dimecres, 9 de juny de 2010

La distància entre govern i sindicats



Feia José Montilla aquest discurs aquest passat dissabte 5 de juny a la jornada dels Diàlegs pel Progrés del món del Treball, naturalment abans de la vaga d'ahir. Està clar que l'escenari desitjable és el d'acord entre govern i sindicats...

Les dades del seguiment de la jornada de vaga de la funció pública d'ahir són, segons vaig llegir a la tarda a El Periódico, molt diferents segons les fonts: "Els sindicats calculen un seguiment del 75% i el Govern informa d'un 15,94%". Una ràpida enquesta, sense base científica, del món públic proper s'apropaven, les xifres, més a les dades del govern que no pas a la dels sindicats, o si més no la percepció que la vaga va tenir un seguiment més baix de l'esperat... Les manifestacions sí que han estat, en canvi, més massives... Hi ha hagut més manifestació que vaga...

No sé si aquesta distància és la mateixa o similar de la que mantenen, a hores d'ara, governs, especialment l'estatal, i sindicats. En qualsevol cas des de la política es van present mesures, primer les mesures extraordinàries per a reduir el dèficit públic aprovades in extremis pel Congrés de Diputats, i avui mateix les mesures per contenir la despesa i reduir el dèficit públic que aprovarà el Parlament de Catalunya, a l'espera de l'aprovació, sí o sí, de la reforma laboral per part del govern Zapatero.

La determinació del govern Zapatero ara és clara, m'agradaria pensar que en la direcció correcta, possiblement en l'única possible, però en qualsevol cas la seva determinació és ara major de la que tenia mesos enrere...

Vaga general o no vaga general?. El risc, objectius per alguns, d'una vaga general és debilitar, encara més, el govern Zapatero per tornar el govern de l'Estat al PP... És a dir, una vaga general avui per acabar pitjor demà? És un risc, naturalment... Tot i que el major risc d'una vaga general és que no sigui un èxit, i no sé jo si l'experiència d'ahir val...

Si d'un temps ençà les posicions entre el govern de l'Estat i els sindicats s'han anat allunyant, més poden fer-ho els propers mesos, anys, fins al punt de tornar a la llunyania que es va començar a escurçar, precisament, a partir del 2004 amb Zapatero...

No ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, aquí hi hem arribat contents i enganyats (amb la bombolla immobiliària), ens costa, ens costarà Déu i ajuda, i a molts part del sou, i a d'altres ja els hi ha costat la feina... poder sortir d'aquí!