dilluns, 4 d’agost de 2008

Infraestructures socials (II). Xavier Soley i els equipaments d’infància al territori

A major benestar social, major intolerància social vers els exclosos. A major intolerància social, necessitat de major acord polític i social per lluitar contra l’exclusió.

Són simples i senzilles aquestes paraules, i passen tan per òbvies que la la seva simple formulació amaga, moltes vagades, una gran veritat: perquè no acceptem recursos / serveis socials (un centre de menors, per exemple) als nostres barris?.

Xavier Soley, Director General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, s’expressava més o menys així el passat 25 de juny, en la Jornada Infraestructures Socials [díptic en pdf] organitzada pels consorcis Benestar Social de la Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès-Salt, amb la col·laboració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

Explorant alguns arguments clàssics que acompanyen al NO per resposta a la pregunta plantejada inicialment, Xavier Soley deia, en referència als d’infància: “són persones (els infants en risc) amb problemes; els centres de les ciutats no són idonis (per aquests serveis); tampoc els medis rurals (s’integren poc), a casa nostra (barri, poble...) no hi ha desemparats...; si hi ha aquest centre prop de casa, es devalua el valor del meu habitatge...”. I probablement podríem seguir...

Ja ho sabem, passa amb molts equipaments: presons, serveis per persones amb discapacitat, per persones amb malaltia mental, centres terapèutics, de deshabituació i desintoxicació, etc. També, en aquest cas, s’aplica allò del NIMBY.

Per Xavier Soley cal donar-hi resposta, des de l’administració, en el seu cas de la Generalitat de Catalunya, amb aquests elements:

. Planificació dels equipaments i serveis socials: permet actuar més en prevenció, evita improvisar i permet treballar més amb el territori.

. Major coordinació interadministrativa entre la generalitat de Catalunya i el món local. Aquest és un element clau no només en la implantació de serveis, també en el disseny i planificació dels mateixos.

. Fixació d’objectius clars; en aquest sentit cal definir i exposar molt bé els objectius que inspiren l’interès general que mou l’acció de l’administració, és a dir, la motivació i justificació de les accions.

. Designació d’interlocutors amb legitimació i capacitat de decisió als territoris. En aquest sentit es refereix al paper dels Directors Territorials dels departaments de la Generalitat, i més concretament els del departament on ell treballa.

. Creació d’estratègies de comunicació dels objectius i accions de govern, fent més pedagogia, establint més diàleg amb el territori i amb una major definició del calendari.

. I finalment, defininr el paper de l’administració, que per ell passa per oferir els serveis i recursos que resulten necessaris per vetllar per la igualtat d’oportunitats pels sectors socials en risc d’exclusió.

Pel que fa a l’àmbit d’infància, Xavier Soley subratllava la necessitat de respectar l’ulterior necessitat de preservar i respectar interès general del menor com a principi bàsic d’actuació.

En aquest sentit apuntava a 2 principis bàsics per a la planificació dels recursos de menors:

1.- Territorialització, de manera que cal planificar els recursos i serveis que donin resposta a les necessitats dels territoris, de tots els territoris, evitant un excés de concertació d’aquests en les grans zones urbanes.

En aquest sentit és important tenir present, per exemple, la possibilitat de facilitar (i per tant no allunyar excessivament) el contacte del menor protegit amb la seva família a través del permisos, sempre que la resolució judicial ho permeti. Per tant recursos socials propers a l’entorn social del menor, de manera que no pateixi (si no es dictamina el contrari), a part de la separació familiar, una separació del seu entorn social (escola, barri, activitats, amistats...).

2.- El benestar personal i social del menor, infant o adolescent, establint al territori recursos preventius i recursos de protecció, entenent els primers com a centres oberts i els segons com a centres residencials.

En referència al mapa de recursos d’infància, Xavier Soley apuntava alguns indicadors que s’utilitzen:

. les necessitats formulades pels EAIA (equips d’atenció a la infància i adolescència) a partir de les seves propostes de mesura.

. El nombre de menors amb mesura de protecció en cada territori.

. El nombre de places d’acollida i residencial en cada territori i l’evolució dels darrers cinc anys.

Xavier Soley plantejava que caldria planificar els recursos de protecció dels infants en base a l’interrelació de dues distincions:

1.- La dimensió i necessitat d’espai de l’equipament, valorant així si ha de ser un gran equipament (amb una major necessitat de sòl) per un Centre d’Acollida (CA), per exemple, o on Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), o si pot ser un equipament més petit, de dimensions d’un o dos habitatges, per un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE).

2.- La seva ubicació al territori, tenint present si la seva finalitat, ús i activitat, és compatible o no amb els usos urbans, si és preferible un entorn més rural...

En aquest sentit la tendència és que els CA i els CREI s’ubiquin en àmbits més peri-urbans, ja que tenen més necessitat de sòl, degut a les seves necessitats específiques, en el benentès que són uns equipaments menys permeables, encara que no necessàriament tancats i que els CRAE, s’ubiquin més en àmbits urbans, entenent que són uns equipaments més permeables, que potencien la socialització dels infants al seu entorn.

Xavier Soley va finalitzar la seva intervenció parlant de l'avantprojecte de la Llei d'Infància... Però això, malgrat les pd, serà un altre tema (i un altre post, possiblement...).

-------------------------------

pd1: l'any 2006 es va presentar el Document de bases per a l'elaboració del projecte de llei d'infància. Recordo que es va fer un procés participatiu arreu del territori amb la participació d'ens locals i d'entitats, col·legis professionals i associacions. El dijous 6 d'abril de 2006 al matí vaig participar activament al procés participatiu en tant que regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Fruit d'aquella jornada es va elaborar l'Informe Girona (pdf) i naturalment, de manera més àmplia i general amb totes les valoracions i aportacions des del territori i àmbits professionals, l'Informe final de síntesi (en pdf, juliol 2006).

pd2: també vaig assistir, el dilluns 9 d'octubre de 2006, a la CONFERÈNCIA SOBRE LA NOVA LLEI D’INFÀNCIA DE CATALUNYA (pdf) que va pronunciar Carme Figueras, llavors Consellera de Benestar i Família. El recorregut de la futura Llei d'Infància va quedar aturat per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.

pd3: a mitjans de desembre de 2007 es va presentar l'esborrany de de l'avantprojecte de la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència (pdf).

pd4: a finals de març d'enguany la Consellera Carme Capdevila presentava la futura llei. Aquest és el titular de la sala de premsa del departament d'Acció Social: La consellera Carme Capdevila explica les bases de la futura Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l'Adolescència.

pd5: Joan Mayoral, Sotsdirector de la DGAIA, escrivia al número 17 del butlletí Infància, corresponent al mes de maig de 2008, un article sobre els reptes i novetats de la futura Llei d'Infància.

pd6: també he escrit, Infraestructures socials (I). Pere Torres i les ciutats amables, el passat 14 de juliol de 2008.