divendres, 13 de juny de 2008

Ter, solidaritat o abús?


MANIFESTACIÓ EL DISSABTE 14 DE JUNY A GIRONA.
Sortida: 18h a la Plaça Catalunya
Convocada per la Plataforma Ter.

A Sarrià de Ter, les associacions de veïns (AVV de Sarrià de Dalt, AVV de Sarrià de Baix, AVV del Pla de l’Horta, AVV de la Rasa i l’AVV del Pla dels Vinyers) amb la col·laboració de l'Ajuntament s'han organitzat per fer una convocatòria conjunta als sarrianencs i sarrianenques per assitir a la manifestació. Es preveu, doncs, que la delegació de Sarrià de Ter siguem una bona colla!.

De fet la qüestió és aparentment molt simple: recuperar el cabal ecològico, si ho desitgeu, complir la tantes vegades incomplida Llei del Ter...

Cal mantenir la solidaritat, d'acord, però acabar amb l'abús...

------------------------

pd1:
Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu

(Fragment de PARE, de Joan Manuel Serrat)



Fragment: Totes aquestes cabòries (com diria en Montilla de Polònia) són per dir que s'ha de treballar molt més a fons l'alimentació d'aigua a Barcelona, amb més reflexió i escoltant a més gent. Que l'equip que fins ara ha planificat l'aigua es troba en aquest moment sense credibilitat per seguir endavant. Que el nou equip ha de ser interdisciplinari, deixant de banda assessors com Narcís Prat amb només una visió específica del tema, incorporant gent que entengui de sistemes. Que la nova cultura de l'aigua és de fet vella perquè oblida el Ter. Que ja n'hi ha prou de fer el ridícul davant el món. Que així, fent dinàmiques de por, no aixecarem la nostra autoestima.
Fragment: La Nova cultura de l'Aigua va sorgir com a resposta a la política de transvasaments. Pretén no aportar aigua que no sigui amb dessaladores i resoldre la manca amb una gestió eficient, estalviant, aprofitant les aigües grises i les pluvials. L'argument és lloable i necessari en un termini no gaire llunyà. Però si només s'està pendent d'això hi ha el risc de no estar a l'aguait que el principal tema és la disponibilitat d'aigua, assegurar-ne la quantitat. Des de finals dels anys 1980 la política de l'administració d'aigua s'ha centrat en seguir la qualitat dels rius, política necessària, però ha oblidat que el primer objectiu per un riu és que hi passi aigua, que la dilució és el principal paràmetre per aconseguir la qualitat de l'aigua. Si a l'any 1996 el govern Pujol sabia que era necessari resoldre un dèficit estructural, el transvasament del Roine no es va poder fer per l'oposició que va tenir. Diguem-ho clar, Pujol no es pot excusar ara amb aquesta oposició, doncs ell tenia la majoria per governar i no podia fer deixadesa de la seva responsabilitat. Aquell govern també és responsable de no haver-ho resolt i deixar-nos arribar fins aquí.

pd3: escrit de la Plataforma Ter que acompanya la convocatòria de la manifestació: Volem l'aigua al riu!

Què hi passa, al Ter? >> Als darrers anys, la disminució del cabal del riu Ter fins a mínims ridículs és un fet sistemàtic. Si bé cal tenir en compte la sequera, la causa estructural d'aquesta crisi ecològica és el transvasament que es realitza per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona. La zona més poblada del país cada cop necessita més aigua, i ara ja no en fa prou en endur-se'n tan sols una petita part: en anys de sequera, més d'un 75% de l'aigua del riu no supera els embassaments i és transvasada, des del Pasteral, cap a les comarques barcelonines. Això significa que 200 milions de metres cúbics d'aigua del riu Ter són transvasats a les conques del Besòs i del Llobregat. Any rere any es va superant aquest trist rècord, sempre rere el pervers paraigües d'una solidaritat territorial transformada en expoli.

No es compleix ni la Llei del Ter (de l'any 1959) ni el Pla de Cabals de Manteniment aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2006, i tots en paguem les conseqüències. El riu no pot dur a terme les seves funcions biològiques; els seus ecosistemes perden valor; els usos agrícoles que històricament corresponen a la plana del baix Ter, de regadiu, queden a mercè d'unes pluges que probablement quedaran retingudes als embassaments. Alhora, l'aqüífer del Baix Ter es degrada, minva la qualitat de la seva aigua i s'afavoreix la intrusió marina. Denunciem que el riu Ter no pot ser una víctima col•lateral del creixement de la capital del nostre país i la seva àrea urbana, ni de la precarietat de l'abastament d'aquesta regió per la deixadesa de dècades. És per això que la Plataforma del Ter esperona a tothom qui estigui preocupat per aquest riu, pel transvasament silenciat que pateix, a manifestar-se.