Així comença... "Algoritmocràcia"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre d'aquells que penses que són realment interessants de llegir i que, alhora, sospites que el que llegiràs pot deixar-te encara més preocupat pel nostre present i futur, esclavitzats com estem, segurament cada vegada més, a les pantalles, les xarxes i els algoritmes.

"Algoritmocràcia, viure en llibertat en el temps dels algoritmes" (Llibres del Segle, 2023), d'Arthur Grimonpont, amb traducció d’Albert Punsola Vilar i Maria Soler del Valle, és un llibre que ens revela, de forma divulgativa i fonamentada, fins a quin punt els algoritmes i la intel·ligència artificial influeixen en les nostres vides, en el nostre consum digital, fins i tot en el que pensem i votem, individualment i col·lectiva. És un llibre, més que per augmentar la por, ens pot servir per informar-nos críticament i, tal vegada, reclamar una major regulació d'aquest espai de creació, generació i consum de continguts digitals.

"Algoritmocràcia, viure en llibertat en el temps dels algoritmes" és un llibre que comença així:

La primera pàgina web és de l'any 1990. Trenta anys més tard, el 60% de la humanitat té accés regular a internet. Aquests 4.500 milions d'usuaris passen una mitjana de 6 hores i 43 minuts al dia en línia. Encara que no és una necessitat fisiològica, passem més temps a internet que menjant, parlant o caminant; més temps que llegint llibres, escoltant la ràdio o veient la televisió; i més temps que totes aquestes activitats juntes. Durant la seva escolarització, els joves ara passen quatre vegades més temps a internet que a classe. Als Estats Units, tres de cada deu adults diuen estar "gairebé constantment a internet". Aquesta xifra s'eleva a gairebé el 50% per als joves de 18 a 29 anys. Vivim literalment a internet.

Internet no només ha substituït una eina per una altra: també ha generat multitud d'usos sense antecedents, incloses les xarxes socials. Inexistents fa només vint anys, ara representen el primer ús de la web en termes de temps dedicat i nombre d'usuaris. Facebook tenia gairebé tres mil milions d'usuaris habituals el 20228; YouTube més de dos mil milions; Instagram (propietat de Facebook), mil milions i mig; i TikTok, que va aparèixer el 2016, ja supera els mil milions 10.

Encara que les plataformes socials tenen múltiples usos i ofereixen funcionalitats diferents, el seu model econòmic és gairebé el mateix. Consisteix a transformar el temps que hi passem en ingressos publicitaris. D'aquí sorgeix una competència terrible per compartir un recurs rar i preciós: el nostre temps d'atenció. La nostra exposició a la publicitat, ingrés gairebé exclusiu de totes les xarxes socials, depèn d'aquest nou petroli.

Però la nostra atenció és un recurs limitat...