Els 30 compromisos pel 2010 a Catalunya

És un gran acord de mínims, una mena de mínim comú denominador, però precisament per això és important. Hi ha qui minimitzaran aquests compromisos i algunes de les accions que contemplen, hi ha qui les trobarà insuficients i fins potser inadequades. Fins i tot hi ha qui dirà que algunes de les accions ja s'estan executant o s'han executat... Però per més aigua que tirem al vi, el vi encara és dins el got!.

Que el govern de la Generalitat hagi acordat amb patronals i sindicats aquests 30 compromisos (arxiu pdf 135K) valorats en 6.000 milions d'euros per fer front a a crisi i reactivar l'economia del nostre País és una bona notícia, un acord que si no es produís, els qui el minimitzen també trobarien a faltar...

Aquests són els 30 compromisos:

1. Creació de Plans d'ocupació local (POL) en sectors generadors d'ocupació

2. Increment de la formació a les persones en situació d'atur

3. Establir un ajut temporal extraordinari (ATE) per a treballadors autònoms i per al foment de l’autoocupació

4. Incorporar 150 nous orientadors per atendre a les persones desocupades

5. Implantació de noves tecnologies i millores a les Oficines de Treball i a la formació del personal del SOC

6. Integració de la Formació Professional

7. Potenciar la intermediació i els serveis a les empreses

8. Millorar el marc de la contractació pública i apostar per la simplificació administrativa per impulsar l’economia

9. Desenvolupament d’actuacions de foment del estalvi i la eficiència energètica

10. Desplegament del Pla per al Dret per a l’Habitatge 2009-2012

11. Establir garanties públiques a les operacions de conversió de préstecs hipotecaris en contractes de lloguer

12. Reforç dels ajuts al pagament del lloguer

13. Reforçament dels ajuts d’emergència per al pagament de l’habitatge

14. Reforçament de la Xarxa d’Habitatges d’inclusió

15. Millora del finançament de les empreses

16. Afavorir la liquiditat als proveïdors de la Generalitat amb la nova línia de “confirming”

17. Augment de la liquiditat del mercat financer

18. Seguiment de les mesures de finançament empresarial

19. Estímul de l’activitat industrial

20. Aprovació del Pla de Política Industrial

21. Constitució del Consell de Política Industrial de Catalunya

22. Potenciar l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACC1Ó)

23. Consolidació d'AVANÇSA

24. Fomentar les inversions en R+D+i

25. Potenciar les polítiques sectorials actives

26. Increment de prestacions destinades a les persones en situació de dependència

27. Reforçar els recursos en l’àmbit de l’atenció social bàsica a través dels ens locals

28. Reforçar la Renda Mínima d’Inserció

29. Potenciar les beques de menjador escolar i ampliar els criteris d’accés

30. Establiment de criteris conjunts per al Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2010-2013

Més que amb la Loteria de Nadal, aquests 30 compromisos ens permetran sortejar la crisi... si més no minimitzar-la...

Editorial del Parlem de Sarrià sobre les desafortunades declaracions del regidor de Cultura

Afirmava a principis d'octubre a Ràdio Sarrià el regidor de Cultura (ERC) de l'ajuntament de Sarrià de Ter: "el 90% dels membres de l'equip redactor de la revista és del partit socialista"

Al seu dia en aquest bloc ja vaig dir-hi la meva (En defensa del Parlem de Sarrià. S'han equivocat de diana!) i també hi vaig publicar el què va dir el PSC de Sarrià de Ter (Desmentiment del PSC sobre la composició del consell de redacció del Parlem de Sarrià), com a víctimes colaterals de tal desafortunada afirmació.

Ara ha estat la revista acusada qui ha desmentit aquelles declaracions, i ho ha fet, el Parlem de Sarrià, a la primera part de l'editorial del número 70, publicat recentment. Aquest n'és el text:

Parlem de Sarrià ha estat sempre una revista plural i oberta a totes les opinions, també a les dels partits polítics. Només cal donar un cop d'ull a l'hemeroteca. En els darrers 20 números s'han publicat 57 escrits dels diferents partits que conformen el teixit polític de Sarrià. No tindria, doncs, cap sentit plantejar a aquestes alçades que a la revista no hi tenen cabuda aquestes opinions quan hi han estat sempre, i sempre han contribuït a la respectuosa confrontació d'idees, el debat i la informació, un dels dos trets que ens han definit sempre: Revista de cultura i informació local.

Pel que fa a la desafortunada afirmació que el 90% dels membres del Consell de Redacció som socialistes, no mereix cap comentari més enllà de categòric desmentit. No deixa de ser significatiu, però, que s'hagi dit com un exabrupte o una desqualificació. Com si ser d'un partit polític (d'un altre partit polític) fos un demèrit. Però deixem aquestes anàlisis i consideracions per als sociòlegs, que a nosaltres no ens toca fer-ho.

Els Pastorets abans dels Pastorets, a Sarrià de Ter

L'Esteve Pineda duu el teatre a la sang, al seu adn. És un dels actius, també veterans, dels Pastorets a Sarrià de Ter i del grup de teatre del Centre Cultural i Parroquial Cafè, Copa i Puro. És ell qui, any rere any, i per comptar-los em faltarien dits, amenitza la cavalcada dels Reis a Sarrià de Ter i anima a la mainada, primer a peu de cavalcada, després dalt el balcó de l'Ajuntament, a cantar i donar la benvinguda a ses màgiques majestats... El seu és un dels noms íntimament lligats al teatre a Sarrià de Ter, sense cap mena de dubte.

L'Esteve Pineda era entrevistat aquest passat divendres al diari El Punt en un espacial sobre els Pastorets a les nostres comarques:

Va començar amb set anys a fer els Pastorets als Salesians i encara puja dalt de l'escenari. Fa tres anys l'Ajuntament va encarregar la funció a un altre grup i, com que no es van entendre, va plegar.

–L'Ajuntament els ha tornat a demanar que facin els Pastorets. Per què?

–«No tenien pressupost per pagar el grup nou.»

–Què els ha ofert?

–«Ens paguen els programes. Nosaltres creiem que no es pot perdre la tradició. Cal tenir en compte que, als Salesians, es van fer els primers Pastorets de Girona.»

–Què en pensa, dels Pastorets anteriors?

–«Eren massa moderns. Satanàs, per exemple, anava disfressat com una madame, la música era electrònica, tot era molt sofisticat.»

–Vostè sempre ha fet de pastor?

–«Sí. Faig empipar el dimoni. Sempre, però, he volgut fer de dimoni. Als nostres pastorets és un paper brillant.»

–I per què no l'interpreta?

–«Perquè sóc baixet. El meu germà, que ho fa, és més valent.»

–Fa teatre habitualment?

–«Sí, som la companyia Cafè, Copa i Puro. El nom va sortir de les primeres lletres del centre cultural parroquial, on es fan els Pastorets, a proposta de mossèn Domingo Casanelles.»

Sobre l'entrevista, encara que breu, en podria dir moltes coses, possiblement matisar-les, tal i com també ha fet l'Assumpció Vila al seu bloc amb l'article Activitats nadalenques, però voldria només fer dos petits comentaris.

Personalment que els pastorets que els darrers anys es van representar fóssin moderns, amb els recursos audiovisuals de Gerard Puigmal, amb una Satanassa que arribava a cavall d'una Harley-Davidson, amb música electrònica és una de les virtuts que tenien i que, com a mínim jo, apreciava... En qualsevol cas tampoc cal contraposar-los als clàssics... tan vàlids són uns com els altres...

D'altra banda quan a l'anterior mandat es va fer l'aposta, des de l'ajuntament, des del govern d'aleshores, de canviar els Pastorets de Sarrià de Ter, es va fer com un element més de la política de potenciar el teatre a Sarrià de Ter, tal i com molt bé va explicar l'Assumpció Vila, llavors regidora de Cultura, a l'article El teatre a Sarrià de Ter: una oportunitat perduda publicat al seu bloc a principis d'octubre d'enguany. Ho comento perquè podria semblar que que fós un caprici que l'ajuntament pagués al grup nou, i en el fons el què feia l'ajuntament era pagar una direcció de teatre de la qual se'n beneficiaven tres grups de teatre.

Finalment només comentar que efectivament enguany l'ajuntament, el govern actual, no tenia previst pagar la citada direcció i per tant el model de creació i gestió dels pastorets dels darrers anys entrava en crisi; cal deixar clar, en aquest sentit, que qui va anar al rescat dels Pastorets de Sarrià de Ter va ser el grup de teatre del Centre Cultural i Parriquial, i no el propi govern i/o l'àrea de cultura, qui va semblar resignar-se, fins al rescat, a passar aquest Nadal sense Pastorets a Sarrià de Ter.

I si he començat aquest escrit fent un reconeixement públic i sincer a l'Esteve Pineda, voldria acabar-lo per fer-ne un altre al Grup de Teatre a les Fosques, per tantes tardes de teatre, riures i emocions, confiant que més tard que mai tornin a les fosques sales de teatre, sobre els escenaris, rere el taló!.

----------------------------------------

pd1: els Pastorets de Sarrià de Ter es representaran els propers dies 26 i 27 de desembre al Teatre del Centre Cultural i Parroquial de Sarrià de Ter.

pd2: també et pot interessar llegir, d'aquest bloc, Pastorets'08 de Sarrià de Ter, publicat el divendres 2 de gener de 2009.

Guanya el Barça (6 de 6!), plora, d'emoció, Guardiola!

Tenen sempre les finals de competicions esportives un component emocional molt potent. Al final sempre es reprodueixen inevitablement les dues cares de la moneda: la cara alegre, eufòrica, de la victòria contrastarà amb la trista, desolada, de la derrota. Desconsoladament ploren els abatuts, els qui malgrat l'esforç, malgrat haver arribat quasi al capdamunt, no han assolit finalment la fita somiada. La tristesa dels derrotats llisca galtes avall en forma d'inconsolables llàgrimes, llàgrimes plorades sovint en solitari, amb la mirada perduda buscant un fals horitzó sobre el terreny de joc.

Es desborda l'alegria entre els victoriosos, amb somriures que s'eixamplen fins a límits insospitats acompanyats d'incomptables abraçades i fins i tot exagerades gesticulacions. Com si d'un volcà en erupció es tractés, l'alegria es desborda i, sobretot, es comparteix en interminables pinyes de jugadors.

El Barça ahir va tirar d'èpica (començant perdent, empatant a darrera hora i guanyant marcant amb el cor) en la darrera final del 2009, la que guanyant-la, li va permetre alçar el sisè títol de l'any i fer un ple absolut inèdit fins ara. Guanyant el Mundial de Clubs el Barça va segellar ahir un any increïble, inoblidable, emocionant, històric!.

Plorava, d'emoció, Pep Guardiola. No va plorar immediatament després del final del partit, moment en què inevitablement esclata l'eufòria, sinó moments després, començant a empassar-se, que no encara a païr, la històrica fita!. Quan les emocions arriben a flor de pell afloren les llàgrimes, d'alegria, d'emoció; d'una emoció que el cor, que té tant per expressar, necesita fer sortir i que el cos, que no és estanc, no pot contenir dins seu i inevitablement es manifesta...

No plorava ahir només l'entrenedor del Barça, plorava Pep Guardiola i en Pep és també aquell infant que recollia pilotes als anys '80, o el jove jugador que va guanyar la primera Champions l'any 1992... plorava ahir un barcelonista de cor, un referent que esdevindrà, si no ho ha fet ja, llegenda.

Enhorabona Barça, moltes gràcies Pep!

--------------------------------------------------

pd: d'entre les entrades sobre el barça d'aquest bloc, us destaco, per si són del vostre interès:

Passió pel Barça (i altres passions) al Castell de St Ferran, el diumenge 3 de maig de 2009.

El partit que ja ha guanyat el Barça i El futbol com a estat d'ànim... el dimecres 6 de maig de 2009.

La primavera de Guardiola i la flor d'allà on l'esquena perd el nom, el diumenge 10 de maig de 2009.

30 anys d'ajuntaments democràtics: del Consell Municipal a la nostra independència

Article publicat al número 70 de la revista Parlem de Sarrià en qualitat de regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'ajuntament de Sarrià de Ter.

30 anys d'ajuntaments democràtics: del Consell Municipal a la nostra independència

Al llarg d'aquest any 2009 han estat molts, però no tots, els municipis que han celebrat el 30è aniversari de les primeres eleccions municipals, celebrades el 3 d'abril de 1979. Aquesta ha estat una efemèride que també han celebrat altres institucions i alguns partits polítics, entre ells naturalment, el PSC, partit de base essencialment municipalista.

A Sarrià de Ter, com en d'altres municipis com Salt, aquest any no hem celebrat els 30 anys d'ajuntament democràtic perquè, si bé l'ajuntament que l'any 1979 ens governava era plenament democràtic, no era com bé és sabut el del nostre poble, sinó el de Girona. Però des del PSC de Sarrià de Ter pensem que, si bé a nosaltres ens correspondrà celebrar el 30è aniversari del nostre ajuntament democràtic l'any 2013, no podem oblidar que va ser precisament gràcies a l'entrada de la democràcia als ajuntaments, i en el nostre cas en el de Girona a l'any 1979, que a Sarrià de Ter vam poder recuperar, quatre anys més tard, la nostra independència recuperant també la nostra principal institució, l'ajuntament. Allò que la dictadura franquista ens havia pres, la democràcia ens ho va retornar: la nostra llibertat, la nostra independència, la nostra capacitat d'autogovernar-nos, el nostre ajuntament!.

El 3 d'abril de 1979 els veïns i veïnes de Sarrià de Ter vam exercir el nostre dret a vot, participant a les eleccions municipals com a part integrada a la ciutat de Girona i per tant prenent com a referència els programes electorals dels partits que es van presentar en aquelles eleccions municipals. La qüestió de Salt i Sarrià de Ter era ben present al programa electoral del PSC, que en motiu de la commemoració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics he tingut ocasió de llegir. A tall d'introducció al capítol 3, dedicat a la descentralització i per tant a les propostes que feia el PSC respecte Salt i Sarrià de Ter, el programa electoral socialista deia : "(...) Girona té avui plantejats en aquest aspecte uns problemes apremiats sorgits de l'època anterior i que cal afrontar amb solucions valentes i progressives: és el cas de Salt i Sarrià".

A partir d'aquesta introducció s'inicia el capítol 3.1. Salt i Sarrià del programa electoral del PSC de Girona de l'any 1979, on es defineixen els compromisos del PSC vers els municipis annexats des de l'any 1976, on es defineixen unes mesures urgents i una política a llarg termini:

Dins el conjunt de planejament de descentralització els socialistes volem abordar en profunditat els problemes d'aquests dos pobles.

En primer lloc els socialistes reconeixem i valorem fortament la personalitat específica de Salt i Sarrià forjada al llarg de la història, fins a formar una comunitat humana amb característiques pròpies que cal salvar, defensar i potenciar. Cal doncs reconèixer a Salt i Sarrià la seva personalitat com a pobles.

En segon lloc és molt clar per nosaltres que l'annexió de Salt i Sarrià al municipi de Girona va ser feta sense consultar els habitants d'aquests dos pobles i per mitjans no democràtics.

En tercer lloc els socialistes reconeixem que avui Sant i Sarrià formen un continuum urbà amb Girona, no tenen un creixement autònom i s'inscriuen dins una àrea urbana amb problemes comuns.

Ateses totes aquestes consideracions nosaltres proposem un conjunt de mesures realistes i realitzables que garanteixin a Salt i Sarrià de Ter la seva personalitat com a poble.

Mesures urgents:

Davant la vigència encara d'una legislació antiquada i conflictiva, els socialistes proposem de dotar a Salt i Sarrià de Ter d'uns Consells Municipals que retornin als antics Ajuntaments el major nombre possible de funcions i tendeixin a centrar en els edificis d'aquests antics ajuntaments la resolució dels problemes que com a comunitats municipals tenen plantejats.

Política a llarg termini:

Ara bé, ens sembla que aquesta proposta acurt termini és insuficient i insatisfactòria i que cal contemplar el cas de Salt i Sarrià de Ter dins el marc de l'ordenació territorial de Catalunya.

La nostra perspectiva per a la solució progressista i justa que reclamen Salt i Sarrià és la Llei Municipal que haurà d'elaborar el Parlament de Catalunya un cop aprovat l'Estatut. La nostra proposta és que aquesta Llei tingui caràcter prioritari, respecti la personalitat històrica i municipal d'aquests pobles, i abordi la solució dels problemes comuns a través de la subcomarca.

El nostre objectiu és que dins de la Llei Municipal sigui possible assegurar a Salt i Sarrià un reconeixement polític i una vida política pròpia amb capacitat d'execució i decisió. I finalment nosaltres creiem que aquesta independència política no ha d'estar renyida amb la concentració i coordinació dels serveis a nivell de la subcomarca.

És cert que les primeres eleccions democràtiques no ens van donar la independència, però sí que el seu resultat va permetre marcar el camí cap a la recuperació del nostre ajuntament, camí que va marcar d'una especial manera la constitució, passades les eleccions, del Consell Municipal de Sarrià de Ter. El Consell Municipal de Sarrià de Ter va ser aprovat per unanimitat per l'ajuntament de Girona a mitjans del mes de maig de 1979, poc més d'un mes després de celebrar-se les eleccions, la composició del qual es decidiria a partir de la representació proporcional als vots obtinguts als col·legis electorals de Sarrià de Ter a les eleccions del 3 d'abril de 1979, quedant així la seva representació: 5 consellers nomenats pel PSC (inclòs el regidor delegat i el president), 3 nomenats per CiU, 2 nomenats per UCD i 1 nomenat pel PSUC.

Els sarrianencs i sarianenques el 3 d'abril de 1979 no només van votar per decidir el consistori gironí, sinó que els seus viots van determinar també la composició del Consell Municipal de Sarrià de Ter. Finalment el dia 1 de juny de 1979, dos mesos de les primeres eleccions democràtiques municipals després de la dictadura franquista, es constituïa a Sarrià de Ter el Consell Municipal de Sarrià de Ter, presidit pel regidor delegat de Girona i President del Consell Municipal, Just Manuel Casero Madrid i format per Jordi Cañigueral i Viñals, Joaquim Rodríguez i Vidal, Jordi Mercader i Farrés i Joan Vila i Simon (PSC); Jordi Juanola i Ribas, Josep Llunell i Torrent i Jordi Batllori i Nouvilas (CiU); Ernest Mach Bancells i Carles Gumà Costa, que renunciaria en favor de Francesc Sala i Guardiola (UCD) i Francesc Mera i Bermejo (PSUC). Just Casero, primer president del Consell Municipal va cloure la primera sessió d'aquell primer de juny de l'any 1979 amb aquestes paraules:

Des d'ara, quan passeu per davant de l'Ajuntament de Sarrià, sapigueu que no hi ha únicament en Vicens, la Raimunda o el servei de Correus. Ara ens hi trobareu a nosaltres, el Consell Municipal. I, el que és més important, hi sou vosaltres mateixos a través de la nostra representació.

Moltes gràcies.

Visca Sarrià de Ter. Visca Girona

A partir d'aquelles primeres eleccions democràtiques de l'any 1979 Sarrià de Ter va començar a recuperar la seva capacitat de govern, a través del Consell Municipal, que va servir d'embrió del nostre ajuntament, que vam recuperar plenament l'any 1983, deixant enrere així la trista data de finals de l'any 1976 en què l'acalde Martí Ballada va haver de cedir la vara d'alcalde al batlle de Girona, Ignasi de Ribot, en un dels moments més humiliants del nostre poble.

Des del PSC de Sarrià de Ter volem fer amb aquest escrit un reconeixement per totes les persones que van contribuir d'una manera decisiva, a partir de l'any 1979, a la recuperació democràtica del nostre poble, del nostre ajuntament. I especialment des del PSC de Sarrià de Ter volem fer un emotiu agraïment a tots els veïns i veïnes que al llarg d'aquests 30 anys, en el cas de Sarrià de Ter des del 1983, han format part de les llistes electorals del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions municipals del 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003 i 2007, aportant totes i tots molt més que el seu nom, aportant tots i cadascun d'ells i elles, aquests més de seixanta veïns i veïnes compromesos, els valors de la democràcia, la participació, la justícia i la igualtat:

Ma. Àngels Artigas Clavet, Mercè Astor Causa, Sebastià Aymerich Bosch, Manuel Barea Carballo, Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, Jaume Busquet Roget, Daniel Cañigueral Viñals, Jordi Cañigueral Viñals, Joan Capella Molas, Joan Casassa Ametller, Narcís Casassa Font, Roger Casero Gumbau, Ricard Castaño Gimeno, Francisco Castro Carrillo, Pere Coll Tayeda, José Cordones Ruiz, Robert Creixans Franquesa, Ramon Delgado Fernández, Consol Duran Vila, José Felipe Gil, Loli Fernández Herrera, César Fernández Morcillo, Assumpció Grimal Puig, Iolanda Jiménez Martínez, Laura Jiménez Martínez, Josep Marcos Rodríguez, Maties Martí Carabús, Bernabé Martínez Osso. Joan Masdemon Solé, Joaquim Massegú Funosas, Ángel Mesas Mesas, Francisca Motgé Sala, Artur Mutós Riqué, Antonio Nicolás García, Pere Olivers Pradas, Lluís Palahí Cassú, Josep Ramon Palau Poch, Josep Ma. Palomeras Garriga, Emili Pérez Llamas. Julián Pérez Zamora, Climent Peruga Abenoza, Nicolás Pichardo Delgado, Jordi Pujadas Moret, Joan Quesada Sánchez, Miquel Resplandis Pineda, Eugeni Resplandis Segovia, Agustí Riu Surina, Antono Rivas Ruiz, Joaquim Rodríguez Vidal, Joanna Rosdevall Manresa, Buenaventura Roura Carreras, Cristóbal Ruiz Martín, Pere salvatella Pla, Jordi Sassanedas Oliveras, Josep Serrano Rivas, Gemma Simón Millán, Josefina Sirvent Garcia, Concepció Terradas Riera, Pedro Teruel García, Josep Turbau Serrat. Concepció Vidal Grau, Josep Viella Massegú, Assumpció Vila Simon.

Tots vosaltres, juntament amb els qui van formar part del Consell Municipal de Sarrià de Ter, més tots els integrants de les llistes dels altres partits polítics que han concorregut a les successives eleccions municipals de Sarrià de Ter sou part de la gran història de la democràcia municipal del nostre poble. Els vostres noms són la nostra memòria.

En nom del PSC de Sarrià de Ter, moltíssimes gràcies!.

---------------------------------------------------

pd: d'aquest bloc sobre aquesta qüestió també et poden interessar:
Sarrià de Ter, 25 anys d’independència: de la núvia de Girona a la separació de béns publicat el divendres 7 de març de 2008.
Commemoració 25 anys independència Sarrià de Ter. La prèvia, publicat el dijous 8 de maig de 2008.
Commemoració 25 anys independència de Sarrià de Ter. La (meva) crònica, publicat el dissabte 10 de maig de 2008.
30 anys d'ajuntament democràtic a Girona, publicat el divendres 3 d'abril de 2009.
30 anys del Consell Municipal de Sarrià de Ter, publicat el dimarts 2 de juny de 2009.

Assumpció Vila ens recorda el què som, sobre el Centre de Visitants

Us recomano especialment que llegiu l'article Recordem el què som d'Assumpció Vila al seu bloc, del qual a tall de degustació em permeto manllevar-li un petit fragment:

Es pren una decisió política, que suposa una cessió d’un actiu patrimonial dels sarrianencs, sense tan sols demanar el parer, ni fer una consulta a les entitats. El valor de l’equipament que es cedeix supera els dos milions d’euros, ja que es tracta d’un edifici en construcció, amb l’entorn totalment urbanitzat.



Perquè el que es perd és la capacitat de decidir en el futur. És a dir, si per exemple es troba un espai més adient per l’arxiu municipal, podria quedar lliure la planta primera per posar, és una idea, l’escola de música que ja no cab al Centre Cívic, o per constituir un viver d’empreses, que seria una iniciativa adequada a les necessitats de la població. És a dir, deixem a les generacions futures i als futurs governants sense cap opció de fer canvis, ja que no podran disposar lliurement d’aquest espai, ocupat indefinidament pel Consell Comarcal.

(...) Torno a la pregunta de l’inici. Recordem el què som, recordem a qui representem. Tenim drets i ens els hem de fer valer, no ens deixem prendre el què és nostre, no deixem a les properes generacions sense patrimoni.

Llegiu aquí tot l'article de l'Assumpció.

------------------------------------------

pd: també et poden interessar, sobre aquest tema:

1a declaració del PSC de Sarrià de Ter sobre el centre d'atenció al visitant, del dissabte 12 de desembre de 2009

Instància del PSC per salvar el Centre Cultural de Sarrià de Ter, del dimecres 16 de desembre de 2009.

Més sobre el Centre de Visitants del Gironès, ara la nota de premsa del PSC

Després de la 1a declaració del PSC de Sarrià de Ter sobre el centre d'atenció al visitant i de la Instància del PSC per salvar el Centre Cultural de Sarrià de Ter, aques´t és el comunicat que aquest dimecres el PSC de Sarrià de Ter vam enviar als mitjans de comunicació:

El PSC s'oposa a l'emplaçament del Centre de Visitants del Gironès a l'espai previst per a futurs equipaments i serveis culturals de Sarrià de Ter

Roger Casero, regidor i portaveu del PSC de Sarrià de Ter i conseller comarcal, farà un vot particular contrari al conveni entre l'ens comarcal i l'ajuntament al proper ple del Consell Comarcal del Gironès

El PSC de Sarrià de Ter ha fet arribar al govern municipal una instància demanant que es posposi l'aprovació del conveni amb el Consell Comarcal del Gironès per la cessió gratuïta de 1.081 m2 al Consell Comarcal del Gironès per a la construcció del Centre de Visitants del Gironès fins que es pugui garantir un espai alternatiu pels serveis i equipaments previstos inicialment al Bloc 9 del PMU Cobega: una sala d’exposicions, una sala museu i l’arxiu històric.

Amb aquesta instància el PSC de Sarrià de Ter s'ha mostrat contrari al canvi d'ús que el govern vol fer de l'espai contigu a la nova biblioteca Emília Xargay, actualment en construcció, i l'auditori previst, dins el què havia de ser el nou Centre Cultural de Sarrià de Ter.

Per Roger Casero, regidor i portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, “la cessió és del tot injustificada, precipitada i mancada de visió, responent només a la immediatesa d’un projecte, al curt termini i a la manca de visió de futur”. Pel PSC cal abordar aquesta decisió tenint presents aspectes de disponibilitat de sòl i superfície per a equipaments municipals i econòmics, però també cal abordar-ho des d’una perspectiva política i de projecte de poble.

El PSC de Sarrià de Ter considera prioritari el projecte d'equipament cultural d'aquest espai, que es preveia destinar a una sala d’exposicions, una sala museu per acollir el fons patrimonial de l’artista sarrianenca Emília Xargay i les restes arqueològiques de la Vil•la Romana del Pla de l’Horta i l’arxiu històric, a més de disposar més espai de dipòsit per a la nova biblioteca Emília Xargay.

El PSC agumenta en favor del projecte inicial que aquest està subjecte a una subvenció del PUOSC del 2007-2012, aprovada per unanimitat pels tres grups municipals, del qual s’ha obtingut finançament pel projecte auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu dotat amb 905.104,46€ i subvencionat al 2012 pel PUOSC amb 400.000 €.

El PSC també troba precisipada la decisió de cedir gratuïtament 1.081 m2 al Consell Comarcal del Gironès quan actualment s'està redactant un informe encarregat pel govern municipal a l’empresa Alea per la redacció del Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC) de Sarrià de Ter.

Segons Roger Casero “la sensació és que el govern municipal de Sarrià de Ter surt al rescat del Consell Comarcal en una decisió, sens dubte, política, regalant 1.081 m2 al Consell Comarcal del Gironès que són vitals per Sarrià de Ter, mostrant una vegada més que el govern municipal actua amb pressa i precipitadament, però no sabem massa per arribar a on, més enllà de la primavera del 2011”.

Roger Casero, que també és conseller comarcal del grup PSC-PM al Consell Comarcal del Gironès, farà un vot particular contrari al conveni entre l'ens comarcal i l'Ajuntament de Sarrià de Ter que s'aprovarà al ple del Consell Comarcal del Gironès.

Petit Fours, només per una nit!

Cartell de Petit Fours a l'entrada del concert únic de reunificació que aquest dissabte han fet a La Mirona. Foto publicada al meu Twitxr

Petit Fours van oferir, el passat dissabte 12 de desembre de 2009, un concert únic, un únic concert de retrobament a La Bombolla (La Mirona) de Salt. Va ser un concert entre amics, a dalt i a baix de l'escenari, amb un camaleònic Jordi Puig que va començar el concert lluïnt una llarga melena, que es va transformar després en un tupé, primer, i serrell, després, molt retros per acabar amb el cap pelat com un ou...

Al concert van repassar els temes dels seus treballs, Sobrelliscant (Global, 1999) i Dissonàncies de calaix (Global, 2002). i tal i com van advertir, després de la darrera cançó no hi va haver bisos... Sí que van expressar molts agraïments pels companys de viatge, alguns dels quals també van pujar a l'escenari...

El que va quedar clar és que si no reactiven el grup és perquè no volen: no els manca ni qualitat ni, encara menys, complicitat i compenetració... Però de fet els seus camins, que es van separar a principis del mes d'abril de 2004, han seguit camins diferents, encara que entre alguns d'ells s'han anat trobant bé musicalment, bé al teatre...

Aquí teniu tres clips de tres de les seves millors i més conegudes cançons d'un dels grups de referència del prolífic poble, musicalment parlant, de La Cellera de Ter:

-------------------------------------------------

pd: 2 altres imatges i piulades del concert publicades al meu Twitxr i replicades al meu Twitter i Facebook:

Petit Fours en acció a La Mirona. Gran concert amb molta complicitat amb el nombrós públic

El moment més emotiu del concert, amb en Xevi Puig (bateria) cantant a duo fraternalment amb en Jordi Puig...

Instància del PSC per salvar el Centre Cultural de Sarrià de Ter

Ahir dimarts el PSC de Sarrià de Ter vam entrar aquesta instància a l'ajuntament demanant que es posposi l'aprovació d'un conveni entre l'ajuntament i el Consell Comarcal del Gironès per a la construcció del Centre de Visitants del Gironès en un espai on s'havia projectat ubicar-hi una sala d’exposicions, una sala museu per acollir el fons patrimonial de l’artista sarrianenca Emília Xargay i les restes arqueològiques de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta i l’arxiu històric, a més de disposar més espai de dipòsit per a la nova biblioteca Emília Xargay.

Roger Casero Gumbau, regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en representació del grup municipal del PSC

EXPOSO

Assabentat del conveni entre el Consell Comarcal del Gironès i l'Ajuntament de Sarrià de Ter per a la ubicació a Sarrià de Ter del futur Centre de Visitants del Gironès, promogut per l'Àrea de Turisme de l'ens comarcal en el marc del projecte Camins i Oficis del Gironès.

Assabentat que per aquest equipament l'ajuntament preveu cedir 1.081 m2 del baixos del Bloc 9 del PMU Cobega, situat a l’Av. de França.

Tenint present que fins a la data l'espai que es preveu cedir estava destinat a acollir equipaments i serveis municipals, tals com una sala d’exposicions, una sala museu per acollir el fons patrimonial de l’artista sarrianenca Emília Xargay i les restes arqueològiques de la Vil·la Romana del Pla de l’Horta i l’arxiu històric, a més de disposar més espai de dipòsit per a la nova biblioteca Emília Xargay, essent aquest un projecte definit i presentat públicament a entitats i veïns i veïnes.

Tenint present que l'espai que es preveu cedir està subjecte a una subvenció del PUOSC del 2007-2012, aprovada per unanimitat pels tres grups municipals, del qual s’ha obtingut finançament pel projecte auditori i tancaments exteriors dels espais de difusió de les arts visuals i museu dotat amb 905.104,46€ i subvencionat al 2012 pel PUOSC citat amb 400.000 €.

Tenint present que actualment l'empresa Alea, per encàrrec de l'àrea de cultura municipal, està fent els treballs previs per a la redacció del Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC) de Sarrià de Ter, que ha de dibuixar el planejament de necessitats d'equipaments culturals a mig i llarg termini.

Tenint present que no ens consta que per avalar la cessió d'ús de superfície municipal destinada a equipament públic s'hagi elaborat un informe i memòria econòmica.

SOL·LICITO

Que es posposi l'aprovació del conveni de cessió gratuïta de 1.081 m2 al Consell Comarcal del Gironès per a la construcció del Centre de Visitants del Gironès fins que es pugui garantir un espai alternatiu pels serveis i equipaments previstos inicialment al Bloc 9 del PMU Cobega: una sala d’exposicions, una sala museu i l’arxiu històric.

Sarrià de Ter, a dimarts 15 de desembre de 2009

Roger Casero Gumbau

Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Il·lm. Alcalde – President de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

-----------------------

pd1: confiem, encara, amb una resposta responsable i a temps del govern de Sarrià de Ter...

pd2: també et pot interessar llegir, sobre aquesta qüestió, l'entrada del bloc 1a declaració del PSC de Sarrià de Ter sobre el centre d'atenció al visitant del dissabte 12 de desembre de 2009.

De l'eufòria a la confrontació dels independentistes

Aquest diumenge escrivia, a l'entrada d'aquest bloc 13-D: el dia de la consulta:

Demà dilluns l'autoestima dels independentistes, que no necesàriament del país, de Catalunya, pujarà actius en la seva cotització, doncs els resultats de les consultes serà aclapadorament a favor de la independència.

Poques hores ha durat l'harmonia, just les hores de fer el recompte i, passada la merescuda copa de cava per qui duia sobre les espatlles hores, dies, setmanes i mesos de treball, començar a analitzar els resultats i, sobretot, remprendre de nou l'estratègia independentista de cada família... El què ahir al matí es va viure al programa El Matí de Catalunya Ràdio d'algun manera es va reproduir a la nit a l'Àgora de TV3, especialment a la segona part de la tertúlia.

Enlloc s'ha escrit que l'independentisme hagi de ser unitari i, al cap i a la fi, amb l'independentisme com a bandera, banderí o pin, diferents opcions polítiques, també partits, construeixien els seus idearis i argumentaris, centrals, tangencials i/o conjunturals i a partir d'aquests les seves estratègies, visions i objectius. És a dir, l'independentisme és plural i són diverses les opcions que el representen, però és limitat, encara que potencialment creixent, l'electorat afí. Potser seria forassenyat, antinatura, exigir unionisme dins l'independentisme, però escoltant les discussions entre líders independentistes és inevitable entreveure, a vegades d'una manera molt evident, quins són els interessos, i contra qui, de segons quines iniciatives (legislatives populars), sens dubte, gens espontànies...

Jo fa temps que dic que si bé és cert que cada dia, tal vegada, hi ha més independentistes, també aquests sembla que cada dia estan més fraccionats, fet d'altra banda natural doncs afloren matisos i la necessitat de diferenciar-se dels altres... Aquest fraccionament, que ja s'ha manifestat clarament d'altres vegades, no esperava que aparegués d'una manera tan clara i visceral ben bé fins després de la tercera onada de consultes, a finals d'abril del 2010, per rentabilitzar, les opcions polítiques amb vocació parlamentària, els rèdits de la mobilització amb la mirada centrada en les eleccions al Parlament de Catalunya.

----------------------------------------------

pd: d'entre les entrades sota l'etiqueta independència d'aquest bloc potser t'interesserà llegir Independentistes i de debó del diumenge 13 de setembre de 2009.