dijous, 2 d’octubre de 2014

L’educador/a social neix o es fa?


L'educador/a social neix o es fa? Vet aquí una pregunta que, ben segur, heu vist formulada i fins i tot us heu formulat alguna vegada vinculada a d'altres professions.

Per respondre aquesta pregunta recorro a l'educador social més proper que tinc, que no vol dir el millor, sinó el que tinc més a l'abast: jo mateix!

L'educador social en el meu cas ni neix ni es fa, sinó que s'esdevé segurament per la combinació d'ambdues coses: neix i es fa!

Qualsevol professió, també la d'educador/a social, és la combinació de tres factors, que no van necessàriament sempre en aquest ordre: vocació, formació i experiència. El pes específic de cada un d'aquests factors serà diferent en cada professió i també, dins de cada professió, per cada professional.

La d'educador/a social és una feina, com la de mestre, la de metge i tantes altres on el factor humà és molt predominant, de les definides com a professions "vocacionals", fet que pot portar a la temptació de respondre que sí, que en efecte l'educador/a social neix!

Però per més vocació i ganes que hom tingui per ser educador social, sense una formació (reglada o no) i sense experiència l'educador/a social no és ni serà.

La meva resposta a la pregunta (l’educador/a social neix o es fa?) és que ni una cosa ni l'altra, sinó que ambdues, que l'educador/a social creix, i creix amb la combinació contínua i continuada de vocació, formació i experiència.

Feliç dia educadors/es socials!