La perdem, la volem perdre, a vegades, a marxes forçades, però com amb altres coses de la vida, una vegada perduda voldríem recuperar-la de nou... Ai la innocència!
Sants Innocents
Ans ens sireia fent l'orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d'algú
d'uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d'un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d'un cel caigut
me'n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l'infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un trist rebost
amb la pell i l'os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l'ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?
Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un gris rebost
Ben ferit d'amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!
Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m'hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys vestits de color blanc!
Escarransit i amb baves com un jueu que ofèn
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...
Umpah-pah
Vigileu amb les llufes, però recordeu que la pitjor no és la que no ens veiem avui, sinó la resta de l'any!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada