dimecres, 31 d’agost de 2016

Repte no acceptat!

La meva no publicada foto de perfil en blanc i negre; repte no acceptat!

Les persones actuem, més vegades del que ens pensem, per mimetisme, fet especialment visible, els darrers anys, a les xarxes socials.

No és res de nou, però les xarxes i eines socials ens permeten visualitzar-ho molt més: si fa o no fa a Instagram pengem les mateixes fotos, amb més o menys gràcia, qualitat i encert, però les mateixes al cap i a la fi. També actuem per mimetisme quan d'una manera massiva canviem la foto de perfil de Facebook, o de Twitter, davant un atemptat o dia especial, els dies internacionals...

Aquests darrers dies no són pocs els usuaris de Facebook que han publicat una foto seva en blanc i negre acompanyada del text "repte acceptat", imatge per, se suposa, donar suport a la lluita contra el càncer.

La fotografia en sí és, en principi i d'entrada, inofensiva, també el missatge que l'acompanya, però els diaris digitals s'han afanyat a difondre, aquesta darrers dies, que aquesta acció individual no és més que la baula d'una cadena, d'una d'aquelles cadenes de missatges que interpel·len als usuaris a fer una acció concreta en pro d'alguna causa, noble o no: la lluita contra una malaltia, l'adveniment de temps millors., de la bona sort, evitar una malastrugança o garantir una activa i prolífera vida sexual!

De fet els propis mitjans digitals han escampat la brama, difosa sembla ser per la pròpia policia, que aquesta cadena que encadena fotografies en blanc i negre i "reptes acceptats" té per objectiu, per una sèrie de mecanismes malèfics que em resulta impossible d'entendre i encara menys d'explicar, fer-se amb les nostres dades personals, diuen que especialment el correu electrònic amb la finalitat de vendre'l; ja sabem, el negoci de les dades personals: nosaltres som el producte!

Informava dies enrere la policia que quan algú clicava m'agrada a l'usuari que l'havia publicat li apareixia aquest missatge: "Hola. Al darle me gusta a mí foto has aceptado el reto. Tendrás que subir una foto tuya en blanco y negro. Vamos a llenar Facebook de fotos contra el cáncer".

Aquestes estafes via cadena tenen per nom per nom "Hoax", "falsa alarma", i la seva finalitat és precisament generar una falsa alarma que ens activi la disposició a actuar per mimetisme, de fer allò que els nostres "amics" ja han fet, en aquest cas, publicar una fotografia en blanc i negre acceptant el repte! I aquí és on el mecanisme del mimetisme entra en joc, doncs no serem menys solidaris, sobretot si el repte és tan a l'abast!

A les xarxes socials solen passar coses per mi incomprensibles, i la majoria de vegades les ignoro, ignorant com sóc: gent que publica números, o dones que tot d'una reprodueixen el mateix missatge, o el nom d'un color, d'un animal... Aquests tipus de comportaments abans em generaven molta curiositat, i és que aquesta era, és precisament la seva finalitat, captar l'atenció!

En el cas de les fotos en blanc i negre fins i tot vaig plantejar-me acceptar el repte i publicar la meva, doncs jo també actuo, a voltes, per pur mimetisme, però abans vaig voler comprovar si rere aquesta acció ho havia l'AECC, però ni al web, ni al Facebook ni al Twitter de l'entitat vaig trobar-hi cap crida a publicar una foto en blanc i negre...

Tot i l'origen malintencionat d'aquesta cadena sembla que no és tan clar que efectivament pogués captar les dades dels usuaris que li han fet cas; el que sí és evident, com tanta gent ha comentat, alguns excessivament indignats, és que el fet en sí, per si sol, no contribueix a la lluita contra la malaltia, més enllà, com altres accions de sensibilització, de seguir-nos mostrant (i demostrant a les nostres amistats) compromesos amb aquesta lluita, com amb tantes altres...

Les persones actuem per mimetisme i massa vegades, alhora, impulsivament; d'això viuen i s'alimenten aquestes cadenes de missatges més o menys benintencionats que tenen, per mi, la mateixa categoria que el correu brossa (spam). Perdoneu-me, doncs, si no sempre la segueixo, i perdoneu-me també per si alguna vegada, ignorant jo, n'he estat una baula més...