El número 3 de la revista Som del Pont inclou un reportatge, "El crim de Can Tita", un cas tràgic de fratricidi que va passar l’any 1943, que ha generat certa controvèrsia i és del tot comprensible, ja que parlar d’un crim, encara que hagi passat fa més de vuitanta anys, remou emocions, pot tenir implicacions personals o familiars i, legítimament, hi ha qui considera que no cal parlar-ne, ni escriure'n res. El debat, però, no és nou i forma part d’un vell dilema del periodisme i de la memòria col·lectiva.
La pregunta és pertinent: cal publicar aquest tipus de continguts en una revista local? I la resposta, al meu entendre, no depèn del que s'explica (uns fets reals, documentats i inqüestionables) sinó de com s'explica; el tractament que se’n fa, per mil és la clau. El rigor periodístic, el respecte a les persones i la voluntat de contextualitzar són condicions essencials per abordar fets tan delicats com aquests amb dignitat i responsabilitat.
La crònica negra ha tingut, té i tindrà una presència habitual als mitjans de comunicació, de vegades amb una aproximació més propera a l’espectacle, d'altres més propera a la informació, i fins i tot algunes vegades amb un ús i abús del sensacionalisme. Però la crònica negra també pot ser una eina de memòria històrica, una manera de recuperar episodis silenciats, de comprendre millor el passat i fins i tot pot tenir un efecte reparador.
El reportatge "El crim de Can Tita" no és només una narració d’uns fets foscos, sinó sobretot una recerca rigorosa a partir de fonts documentals, judicis i testimonis que busca explicar, més que jutjar. La seva publicació ens obliga a pensar què vol dir fer periodisme des del territori, des d'un barri, com es construeix la memòria col·lectiva i quin paper hi tenen les publicacions locals, com "Som del Pont".
De tot això en volem parlar aquesta tarda en el marc de la presentació del número 3 de la revista, en una conversa amb Carmina Solano Badia, periodista i autora del reportatge, i Jordi Grau Ramió, periodista i president de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Parlar del passat no sempre és còmode, ni agradable, però si es fa amb rigor i respecte, pot ajudar a entendre millor qui som i d’on venim, personalment i col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada