dimecres, 27 d’agost de 2014

Que Déu l'agafi confessat!

Imatge: ACN
Mai m'he confessat; vull dir que mai m'he confessat de manera oficial, allò de seure o agenollar-se (?) al confessionari i dir "ave maria puríssima", per rebre per resposta, "sens pecat fou concebuda"!

Sí recordo haver entrat, però, en algun confessionari; la darrera vegada a principis de juny en un confessionari de la basílica de Montserrat, però més que per confessar-me, va ser per saludar, acompanyant a la meva mare, al mossèn que confessava als feligresos, antic amic i company de seminari del meu pare.

Malgrat no haver-me confessat mai en un confessionari, sí que he confessat, més aviat confiat, algun pecat venial i secret personal a algú; conec i reconec, per tant, els efectes positius que té buidar el pap,ja sigui a cau d'orella d'un amic, d'un mossèn, d'un terapeuta o d'un gos... malgrat les conseqüències que se'n puguin derivar, i tard o d'hora sempre se'n deriven amb la penitència imposada o sense.

De totes les dimensions possibles de la confessió de Jordi Pujol pensava aquests darrers dies amb la més personal i íntima. Qui més qui menys té i guarda secrets, de caràcter personal o professional, que de revelar-se poden causar danys directes o col·laterals imprevisibles.

Tot i no ser expert en confessions és fàcil endevinar que per sobre de molts altres hi ha dos motius que poden forçar a revelar secrets: un, lliurar-se del càrrec de consciència, per exemple a les portes de la mort i, l'altre, anticipar-se a que algú altre el reveli...

Amb la seva confessió Jordi Pujol va demanar perdó, tot i que ell també sap que el perdó no expia la culpa; ja ha començat a carregar amb les conseqüències personals, polítiques, jurídiques i econòmiques del que ha fet, callat i amagat...

Però ben segur que amb la confessió s'ha alliberat d'un llast, qui sap si l'únic, que tal vegada li pesava més que no pas el que des de la seva confessió li ha començat a caure a sobre.

Ens pot semblar més pesant el declivi que inevitablement ha patit la seva honorable figura però, almenys en aquest cas de l'herència, Jordi Pujol ja s'ha assegurat que, quan s'esdevingui, Déu l'agafi confessat!