Escric aquest article quan Barça i Madrid encara no han jugat el primer clàssic de la temporada, el primer sense Messi, el primer sense Sergio Ramos, dos jugadors que han marcat, respectivament, una època als seus clubs, també una època en els clàssics d'aquests darrers anys.
De la generació de Messi al Barça encara hi ha Gerard Piqué, i al Real Madrid Karim Benzema, jugadors encara molt importants per als seus clubs dins i fora del camp, però en aquest clàssic ja no són una anècdota, sinó categoria, els més joves que, en ambdós equips, estan cridats a marcar la propera època: Vinicius, Rodrygo i Camavinga al Real Madrid; Ansu Fati, Pedri, Gavi o Nico al Barça.
Són jugadors molt joves (nascuts a principis de segle) que, tot i que han arribat al primer equip, ja sabem que el més difícil és mantenir-s'hi... El Barça de moment ja ha lligat curt dues de les seves perles, Pedri i Ansu Fati, dos jugadors que, orfes de Messi, haurien de poder omplir el seu buit, també dins i fora del camp.
Aquests joves jugadors del Barça van néixer, curiosament, durant la presidència de Joan Gaspart al Barça (2000-2003), un dels moments de major decadència institucional i esportiva del club, semblant als darrers anys de la presidència de Josep Maria Bartomeu. Sí, al futbol la història també es repeteix...
Després d'aquells anys d'ostracisme va començar una època daurada amb el Barça de Rijkaard i Ronaldinho (i Eto'o) primer, i Guardiola i Messi (i Xavi i Iniesta) després... Veurem si ara, després d'aquest temps de decadència, aquests jugadors de la generació Z poden marcar una nova etapa d'èxits, gravant amb foc els seus noms a la història del Barça.
Escric aquest article quan Barça i Madrid encara no han jugat el primer clàssic de la temporada. Ara que ja en sabem el resultat, mantinc tot el que he dit, sense canviar-ne ni una coma. En aquesta generació Z del Barça hi ha fusta, i aquests joves són la millor cura per a superar el dol de Messi, si és que encara no l'hem superat...
