Les festes de Nadal són un moment molt esperat per a moltes famílies, un moment de retrobaments, de regals i de tradicions que ens evoquen a la nostra infantesa, cadascú la seva, en un empatx de nostàlgia. No obstant això, aquestes trobades també poden suposar, per a moltes persones, en algunes situacions, tot un repte, especialment quan pesa més el compromís que el desig de participar-hi i de formar-ne part. L'obligació de mantenir tradicions i, sobretot, de satisfer les expectatives i compromisos familiars, també formen part de les festes de Nadal, de les trobades familiars.
Siguin com siguin, més multitudinàries o menys, les trobades familiars tenen un paper important en la construcció de la memòria col·lectiva d'una família, com passa també amb altres festes i celebracions assenyalades. Cada àpat compartit, cada sobretaula, cada moment especial es converteixen en les peces d'un mosaic que va donant forma al relat, més o menys consensuat i compartit, de cada família. És clar que a vegades conviuen diferents relats d'un mateix fet o circumstància, i és aleshores quan es poden generar tensions, discussions i desavinences.
Trobar l'equilibri entre la il·lusió i l'obligació és imprescindible per viure aquestes festes amb un mínim de pau i harmonia, per sobreviure, en definitiva, a les festes de Nadal. També comptar amb la flexibilitat de tothom per acceptar que no sempre es pot estar a tot arreu, per repartir les assistències als diferents àpats, els diferents dies, amb les diferents famílies.
L'equilibri entre la il·lusió i el compromís de les trobades nadalenques a vegades és molt fràgil, tant com fràgils són, a vegades, les mateixes relacions familiars, amb uns vincles tan profunds que qualsevol petita esquerda, desavinença, sembla que els pugui fer saltar pels aires...
A partir de demà comença el festival d'àpats i trobades familiars, de les trobades per compromís i de les trobades que fan il·lusió, de les que se'ns fan llargues i pesades i de les que no en voldríem marxar mai. Siguin com siguin, passi el que passi en cada trobada, totes contribuiran a construir el relat i la narrativa de cada família, totes ens deixaran una empremta individualment, i col·lectiva.
Bon Nadal? Sí, per descomptat, tant si és amb il·lusió, com per compromís, bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada