divendres, 4 de juny de 2010

Maria Crehuet, gran alcaldessa d'un poble petit

Foto: El Punt

Sempre m'ha agradat el sentit pràctic de la política que té la Maria; suposo que aquesta qualitat, entre d'altres, és la que li van veure els veïns i veïnes d'Ordis quan l'any 2003 van recolzar-la fins al punt d'esdevenir alcaldessa... Aquest dilluns el diari El Punt publicava una entrevista a la Maria on, com sempre, aplica a la política el menys comú dels sentits...

De l'entrevista en destaco dos fragments dels dos principals temes que toca:

Sobre els petits pobles i l'administració:
–L'ha decebut l'administració?
–«Quan ets a fora penses que l'administració és lenta, però quan hi entres t'adones que és lentíssima. A més, tot s'ha fet complex, complicat i avorrit. Des d'administracions superiors, properes o llunyanes, es pensen que en un ajuntament d'un poble de 370 habitants es treballa igual que en un de 80.000.»

Sobrte el canvi de model energètic aplicat a Ordis a través d'una prova pilot:
–I això com es materialitza a Ordis?
–«El poble ha estat escollit per fer-hi una prova pilot a partir d'un projecte que ha elaborat la Iaeden i que s'ha inclòs en un programa finançat per la Diputació. La idea del projecte és treballar amb totes les energies: la solar; l'eòlica; els petits molins, que són com una antena o una farola; el biogàs a les granges, i la biomassa als pocs boscos que tenim. S'ha treballat amb les dades concretes d'Ordis i hem demanat un tècnic per fer una auditoria energètica a les cases. Ara farem una reunió amb els veïns per explicar-los-ho tot, ja que ha de ser un objectiu compartit entre l'Ajuntament i els particulars. De moment hem trobat receptivitat.»

De la Maria Crehuet us recomano l'article Sentiment d'impotència que va publicar, també al diari El Punt, a principis de juliol de 2009. A mode de tast us en deicxo un breu fragment:
 
"El meu crit d'impotència clama també contra tanta paperassa inútil que tots plegats fem tan necessària (on està escrit, això?) per tal de justificar qualsevol moviment, qualsevol fet, qualsevol actuació, qualsevol intenció... i, sobretot, per espolsar-nos qualsevol culpa de sobre, qualsevol responsabilitat. Avui ningú no vol ser responsable de res i per això fem papers i més papers... Paperassa impossible d'assimilar, impossible ja tan sols de llegir, no només per la seva literatura carregosa sinó també –i sobretot!– per la quantitat immensa de literatura que arriba cada dia i espera –a la taula de despatx– que algú la llegeixi..."
 
El què us deia, una gran alcaldessa d'un poble petit!