dilluns, 11 d’agost de 2008

Si guanya Catalunya, guanya Zapatero

Peridis a El País el 08-08-08

M'agrada l'habilitat que ha tingut el Primer secretari del PSC i President de la generalitat, José Montilla, per capgirar l'eslògan de la recent campanya electoral de les eleccions generals de 2008: del "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" al "Si guanya Catalunya, guanya Zapatero".

Així ho argumentava José Montilla, en aquest cas com a primer secretari del PSC, aquest divendres 8 d'agost en un sopar a la demarcació de Tarragona (fragment):

"Sé que alguns expresseu, privadament, inquietuds per les conseqüències polítiques i fraternals que, en la nostra relació federal i en la sort del conjunt del socialisme espanyol, poden tenir la nostra defensa contundent dels interessos dels ciutadans de Catalunya i la defensa del nostre Estatut.
També sé que hi ha persones que esteu preocupats per la sensació de lentitud del procés negociador. Per les incomprensions i per les dificultats.
I jo crec que tots estem persuadits... de que no podrem acceptar un mal acord.
Entenc de vegades el vostre estat d’ànim.
Estem preocupats… i no ens falten raons.
Però hem d’estar serens i confiats.
Perquè farem servir les nostres raons, els nostres arguments i la nostra capacitat de influència. També la nostra fermesa i la nostra força.
Perquè serem flexibles en les formes, però rigorosos en el fons.
Estem convençuts que allò que defensem...
no només és bo per Catalunya i els seus ciutadans,
no només és just i necessari...
sinó que a més, pot ajudar –i molt- a sortir més forts al conjunt dels socialistes espanyols, al Govern i al President Zapatero

Recordeu l’eslògan d’una de les campanyes, de fa quatre anys, quan dèiem... si guanya Zapatero, guanya Catalunya?
Era cert. Algú pensa que estaríem millor si hagués guanyat Rajoy?
Era tan cert com quan diem ara:
Si guanya Catalunya, guanya Zapatero. Ara, respecte els temes que ocupen l’agenda política.
Perquè no és possible l’Espanya plural (l’única possible) si aquesta no atén les demandes justes de Catalunya.


Calen canvis i cal el coratge per a fer-los possibles.
Ara és el moment del lideratge i d’entendre que arbitrar no es posar-se al mig o quedar-se quiet.
No és la equidistància ni la passivitat.
Arbitrar significar donar la raó a qui la té.
I fer-ho activament.
Nosaltres no diré que tenim la raó, però tenim raons. Raons de fons. No ho dubteu.
Hem d’estar animats, esperançats i convençuts.
Si ens estovem, dubtarem,
i si dubtem, perdrem la iniciativa.
I sense iniciativa no podrem negociar per acordar."

La posició del President de la Generalitat i del Govern en la defensa de l'Estatut és ferma [Intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, en relació al compliment dels dos anys de l'entrada en vigor del nou Estatut]; que CiU i ara també el PPC es sumin per fer força és molt positiu, ja que reforça la posició del Govern alhora que planteja un escenari interessant al Congrés de Diputats.

I és que a ningú se li escapa, tampoc i encara menys a nosaltres, els socialistes, quin ha de ser el paper que han de tenir parlamentaris (sobretot, ja que representen el partit) i ministres (aquests més aviat representen el Govern) socialistes catalans en relació als pressupostos del 2009.

Sobre aquest tema El Periódico de Catalunya titulava Montilla convoca el PSC de Madrid per preparar el pols amb Zapatero. I El País El PSC mantiene la ambigüedad.

Més enllà dels titulars, les rèpliques i altres derivades d'estiu, ens esperen unes setmanes i mesos intensos i fins un punt, ara per ara, incerts...

I davant la pregunta: votaran a favor els diputats del PSC al Congrés els pressupostos del 2009?... de moment jo respondria: segons quina sigui la proposta i resposta dels pressupostos del 2009 en relació a Catalunya, el seu finançament i el què marca l'Estatut, o sigui, la Llei.