divendres, 13 de novembre de 2009

No es país para viejos?



Malgrat podria semblar-ho no, no és la meva intenció parlar de conema ni d'aquesta inquietant pel·lícula dels germans Cohen amb, entre d'altres, Javier Bardem...

No he pogut evitar, però, pensar en el títol d'aquesta pel·lícula, títol homònim al del llibre de Cormac McCarthy en què es basa, No country for old men, amb alguns qüestionaments que ha generat la designació de l'octogenari Alberto Oliart com a nou President de RTVE. Si l'honorable senyor està capacitat, gaudeix de bona salut (si més no la que li permeti desenvolupar aquesta tasca) i ell hi està disposat, em sembla perfecte que pugui seguir treballant... O no ens sembla perfecte que Clint Eastwood, tot just dos anys més jove, segueixi rodant pel·lícules?.

No entenc les reticències en el mateix grau i nivell, però en sentit contrari, per excessivament jove, que les que van generar la designació de Bibiana Aído (Amanece en Cádiz), nascuda any 1977, com a Ministra...

Recordo que a principis dels anys '90 vaig assistir, diria que a la Casa de Cultura de Girona, a una conferència del professor José Luis López Aranguren, essent també ell, aleshores, octogenari...

El nostre país, l'estat on vivim, és i ha de ser un país per a vells... serà un país per a vells, no només perquè augmenta l'esperança de vida, no només perquè millora la qualitat de vida, també perquè cada vegada som i serem més, en quantitat, vells als pobles, barris i ciutats...

Jo, que de gran vull ser vell, aplaudeixo que persones com Alberto Oliart s'entossudeixein, mentre puguin, a ser actius i actors de la nostra societat, com tanta gent gran al nostre país que, malgrat l'edat, segueixen essent actius imprescindibles... A Sarrià de Ter, com en tots els pobles i ciutats, tenim exemples com la Dolors Xabé o en Joan Masdemon, persones actives i activistes, a qui estimo i, sobretot, admiro...

Visca la vellesa!