dijous, 24 de novembre de 2011

Post festum (electoral del #20N), pestum

L'escrutini del 20N a Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero
Ja està, ja han passat!
Les eleccions del 20N han estat la cirereta d'un cicle electoral triomfal per CiU i PP i catastròfic per al PSC i el PSOE. El pèndol es decanta cap a la dreta... coses de cicles...

El PP ha guanyat les eleccions perquè el PSOE les ha perdut. Per això Rajoy s'ha passat 4 anys, campanya inclosa, parlant molt sense dir res: "wait and see", esperant i mirant com el PSOE s'anava desgastant... I Rajoy continua sense dir massa res, però algun dia haurà de dir quelcom, si més no quan sigui president. El PP es fa fort a l'Estat i es farà fort, tot sembla indicar, a Catalunya, essent, previsiblement, el soci de CiU per les noves retallades...

Ara el PSOE ha de refer-se, però abans s'ha de re-situar en el nou escenari: per recuperar terreny primer ha (hem) de recuperar credibilitat. Si el PSC ha d'abordar el "post-Montilla", el PSOE ha d'abordar el "post-Zapatero". Ambdues coses, tot i que separades, poden tenir, podrien tenir, connexions prou interessants, sobretot una: el federalisme!

Sí, els qui encara us esteu "partint la caixa" ja podeu parar, que intentaré explicar-me...
L'escenari polític català ha canviat aquests darrers anys, tot i que els resultats del 20N no ho escenifiquen prou. I una de les derivades d'aquest escenari és, vulguem o no, que el PSC en l'imaginari col·lectiu no és percebut com un partit que defensa els interessos de Canatlunya...

L'escenari polític espanyol també ha canviat, o està canviant, amb coses prou interessants com Amaiur (que ben segur transformarà la política al país basc, agradi o no), o per la dreta amb el creixement, tot i que molt focalitzat, de partits com UPyD.

Tot i que a la majoria de l'Estat no es trenca el bipartidisme PP - PSOE, la realitat és que al parlament espanyol hi haurà, a partir de la seva nova constitució, 13 partits amb representació parlamentària.

Unitat o desintegració: unitat de l'estat o desintegració del mateix; unitat territorial o independència d'alguns territoris. El debat territorial, lluny d'apaivagar-se serà encara més candent els propers anys, debat motivat per aspectes econòmics (pacte fiscal) i identitaris (llengua, educació, ...). I davant aquest escenari ni el PSOE es pot permetre equiparar-se amb el PP ni, encara menys, el PSC amb el PSOE si aquest va de bracet amb el PP.

Bé faria el PSOE, penso jo, de prendre la tercera via; ni unitat ni desintegració: federalisme. És clar que qui primer ho hauria de tenir clar és el PSC, i per mi la millor manera de tenir-ho clar és exercitant-lo realment i efectivament en les relacions entre ambdós partits; en altres paraules, grup parlamentari propi del PSC al Congrés de Diputats.

El PSC ha de recuperar el nord i al nord de la brúixola del PSC cal situar-hi inequívocament Catalunya.. I a l'estat, anar de la mà del PSOE, naturalment, però anar de la mà no vol dir tenir la mà cosida a la butxaca dels pantalons del PSOE.

Ara que no tenim responsabilitats de govern, cal que, amb el XII Congrés com a punt de partida, el PSC ens dediquem a refer la nostra nau... Ara s'està ja en el període d'afrontar el XII Congrés i els possibles candidats a ser candidats a primer secretari del PSC es reactiven de nou. Personalment preferiria que no hi hagués una sola candidatura unitària. M'agradaria més que hi hagués més d'una candidatura si, efectivament, les candidatures defensen coses diferents, el grup parlamentari propi entre elles...

I mentre el PSOE i PSC ens llepem les ferides i el PP i Mariano Rajoy es preparen per governar, CiU ens diu: retallades? No volíeu caldo, doncs 2 tasses!

Però no és aquest el caldo que volem!... El què deia, post festum, pestum!