Ja em sap greu, però fins que no la vaig veure l'altre dia per la televisió sortint fumant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no sabia qui era la fiscal en cap de Barcelona, i encara sabia menys qui era, qui és, Ana María Magaldi!
El noi que la va increpar i (assegura ella) insultar tampoc ho sabia, ni crec que, com jo, hagués de saber-ho, per curiós que sigui el seu cabell i meravellós el seu pentinat! Però no saber-ho no l'exonera del seu error, que no sé si delicte: l'insult, cas que l'insultés...
Ana María Magaldi no mereixia rebre cap dels insults que sembla va rebre, vagi sempre per davant el respecte a les persones (que no a les seves idees), però nosaltres tampoc mereixíem la posada en escena de la roda de premsa que va organitzar, en una excessiva exaltació d'uns fets, cas de produir-se l'insult, realment lamentables, però no fins al punt d'orquestrar una roda de premsa per difondre una imatge esbiaixada no del noi en qüestió, sinó del que, al seus ulls, representa: el procés, la independència!
L'insult mai va en el càrrec ni en el sou de ningú, sigui polític, fiscal, futbolista o àrbitre, sí la crítica, però en la nòmina de ningú tampoc hi hauria d'haver la provocació.
Sí, la sortida de la fiscal en cap de Barcelona del Palau de Justícia de Barcelona de l'altre dia, cigarreta en mà, va semblar una provocació no tant (o només) pel fet de sortir per la porta principal (hi té tot el dret, només faltaria!) on encara hi havia congregada gent, sinó per com va fer-ho, aturant-se davant la queixa amb una mirada, entre calada i calada de cigarreta, més aviat desafiant.
Que caigui el pes de la llei sobre qui se la salta o la desobeeix, més enllà de si considerem la llei justa o no, però no fem de l'anècdota categoria difonent una imatge magnificada i distorsionada de la realitat: el moviment independentista pot ser moltes coses (fabulós, idealista, passerell, ingenu, tossut, mesell, incòmode...) però no és violent...
Ana María Magaldi ha entrat en escena; semblava que seria un personatge amb frase però al final s'ha regalat un monòleg; ja és un personatge més d'aquest serial anomenat "procés" i us asseguro que a partir d'ara sí, la reconeixeré per la seva mirada expectant, per les seves pipades de cigarreta i, sobretot, pel seu meravellós pentinat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada