dimecres, 16 de setembre de 2015

"Meridianament"


En realitat no hauria estat més que una gota en l'oceà, un gra de sorra en un desert... però possiblement per això, precisament per això m'hauria sentit immens com un oceà, immens com un desert!

Són curiosos els efectes que les grans multituds generen en les persones, en les individualitats; un dels més perniciosos és el de l'anonimat, el creure's part d'una massa i perdre de vista que hom no deixa de ser una persona única i indivisible, i sobretot responsable dels seus actes, el de creure's anònim i pensar que és la massa qui té la responsabilitat dels propis actes i accions...

Però en l'altre extrem, en positiu, les grans multituds generen en les persones un fort sentiment de pertinença a una gran col·lectivitat, sentiment que ens permet identificar-nos amb els "semblants" que ens envolten i que ens permet sentir-nos part de l'onada, ser una baula més d'una cadena forta i robusta que tot ho pot! I sí, també allò que la vida, compartida, és més!

Malgrat no haver participat, enguany, a la Via Lliure puc imaginar-me les sensacions que hagués tingut en cas d'haver-hi anat, les mateixes, si fa o no fa, que vaig experimentar a la manifestació del 2012 a Barcelona, en un dels trams de Sarrià de Ter de la Via Catalana del 2013, a la V de l'any passat...

D'haver participat a la Via Lliure, al bell mig de la Meridiana i empès per l'eufòria col·lectiva m'hauria pogut fer Almogàver o Miquelet en aquell mateix moment, i fins i tot, embriagat per les inevitables emocions del moment, hauria pogut votar impulsivament a Junts pel Sí en cas d'haver-hi una urna a prop i ser, aquell dia, el dia de les eleccions!

Quantes vegades en un moment d'emocions a flor de pell, d'eufòria, no ens fem propòsits o fem coses que després, amb les emocions tranquil·les, tirem enrere o ens penedim d'haver fet?

Però després, abandonada l'eufòria del moment no hauria pogut evitar veure, com ho veig ara de forma clara i meridiana, que a banda d'en Lluís Llach a la candidatura de Junts pel Sí també hi ha el President Mas, a qui admiro com a polític (hàbil, supervivent), però a qui per principis (els meus, quins sinó!) no votaria, ni tinc previst votar!

El meu vot serà, com una gota en l'oceà o un gra de sorra en un desert, només un vot més però, més que per qualsevol altra persona, fins i tot tu, més enllà de considerar-lo, o no, el vot de la meva vida, per mi serà el vot més important... com per a tu ho serà el teu!