L'Abril i la Irina (3 i 7 anys) reciten el seu vers del Nadal '09 i l'Abril canta dues de les tradicionals cançons de la Nit de Reis... La Clàudia (10 anys) aquest any, malgrat tenir-lo, no ha recitat el seu vers de Nadal... Deuen ser coses de l'edat...
Si al seu di vaig aplaudir la iniciativa dels diaris catalans de compartir l'editorial "La dignitat de Catalunya", ara també aplaudeixo que el President de la Generalitat agraeixi a les entitats que hi van donar suport, així com també a l'Estatut, a través d'aquesta carta.
I és que em sembla que encara no es pot donar per perduda la batalla de l'Estatut, no sense que hi hagi primer la sentència, independentment del què digui, i tampoc sense la posterior resposta política del govern de la Generalitat i elspartits amb representació parlamentària... Seria com si ara el Barça ja donés per perduda l'eliminatòria de Copa contra el Sevilla, després de perdre 1-2 a casa...
T’escric per agrair-te el suport públic que la teva institució ha fet en les darreres setmanes a l’Estatut de Catalunya. Un suport que, com a President de la Generalitat, considero especialment rellevant davant d’una propera sentència del Tribunal Constitucional que podria afectar els interessos de Catalunya, identificats i representats en el nostre Estatut.
Més de dues-centes institucions i associacions polítiques, acadèmiques, empresarials, sindicals, esportives, professionals, culturals, i eclesiàstiques han expressat el seu suport a la nostra llei de lleis, arran de l’extraordinari impacte que ha tingut en l’opinió pública catalana i espanyola l’editorial conjunt “Per la Dignitat de Catalunya”, un text publicat per dotze capçaleres que posa de relleu en la seva forma i en el seu fons la voluntat dels ciutadans de Catalunya de defensar l’Estatut aprovat majoritàriament en referèndum.
Un cop més, la unitat social i cívica de la societat catalana s’ha manifestat amb total fermesa, generant un sentiment col•lectiu d’afirmació confiada i positiva. He dit molts cops que la unitat ens farà forts i també que vetllar pel destí dels afers públics no és només una tasca de la política i dels polítics. Tothom és protagonista del present i del futur de Catalunya. Gràcies un cop més. Et prego que facis extensiu el meu missatge d’afecte i agraïment a totes les persones que formen part de la teva organització. Heu convertit en fets aquelles conegudes paraules: “No et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu país”.
Estic convençut que el desplegament constant i efectiu de l’Estatut és la millor manera de defensar-lo i l’actitud que millor serveix els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans. I si arriba el moment en el que calgui donar una nova resposta política i cívica, clara i unitària, estic segur que Catalunya podrà comptar amb el teu suport, de nou, i amb el de la institució que representes.
Et desitjo el millor per aquest any 2010 que tot just comença. Espero que feu realitat tots els vostres projectes. Compteu, sempre, amb el suport del Govern de Catalunya i amb el meu compromís personal de fer-vos costat en tot allò que estigui a les nostres mans. Junts, institucions i ciutadania, fem Catalunya.
Parla Roger Mas del seu darrer treball, Les cançons tel·lúriques, en aquesta entrevista a Sies.tv. Roger Mas també explica com va sorgir la versió en català de la cançó de Paulina Rubio Ni uns sola paraula...
Per cert, el concert de Roger Mas a l'Auditori de Girona va ser una delícia, un regal avançat de Reis, amb grans moments musicals i fins i tot religiosos, que no necessàriament místics, com quan va llegir Francesc Pujols. Amb aplaudiments fins a esgotar els bisos, l'entregat i nombrós públic vam sortir renovadament contents i satisfets, sabedors nosaltres d'haver escoltat possiblement la veu catalana que millor canta els greus, una gran veu tel·lúrica!
de nou torneu a les nostres contrades per repartir il·lusions, en forma de presents, entre petits i grans. Sigueu benvinguts, malgrat la vostra estada és, com cada any, efímera.
Bé sabeu, perquè sinó la vostra màgia, tot el què desitjo i voldria, però de tot prou em conformaria, que no és poc, amb seguir gaudint de la companyia i estima dels amics i familiars, doncs quin si no aquest, el més preuat i valuós de tots els presents.
Per si considereu que mereixo quelcom més, ben assequibles deuen ser un pijama per acabar de passar l'hivern i el darrer disc d'en Quimi Portet, per anar ampliant la meva particular BSO.
Amb independència del què m'acabeu portant, moltíssimes gràcies per endavant!
Doncs sí, amb la carta als Reis Mags d'Orient pot passar quelcom semblant del què passa amb els desitjos: de la mateixa manera que els desitjos poden acar-se fent realitat, també cal vigilar què es demana als Reis, no sigui que al final t'ho portin... I si no que li ho expliquin a El Roto!
Escoltava aquest matí a la ràdio que la nostra llengua ha incorporat unes 250 paraules noves al 2009 (pdf), entre elles algunes relacionades amb les noves tecnologies i, també, amb els blocs.
Una de les paraules incorporades, bé, més que la paraula en sí el seu nou significat, és APUNT, que en l'entorn de la informàtica i internet, es pot usar, tal i com es defineix a la Neoloteca del Termcat, en referència al text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc.
Axí doncs podem deixar ja definitivament enrere l'anglicisme "post" per referir-nos a les entrades noves, als nous articles publicats als blocs. És ben cert que en l'entorn blocaire català aquest anglicisme anava desapareixent en favor dels termes entrada, article o el propi d'apunt...
Aquest és doncs el primer apunt de les 770 entrades que, amb aquesta, he publicat en aquest bloc.
No ha de ser necessàriament, l'últim sopar, el darrer atracament a la cartera a mà armada, per més que a la mà hi hagi més una escumadera que no pas una pistola. A casa, que som família nombrosa, ho tenim molt clar quan un preu toca multiplicar-lo per 5!.
Fa uns anys que el Cap d'Any el passem entre família i amics, aquest any 9 adults i 7 mainades, d'edats variades, entre els 3 i els 13 anys... El secret d'un bon, boníssim i econòmic sopar de cap d'any és fer-lo una mica entre tothom: uns el primer, d'altres el segon, d'altres les postres, d'altres el beure, pensant també amb el menjar de la mainada i els amfitrions la casa... Comptat i debatut, encara no 10 euros per adult, comptant-hi tot el tec per grans i petits: sopa de galets, salsitxes amb tomata i pastís de xocolata per la mainada; pica-pica variat per tothom, acompanyat de vi blanc i refrescos i pels adults amanides de canonges, broxetes de tomata xerry i formatge feta, pastissos de verdura i una mena de piononos (i 2), pollastre farcit amb prunes, pastís de xocolata, vi negre, refrescos, cava, torrons i, a mitja nit, el raïm!. I el millor, una taula envoltada de família i amics amb qui compartir-la esdevé el major dels plaers!
Naturalment cal ajustar-se a les necessitats de cada un i potser algun any, anys a venir, quan les nostres filles vulguin passar el cap d'any amb la colla, potser amb la Sira triarem altres opcions... En qualsevol cas les Festes Nadal en general i el Cap d'Any en particular no hauria de ser sinònim d'àpats cars, caríssims alguns, ni tampoc excesivament copiosos!
----------------------------------------------
pd: tenint present que el preu del sopar de Cap d'Any del Pavelló de Sarrià de Ter no era car, dels menys de 20 euros que ens va costar a tots cinc el sopar amical i familiar de cap d'any d'enguany, si haguéssim optat pel del Pavelló, insisteixo, tot i no ser car, ens hauria costat en total 109 euros (32 els adults i 15 cada mainada).
Si Roger Mas encara no s'ha encimbellat al lloc que li correspon dins la música, no d'autor, sinó catalana, és perquè a vegades aquest nostre País també li pasen coses estranyes, inexplicables. Què més ha de demostrar (cal?) aquest músic solsonenc, que compta ja amb una trajectòria de més de 13 anys i amb sis discs al sac?. És ben cert que ha rebut premis i reconeixements, però no gaudeix, ni de bon tros, de la projecció dels mitjans, com a mínim els públics, del nostre País que tenen d'altres propostes musicals, algunes merescudes, d'altres més aviat dubtoses... Ben cert que potser ell tampoc no busca el ressò mediàtic, però cal reconèixer que és un dels grans autors contemporanis, de present i futur, del nostre País, de la nostra cultura!.
I qui en dubti, que no dubti en veure'l avui mateix, diumenge 3 de gener de 2010, a partir de les 7 de la tarda a l'Auditori de Girona... i si no podeu venir, compreu-vos els seus discos, com a mínim els seus tres darrers (dp, Mística domèstica i Les cançons tel·lúriques). I després em rebateu, si penseu que vaig errat!
Per cert, si la memòia no em falla, el d'avui serà el tercer concert de Roger Mas al que assisteixo; també l'he escoltat al Mercat de Música Viva de Vic i a l'Acústica de Figueres, anys enrere...
No són les millors del 2009, ni totes les del 2009, són simplement les pel·lícules que he vist al cinema al 2009, entre les que destaco les 10 que més m'han agradat, que tampoc vol dir que hagin de ser les millors... I senyalo també la que per mi ha estat la pitjor...
El intercambio
Bienvenidos al Norte
Resisténcia
Valkiria
El desafío. Frost contra Nixon
El curioso caso de Benjamin Button
The reader (el lector)
Los abrazos rotos
Gran Torino
The code
Monstruos contra Alienígenas (3D)
Señales del futuro
Control
Al final del camino
La sombra del poder
Rudo y cursi
The international
25 Kilates
La Reina Victòria
Star Trek
Good
Hannah Montana
Ángeles y demonios
The cleaner
Millenium 1: els homes que no estimaven les dones
Ice age 3
Pagafantas
Harry Potter
Arrancame la vida
Coco avant Chanel
UP (3D)
Tres dies amb família
Pequeños invasores
Asalto al tren Pelham 123
Expediente 39
Enemigos públicos
Qué les pasa a los hombres?
Año cero
Gordos
Mapa de los sonidos de Tókio
Malditos bastardos
Distrito 9
Si la cosa funciona
Millennium 2: La Chica que soñaba con una Cerilla y un Bidón de Gasolina
"Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a treballar per aconseguir-lo."
Jo també penso que aquest 2010 serà l'any de Catalunya, serà l'any en què els i les catalanes decidirem el futur que volem pel nostre País. Tot sembla indicar que s'esgotarà la legislatura i, per tant, el president convicarà les eleccions al Parlament a la tardor, pel què els propers mesos a partir d'ara esdevindran un llarg i apassionant període pre-electoral, on els partits de govern hauran de fer compatible la valoració positiva de l'obra de govern amb la necessitat de marcar diferències dels socis de govern; on els partits de l'oposició hauran de destinar més energies a projectar-se com a partit de govern que no pas com a partit d'opicisió que encara són i com a mínim fins a les eleccions, seran; on els partits nous (com a mínim Reagrupament) començaran a perdre la virginitat i hauran d'esmerçar-se a fer-se amb un tros de l'espai polític, gratant aquí i allà...
Però abans de les eleccions han de passar encara moltes coses: lleis per aprovar, la sentència del TC sobre l'Estatut, el ser i no ser de les vegueries, de la Llei electoral, la segona i tercera onades de consultes per la independència...
Deia el President, o semblava voler dir:
1.- aturar-nos, retrocedir (la dreta, o sigui CiU i/o PP, Ciutadans a banda, veurem si repeteixen representació parlamentària amb tantes friccions internes)
2.- cercar falses dreceres (l'eclosió parlamentària de l'independentisme amb ERC, Reagrupament i/o CDC - CiU?)
3.- mantenir l'horitzó que ens hem traçat (PSC, sol o acompanyat amb qui sigui?)
És el què té Montilla, no cal llegir massa entre línies per saber què vol dir, no?...
Ai el 2010!. Serà l'any en què efectivament CATAUNYA DECIDIRÀ!. Ei, però no ens enganyem, tampoc: els i les catalanes decidirem un Parlament de Catalunya, però seran els partits que en formin part qui en decidiran el President, i ell posteriorment, el govern...
