dimecres, 13 de juliol del 2011

L'Ajuntament, la casa de la vila, la casa de tothom, també a #SarriadeTer

Amb l'Assumpció, la Iolanda i la Loli a l'inici de l'anterior mandat municipal.

La dita diu que a la vida s’han de fer, com a mínim, tres coses: tenir un fill (o filla), escriure un llibre i plantar un arbre. Valgui com a metàfora, ja que alguna d’aquestes coses són, afortunadament, no obligatòries per passar dignament per aquest món. Destil·lant-ne l’essència potser el que aquesta dita vol expressar és la vida de tota persona hauria d’estar regida pel respecte a les persones, per l’accés a l’educació i a la cultura i per la preservació del nostre planeta. Però no és sobre aquestes tres qüestions vitals sobre el que voldria parlar en aquest article, sinó sobre una quarta que penso que caldria afegir-s’hi: ser càrrec electe, regidora i regidor, del teu poble, vila o ciutat.

Si l’Ajuntament és la casa de la vila, és la casa de tothom, tothom ha de poder-hi tenir entrada. No són bons temps per als polítics, per a la política en general, però la política local és precisament la que més i millor pot recuperar el prestigi de la política, des de la proximitat, emfatitzant la vocació de servei, la col·laboració i cooperació per a la gestió i administració d’allò que és comú.

La política local no està exempta de sigles, de projectes i propostes confrontats, però és en la política local on les sigles es dilueixen més, és en la política local on hi ha ments “polítics”, encara que polítics són, som, tots aquells i aquelles que ens hi dediquem, ens agradi o no. Però més que polítics, en el món local i ha veïns i veïnes compromesos amb un projecte polític i, sobretot, amb llur poble, vila o ciutat.

El terme “classe política” ha fet molt de mal, possiblmenent amb tot mereixement, a la política a tots els nivells, essent el què desprèn aquesta terme una de les causes de la desafecció. Percebre els polítics com una classe a part de la societat, com un món apart i allunyat de la realitat, de la realitat dels carrers, dels barris, crea una barrera mental que es defineix nítidament amb la resignada expressió de “els polítics es barallen entre ells, però els nostres problemes, les nostres dificultats, segueixen, fins i tot s’agreugen...”.

Els polítics no han de formar part de cap classe diferenciada, els polítics han de ser, haurien de ser uns ciutadans més al servei d’allò comú. Però la realitat no sempre és així. Però en el món local sí. A la política local hi ha més ciutadanes i ciutadans que no pas “polítics de classe”!

És precisament la política local, i és una llàstima que en altres nivells no sigui així, la més accessible a la ciutadania, la que està més a l’abast de la ciutadania, de les veïnes i veïns. És on millor es pot expressar el concepte de sufragi universal, no només pel que fa al dret a votar, sinó pel que fa a la possibilitat de qualsevol veí o veïna pugui optar a ser càrrec electe, regidor o regidora del seu poble, vila o ciutat.

Aquesta és i ha estat també la realitat en el nostre poble, Sarrià de Ter, també en el sí del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. Tan jo com les tres regidores que formem el grup municipal no ens dediquem professionalment a la política, sinó que la política és una dedicació més, sumada a la nostra vida familiar, personal i professional.

La Iolanda Jiménez Martínez, la Loli Fernández Herrera i l’Assumpció Vila Simon, són, com ho són també la resta de càrrecs electes de l’Ajuntament, un exemple a seguir de compromís, més enllà de les sigles, al projecte comú del nostre poble, de Sarrià de Ter, des de la política local.

El seu exemple, com el de molts altres homes i, encara que en menor quantitat, també dones de Sarrià de Ter que han estat càrrecs electes, és i ha de ser un referent per animar a d’altres veïns i veïnes a fer el pas, a fer el pas per comprometre’s també a nivell polític pel nostre poble.

Passar per l’Ajuntament, ser regidora o regidor del teu poble, del nostre poble, permet conèixer de primera mà la gestió municipal, obliga a prendre decisions, decisions informades, ajuda a veure el poble i les necessitats dels veïns i veïnes des d’una altra perspectiva, no sempre més plaent, però sí, sempre, més responsable. Participar activament i en primera persona de la gestió municipal, del joc democràtic que regeix el nostre funcionament col·lectiu, és un aprenentage vital que, com deia al principi, hauria de formar part de les coses importants a fer en la vida.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter és la casa comuna, és la casa de totes i tots nosaltres; d’alguna manera o altra tots els veïns i veïnes hi contribuïm; també totes i tots podem participar-hi des de dins, com a càrrecs electes. L’Ajuntament és al vostre abast, és ben a prop...

Però tampoc tot comença ni tot acaba essent càrrec electe a l’Ajuntament; la ciutadania també i sobretot s’exerceix a través de les entitats, a través de les múltiples formes de participació ciutadana que, afortunadament, la política local ens ofereix avui.

L’Ajuntament, la política local també és cosa seva! La política local és la més col·lectiva, plural i propera de totes les polítiques.

Ara, a les acaballes d’aquest mandat municipal, vull agraïr profundament a la Iolanda, la Loli i l’Assumpció el seu treball i compromís, des de la política local, amb i per Sarrià de Ter, el seu poble, el nostre poble. Són elles, com la resta de càrrecs electes del nostre Ajuntament, qui millor dignifiquen la política a casa nostra, doncs la motivació, l’empenta, sempre és el bé comú, sempre és fer millor Sarrià de Ter.

Si a principis d’un curs escolar, o d’un any natural, us fixeu alguns propòsits, us marqueu algunes fites a assolir, penseu en aquestes tres coses que diuen que s’han de fer en la vida, jo modestament us proposo que us plantejeu la possibilitat de participar activament en alguns dels diversos projectes polítics que hi ha, avui, al nostre poble. Sarrià de Ter, el nostre Ajuntament, no necessita polítics, necessita persones com vosaltres, veïns i veïnes compromesos.

Article publicat al número 76 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada