L'ètica dels diners, a mans d'un banquer!

Què en fan dels meus diners? Joan Melé és, avui per avui, qui d'una manera més clara i entenedora millor explica, des de la banca, l'ètica dels diners... I tan ho fa a Singulars com a Buenafuente...

Potser sí que caldrà començar a replantejar-nos on tenim els diners... per pocs que en tinguem...

@ElsPulpoPop al programa @gendigital

Foto: Pulpògraf

Pulpopop va ser present, aquest passat dissabte 18 de juny, a la segona hora del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio. A la segona hora també van parlar, entre d'altres coses, del Sònar...

Aquest és més un apunt per escoltar que per llegir!

Pulpopop parla del seu moment musical i de la Gira Jardí, que en pocs dies s'ha omplert i ja està al complet!

Cliqueu el play i gaudiu del programa...

Aprendre la lliçó! #aixisi #indignats!

La manifestació d'aquest passat diumenge a Girona. Foto: Manel Lladó. El Punt

Així sí! Amb una manifestació, amb una nombrosa manifestació pacífica sí!

Podem discutir encara si el passat dimecres eren quatre gats o forces més, els qui van actuar amb virulència excessiva contra els parlamentaris dimecres passat...

Podem discutir, i polemitzar, sobre si hi havia policia secreta entre els qui més violentament es van mostrar vers els parlamentaris...

Podem discutir si és legítim o no, èticament, aturar l'activitat parlamentària i, per tant, la celebració del Ple del Parlament de Catalunya pel desacord no nome´s amb uns pressupostor, sinó també i sobretot, per l'actual sistema polític que tenim...

Però no podem fer, una i altres, ningú, com si res d'això, i amb res vull dir molt més que sl fets del Parlament, estigués passant!

Es preguntava dies enrere Sam Enfot quina era la lliçó que de tot plegat n'havien tret els polítics...

Per començar, espero, situar les coses en un punt més mesurat: no tots els #indignats desligitimen llur moviment, tampoc tots els polítics la #política!

Passar de la desafecció a la indignació és altament positiu, malgrat alguns inconvenients, però convindria fer un pas més, ja que ningú pot romandre permanentment indignat... La indignació ha servit, ha de servir, per mostrar el malestar, per fer evident el malestar general amb la situació social, política i econòmica que estem visquent... I ha de ser un motor de transformació, i tant! Però la transformació s'ha de fer a través dels propis mitjans que la democràcia, imperfecta, que la política, desprestigiada, que la societat, convulsa, ens posa a l'abast: el diàleg, el pacte, escoltar més que parlar... i naturalment també discrepar, i deixar palès el desacord, però respectar els acords i seguir treballant per a canviar-los per les vies democràtiques...

Naturalment aquí hi ha un gran problema: el ritme. I un altre gran problema: la percepció que els polítics, que els partits polítics en general, no sabran ni podran donar resposta a les inquietuds i al malestar manifestat... Heus ací el seu gran repte, el repte de tots els partits, grans i petits, d'un i altres costat...

Però fins i tot salvant aquestes i moltes altres dificultats que hi puguin haver, el què a mi em queda clar és que la democràcia, la nostra democràcia, ha de seguir madurant, transformant-se, adaptant-se a les noves realitats, noves situacions, o donant respostes diferents als proiblemes de sempre, doncs per això són de sempre... I fer-ho, penso jo, sense renunciar a la política, mai sense renunciar a la política...

Fer més participativa la democràcia representativa és la lliçó que penso que n'hem d'extreure. El què, el qui i el com és una altra història...

De la presa de possessió com regidor a #SarriadeTer, el meu discurs

Assegut al Ple, moments abans de començar el Ple de constitució del nou Ajuntament. Foto: Ràdio Sarrià

Benvolguts i benvolgudes veïns i veïnes, alcalde i resta de càrrecs electes,

siguin les meves primeres paraules per a felicitar al reelegit alcalde, el senyor Roger Torrent. Vostè té novament, no només la responsabilitat d'exercir les funcions d'alcalde, sinó també les de presidir aquest ple que avui s'ha constituït, que és el màxim òrgan de representació democràtica del nostre poble, Sarrià de Ter.
Desitjo i confio que sabrà fer-ho donant joc a tots els grups municipals aquí representats, doncs som tots i cadascun de nosaltres qui més i millor representem la voluntat del poble, naturalment cada grup en funció de la força representativa que li correspon.

També voldria felicitar i donar la benvinguda a les regidores i regidors que avui han pres possessió per primera vegada. Assumiu per primera vegada la representació municipal, posant-vos al servei, bé des d'una responsabilitat de govern, bé des d'una responsabilitat d'oposició, dels nostres veïns i veïnes, dels seus interessos i necessitats, tan individuals com col·lectius. Us desitjo molta sort en la vostra tasca i, com que no sóc ningú per a donar consells ni lliçons a ningú, tan sols us esperono a viure aquesta alta responsabilitat com un aprenentatge permanent d'exercici de vocació de servei.

Avui comencem un nou mandat i el què hem de fer és mirar endavant, però precisament avui també voldria fer un cop d'ull enrere per manifestar el meu agraïment a les regidores i regidors que recentment han deixat de ser-ho, en especial a qui en el darrer mandat han estat companyes de grup municipal, la Iolanda Jiménez, la Loli Fernández i l'Assumpció Vila. La representació política de la voluntat del poble a l'Ajuntament és una tasca col·lectiva i vosaltres l'heu exercit, al llarg d'aquests darrers anys, amb responsabilitat i compromís. Moltes gràcies a vosaltres i també a la Dolly Grau, en Jordi Costa i en Lluís Aymerich per la vostra aportació a la política municipal del nostre poble.

Però avui és un nou començament, un inici de mandat que ens durà fins al 2015. Avui celebrem la renovació del Ple municipal, un ple molt renovat, en què hi haurà més càrrecs electes novells que veterans, i també un ple més rejovenit. Aquestes són dues bones notícies que hem de saber valorar com a poble, doncs per bé que a nivell general la política està, avui en dia, molt desprestigiada, trobem a casa nostra molta gent que manté viu i ferm el compromís polític vers la governança d'allò comú, des de l'Ajuntament. Les candidatures, totes les candidatures, eren renovades i més rejovenides, pel què inevitablement aquest ple també havia de ser-ho i així ha estat.

Les eleccions municipals han dibuixat un nou escenari polític a Sarrià de Ter, diferent del què hem tingut aquests darrers anys. En el meu cas, i en el cas del grup municipal que represento, seguirem treballant a l'Ajuntament des de la oposició. Fer oposició no vol dir necessàriament confrontació, sinó sobretot, i és el que nosaltres esperem, vol dir aportar una mirada diferent, des d'una perspectiva diferent i des d'un projecte polític diferent. Una mirada diferent per sumar o bé per, si s'escau, deixar palès que pot haver-hi una altra manera de fer i plantejar les coses.

Cada grup municipal té un full de ruta inicial, té una base programàtica a partir de la qual articular les propostes i projectes per a Sarrià de Ter; els programes electorals són el punt de partida. Però el treball que se'ns encomana al grups municipals és treballar per un objectiu comú, Sarrià de Ter i el màxim benestar dels veïns i veïnes, pel què es fa imprescindible que els tres grups municipals representats a l'Ajuntament treballem conjuntament; i treballar conjuntament vol dir comunicació i diàleg, vol dir mà estesa i voluntat d'entesa a l'hora de plantejar les propostes, tan per part del grup que té la responsabilitat de govern, com dels que tenim la d'oposició.
Aquesta serà la meva actitud, un treball en positiu i de voluntat d'entesa. Millorar el diàleg i la comunicació i potenciar el treball conjunt dels tres grups municipals és l'assignatura pendent que em sembla que tenim per aquests quatre propers anys; i llavors, naturalment, davant les propostes que puguem formular, que cada grup voti, en aquest ple, en el sentit que consideri.

Però la governança municipal, el treball dels grups municipals, tan del govern com de l'oposició, no s'ha de fer només portes endins a l'Ajuntament com si aquest fos un receptacle estanc; també cal fer-ho, i molt més del què tots plegats hem estat capaços de fer fins avui, portes enfora, amb vosaltres, veïns i veïnes. A la democràcia representativa que nosaltres, càrrecs electes, representem, hem de sumar-hi, que no substituir, la democràcia participativa. Som política local i és aquesta la més propera a la ciutadania; hem de ser capaços d'aprofitar aquesta proximitat per fer-vos implicar més, a vosaltres, sarrianenques i sarrianencs, en els afers municipals, en molts afers del nostre poble que, tot i que la decisió final ha de ser d'aquest ple, en el procés de maduració de moltes propostes ha de ser imprescindible la vostra participació.

Afrontem un nou mandat municipal en un context econòmic molt difícil, un context social i econòmic deprimit que afecta també a l'Ajuntament, doncs tindrem menys recursos, pel què el nivell d'exigència en la gestió municipal és més alt, per si no ho era prou encara: haurem de gestionar més i millor els menys recursos que tindrem per a seguir oferint serveis i equipaments municipals de qualitat. Aquesta ha de ser i serà una tasca col·lectiva, aquesta ha de ser i serà una responsabilitat col·lectiva que requerirà de l'esforç de tothom.

Assumeixo per quatre anys més, amb responsabilitat i il·lusió, la feina de regidor del meu poble; més enllà i per sobre de la satisfacció personal, que hi és i és imprescindible per a poder exercir aquest càrrec, voldria manifestar-vos avui el meu compromís per aquests quatre anys en sumar; és i serà la meva voluntat aportar el punt de vista del projecte que represento a l'Ajuntament a tots els afers municipals, amb voluntat d'entesa i de consens, sempre que sigui possible. Però sobretot la meva voluntat i actitud serà la d'escoltar, la d'escoltar el govern, la d'escoltar l'alcalde i l'altre grup de l'oposició, però sobretot i també, escoltar-vos a vosaltres, veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

Moltes gràcies i enhorabona alcalde, enhorabona regidores i regidors!


Roger Casero Gumbau
Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Sarrià de Ter, dissabte 11 de juny de 2011

#Jenifer, d'@elscatarres, la cançó del moment... i de l'estiu? #MinutsMusicals

Jenifer

Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Els Catarres

Si tens un jardí, tens @ElsPulpopop! #GiraJardi

Imatge promocional de la Gira Jardí. Foto: Pulpopop

Si et sents com un pop en un garatge... surt i vés al jardí!

Pulpopop no deixa de sorprendre'ns... La darrera pensada (i bona!) que han tingut és la Gira Jardí... Si els Quart Primera feien concerts als menjadors, Pulpopop els proposa fer-los al jardí de cases particulars!

I la iniciativa, llençada tot just dies enrere, està tenint un gran èxit i acollida, doncs ja tenen lligats quasi la totalitat dels 10 concerts que tindrà la gira, del 18 al 29 de juliol!

I és que no cal tenir ni anar als Jardins de Cap Roig per escoltar bona música i gaudir d'un gran espectacle! Amb el teu jardí n'hi ha prou! Tu hi poses el jardí, Pulpopop hi posa la resta!

#Aixino #indignats, voler coaccionar i silenciar el #Parlament no és el camí!

Us imagineu si en comptes d'indignats haguéssin estat militars els qui haguéssin volgut fer callar el Parlament ahir? El Parlament de Catalunya, com a màxim òrgan de representació civil, ciutadana i democràtica del nostre País, no es pot voler silenciar de cap manera, ni per la civil (incívica, sens dubte), ni per la militar! Per fer callar un polític, res millor que no votar-lo!

Pot no agradar-nos aquest sistema democràtic, poden no agradar-ne ni els partits ni els polítics que actualment ens representen, pot no agradar-nos el sistema d'elecció dels nostres representants polítics que de moment tenim, però aquests no són motius sificients per voler impedir el normal funcionament de les nostres institucions democràtiques.

Afortunadament els indignats són molts més dels que van actuar bel·ligerantment contra els representants polítics, afortunadament molts indignats van mantenir ahir una actitud cívica, de queixa, crítica, però íntegrament cívica...

Que tristes les imatges d'ahir... m'entristeixen més que no pas m'indignen... Veure parlamentaris perseguits, pintats amb esprais, escopits és molt trist i diu molt poc d'un moviment que es defineix com a pacifista i no violent... La indignació no és una credencial d'impunitat!

En fi, com més d'un ha comentat aquestes darreres hores, les minories dels indignats i dels polítics deslegitimen, massa sovint, llurs causes...

Dos clics (de #fotografia) socialment responsables

Fotografia i responsabilitat social són dos conceptes que poden combinar molt i molt bé! El temps ha fet quasi coincidir dues experiències diferents de responsabilitat social amb la fotografia com a protagonista, essent l'entitat on treballo, Plataforma Educativa, part beneficiària d'aquesta responsabilitat social.

La primera experiència de responsabilitat social i fotografia és la col·laboració desinteressada del fotògraf Jordi Renart amb l'entitat, fent una sessió fotogràfica gratuïta a les oficines de l'entitat per a ampliar el banc d'imatges de l'entitat; en aquest cas parlem d'imatges de qualitat fetes per un professional. Iniciativa del propi fotògraf, Jordi Renart demostra que no cal ser una gran empresa per a desenvolñupar la responsabilitat social, doncs ell, professional autònom, també ha trobat una bona manera de donar valor afegit al seu negoci.

La segona experiència és el concurs de fotografia que ha organitzat l'empresa de productes de neteja Ambisist. En motiu del seu 20è aniversari Ambisist es va plantejar la possibilitat d'organitzar un concurs de fotografia, obert a topthom, sobre el pas del temps. El valor afegit del concurs és que la meitat de l'import dels premis (750 dels 1.500 € totals) es destinarà, en productes i serveis, a dues entitats socials de Girona: Càritas Diocesana de Girona i Plataforma Educativa. Per cert, si voleu participar al concurs "El pas del temps" d'Ambisist, encara hi sou a temps!

Si la fotografia és l'art que ens permet catpurar instants del nostre món i mostrar-lo tal com és, en aquests casos també ens permet veure que també pot ser un bon motor de responsabilitat socia d'aquells que, precisament, es situen rere la càmera!

Jaume Curbet i Just M. Casero: dos gironins a la tardor!

Just M. Casero i Jaume Curbet la tardor del 1979 a la Devesa de Girona per Fires. Foto: arxiu Curbet CG

Dies enrere en Quim Curbet em va fer arribar aquesta magnífica fotografia. Me la va passar poc després de la mort del seu germà Jaume, Jaume Curbet Hereu.

Quins dos personatges aquest parell! Però sobretot, quines dues persones, grans persones! D'orígens i trajectòries diferents ells van ser, ells seran, el viu testimoni d'un temps, d'un país... del nostre temps i país!

En allò més vital, a ambdós se'ls ha endut prematurament la malaltia; a en Just essent molt jove, quasi sense capacitat per plantar-hi cara, a en Jaume arribant-li abans d'hora, després de molts anys de convivència i lluita... Però aquesta fotografia, plena de vitalitat, ens interpel·la més sobre les seves i nostres vides, que no pas sobre la mort!

En Just, jove i, com sempre, barbut!. En Jaume, jove i, com sempre, elegant! Són moltes les persones que podrien traçar, molt millor que jo, els vectors que en allò polític i personal van compartir durant el procés de creació i consolidació del PSC a les comarques i a la ciutat de Girona, en la creació i consolidació de la democràcia, els drets i les llibertats del nostre país... Entre els qui millor podrien glossar-ho, naturalment, hi ha en Quim Nadal! En ple debat intern socialista, contemplar aquesta fotografia ha estat, per mi, tota una revelació!

En Just, jove i, com sempre, barbut, immigrant i fill d'immigrants extremenys, procedent de Convergència Socialista de Catalunya; en Jaume, jove i, com sempre, elegant, gironí de socarrel, procedent del Partit Socialista de Catalunya - Reagrupament: en Jaume i en Just, joves, socialistes i catalanistes...

Vés que no sigui aquesta part de la recepta que necessita el PSC...

Però més enllà de les sigles, més enllà de la projecció que a mode d'estèril "política ficció" podem fer, d'aquesta bonica fotografia em quedo amb en Jaume i Just persones... Que bé els hi queda aquella llunyana tardor del 1979... Que macos que éren, que macos que són! Eternament bells, immortalitzats en aquesta bonica instantània d'una Girona a la tardor...

Gràcies Quim per la fotografia!

Manifest Púlpic d'@ElsPulpoPop

"No som ni un grup de culte ni un grup frikye del panorama (ja és molt que estiguem al panorama que tenim familiars calamars a mart) som un grup de persones que fan cançons Pop perquè tothom qui vulgui en pugui gaudir; i senzillament això." Paraula de PulpoPop.

Si és que són uns àngels caiguts del cel!

Per cert, Pulpopop segueixen amb molta activitat, fins i tot han anat a l'escola!



No els hi perdis el fil, que estan ultimant la sortida del seu nou treball!

Bona feina Pulpos!