Arriba un moment, en el desamor, que s'imposa l'imperatiu: vés-te'n, deixa'm o, com avui, no parlis!
No parlis, li diu, sé el que estàs pensant i no necessito les teves raons; raons, diu i reitera, que li fan mal! El desamor també s'alimenta de la incredulitat (no puc creure que això podria ser el final) però en la seva evocació de records també apareixen, a banda dels temptadors, els terriblement aterridors.
Al llarg de la cançó no el deixa parlar, ella, "Don't Speak", li diu, i fins i tot és ella la que també vol callar, imposant, també imperativament, el silenci... Ella també sap que en aquestes circumstàncies les paraules, les dels dos, sobretot fan mal!
I la setmana vinent, més cançons que ens trencaran el cor!
