Unitari: 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a una unitat o a unitats
Unitat: f 1 1 Qualitat d'allò que és u, que constitueix un tot no divisible en parts...
Finalment s'ha arribat a un acord: bé, molt bé!.
Imatge: 3cat24.cat
L'acord en principi hauria de satisfet totes les parts, doncs lema i senyera seran presents a la capçalera de la manifestació; l'acord ha requerit negociació i generositat, però l'acord no sembla haver satisfet a parts per igual; malament, en qualsevol negociació, també aquesta, si uns tenen la sensació que han perdut i els altres han guanyat, per més que els altres pensim que hi han guanyat totes les parts...
Imatge: Vilaweb
Quina llàstima que la manifestació, tot i no haver-se fet, ja hagi produit més crispació Catalunya endins que no pas Catalunya enfora (que de fet tampoc és l'objectiu, per`po sí fa pensar), i tot sembla indicar que aquesta polèmica per la pancarta, la senyera i el lema de la manifestació alimentarà encara més, després del 10-j, l'ambient pre-electoral.
Aquesta unitat serà, és, una unitat fictícia, ja no m'atreveixo a dir que ni tan sols és simbòlica; ni molt menys és catàrtica, com va ser la del 30 de setembre de 2006... Aquest acord, aquesta unitat, no uneix, més aviat crispa; al cap i a la fi la proximitat electoral exigeix a tots els partits la necessitat de marcar diferències entre ells, de fer més evidents allò que els separa (que és molt) que no pas allò que els uneix (que no és poc).
La proximitat de les eleccions prioritzen el curt termini en detriment de la perspectiva en el temps, pel què dels gestos d'avui n'hauran de recollir els fruits demà, no demà passat... Tacticisme polític per totes les parts, tacticisme que entenc, segurament legítim, però que pensava (innocent jo, com sempre) que restaria en segon terme...
És el què té un acord mal tancat, un acord que no sigui realment un guanyo-guanyes, que en tan que mal tancat dóna peu al retret posterior... Més tacticisme polític? Inhibir-se per afavorir un acord és un acte de generositat que bé cal reconèixer, però no ha de ser un motiu per, després, carregar de nou les tintes dels retrets...
Potser és per aixó que, decebut com estic, cerco consol en dues coses:
La Declaració dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol i, sobretot, en aquesta cançó de Jorge Drexler...
La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste.
---------------------------------------
