029)
Memòria inicial descriptiva del projecte (G146NRL-031)

A la Jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat a les empreses una tècnica de la DGIOT dels serveis territorials del Departament de Treball a Girona va exposar aquesta presentació sobre els plans i els agents d’igualtat a les empreses.

Perquè implantar Plans d’igualtat?

1. Per normativa

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, estableix que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral i a adoptar mesures -que s’hauran de negociar i acordar amb la representació legal dels treballadors i treballadores- per evitar qualsevol tipus de discriminació entre dones i homes en la seva organització.

La Llei estableix que:
. Les empreses de més de 250 persones en plantilla i les que estiguin obligades pel seu propi conveni col•lectiu, o perquè s’ha acordat en un procediment sancionador com a substitució de les sancions accessòries, hauran d’elaborar un Pla d’igualtat.

. Per a la resta d’empreses la implantació de plans d’igualtat és voluntària, prèvia consulta a la representació legal de les persones treballadores.

2. Pels millors resultats empresarials

Tots els estudis realitzats sobre la implantació deplans d’igualtat corroboren que:

. La seva implantació ha significat una reducció de la rotació, l’absentisme, la fuga de talents i l’estrès de les persones treballadores.
. Augmenta la motivació, el compromís i la satisfacció amb la feina.
. Millora el clima laboral.
. S’aprofita tot el potencial i talent del 100% de la plantilla.
. Es dóna un major orgull de pertinença a l’estructura.

I tot això redunda en una major competitivitat i millora dels resultats econòmics de l’empresa.

3. Per contribuir en una nova cultura empresarial

. L’empresa esdevé un referent de bones pràctiques i responsabilitat social.

. L’empresa inverteix en una imatge socialment responsable i es diferencia de la competència.


Què és un Pla d’igualtat?

És un conjunt ordenat de mesures (adoptades desprès de la realització d’una diagnosi) que tendeixen a aconseguir, en l’empresa, la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i evitar, d’aquesta manera, qualsevol discriminació per raó de sexe.
Ha d’incloure i afecta la totalitat de l’empresa, és a dir, la totalitat de les àrees, divisions, departaments, etc i la totalitat de les persones que hi treballen.

Àmbits en els quals ha d’actuar:

Llenguatge i comunicació no sexista.
Accés i permanència al mercal laboral.
Classificació professional.
Promoció.
Formació.
Retribucions.
Ordenació del temps de treball per afavorir la conciliació entre la vida personal i laboral.
Prevenvió de l’assetjament sexual i per raó de sexe.
Altres: mobilitat, salut i seguretat laboral.

Procés per a la implantació d’un Pla d’igualtat

1. Iniciativa
2. Disseny i elaboració
3. Implantació
4. Avaluació i seguiment

1. Iniciativa

La direcció de l’empresa – d’acord amb el que estableix la legislació laboral – pren la decisió d’endegar un Pla d’igualtat.

Es designen les persones responsables que, conjuntament amb la representació legal de treballadores i treballadors, elaboraran i portaran a terme la implantació i seguiment del Pla.

Es realitza una diagnosi per conèixer la realitat de l’empresa i la situació de partida.

Es fa una anàlisi dels resultats de la diagnosi i detecció dels punts forts i febles a partir dels quals caldrà determinar els objectius i les futures actuacions.

2. Disseny i elaboració

Es defineixen dels objectius a assolir.
Es determinen les estratègies i actuacions.
Es temporitzen les estratègies i actuacions
Establiment dels indicadors d’avaluació i seguiment.
S'assignen els recursos humans i econòmics necessaris.
S'informa i es fa difució de la política d’igualtat d’oportunitats de l’empresa i del Pla d’acció.

3. Implantació

Una vegada dissenyat, negociat, dotat dels recursos necessaris i donat a conèixer el pla d’igualtat, cal procedir a la implementació i execució de les diferents accions de millora tenint en compte la seva temporització i la participació permanent dels diferents agents.

4. Avaluació i seguiment

S'avalua el Pla, els seus resultats i el grau d’assoliment dels objectius.

L’empresa inverteix en una imatge socialment responsable i es diferencia de la competència.


L'agent d’igualtat d’oportunitats en el treball

1. Definició

L’agent d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes és aquella persona professional, amb formació especialitzada, que dissenya, implementa, coordina i avalua polítiques d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral.

2. Funcions

Coordina la realització de la diagnosi de la unitat de treball per tal de conèixer en profunditat quines són les possibles situacions de desigualtat que es produeixen.

Coordina l’elaboració de plans d’actuació per a desenvolupar dins l’empresa, conjuntament amb les persones representants dels treballadors i treballadores.

Dirigeix i coordina la implementació de les mesures incloses en el pla d’igualtat per tal de garantir-ne l’aplicació.

Avalua el grau de compliment de les diferents accions incloses en el pla, fent-ne el seguiment posterior i determinant nous elements de millora d’acord amb els resultats assolits.


A les empreses estan plenament consolidats (haurien d'estar-ho) els plans de prevenció de riscos laborals, hi ha els tècnics i delegats de prevenció i les empreses prenen i apliquen mesures per prevenir els riscos laborals de les persones que hi treballen. En la mateixa línia d'aquí uns anys haria de passar quelcom semblant respecte els plans d'igualtat, no només pel simple compliment d'una llei, sinó pel convenciment que la igualtat no només afavoreix a les dones, sinó que tot allò millor que s'assoleix en clau d'igualtat de gènere afavoreix també als hormes i, en aquest sentit, pot afavorir també a les empreses, al seu posicionament al territori (RSC), a la seva política de recursos humans i a la seva comptetitivitat. Les empreses tenen a la seva disposició eines i recursos, moltes també tenen la voluntat de treballar per la igualtat d'oportunitats... I cada any en són més...

dilluns, 6 d’abril del 2009

Ocasional trobada amb Maria Badia a Brussel·les

Maria Badia és la candidata del PSC a les properes eleccions europees. Miquel Iceta ha destacat que “Maria Badia serà l'única cap de llista a les europees que simultàniament hagi votat a favor de l´Estatut i de la Constitució Europea”. És una bona euro diputada i serà una excel·lent candidata.

Ha estat generós Raimon Obiols renunciant a ser candidat en favor de Badia, generós amb Badia, amb qui treballa des de fa molts anys, però també, penso, amb el PSC. La trajectòria de Raimon Obiols és molt dilatada i és, avui per avui, un dels grans actius del partit, un gran polític que va saber bregar de valent, en clau catalana, durant el pujolisme, i després treballant des d'Europa. Obiols lidera ara la Causa Comuna, però no deixarà la seva responsabilitat d'euro diputat, doncs serà el número dos del PSC a les europees...

Deia recentment Obiols que "és impresentable que a Catalunya no hi hagi cap dona que encapçali una llista a les europees" i, sincerament, hi estic d'acord, sobretot perquè Maria Badia principalment és cap de llista del PSC a les europees pel seu treball a Europa i al partit en clau europea. A més entre tants candidats disposats a marcar paquet (o es diu perfil?) sobiranista-independentista Maria Badia sabrà aportar les dosis necessàries d'europeïsme que requereixen les eleccions al Parlament Europeu.

La penúltima vegada que vaig veure, i escoltar, Maria Badia va ser a la tradicional trobada de Nou Cicle de finals d'agost a Vilopriu, d'on és precisament la fotografia de l'inici. A la crònica que vaig fer de la trobada de l'any passat [Vilopriu 2008, telegràficament] vaig escriure que "Badia, però, va recordar que al 2009, l'any vinent, hi ha eleccions europees. Eleccions al Parlament Europeu, de les que va dir que seran difícils perquè existeix, també, desafecció per la política europea".

Però és la darrera vegada que vaig veure i parlar amb Maria Badia és la que em va fer més il·lusió. Va ser una trobada ocasional a l'aeroport de Brussel·les, concretament en un dels seus restaurants. Qui excepcionalment es trobava a Brussel·les era jo, que hi era fent escala tornant a Catalunya de Riga, on hi havia anat per feina en el marc d'un projecte europeu d'inserció laboral de persones amb discapacitat. La vaig veure i m'hi vaig apropar: "Maria?. Perdona'm no em coneixes però jo sí. Em dic Roger Casero i sóc de Sarrià de Ter, i del PSC!". Em va identificar pel meu bloc, que li sonava. Li vaig dir que l'havia vist a Vilopriu i li vaig explicar el motiu de la meva fugaç estada a Brussel·les (bé, al seu aeroport); ella naturalment es va alegrar molt de veure catalans (jo anava acompanyat, érem tres) participant en projectes europeus...

Segueixo de fa temps Maria Badia a través del seu bloc, "Des del pla del país", manllevant el títol del seu bloc d'una cançó de Jaques Brel... Així és com ella es desciru al seu bloc: "Entenc la política com la dimensió del 'nosaltres', de la nostra aportació en el que ens és comú. Entenc el desentendre's de la política com un abandó de les nostres capacitats com a ciutadans i ciutadanes. De la mateixa manera que hom té cura dels seus, de la seva família, dels seus amics, també necessita tenir cura del comú, del que compartim amb els altres membres de la nostra societat, entenent la societat fins allà on es vulgui, fins el global, si cal".

La Maria Badia, una euro parlamentària compromesa amb el seu país i amb Europa, és la nova i propera cap de llista del PSC a les properes eleccions europees...

--------------------------

pd: del seu bloc us recomano aquests dos articles recents:
Les persones primer, defensar la igualtat de gènere a Europa, del 10 de març de 2009
PER LA CRISI: MÉS EUROPA I MÉS REGULACIÓ, del 24 de febrer de 2009

diumenge, 5 d’abril del 2009

Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter

Res millor per mantenir viva, i en forma, una llengua que jugar-hi!. Sí, també cultivar-la, estudiar-la, alçar-la per escriure coses importants, de gran volada... i naturalment estimar-la. Estimar-la... estimar. Estimar és, més enllà d'un bonic verb, una paraula que jo sempre he trobar molt eufònica. A casa tenim un adhesiu que diu: Només en català es pot dir t'estimo. Prova-ho. I com s'estima una llengua?. Doncs com amb una persona, coneixent-la, respectant-la i, en aquest cas, practicant-la.

Deia Màrius Serra que si alguna cosa és central a les nostres vides és el llenguatge i, especialment el llenguatge verbal. Pel no verbal, penso jo, podríem convidar en Sebastià Serrano... I afegia Màrius Serra que per tenir una bona qualitat de llengua cal esforçar-se, però la llengua també pot ser, ha de ser, un plaer.

Màrius Serra ens va parlar de la multi pluralitat de llengües de la nostra societat, una societat plurilingüe que més que amoïnar-nos ens hauria d'il·lusionar. També ens va parlar de la qualitat lingüística, seguint el fil continuista de riquesa lingüística dels nostres predecessors, però situant-se alhora lluny del purisme. De fet Màrius Serra va defensar l'error... En aquest sentit deia que la llengua i la cultura són un reflex de nosaltres mateixos (individualment i col·lectiva) i per tant són imperfectes. Sobre l'error Serra ens deia que la creativitat ens ha d'abocar a perdre la por d'equivocar-nos... de fet fins un error pot enriquir la nostra llengua...

De fet al llarg de tota la seva xerrada, sota el títol de Plaerdemallengua, va insistir en subratllar que les llengües són éssers vius que evolucionen constantment, de manera que per exemple un lector jove actual si vol introduir-se a Dickens no hauria de llegir les traduccions que en va fer Josep Carner. Cada generació necessita fer el seu model de llengua. Malgrat això va reconèixer que en general hi ha un aprimament del catàleg lingüístic que utilitzem, especialment entre els joves.

La llengua, deia Màrius Serra, és com una pel·lícula, mentre que els diccionaris en són una foto fixa, una foto fixa de la realitat lingüística d'aquell moment. A cada nova versió de diccionari es destaquen els neologismes que s'hi afegeixen, fet que evidencia el què abans havia comentat Serra: la llengua és viva i evoluciona.

Fent un paral·lelisme amb el medi natural, també és cert que tenim paraules, expressions, en perill d'extinció... fins hi ha qui considera que és la pròpia llengua, la nostra, la catalana, que corre el risc d'extingir-se...

Màrius Serra es va mostrar a favor de la qualitat i riquesa de les llengües, de la nostra llengua, però alhora amb grans dosis de flexibilitat, d'una llengua que s'adapta a la realitat, que es transforma amb la realitat.

Sobre la xerrada de Màrius Serra, però, més que el què va dir jo destacaria com ho va dir. L'humor va ser present en tot moment, l'humor i els jocs de paraules. Si no fos perquè Màrius Serra estava assegut flanquejat per l'Assumpció Vila i en Josep Ma Sansalvador, rere una taula plena de llibres i documents, algú que només hagués escoltat la seva conferència, sense veure'l, tenint-ne només el registre sonor, podria haver assegurat que es trobava en un plató de televisió o bé a l'escena d'un teatre fent un monòleg.

I és que d'això es tracta, sense perdre qualitat, aportant qualitat, d'explicar la llengua d'una manera amena, accessible i, sobretot, divertida... de fruir amb la llengua... I també de jugar-hi!.



Va obrir el foc del joc Josep Ma Sansalvador; de fet la seva presentació de Màrius Serra va ser una mena de joc de mans, coincidències i de cercles tancats. Anava traient llibres, documents, diaris i fins i tot un transistor per presentar Màrius Serra, en paraules del propi Sansalvador, un crack de la comunicació, un tot terreny, actuant per terra mar i aire, un multimèdia present a diaris, ràdio, televisió i fins i tot a internet... bàsicament un pencaire (tot recordant que Màrius Serra va néixer un primer de maig...).

El primer joc de paraules, un Enigmàrius, el va proposar en Josep Ma Sansalvador: “Els darrers moments de la ballarina xaba”, de 9 lletres.

I una de les frases més divertides (i enigmàtiques) de la tarda la va pronunciar el propi Sansalvador quan en la seva presentació va aparèixer espontàniament el personatge d'Elsa Pataki... i en un moment d'un improvisat diàleg amb Màrius Serra en Josep Ma va sentenciar que “jo soparia més tranquil amb tu (referint-se a Màrius Serra) que amb Elsa Pataki...” M'estalvio els comentaris... que dinarien per un article complet, fins aquesta frase seria digne d'un acurat i intens estudi...

Josep Ma Sansalvador va anar teixint una presentació a base d'anècdotes i de referències personals i biogràfiques seves, d'altri i del presentat, una presentació molt divertida i enginyosa, feta per a l'ocasió i, com si d'un sastre es tractés, a mida del presentat. Va parlar (i portar) alguns dels seus llibres i del darrer, Quiet, va dir que les seves darreres pàgines són autèntica poesia visual... Cap al final el propi Màrius Serra ens va desvetllar, amb humor, perquè, malgrat ser un tot terreny (ficció, assaig, traduccions...) no és poeta.

Sansalvador va finalitzar la seva presentació amb un Enigmàrius de collita pròpia: L’escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l’escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres) títol precisament de l'escrit sobre la xerrada de Màrius Serra que ha escrit al seu bloc. (De res, massa). Va ser tot un encert, en aquest cas del president de GERDS de Ter, Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, encarregar la presentació de Màrius Serra a Josep Ma Sansalvador.

A l'inici de l'acte Assumpció Vila va presentar el número 67 de la revista Parlem de Sarrià, ja a tot color, tot recordant que la revista “és vostra”, és del poble, doncs en efecte la nodreixen entitats i gent de Sarrià de Ter que hi publica cròniques i fotografies, d'actes, articles d'opinió, d'història, ressenyes de llibres, de viatges, de cuina...

Cap al final de la xerrada Josep Ma Sansalvador va recordar que precisament en aquest darrer número de la revista Parlem de Sarrià (PdS) a la secció El Petit PdS hi havia una sèrie d'Enricvinalles, uns Enigmàrius de la collita de l'Enric Sansalvador, fill d'en Josep Ma. L'Enric va recordar que ell havia participat en una edició especial d'Enigmàrius per mainada al Museu del Joguet de Figueres, on va guanyar un Scalèxtric després d'endevinar un Enigmàrius que ell mateix, l'Enric, ens va proposar endevinar: “El dia de la setmana que et fa seure a taula.” Silenci a la sala... la Clàudia, la meva filla gran (9 anys) que seia just al meu costat, em va dir en veu baixa una resposta, i jo la vaig animar a dir-la en veu alta: el diumenge! (diu-menja).

A les acaballes de la xerrada Josep Ma Sansalvador va dir de nou l'Enigmàrius que havia llençat al públic al principi: “Els darrers moments de la ballarina xaba”, de 9 lletres. I la resposta la trobareu, efectivament, a la tercera paraula d'aquest breu paràgraf...

Però no només d'Enigmàrius viu i s'alimenta la criatura!. També es va parlar d'anagrames i de palíndroms. D'aquests darrers en van sortir un parell: un citat pel propi Màrius Serra, “la ruta natural” i un d'en Josep Ma Sansalvador que fins i tot es va estampar en una samarreta, fet que li va suposar que ell titllessin un dia de radikal!: “català a l'atac.”

Pel que fa als anagrames, Màrius Serra se'n va treure un de la màniga per explicar, en clau d'humor, perquè no era poeta: diu que un dia un escriptor amic seu va fer un anagrama amb el seu nom i primer cognom tot dient-li: “res us rimarà!”

Entre el nombrós públic, a primera fila, l'inquieta Dolors Xabé va ser la primera a prendre la paraula al torn obert: la parlar, ella (àvida lectora, que també escriu), de la passió per la llengua, explicant-nos la seva devoció pels monosíl·labs. M'he servit precisament de la seva intervenció per titular aquest article, doncs no trobo paraula més encertada per descriure el què, al cap i a la fi, Màrius Serra ens va transmetre el passat dissabte 28 de març a Sarrià de Ter.

----------------------------

pd1: també us poden interessar aquests articles d'altres blocs, sobretot perquè hi trobareu detalls que jo he passat per alt...

L’escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l’escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres). de Josep Maria Sansalvador Provensal al seu bloc, publicat el passat dimarts 31 de març de 2009.

La mantellina i Màrius Serra d'Assumpció Vila Simon al seu bloc, publicat aquest dissabte 4 d'abril de 2009.

pd2: la fotografia d'en Màrius Serra que encapçala quest article la va fer la Clàudia, la meva filla gran, que també va venir a la xerrada. també hi era la meva mare, qui havia anat també, dies enrere, a la presentació del llibre Quiet a la Llibreria 22 i que va tenir el detall de regalar-me'l dedicat. Per cert, quan Josep Brugada em va presentar Màrius Serra vam parlar de la Llibreria 22, d'en Guillem Terribas (que via facebook em va dir que li donés records) i del premi de novel·la curta Just M. Casero...

pd3: us recordo que si formeu part de la xarxa social Facebook podeu adherir-vos al grup Revista Parlem de Sarrià.

dissabte, 4 d’abril del 2009

10 perquès per la igualtat

Amb molt encert, penso jo, el Departament de Treball, a través de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball (DGIOT), ha editat recentment un llibret que recull 10 perquès, convenientment argumentats (amb xifres, legislació...), per a treballar per a la igualtat, en aquest cas en clau de gènere.

La publicació ens la va donar els serveis territorials del Departament de Treball a la Jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat a les empreses del passat dimarts 31 de març. És una publicació que, com altres elaborades per la DGIOT, destaquen per la seva vessant pedagògica, ideològica i pràctica, arribant a l'arrel dels arguments però presentant-los d'una manera molt entenedora, planera i accessible. La publicació està especialment adreçada a les empreses amb la finalitat que aquestes desenvolupin els seus propis plans d'igualtat. A dia d'avui aquesta publicació no està encara diponible en format pdf al web del Dpt. de Treball.


Aquests són els 10 perquès:

1. Perquè la igualtat és un dret

2. Perquè existeix la Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones

3. Perquè les estadístiques parlen de desigualtat

4. Perquè cal posar fi als estereotips que discriminen les dones

5. Perquè cal enderrocar les barreres que discriminen les dones

6. Perquè és essencial la conciliació de la vida personal i laboral

7. Perquè la igualtat d'oportunitats forma part dels valors de les empreses socialment responsables

8. Perquè la igualtat significa l'atracció de talent

9. Perquè la igualtat és eficiència

10. Perquè la igualtat és possible

A la cloenda de la jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat, com també va fer-ho a l'inici de la jornada una tècnica, Núria Arnay, directora dels Serveis Territorials del Departament de Treball, va aportar algunes dades estadístiques per contrarestar el què ella va anomenar "una trampa": és molt positiu que es parli molt de la igualtat, però es pot caure en la trampa que en l'imaginari col·lectiu pensem que la igualtat és avui una realitat, quan realment encara hi ha, encara tenim, molta feina a fer!.

Vaig demanar, després de la jornada, les dades estadístiques que ens havien presentat. Són aquestes:

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa d’ocupació de les dones durant l’últim trimestre de 2008 era de 62% respecte a un 73,4% dels homes (més de 13 punts per sota)

Taxa d’atur EPA:
taxa d’atur de les dones 11,5%
taxa d’atur dels homes 12,2%

(certament aquesta és una dada conjuntural sorprenent que, més que donar arguments a qui pugui pensar que la igualtat s'ha assolit -que no és el cas- penso que reforça la igualtat -i en aquest sentit d'oportunitat de les dones d'accedir al mercat laboral- com un element més d'estabilitat -supervivència- econòmica de les famílies)

Tot i això tenint en compte el nivell d’estudis:
taxa d’atur de les dones amb baixa qualificació 44%
taxa d’atur dels homes amb baixa qualificació 29%

Parcialitat en la contractació:
últim trimestre de 2008
Taxa de parcialitat de les dones 17'5 punts superior a la parcialitat dels homes, amb la disminució econòmica i de prestacions que això significa.

Diferència salarial entre dones i homes:
A Catalunya aquesta diferència és gairebé de 30 punts en el salari brut anual.

Només un 10 % dels llocs de direcció general estan ocupats per dones. La promoció de dones a càrrecs directius ha disminuït.

I aquestes només són algunes de les darreres xfres...

El govern de la Generalitat amb la creació de la DGIOT ha fet una gran aposta per treballar per a la igualtat, no només de gènere; cal recordar que aquesta direcció general està dividida en dues àrees: Programes d'igualtat de les dones en el treball i Polítiques laborals per a la diversitat.

La DGIOT no només aporta arguments, direcció política, sobretot aporta programes, formació, acompanyament i recursos, com els Plans d'igualtat i els Agents per a la igualtat...

D'arguments, de perquès per a la igualtat, n'hi ha molts més que deu, però amb aquests hauria de ser suficient per, més que convèncer, no dubtar que la igualtat és necessària, és imprescindible, és l'únic camí possible...

Olot- (Bracons) -Vic: tan lluny, tan a prop

Participava dies enrere en una tertúlia radiofònica (La ciutat de tots a Onda Rambla Girona amb Eduard Cid) en què un dels temes que vam tractar va ser la llavors recent (avui ja una realitat) obertura de l'eix Vic-Olot i del túnel de Bracons.

L'eix Vic-Olot uneix dues comarques veïnes que fins avui estaven molt mal comunicades; com tota nova infraestructura el seu pas pel territori inevitablement el transforma, creant una ferida que caldrà cicatritzar. És cert que el projecte ha estat objecte de canvis i modificacions, les darreres, en el marc d'una de les primeres crisis del primer govern d'esquerres, per minimitzar-ne l'impacte mediambiental.

El punt de partida del tema a la tertúlia un estudi (ara no recordo de qui) que assegurava que el nou eix Vic-Olot col·lapsaria la C-17. Naturalment el nou eix generarà una nova demanda d'usuaris i aportarà un nou dinamisme entre territoris a diferents nivells: socials, econòmics, turístics... Quelcom semblant va passar entre Girona i Vic amb la posada en funcionament de l'eix transversal (C-25). Es parla especialment de la gran oportunitat pel sector de la carn-alimentació (motor econòmic d'ambdues comarques), així com l'oportunitat d'una nova mobilitat entre Olot i Barcelona a través de la C-17. D'aquí el possible col·lapse... D'altra banda aquest eix també apropa a Olot i a La Garrotxa la via de tren Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà. Una nova via d'accés d'Olot i La Garrotxa a Barcelona (i viceversa) sense passar per Girona i en el cas del transport en vehicle, lliure de peatges...

Aquest divendres el President de la Generalitat José Montilla ha inaugurat el nou túnel de Bracons...

Aquest és el breu de la notícia (Osona i la Garrotxa ja estan connectades pel túnel de Bracons) publicat a la sala de premsa del gencat.cat:



El president de la Generalitat, José Montilla, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes d’Osona i la Garrotxa, han inaugurat el nou túnel de Bracons, que entra en servei des de divendres a la tarda. El túnel és una nova infraestructura de l’eix Vic-Olot que obre una nova etapa en les comunicacions entre les comarques centrals i les gironines, especialment entre Osona i la Garrotxa, ja que les comunica millor i les apropa. El president ha qualificat el túnel de Bracons com el “símbol d’una època en què Catalunya s’està transformant, a base d’un gran esforç en la inversió pública i d’una aposta decidida per les infraestructures”

En el comunicat de premsa (El president diu que Bracons és el “símbol” de la transformació de Catalunya a través de l’obra pública) també hi trobareu una Nota explicativa sobre l'Eix Vic-Olot del Túnel de Bracons, amb informació detallada de cada tram.

En qualsevol cas és massa fàcil (fins pot ser frívol) parlar de Bracons des de Sarrià de Ter, per més que nosaltres (a Sarrià de Ter) tenim prou experiència sobre el pas de les infraestructures pel territori urbà i natural... En aquest sentit sempre m'ha agradat sentir i llegir el què diu l'ex alcalde de Les Preses i ex diputat al Parlament Daniel Terradellas. El darrer article que li he llegit és BRACONS: UNA VIA D´OPORTUNITATS. Aquests en són alguns fragments:

Tot sembla a punt perquè es pugui obrir aviat el túnel de Bracons. Amb aquesta nova carretera la Garrotxa supera un dèficit històric de comunicacions que ens situava com a cul de sac i lluny dels eixos que vertebren el país. Fa pocs anys milloràvem la connectivitat cap a Girona i França, ara, amb Bracons podrem fer-ho cap a l´interior del país i Barcelona. Aquesta era una llarga reivindicació aflorada tot just recuperada la democràcia, amb propostes diverses que han passat per diferents governs i consellers; contestades i millorades, però que finalment arriben a ser una realitat. Poques infraestructures han generat tanta activitat institucional i social, amb debat territorial, polític i mediàtic.

(...) Era i soc de l´opinió que els efectes de Bracons tenen mes incidència territorial, econòmica i social que l´afectació paisatgística de la pròpia carretera. La sensibilitat i els mitjans tècnics d´avui ens permeten solucions constructives respectables i respectuoses. En canvi, podria ser mes complicat de resoldre l´afectació global a les dues comarques veïnes: Osona i Garrotxa que fins ara han estat separades per una serralada. Ara canviaran els aspectes socials, laborals, econòmics, comercials, culturals, acadèmics o poblacionals de cada comarca, perquè tindran una porta que fomentarà mobilitat, relació i transvasaments. Per això, ja fa temps vam impulsar estudis per preveure aquesta nova situació: quines oportunitats generaria el túnel i que grinyolaria, a fi de preparar-s´hi.


Us recomano que el llegiu íntegrament...

L'eix Vic-Olot encara no és complet: manquen els variants de Les Preses i d'Olot, de manera que fins aleshores es restringirà el pas de vehicles pesants que no siguin de mobilitat interna... Veurem quina incidència té aquest eix en ambdós territoris, en la mobilitat de la seva gent, el l'economia, el turisme... I si com algú ja comenta, l'eix Vic-Olot quedarà petit i caldrà desdoblar-lo... El temps dirà...

divendres, 3 d’abril del 2009

30 anys d'ajuntament democràtic a Girona

Aquest divendres 3 d'abril fa 30 anys que es van celebrar les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després del llarg període de la dictadura franquista. Aquesta tarda l'Agrupació de Girona del PSC ha organitzat un acte per recordar i celebrar l'aniversari.

Ha obert l'acte la Glòria Plana, primera secretària de l'Agrupació de Girona del PSC, i han intervingut en Quim Nadal, primer secretari de la Federació del PSC de les comarques gironines i ex alcalde de Girona (1979-2002) i l'alcaldessa Anna Pagans.

Els tres ponents han coincidit en els seus respectius parlaments en destacar l'important paper del govern socialista en la transformació de la ciutat, en les expectatives que van generar aquelles primeres eleccions als ajuntaments, en el nou alè que representaven, així com en la capacitat del PSC d'anar-se renovant a cada cita electoral, adaptant-se a les noves necessitats, a les noves realitats. En Quim Nadal ha fet un repàs, a tall d'improvitzat i incomplet inventari, de com era (i es van trobar) Girona quan va començar a funcionar el primer ajuntament democràtic: deixalles llençades sobre el riu Onyar, l'esquelet d'un frustrat "bolet" prop la Plaça Catalunya, la manca d'accessibilitat de Can Gibert del Pla, la manca de serveis bàsics d'alguns barris... Ha volgut, però, com també ho han fet la Glòria Plana i l'Anna Pagans, projectar el projecte socialista cap al futur, cap a la Girona del futur amb un PSC que també es renova, s'actualitza programàticament cada 4 anys...

L'acte s'ha fet al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, lloc on tradicionalment el PSC de Girona ha seguit, des de 1979, els resultats electorals de les eleccions municipals. Naturalment entre el públic hi havia ex-regidors dels diferents governs socialistes, els vells rockers (o velles glòries, que dirien alguns), encara que molts d'ells encara molt actius... Va ser precisament al Saló de Descans que el mateix 3 d'abril es va gestar, possiblement d'una manera més intuïtiva que planificada, el futur pacte del primer govern democràtic de la ciutat de Girona després de la dictadura, liderat pel PSC.

L'Agrupació de Girona ens ha obsequiat amb un llibre que recull tots els programes electorals i candidatures de les eleccions municipals a la ciutat de Girona, amb la corresponent fotografia de candidatura de cada una de les campanyes. Tot un document que permet veure l'evolulció de la ciutat a través de les propostes electorals de qui l'ha estat governant al llarg de tot aquest temps... i personalment, espero que per molts més...

Hi ha hagut també un record especial pels regidors socialistes absents (llegeixi's difunts): Tià Salellas, Joan Gelada, Joan Puigbert i Just Manuel Casero. Precisament aquesta tarda, abans d'anar cap a l'acte de Girona, he fullejat el llibre Memòria de Just (Jaume Guillamet. Edicions 92. 1999) i hi he trobat la ressenya del perfil d'en Just, el meu pare, com a candidat, com a número 3 de la llista del PSC:

"JUST MANUEL CASERO MADRID. Nat a Abrantes, Portugal, el dia 6 de juny de 1946. Té 32 anys, casat i amb dos fills. Viu al barri del Pont Major.
Políticament és present en els primers moments de l'Assemblea Democràtica de Girona i de Convergència Socialista. Intervé en diferents moviments ciutadans i el 8 de febrer de 1976 és ferit a Barcelona en una manifestació i perd un ull per una bala de goma de la policia.
És president de l'Associació de Veïns del Pont Major i participa en la creació de l'empresa periodística que edita Punt Diari.
"

30 anys d'ajuntaments democràtics, 30 anys de polítiques de proximitat, de millora i transformació de pobles, viles, barris i ciutats, 30 anys de municipalisme al servei del país i, sobretot, de la ciutadania, 30 anys en què cal posar en valor la contribució que el PSC, també de les altres formacions polítiques, ha tingut en la recuperació de la democràcia i polítiques municipals al servei dels ciutadans.

Els serveis socials municipals de Sarrià de Ter: sentenciats!

El grup del PSC acceptem amb responsabilitat, compromís i treball el nou paper d´oposició a l´Ajuntament de Sarrià de Ter, preocupats, en un principi, pel risc de retrocés en les polítiques socials si els dos grups compleixen amb el seu programa, esperant que l´equip de serveis socials no estigui, els propers mesos, sentenciat.

En el darrer ple municipal de Sarrià de Ter vaig llegir literalment el fragment en negreta d'aquest paràgraf de la nota de premsa del PSC de Sarrià de Ter posterior a la confirmació del pacte ERC+CiU per governar, a principis de juny de l'any 2007.

De fet aquest no era només el nostre temor, segurament també era el temor de les professionals que han vist que, encara no dos anys després que ERC assumís la regidoria de serveis socials, les seves places (educadora social, treballadora social i monitora social) desapareixen de la plantilla de personal de l'ajuntament.

La proposta de modificació de la plantilla, amb l'amortització (supressió) de les tres citades places, va ser aprovada només amb els vots favorables dels grups del govern i amb el vot contrari del grup municipal del PSC. Entre el públic assistent hi havia dues delegades de personal de l'ajuntament, una d'elles una afectada directa, doncs la seva plaça a la plantilla de personal de l'ajuntament serà història en qüestió de setmanes, algun mes a tot estirar. Del debat destacaria el poc coneixement que van fer gala l'alcalde i el regidor de l'àrea de l'àmbit dels serveis socials, confonent, com hem exposat en el darrer comunicat que hem fet, l'atenció primària amb els programes comunitaris...

És molt el què ja he escrit en aquest bloc i el què com a grup municipal del PSC de Sarrià de Ter hem dit en forma de comunicats de premsa, però encara no ho hem dit tot... De moment el què hem fet és un breu comunicat motivant el nostre vot contrari a la proposta del govern, i per tant favorable al manteniment de l'equip de serveis socials i, en qualsevol cas, en trobar un millor encaix amb el Consorci, agraint la feina que han fet les persones que han format l'equip de serveis socials municipal i posant-nos a disposició del nou equip per tot allò que els puguem ajudar.

Aquest és el comunicat que hem fet:



El PSC de Sarrià de Ter vota contra la modificació de la plantilla de personal que elimina els serveis socials municipals al darrer Ple de Sarrià de Ter

El portaveu Roger Casero considera que es comet un error històric i agraeix la feina i dedicació de totes les persones que han format l´equip de serveis socials de Sarrià de Ter els darrers set anys

El PSC de Sarrià de Ter va votar en contra la proposta del govern de modificació de la plantilla de personal, en la que s´amortitzaven les places d´educadora social, treballadora social i monitora social.

Per Roger Casero, regidor-portaveu del PSC de Sarrià de Ter, “si la decisió de Josep Turbau de crear els serveis socials municipals va ser històrica, ara la decisió de l´actual govern de suprimir-los és un error històric”.

El PSC va agrair la feina i dedicació de totes les persones que han format l´equip de serveis socials municipal de Sarrià de Ter al llarg dels darrers set anys, destacant que contràriament al què passarà a partir d´ara, era un equip de tres professionals de l´àmbit social que treballava a jornada sencera només per Sarrià de Ter. Segons Roger Casero “no només perdrem capacitat de direcció política, també perdrem, perdran els veïns i veïnes, proximitat”.

Roger Casero va manifestar que “efectivament Sarrià de Ter havia de trobar un bon encaix dins el Consorci de Benestar Social, una cosa és encaixar-nos i l´altra diluir-nos-hi”. Pel PSC des del govern no només hi ha hagut una manca de direcció política dels serveis socials sinó que també han donat mostres de desconeixement dels àmbits d´intervenció social, confonent l´atenció primària amb els serveis i programes d´atenció comunitària.

Finalment Roger Casero va manifestar que el PSC de Sarrià de Ter es posa a disposició del nou equip de serveis socials per tot allò que puguin necessitar.


La decisió, si més no la inicial, està presa, naturalment sense el nostre recolzament... els serveis socials municipals de Sarrià de Ter estan sentenciats...

-------------------------------

pd1: Nota de premsa en pdf

pd2: El PSC de Sarrià de Ter demana que no es suprimeixin els serveis socials de Sarrià de Ter és el titular del comunicat que vam fer el PSC de Sarrià de Ter el passat 19 de març de 2009.

pd3: La carta de navegar, article d'Assumpció Vila al seu bloc (15/03/09).

pd4: altres articles sobre aquesta qüestió al bloc:
Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, publicat el dimecres 30 de juliol de 2008.
2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS, publicat el dimecres 24 de desembre de 2008.
L´ajuntament de Sarrià de Ter davant la crisi econòmica. Perspectiva i propostes del PSC, publicat el divendres 23 de gener de 2009.
Els SSAP de Sarrià de Ter al Consorci BS... de quina manera?, publicat el dijous 19 de febrer de 2009.
Quan la política no és pedagogia, publicat el dimarts 24 de març de 2009.
Carta al meu alcalde, que hauria preferit no fer, publicat el divendres 27 de març de 2009.


dijous, 2 d’abril del 2009

Sarrià de Ter 2.0: article al Parlem de Sarrià

A partir de l'article que vaig publicar el passat 2 de gener al bloc, Sarrià de Ter, cada dia més en xarxa, en aquest darrer número de la revista Parlem de Sarrià he publicat un recull de webs, blocs, fotoblocs i participació a xarxes socials de Sarrià de Ter. De la mateixa manera que entre un i l'altre article hi ha hagut nous blocs, després de publicar el darrer he vist que també n'hi ha que no han estat citats, pel què serà necessari que posi al dia el llistat de pàgines web i sobretot blocs de Sarrià de Ter.

Tot i aquest risc penso que calia que a la revista Parlem de Sarrià es parlés d'aquesta nova realitat i vida a la xarxa, sobretot perquè la pròpia revista és present a la xarxa amb la seva pàgina web, i també al Facebook.

Webs, blocs, fotoblocs i participació a xarxes socials en clau de Sarrià de Ter

Sarrià de Ter no és aliè a internet, a la xarxa, a les noves tecnologies: entitats i associacions tenen pàgina web o bloc, així com veïns i veïnes van creant blocs, fotoblocs, canals de youtube (vídeos a internet), alhora que també som cada vegada més els qui formem part de xarxes socials, sobretot el Facebook, però també el My Space.

Fa una colla d'anys que l'Ajuntament de Sarrià de Ter va crear el portal http://www.sarriadeter.cat/, un espai web amb informació sobre Sarrià de Ter, sobre l'ajuntament i les seves àrees i amb la possibilitat de disposar, per part dels veïns i veïnes, d'adreces de correu electrònic amb el domini @sarriadeter.cat. Preciosament el portal web de Sarrià de Ter ha estat redissenyat recentment, fent-lo més intuïtiu.

Aquests darrers anys, especialment els dos darrers, s'ha produït arreu, també a Sarrià de Ter, una gran proliferació de pàgines web i blocs de caràcter personal o corporatiu, d'associacions, clubs, entitats... Aquesta eclosió a la xarxa d'entitats i persones ha generat nous formats de pàgines web i la creació de xarxes socials, aportant una gran capacitat de flexibilitat i, sobretot, d'interactivitat entre els internautes. Hem passat del web 1.0 al web 2.0

Què és el web 2.0? Aquest terme, encunyat per Tim O'Reilly l'any 2004, es refereix a la segona generació de webs, que es caracteritzen per la col·laboració i l'intercanvi d'informació entre els usuaris. Hi ha qui parla que les webs 2.0, més que una tecnologia són una actitud. Una pàgina web que no permeti la participació i la interacció en els seus continguts, amb els seus administradors, per part dels qui la visiten, no és una web 2.0. El terme 2.0 ha passat a adjectivar molts altres conceptes: política 2.0, turisme 2.0, publicitat 2.0, comunicació 2.0, ecologia 2.0, economia 2.0, etc.

Aquests darrers mesos, en el panorama 2.0, destaca l'eclosió, també a Sarrià de Ter, del Facebook, una de les xarxes socials a internet amb més usuaris. També ha esdevingut imprescindible, sobretot pels grups de música, el My Space. La virtut d'aquestes xarxes socials és que entre els usuaris registrats es comparteix el contingut que cada usuari afegeix al seu perfil: fotografies, comentaris, vídeos, enllaços, articles... El Facebook també permet la vinculació a blocs, microblocs i fotoblocs per a la publicació de continguts, de manera que allò que un usuari publica, per exemple, al seu Twitter (microbloc que permet publicar escrits de fins a 140 caràcters), al Twitxr (aplicació que permet publicar fotografies acompanyades d'escrits breus, el Twitter de les fotos, en diuen alguns) o al Flikr (espai web que permet publicar i compartir imatges), es pot publicar simultàniament al Facebook.

Però el Facebook sobretot permet crear, compartir i participar en grups d'interès, causes (perdudes o no), fins i tot permet retrobar-se amb persones que fa anys que els havies perdut la pista... Cada vegada són més les persones, també algunes entitats, de Sarrià de Ter registrats al Facebook.

A principis d'any vaig publicar, al meu bloc, un article sobre la presència de Sarrià de Ter a internet a través de pàgines web, blocs, fotoblocs, canals de youtube... Amb la darrera incorporació del bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat, mereix una menció especial la nova pàgina web del Parlem de Sarrià.

El web de la revista Parlem de Sarrià (http://parlemdesarria.org/) té un espai en format bloc a disposició dels membres del consell de redacció i col·laboradors de la revista per si volen publicar-hi escrits, més enllà dels que publiquen a la revista. Al web de la revista Parlem de Sarrià també es poden descarregar les revistes en format pdf.Aquesta és, doncs, la relació de llocs a internet d'entitats i veïns i veïnes de Sarrià de Ter, així com també de persones que, malgrat no viure-hi, estan vinculades al nostre municipi.

Agustín Jaime: http://www.flickr.com/photos/23965217@N08
Galeria de Flikr (pàgina web que permet publicar fotografies, comentar-les, agrupar-les i compartir-les) de l'Agustín Jaime.

Ajuntament de Sarrià de Ter: http://www.sarriadeter.cat/
És la pàgina web de l'Ajuntament de Sarrià de Ter: agenda, notícies, informació general de Sarrià de Ter i de les àrees de l'ajuntament. El servidor també permet tenir una adreça de correu amb @sarriadeter.cat.

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter: http://www.gegantsarria.blogspot.com/
El bloc de l'associació dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter amb informació i imatges de les sortides de la colla gegantera.

AMPA CEIP Montserrat de Sarrià de Ter: http://ampaceipmontserrat.blogspot.com/
Bloc de l'AMPA del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter amb informació de les activitats de l'AMPA i de l'escola Montserrat. També es poden descarregar els menús del menjador escolar, gestionat per l'AMPA.
L'AMPA del CEIP Montserrat també disposa d'un canal propi de Youtube pels vídeos que edita i un àlbum de PicassaWeb per les fotos que publica de les diverses activitats. També té un perfil propi de l'aplicació Sribd per publicar-hi els menús, circulars informatives o formularis d'inscripció en formats word, excel o pdf.

Youtube AMPA CEIP Montserrat: http://es.youtube.com/user/ampaceipmontserrat
Picassa Web AMPA CEIP Montserrat: http://picasaweb.google.com/ampaceipmontserratsarriadeter
Scribd AMPA CEIP Montserrat: http://www.scribd.com/people/view/6698458-ampa-ceip-montserrat-sarri-de-ter

AMPA de l'EBM Confetti: http://confetti-escolabressol.blogspot.com/
Bloc de l'AMPA de l'Escola Bressol Municipal Confetti amb informació de les activitats de l'AMPA i de l'escola bressol. Aquest bloc, com el de l'AMPA del CEIP Montserrat, el publica la junta de l'AMPA amb la participació de col·laboradors.

Assumpció Vila: http://avilasimon.blogspot.com/
Bloc personal d'Assumpció Vila on escriu de molts temes: política, economia, natura, empreses, igualtat, literatura, cinema, Sarrià de Ter...

ATV, Associació Cultural Apaga la Tele: http://www.myspace.com/apagalatele
Espai al My Space de l'Associació Cultural Apaga la Tele, associació de joves de Sarrià de Ter. És una entitat amb molta activitat que gestiona els locals d'assaig de Sarrià de Ter. Són molt actius i, sobretot, molt activistes... Tenen per objectiu la creació d'espais lúdics per a gent jove al marge del lucre i de les institucions

CEIP Montserrat: http://www.xtec.es/ceipmontserratsarria
Pàgina web, redissenyada recentment, del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, on podem trobar informació sobre l'escola, les activitats i projectes escolars, l'AMPA i el poble. Aquest curs el CEIP Montserrat també ha creat el seu propi bloc, un espai on alumnes i mestres expliquen algunes de les seves activitats escolars a través de vídeos i fotografies, esdevenint una bona eina educativa per a mestres i alumnes d'una escola que sempre ha apostat per les noves tecnologies... algunes aules ja disposen, des d'aquest curs, de pissarres electròniques.

Bloc CEIP Montserrat: http://ceipmontserratsarria.blogspot.com/

CIU Sarrià de Ter: http://www.ciu.info/minisite.php?agpl_ID=47
Pàgina web del grup municipal de CiU a Sarrià de Ter. A data d'avui el web no està actualitzat i té pendent, segons informa, una actualització.

Club Bàsquet Sarrià: http://basquetsarria.blogspot.com/
Bloc del Club Bàsquet Sarrià per seguir l'actualitat dels diferents equips. Hi podem trobar els calendaris i resultats dels equips. El Club Bàsquet Sarrià també té un Club de fans del CB Sarrià de Ter al Facebook.

Facebook del Club de Fans del CBS: http://ca-es.facebook.com/group.php?gid=36931618237&ref=mf

Els Groullers: http://www.elsgroullers.cat/
Pàgina web del grup sarrianenc de música tradicional Els Groullers, grup creat l'any 1996 per una colla de joves que corrien entre els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter i el grup d'animació Gas Boig. Amb tres discs publicats, Els Groullers han recollit diversos premis.
Al web hi podem trobar la història i discografia del grup, així com interessants enllaços de pàgines web relacionats amb el món de la música tradicional.
Els Groullers també tenen el seu propi perfil al My Space, on trobarem l'àudio, i alguns vídeos, d'algunes de les seves cançons.

My Space d'Els Groullers: http://www.myspace.com/elsgroullers

Emili Pérez: http://emiliart.iespana.es/
Espai web de l'artista sarrianenc Emili Pérez, que ha exposat en dues ocasions a Sarrià de Ter.

ERC Sarrià de Ter: http://www.esquerra.cat/sarriadeter
Pàgina web del grup municipal d'ERC a Sarrià de Ter.
ERC de Sarrià de Ter també té el seu propi perfil al Facebook.

Facebook d'ERC de Sarrià de Ter: http://www.facebook.com/profile.php?id=1104590720

Fi-ASKO: http://www.fi-asko.com/
Pàgina web del grup de punk-rock de Sarrià de Ter amb més projecció. Amb dos discs publicats, darrerament han anat de gira per Mèxic. Fi-ASKO, com altres grups de Sarrià de Ter, són de la factoria ATV.
Fi-ASKO també té el seu perfil al My Space, amb vídeos de les seves actuacions i un vídeoclip, a part d'àudios de les seves cançons i galeria de fotos a través de Slide.

My Space de Fi-ASKO: http://www.myspace.com/fiaskosarri
Slide de Fi-ASKO: http://www.slide.com/r/4LWKpimR3D85Q6NlzI3tP6fSBu4LZgbb?cy=ms

Fin de Mes: http://www.myspace.com/findemes
Espai al MySpace d'aquest jove grup de punk-rock de Sarrià de Ter. Els seus components són tan habituals al local d'ATV com a la pista de la UES... Han començat a rodar, participant a la Butirock i fent concerts a Sarrià de Ter i altres pobles de les comarques gironines. Fin de mes també tenen el seu propi Fotolog i Slide.

Fotolog de Fin de Mes: http://www.fotolog.com/punk_local
Slide de Fin de Mes: http://www.slide.com/r/a3I-fh3k7j-9CN2m8YxukroJr-CVrT4Y?cy=ms

Genís Barnosell: http://genisbarnosell02.wordpress.com/
Bloc personal (Història!) del professor d'història contemporània de la UdG, veí de Sarrià de Ter, on escriu no només d'història... També hi podem trobar interessants enllaços d'altres blocs d'història, arxius i biblioteques.


Gerard Puigmal - BadHill: http://es.youtube.com/badhill
Canal de Youtube d'en Gerard Puigmal, un jove inquiet que també té una galeria de fotos al Flikr: és molt creatiu, tant darrere la càmera de fotos, on no para d'experimentar, com editant vídeos... Per cert, se'l pot veure al primer vídeo clip del grup de música Plouen Catximbes, gravat fa dos anys i mig, als carrers de Sarrià de Dalt.

Flikr d'en Gerard Puigmal: http://www.flickr.com/photos/gerard_puigmal
Vídeo Les cabres meulen, de Plouen Catximbes, on apareix en Gerard: http://es.youtube.com/watch?v=2lFGIigH0Mg&eurl=

GerdCoopera – l'Atípic: http://www.gerdcoopera.com/
Web de l'entitat GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat), que edita la revista l'Atípic i desenvolupa, a més, diferents projectes de cooperació al desenvolupament en favor de les persones discapacitades de centre i sud-amèrica.

Grup Muntanya Sarrià: http://www.grupmuntanyasarria.tk/
Bloc del Grup Muntanya Sarrià amb informació de les activitats i sortides del GMS, a través de les entrades (posts) al bloc, així com de l'aplicació pel bloc del calendari del Google. A més, aquest bloc va ser una gran eina de comunicació durant l'expedició a l'Himalàia'08, permetent seguir dia a dia l'evolució i progressió de l'expedició.
El Grup Muntanya Sarrià també té el seu àlbum de Picassa Web amb les fotos de les seves sortides.

Picassa Web del Grup Muntanya Sarrià: http://picasaweb.google.com/grupmuntanyasarria

Grup Teatre a les Fosques: http://www.grup-alesfosques.blogspot.com/
Bloc del Grup Teatre a les Fosques, un dels grups de teatre de Sarrià de Ter. Aquest grup de teatre també fa, des de fa dos anys, els Pastorets de Sarrià de Ter.

Jaume Busquet "Sardse": http://www.jbusquetr.blogspot.com/
Bloc personal del poeta i pintor sarrianenc Jaume Busquet. Al bloc hi publica els seus poemes. Ha publicat un llibre de poemes i exposat els seus quadres, entre d'altres llocs, a Sarrià de Ter. Reivindiquem des d'aquí una nova exposició seva a Sarrià de Ter.

Josep Maria Sansalvador: http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador
Bloc personal (De res, massa) d'en Josep Maria Sansalvador, un dels grans cronistes contemporanis de Sarrià de Ter: amant dels llibres, les paraules, les anècdotes, des de fa mesos escriu al seu bloc, tan eclèctic com ell mateix.

Lluís Aymerich: http://lluisaymerich.blogspot.com/
Bloc del primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sarrià de Ter i portaveu del grup municipal del CiU.

Mercè Lladó: http://www.mercellado.blogspot.com/
Bloc personal de Mercè Lladó (Llegir per viure), on ella, lectora, cinèfila, ratafiaire i llevadora, escriu sobretot de literatura i cinema, però també sobre música i amb alguns apunts de la seva activitat professional.

Narcís Sastre: http://www.narcissastre.cat/
Bloc personal de Narcís Sastre, geògraf, on sobretot escriu sobre geografia, també sobre política. En Narcís, a més, també té el seu propi perfil al Facebook i al Twitter.

Facebook de Narcís Sastre: http://ca-es.facebook.com/people/Narcis-Sastre-Fulcara/1034407392
Twitter de Narcís Sastre: http://twitter.com/narcissastre

Percuter's: http://www.myspace.com/percuters
Espai al My Space del grup de percussió sarrianenc Percuter's, un grup versàtil que s'adapta als formats de cercavila i escenari.

PSC Sarrià de Ter: http://sarriadeter.socialistes.cat/
Pàgina web del PSC de Sarrià de Ter. També té el seu propi perfil al Facebook.

Facebook del PSC de Sarrià de Ter: http://ca-es.facebook.com/people/Psc-Sarria-de-Ter/1139816396

Ramon Riera: http://blocs.mesvilaweb.cat/buidasacs
Bloc personal de l'historiador i Grouller Ramon Riera.

Reverendo Mc Gregor: http://reverendomcgregor.iespana.es/
Pàgina web d'aquest poeta sarrianenc (Emilio Pérez), membre del Grup de Plomes Poètiques.

Roger Torrent: http://www.sarriadeter.cat/alcalde
Bloc, en clau institucional, de Roger Torrent com a alcalde de Sarrià de Ter.

Rom Candela: http://www.myspace.com/romcandela
Espai al MySpace del grup Rom Candela, trio jove de jazz contemporani, però no per això de menys qualitat! Un dels seus components és l'artista sarrianenc Egdar Massegú: fotògraf, pintor, escultor, poeta, dibuixant...

Ràdio Sarrià: http://rsarria.blogspot.com/
Pàgina web, en format bloc, de Ràdio Sarrià, l'emissora municipal. Imprescindible per estar al dia del que passa a Sarrià de Ter. Al web també hi podem trobar àudios de programes i declaracions que acompanyen algunes notícies.

Sam Enfot: http://samenfot.blogspot.com/
Bloc del Director de la publicació The Sarrià News, espai informatiu (?) que tanca la revista Parlem de Sarrià. Sam Enfot defineix el seu bloc com "l’opinió més desqualificada en el bloc més im prescindible".
Al bloc d'en Sam Enfot també hi podem veure la galeria de Flikr del seu bon amic Àngel Garcia.

Flikr Àngel Garcia: http://www.flickr.com/photos/angelgarciaruiz

Toni Lozano "Catman": http://catmangirona.blogspot.com/
Bloc personal (El Tejado del Gato) de Toni Lozano “Catman”, poeta i fotògraf, on publica les seves poesies i alguna de les seves fotografies. Toni Lozano ha publicat llibres de poesia eròtica i de fotografia i ha exposat, entre altres llocs, a Sarrià de Ter. Toni Lozano (autoanomenat també Don Gato) també té la seva galeria de fotografies al Flikr.

Flikr de Toni Lozano: http://www.flickr.com/photos/quiero-un-pantano

Unió Esportiva Sarrià: http://www.uesarriadeter.com/ Pàgina web de la Unió Esportiva Sarrià, el club d'handbol de Sarrià de Ter. on podem trobar informació sobre el club, la seva història i dels diferents equips de la UES.

Bloc UES: http://handbol.bloc.cat/

Xavier Cristina: http://lesnitsenblancinegre.blogspot.com/ Bloc personal de Xavier Cristina (Les nits en blanc i negre) que neix d'un antic programa -de culte- de Ràdio Sarrià. Com s'autodefineix, vida, fotografies i molta música... Xavier Cristina també té la seva pàgina de Flikr, on publica les seves fotografies.

Flikr de Xavier Cristina: http://flickr.com/photos/_blancinegre/


Pel final, i per educació, he deixat el meu bloc:
Roger Casero: http://rogercasero.blogspot.com/
Bloc personal (Petites gotes fredes tremolant) on escric sobre Sarrià de Ter, política i altres temes... A part del bloc també participo en aquestes xarxes socials: galeria de fotos al Flikr. canal de vídeos al Youtube i perfils al Twitter, Twitxr i Facebook.

Flikr de Roger Casero: http://flickr.com/photos/rogercasero
Youtube de Roger Casero: http://es.youtube.com/rogercasero
Twitter de Roger Casero: http://twitter.com/rogercasero
Twitxr de Roger Casero: http://www.twitxr.com/rogercasero
Facebook de Roger Casero: http://www.facebook.com/profile.php?id=1024909035


A Sarrià de Ter hi ha vida als carrers, a les places, als comerços, als equipaments... espais on veïns i veïnes ens trobem, saludem i comentem l'esdevenir de les nostres vides personals i col·lectives. Però a Sarrià de Ter també hi ha vida a la xarxa a través dels blocs, dels fotoblocs, de les xarxes socials d'internet...
És la vida al Sarrià de Ter 2.0... T'hi sumes?

dimecres, 1 d’abril del 2009

La recepta de brunyols de la meva àvia i la corresponent jaculatòria

Dies enrere vaig rebre un correu electrònic d'una bisbalenca, l'Eva, a qui no coneixia, ni conec personalment encara, on em demanava, després d'haver-se topat amb un article sobre brunyols que vaig escriure l'any passat, si li podia fer arribar la nostra recepta dels brunyols.

L'Eva, en el seu correu, m'explicava que ella, amb la seva filla, fa anys que per Setmana Santa fan brunyols, esdevenint a casa seva, com en tantes altres cases, una tradició. Però resultava, seguia explicant l'Eva, que "buscant la recepta, quina ha sigut la meva sorpresa quan he vist que no la tenia. Era la recepta típica que feien abans les àvies, me la guardava amb molta il·lusió, però resulta que he estat de trasllat i se m'ha extraviat. He pensat que la solució la tenia a Internet, però la veritat és que no trobo cap recepta semblant a aquella i per casualitat he anat a parar a la teva pàgina i després de veure la foto i llegir l'explicació, he arribat a la conclusió que aquests brunyols tenen tota la " pinta" de ser els de tota la vida, o sigui els de les àvies. El que passa és que he vist que no hi ha la recepta, per això el meu atreviment en demanar-te-la. Sé que hi ha gent que no la dóna, que la guarden com un tresor, per això no sé si em podràs ajudar, de ser així també ho entendré".

Efectivament a l'article que vaig escriure l'any passat descrivia amb més o menys detall com fem els brunyols a casa nostra, a Cantallops, però enlloc no hi figurava la recepta... tan sols anomenava alguns dels ingredients.

Abans de donar resposta a la petició de l'Eva havia de fer la consulta a la meva mare, sobretot perquè la recepta no és meva, és de la meva àvia, però és la meva mare qui, més que no pas jo, té autoritat sobre l'ús que se'n pot fer. A l'article sobre els brunyols de fa un any deia que "els brunyols són per menjar, però sobretot per compartir..." Ara, amb bon criteri, penso jo, la meva mare m'ha permès compartir la recepta amb l'Eva i, de retruc, amb tots vosaltres.

És cert, com deia l'Eva al seu correu, que hi ha receptes que són autèntics tresors... i la nostra ho és, un tresor. Però bé que els tresors també es poden compartir... A més, i sobretot tractant-se de brunyols, malgrat emprar la mateixa recepta, els brunyols poden sortir molt diferents: depèn com llevi la pasta, depèn la forma que se'ls hi doni, depèn de la cocció, de com i amb quin sucre s'ensucren... Fins i tot, sobretot, poden aribar a ser diferents depèn de si la massa ha estat, o no, senyada i beneïda convenientment abans de posar-la a llevar...

Al final a l'Eva no només li vaig fer arribar la recepta de la meva àvia, Joana Reynalt Pagès, de Cantallops, per via de la meva mare, sinó que a més al final també li he fet arribar la manera com els fem, és a dir, com procedim.

I aquí és on entra en joc la meva mare, que del seu puny i lletra (llegeixi's teclat) em va fer arribar no només la recepta sinó que a més, i de tan o més valor, un escrit on aclareix alguns dubtes i n'explica el procediment, amb jaculatòria, (imprescindible!) inclosa.

Així doncs aquesta és la recepta dels brunyols de l'àvia "Juanita" de Cantallops

Brunyols de Setmana Santa per 2 Kg. de farina:

400 grams de llevat de pa
100 grams de llevat de força, o de París
400 g. se sucre
50 g. de matafaluga
la pela ratllada de 2 llimones
8 ous -clara i rovell-
mantega o greix de porc i sal

darrerament ens hi agrada afegir: un raig d'anís del Mono i un pot de llet condensada (hem comprovat que en millora el resultat).

El llevat de pa és la massa mare que els flequers es guarden, de la pasterada pel dia següent poder fer el pa. Cal encarregar-lo abans pel dia que es decideix pastar els brunyols.
El llevat de París o de força, es llevat químic que també el ven el flequer. Aquest llevat és el que ajuda a llevar la pasta. Cal ser generosos amb aquest ingredient: 50 o 100 grams de més no hi fan cap mal...
Pel que fa a l'ordre dels ingredients, nosaltres, que en solem pastar 4 kilos de farina (els amassem a l'aigüera de marbre de casa l'àvia):

- Desfem primer el llevat de pa, amb una mica d'aigua calenta, després el llevat de força.
- Ratllem les llimones en una plata fonda i al damunt hi trenquem els ous.
I ho anem afegint a la pasta, tot remenat.


- A continuació el sucre, la matafaluga, la sal, el greix ( que hem desfet en un caçó), la llet de pot, l'anís..... tot ben amassat. (i passem llista, que no hi falti res!...)

- I com que la massa és molt gran nosaltres la separem, la treballem una mica més cada una i la posem en dos gibrells a llevar, a la vora del foc i tapats amb una manta o draps.

Encara fem un ritual que també hem heretat dels nostres avantpassats que consisteix en senyar cada pa que posem a llevar amb la següent jaculatòria:

"Déu m'ha donat per néixer,
Déu em doni per créixer.
Déu m'ha donat per granar
Déu em doni per llevar"


Amb tot això han de sortir boníssims. Bons brunyols!
Ma. Mercè

Confio que la recepta de la meva àvia i les instruccions de la meva mare li facin servei a l'Eva i que, encara que amb una recepta diferent de la que tenia, gaudeixi amb la seva filla fent brunyols i mantingui viva aquesta tradició.

Nosaltres aquest any, un any més, com cada any des de fa molts i molts anys (de fet sempre que jo recordi, i que recordi la meva mare també sempre), tornarem a fer brunyols a Cantallops... els farem, els tastarem i, naturalment, els repartirem... unes miques aquí, unes miques allà...

I vosaltres, sobretot si us heu topat casualment amb aquest escrit tot cercant una de les moltes receptes de brunyols que hi ha al nostre país, podeu naturalment fer-ne ús tot desitjant que els brunyols que en recultin us endolceixi un xic la vida...

--------------------------

pd: Brunyols a (de) Cantallops, del dissabte 15 de març de 2008, és l'article que es va trobar l'Eva tot cercant una recepta de brunyols a la xarxa...