Si poguéssiu, si fos possible fer-ho sense danys cerebrals, quin record us esborraríeu del cervell?
Us imagineu poder esborrar els records com qui esborra arxius del disc dur, enviant-los a la paperera de l'ordinador, que deu ser com el purgatori, esperant clemència o desapareixent per sempre.
La cançó "Ciència-ficció" d'Els Amics de les Arts parla d'una empresa japonesa que "té un prototip de màquina capaç d’esborrar-te els records." Parlem, naturalment, d'esborrar records de forma voluntària, que altra cosa és quan involuntàriament, i de forma dramàtica i trista, la memòria es dissol i s'esmicola...
Esborrant els records, segueix la cançó, "pelis, discos, llibres, llocs... Què donarien molts per tornar a viure’ls com el primer dia?”. És clar que el veritable pretext del protagonista de la cançó és esborrar els records per perdonar; la cançó amaga la fantasia de tornar a començar esborrant els records per a crear-ne de nous, però sobretot per eliminar els dolorosos: "he entès que demà serà una altra vida, que viuré feliç una mentida. Però per perdonar-te calia arribar aquí?"
Quelcom semblant canta Deluxe (Xoel López) a "Ningún nombre, ningún lugar", una cançó que també parla de tornar a començar: "Podría pasar, perderlo todo y volver a empezar, y no estaría mal". Aquesta frase és molt potent i reconec que en algunes coses de la meva vida em costaria molt acceptar-la. Feu la prova: podria passar, podria perdre ...(penseu el que vulgueu que podríeu perdre) i tornar a començar, i no estaria malament...
Tornar a començar; en certa manera qui més qui menys ho hem fet, això. I potser és millor fer-ho mantenint els records, sense necessitat d'esborrar-los, per dolorosos i molestos que puguin ser; sense ells potser cometríem els mateixos errors o, si més no, no ens deslliuraríem de cometre'ls.
En tot cas mentre no puguem eliminar-los, ens hem de resignar a aprendre a conviure-hi, fer-hi les paus, que en el fons és fer les paus amb nosaltres mateixos, que els records que voldríem eliminar també som nosaltres.
I és que si tornéssim a començar sense algun dels nostres records no seriem nosaltres tal i com avui som, que també som fills, fruit i conseqüència dels records que ens voldríem extirpar.
