dimarts, 30 d’abril del 2024

No dimiteix


Per alegria de molts, i enuig de molts altres, finalment Pedro Sánchez no dimiteix i seguirà essent el president del govern espanyol. La seva declaració d'ahir, anunciant la seva no dimissió, en principi tanca aquesta crisi institucional inèdita, i dibuixa un escenari, per si encara no ho era prou, d'increment de la tensió i la crispació política

Molts han fet un paral·lelisme entre la decisió del president Sánchez de no dimitir i la decisió de Xavi Hernàndez de seguir com a entrenador del Barça, però jo no ho veig exactament igual: mentre que Xavi sí que va dir, clarament i diàfana, que plegava (una dimissió en diferit), Pedro Sánchez només va dir que havia de pensar si dimitir o no, si bé és cert que tot indicava, fins i tot l'inici de la seva declaració, que dimitiria.

Diu que segueix, però que no segueix com si res, i potser caldrà esperar uns dies (o qui sap si avui mateix) per transformar les seves paraules en acció política, en fets i decisions concretes que vagin en la direcció de la regeneració de la política, allò que va dir del punt i a part, literalment, amb aquestes paraules:

"Esta decisión no supone un punto y seguido, es un punto y aparte. Se lo garantizo. Por eso asumo ante ustedes mi compromiso de trabajar sin descanso, con firmeza y con serenidad por la regeneración pendiente de nuestra democracia y por el avance y la consolidación de derechos y de libertades."

Sembla força clar que per ell aquesta qüestió ha de centrar l'acció política d'aquesta legislatura, aquesta regeneració pendent de la nostra democràcia, que entenem que es referia, sobretot, a les altes instàncies del poder judicial, però cal tenir present que, tot i que amb aquesta jugada ha sortit reforçat, la seva estabilitat parlamentària segueix essent fràgil, molt fràgil.

A més, caldrà veure com queda el panorama polític després de les eleccions al Parlament de Catalunya, més tenint present que la seva jugada està impactant de ple en aquesta campanya electoral, l'altra derivada (per molts la principal) de la seva crisi institucional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada