Els ingredients són a la cuina el que les paraules a la poesia: la matèria primera.
Quelcom semblant vaig sentir dir a un dels cuiners premiats, en el seu discurs breu d'agraïment, en el darrer Fòrum Gastronòmic de Girona.
Amb les paraules, deia, podem dir hola i bon dia, expressions ben quotidianes i, si voleu, simples, i també podem escriure un poema.
La matèria primera pot ser la mateixa, no la manera com la treballem. Molt millor que jo va expressar-ho el poeta J. V. Foix:
"Saber narrar, en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i, sense esforç
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i, gens fantasiós"
Sense esforç per ell, que la majoria de la resta de mortals prou feines tenim a combinar amb un mínim criteri subjecte i predicat, i fins potser una subordinada si estem inspirats!
El mateix passa amb la cuina, que hi ha la de cada dia, la que ens alimenta i si és possible (i ho és) amb bon gust i la que no només ens omple l'estómac, també ens nodreix els sentits en tots els sentits.
I és aquí on els cuiners, com els poetes, saben focalitzar la seva inspiració i creativitat i, gràcies al coneixement i domini de la matèria primera i de la tècnica, elaboren plats que, com els poemes, esdevenen experiències.
És aleshores quan un menú degustació esdevé un haiku gastronòmic, quan dins la simplicitat d'un plat minimalista s'hi amaga l'essència d'un instant, d'una llum, d'una idea...
Bon profit!
