dimecres, 15 d’abril de 2009

L'elecció d'Ignasi Guardans

A finals de novembre de 2009, en motiu dels atemptats a Bombay, vaig escriure al meu bloc una entrada que confrontava les actituds que van mostrar a partir d'aquells fets Esperanza Aguirre i Ignasi Guardans, escrit que tancava amb aquestes paraules: Esperanza Aguirre i Ignasi Guardans... pels seus actes els coneixeràs...

Pels seus actes els coneixeràs... pels seus actes coneixem Guardans?. Doncs sí, com amb tothom, els actes, els nostres actes revelen més de nosaltres més que no pas les paraules...

Els fets, també les paraules, de Guardans demostren que ell ha estat durant molts anys un home de partit, un home que ha treballat a CDC i per a CDC amb diferents càrrecs electes, com a diputat al Congrés i al Parlament Europeu. La seva feina ha estat en general, ben valorada dins el seu partit, sinó d'altra manera no li haurien fet confiança al llarg d'aquests darrers anys... La seva feina també ha estat ben valorada, en més d'una ocasió, per altres formacions polítiques, no només ara, aquesta dies...

Va arribar el dia en què el patit de Guardans, el seu partit, va considerar que el seu perfil polític no es corresponia amb el què volia imprimir de cares a les properes eleccions al Parlament Europeu. Aquesta és una decisió que tot sovint els partits prenen i que, més enllà de les connotacions personals, es poden comprendre en la necessitat d'accentuació d'un o altre perfil, matís, d'un candidat.

Els fets, també les paraules, de Guardans demostren que ell no és independentista, que la independència de Catalunya no forma part dels seus anhels. Aquesta circumstància no li impedeix seguir amb la militància de CDC, doncs no és, CDC, un partit independentista... És un partit nacionalista català que ha trobat en el terme sobirania una formulació que l'aproxima a l'independentisme sense la necessitat declarada de ser-ho. El perfil polític de Guardans, però, encaixa perfectament a CDC perquè com Guardans a CDC hi ha molts militants, però no encaixen amb el perfil sobiranista que CDC vol explotar amb Tremosa.

Guardans, no essent candidat de CDC a les eleccions al Parlament Europeu i per tant, trobant-se alliberat de la seva tasca política, ha acceptat treballar pel govern de l'Estat per a dirigir l'Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) del Ministeri de Cultura. El propi Guardans ha explicat, al seu bloc, els motius pels quals ha acceptat encetar aquesta nova etapa professional, etapa que, sens dubte, no deixa de tenir un rere fons polític.

La JNC ha viscut amb molta incomoditat aquesta decisió de Guardans, i n'ha demanat l'expulsió del partit. No sé, perquè no ho conec, si Guardans ha infringit algun reglament intern o directriu de CDC o si es pot considerar acte d'indisciplina per ser cessat de militància. Puc entendre la incomoditat de la JNC, fins i tot de CDC, que un militant del seu partit vulgui correspondre a la confiança de la meva bona amiga Ángeles González-Sinde (i també -ho diré clar- a la confiança indirecta de qui l'ha nomenat Ministra) amb la mateixa serietat, lleialtat i energies a un govern d'un altre color polític... però demanar-ne, exigir-ne l'expulsió potser és excessiu...

Més moderat ha estat CDC, respectant la decisió "laboral" de Guardans, i concretament Oriol Pujol instant-lo a «reflexionar» si militar a CDC és compatible amb el seu nou càrrec. Paradoxalment ha estat un militant de CDC i no un d'Unió el què ha estat cridat pel govern de l'Estat...

Aquesta és la veritable elecció d'Ignasi Guardans: deixar o no la militància. No crec que pel nou càrrec que tindrà Guardans deixi de ser menys convergent del què és i ha estat fins ara. Naturalment si en comptes de dirigir l'ICAA se li hagués ofert un càrrec de més responsabilitat política (secretari d'estat, ministre...), entenc que hi hauria un conflicte d'interessos on el nivell de negociació de partits i nivell parlamentari entraria en joc... Suposo que en la seva decisió haurà de calibrar l'abast polític del seu càrrec i la incidència que pugui tenir també políticament, incidència o interferència amb el posicionament i argumentaris polítics de CDC respecte el govern de l'estat.

És clar que des de la perspectiva més personal Guardans també deu valorar el seu grau de comoditat dins el partit...

Més enllà de l'elecció de Guardans respecte a la seva militància de CDC, la seva decisió ha generat reaccions i interpretacions variades.

D'entrada hi ha qui parla de traïció i revenja a CDC pel no nomenament com a candidat a les eleccions europees. Podria ser però em sorprendria, no és el seu estil... Naturalment, però, si fos cap de llista, fins i tot candidat a les properes eleccions, no li haurien ofert aquest càrrec...

També hi ha qui diu que fets com aquests no haurien de sorprendre tant, però és clar, això depèn del punt de vista i color amb què es miri... A d'altres nivells, més modestos, també hi ha militants de partits que treballen en administracions governades per altres, encara que la tendència generalitzada és col·locar gent propera...

Amb l'efecte Guardans el PSOE fa gala d'obertura i envia un missatge a CiU en clau de governabilitat que de moment la federació nacionalista repel·leix...

En fi, la decisió que no haurà de prendre Guatdans és la finalització de la seva etapa com a tertulià els dimarts a la tarda al programa de ràdio La Ventana, de la Cadena Ser, doncs hi era en qualitat, ja des de l'etapa Sardà, de representant de CiU i aquest dimarts, absent Guardans per prudència (?) Gemma Nierga ja va avançar que la tertúlia del proper dimarts 21 d'abril seria la darrera amb Guardans...

A tots els partits polítics hi ha persones que tenen la qualitat, habilitat i capacitat de ser transversals, solen ser poc gregaris, que no vol dir que no tinguin fortes conviccions i ideals, ni que no puguin ser a les direccions seus seus partits, però que es signifiquen per ser xarnera del seu partit amb altres: solen ser conciliadors i són imprescindibles a l'hora de la negociació política i l'establiment de pactes amb altres partits. Ignasi Guardans és d'aquests polítics frontera... i naturalment estar a la frontera, en el llindar, no està exempt de riscos...