dimarts, 24 de desembre del 2024

Unes altres absències de Nadal...


Per Nadal, els i les absents, les persones difuntes de cada família que ens han deixat recentment, o ja fa temps, se'ns fan més presents i generen un buit, a vegades literalment físic, que amb prou feines omplim a base de records i, per moments, llàgrimes.

Mai s'omplen del tot, aquestes buidors, ja que res, cap record, cap abraçada compartida, cap mar de llàgrimes reemplaça per complet cap vida; això no obstant, cada record, cada abraçada compartida, cada llàgrima vessada reconforta i contribueix a fer menys dolorosa aquesta buidor, a fer-la més suportable, arrodonint-te les arestes amarant-les de malenconia.

És clar que no totes les buidors de Nadal són les de les persones absents, a vegades són altres circumstàncies les que fan que alguns familiars no siguin a taula el dia assenyalat, i avui penso especialment en la situació de les persones privades de llibertat.

Més enllà del motiu que els ha privat la llibertat, no només penso en elles, també en les seves famílies, i en la buidor que inevitablement es produeix amb l'encarcerament, i que s'intensifica, especialment, per aquestes festes de Nadal.

Probablement, en alguna mesura la reinserció exigeix acceptar i vèncer aquest dolor per part de la persona privada de llibertat, encaixar-lo resignadament i, alhora, no resignar-s'hi sinó voler tornar a omplir el buit inevitablement deixat.

I per la família, acceptar aquest dolor, aquesta buidor, és també una prova de resistència i de persistència, que la privació de llibertat fa que els dies tinguin més de 24 hores i les setmanes més de 7 dies, que la privació de llibertat fa que el temps passi més lentament i esdevingui com una massa espessa i feixuga que costa d'empassar.

Aquests dies de Nadal seguirem enyorant les absències, totes les absències, les que sabem que ja no tornaran mai i les que, tant de bo més aviat que tard, tornarem a tenir entre nosaltres compartint taula, omplint novament aquest buit temporal, tornant, amb l'esperança que sigui definitivament, al seu corral, que també és el nostre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada