dilluns, 14 de juliol de 2008

Infraestructures socials (I). Pere Torres i les ciutats amables

Són amables les nostres ciutats, els nostres, barris, els nostres pobles?. Estan preparades per la gent gran?.

A aquestes i a altres preguntes responia, el passat 25 de juny, el consultor Pere Torres en la seva conferència "El concepte d'infraestructura social" en la Jornada Infraestructures Socials [díptic en pdf] organitzada pels consorcis Benestar Social de la Garrotxa, Pla de l'Estany i Gironès-Salt, amb la col·laboració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

D'entrada el propi Departament d'Acció Social i Ciutadania, al díptic, diu que concep les infraestructures socials com un element clau per promoure una nova política amb impacte sobre el desenvolupament urbanístic del país.

Pere Torres diu que són un important element de cohesió social, alhora que contribueixen al progrés i a la generació de riquesa.

De fet les infraestructures socials van guanyant, els darrers anys, especial rellevància, no només per la seva vocació de servei i atenció a les necessitats de la població i en la seva contribució en la millora de la qualitat de vida, també com un factor més de dinamisme econòmic, generant, per exemple, ocupació directa i indirecta.

Pere Torres, en la seva intervenció, es centra molt en les infraestructures socials destinades a la gent gran, sobretot perquè, seguint la tendència dels darrers anys, el sector de la gent gran és i serà un sector emergent que augmentarà en nombre de població a la societat occidental.

En aquest sentit Pere Torres apunta que al 2025 els europeus de més de 65 anys seran més nombrosos que els europeus entre 5 i 65 anys. El què les dades i aproximacions demogràfiques apunten, algun dia esdevindrà realitat, si seguim mantenint uns nivells de natalitat baixos.

El cas és que van proliferant en alguns municipis, especialment a la costa alacantina, la creació de serveis d'atenció a la gent gran, no precisament des de l'àmbit social, sinó assistencial, de caràcter estacional o permanent, destinats a la gent gran provinents de països escandinaus. És a dir, habitatges, grups d'abitatges o urbanitzacions especialitzades en l'atenció, a l'estiu o tot l'any, a persones grans. Parlem de planificació territorial, naturalment.

I en part aquesta és la clau. No només en el sentit que ara apuntava, sinó, com deia Pere Torres, en un sentit més ampli. Des de la planificació urbanística i territorial hi ha mecanismes que poden ajudar a resoldre l'adaptació de les nostres ciutats (i del seu funcionament orgànic) als canvis socials actuals i futurs.

Que la gent gran comença a actuar com a lobby i que la seva força (també electoral) guanyarà pes és evident. De fet ja hi ha iniciatives de "comunitats amigues de la gent gran". El cert és que les ciutats no han estat dissenyades i pensades per la gent gran, tampoc per altres minories (persones amb discapacitat, per exemple). Majoritàriament estan pensades per què hi visquin i hi treballin persones adultes i, darrerament, també infants.

No s'expliquen sinó notícies com aquesta:

Michigan certificada Comunidad favorable a los ancianos
Durante los próximos quince años habrá un 41% de aumento en el número de residentes de 65 años en adelante. Eso es 500.000 personas adicionales de 65 años en adelante en el año 2020. La mayoría de estas personas de la tercera edad será de vital importancia, independiente de que los residentes pueden ser una fuente de cívica, social y capital financiero. Pueden servir como voluntarios y activistas, miembros de la junta directiva y los funcionarios electos, los financiadores y los líderes de la comunidad. Sin embargo, las comunidades deben asumir el compromiso de "facilitar el camino" para este grupo de población. El Certificado de amistad "Elder proyecto comunitario" ayudará a las comunidades lograr ese objetivo.

Entrant més en el detall, aquestes són les qualitats que la gent gran ha valorat per certificar Michigan.

- Protección y seguridad: Hay un alto nivel de seguridad personal en la comunidad.
- Transporte: Es fácil moverse en la comunidad y aviones, trenes y autobuses son fácilmente accesibles para viajar fuera de la ciudad.
- Sistemas de apoyo comunitario: La comunidad tiene un buen servicio de telefonía celular, Internet de alta velocidad y varios canales de televisión. Los servicios se encuentran cerca de la población y los servicios necesarios están disponibles. Las personas mayores de la comunidad se tienen en cuenta a la hora de la toma de decisiones.
- La viabilidad comercial: las empresas y los servicios están disponibles para satisfacer las necesidades superiores.
- Vivienda: Existe una vivienda asequible que tiene en cuanta la variedad de necesidades de estilo de vida para las personas mayores.
- Acceso a Cuidados de Salud: Tercera edad pueden estar seguros de que pueden satisfacer sus necesidades médicas, ahora y en el futuro.
- Enriquecimiento de oportunidades: oportunidades para las personas de la tercera edad a seguir aprendiendo cosas nuevas están disponibles
- Aficiones: Existen una variedad de oportunidades para satisfacer los diversos intereses de personas de la tercera edad. La comunidad es walkable.
- Conexiones espirituales: Una variedad de lugares de culto existentes.
- Abrazo y actitud agradecida: Los miembros de la comunidad y líderes reconocen el valor de las personas mayores en la comunidad y los tratan con respeto y aprecio.


No es tracta, però, de convertir les ciutats en una mena de parc temàtic pèr la gent gran, però sí
de fer-les més accessibles, més segures, en definitiva, més amables: i no només per la gent gran, sinó per tothom. De fet una rampa, en comptes d'unes escales, és utilitzada i agraïda no només per la gent gran...

La gent gran, explicava Pere Torres, percep les ciutats com a medis hostils insegurs i poc assessibles. L'alternativa és quedar-se a casa i aïllar-se. Pere Torres diu que cal repensar les ciutats, cal que el seu re-disseny dóni respostes als canvis socials, respostes urbanístiques:

. Avançar en el concepte d'habitatges adaptats i, sobretot, adaptables. No com a excepcionalitat, sinó com a norma d'edificació.

. Nou disseny d'urbanització de carrers: voreres, espai de descans, cruïlles, etc.

. Reserva específica de sòl per a infraestructures socials, no dins el genèric "equipaments públics".

. Necessitat de planificació i projecció de serveis i infraestructures socials dels municipis i del territori (superant l'àmbit estrictament municipal) a partir d'estàndars de serveis i equipaments socials per nombre d'habitants.

En aquest sentit Pere Torres considera que cal dotar a les administracions de majors elements d'anàlisi i diagnòstic de les necessitats, amb eines de valoració i de càlcul. També subratlla que davant les noves necessitats de la població cal valorar les infraestructures socials com a elements d'inclusió i de generació de benestar.

Finalment tres conclusions i un repte:

1. Les infraestructures (clàssiques) són molt importants, les socials, les que presten els serveis a les persones, també.
2. Les infraestructures socials, com les clàssiques, necessiten localització; cal fer reserves d'espais, de sòl, també per les socials.

3. Les infraestructures socials tenen sentit perquè actuen com a xarxa; si bé atenen necessitats individuals, resolen problemes col·lectius.

L'urbanisme, diu Pere Torres finalment, té el repte d'integrar la consciència sobre els canvis socials i de visualitzar la seva capacitat per donar-hi resposta.