• Feed RSS

La decisió i voluntat de fer la consulta del 9N per part del govern català i dels partits pro-consulta s'ha de revestir de legalitat amb, entre d'altres, la llei de consultes que aquesta setmana aprovarà el Parlament de Catalunya.

Aquest revestiment de legalitat, però, ben aviat serà qüestionat i posat en dubte pel govern espanyol i els partits que s'oposen a la consulta del 9N a l'empara de la llei de lleis espanyola, la (sacrosanta) Constitució!

Amb la Constitució en mà el Tribunal Constitucional desenrocarà el procés sobiranista, buidant la consulta de qualsevol vestigi de legalitat, fent-la, als ulls de tothom, a banda de poc desitjable i execrable, del tot il·legal.

A partir d'aquí el bloc pro-consulta, que fins a l'11 de setembre ha patit alguna esquerda puntual, sense afectar-ne greument la unitat, pot ara veure's amenaçat per nous camins divergents. el de la legalitat i el de la il·legalitat.

"La consulta serà legal o no serà", defensa Unió Democràtica de Catalunya, mentre el seu soci, CDC, no deixa de dir que "la consulta serà, simplement serà", sense acabar-ne d'explicar el què, qui, com...

A l'altre extrem de la unitat pro-consulta ERC i la CUP ja fa dies que parlen de desobeir el Tribunal Constitucional i tota la seva verborrea jurídica.

Enmig el President Mas haurà de seguir fent equilibris entre la voluntat del poble, el possibilisme jurídic, el vertigen de les enquestes electorals i la seva promesa de fer la consulta i de fer-la legal, però, amb quina legalitat?

Tal i com està el joc i la partida, és cada dia més evident que si Catalunya vol ser independent tard o d'hora caldrà cometre alguna il·legalitat o al·legalitat, tard o d'hora caldrà saltar-se alguna llei, desobeir-la, doncs amb aquest govern espanyol i fins i tot un altre possible d'un color diferent, Constitució en mà cap govern espanyol mai deixarà que Catalunya s'independitzi.

Fa uns anys la independència la volien uns pocs i ara és un clam força més majoritari; fa uns anys la consulta la volien uns pocs i ara és una exigència fins i tot pel PSC, partit gens sospitós, fins ara, de ser independentista; qui sap si ara, o un xic més endavant, també serà més majoritària la voluntat i decisió de saltar-nos les lleis espanyoles, el Tribunal Constitucional i les teranyines que hi pengen per, preguntar-nos a nosaltres mateixos, als catalans i catalanes, si volem ser o no un país independent.

Saltar-se la llei en nom de la democràcia i la llibertat té els seus riscos però...  no trobeu  pitjor segrestar la democràcia i la llibertat en nom de la llei?


Aneu amb blanques o amb negres la partida, no em negareu, està un punt vertiginosament apassionant!

El bàndol sobiranista ha mogut peça fent un moviment 11S amb l'objectiu de reforçar el previsible moviment futur 9N, amb el que aquest bloc vol donar un altre aire a la partida i albirar una històrica victòria!

El bàndol unionista, per la seva banda, es prepara per fer el proper moviment: protegir el rei, la Constitucióenrocant-la amb una se les seves torres, el Tribunal Constitucional.

Entre el públic els de la tercera via s'ho miren amb ganes que la partida s'acabi aviat i, sobretot, amb taules, però ni blanques ni negres estan disposats a donar per bo el resultat de taules; uns i altres es senten tan segurs de la respectiva victòria que unes taules tindria, tan sols, l'amarg gust de la derrota!

Uns i altres emblen tenir clara la tàctica a seguir, com fer avançar les seves peces i com reaccionar als moviments de les de l'adversari i als moviments que se li endevinen.

Els de la tercera via per la seva banda només tenen d'aliat el temps, que tic-tac sembla accelerar-se cada dia més, com més ens apropem al 9N. Esperen pacientment, de moment, que arribi el seu moment, si és que el futur els ha previst algun moment.

Les peces unionistes procuraran, amb totes les seves armes (peons, alfils, cavalls, torres i fins i tot si convé amb el rei i la dama!) seguir enrocant el procés sobiranista, desactivant les envestides de les peces sobiranistes...

Al seu torn les peces sobiranistes seguiran avançant amb pas ferm i decidit, tot i que arribats a aquest punt hi ha qui tem per una possible debilitat d'algun dels seus flancs; qui sap si algun alfil que flirteja amb la tercera via afluixarà!

Però fins i tot pot permetre's alguna baixa, el front sobiranista, doncs no es descarta que algun dels seus peons, que avancen decididament, s'acabin coronant com a dames... i qui sap si fins i tot regnant!

Blanques i negres juguen i la partida seguirà aquests propers dies, però cada vegada sembla més clar i evident que blanques i negres es mouran, els propers dies, per reglaments i normes diferents, fent prevaler aquelles lleis que més afavoreixin el seu joc.

Dictaminar la legalitat de cada moviment, però, pot esdevenir una nova partida d'escacs dins la pròpia partida!

Aneu amb blanques o negres no em negareu que la partida  està en un punt apassionant, esperem que no perillosament!


Aquesta setmana ha sortit a la venda un nou disc del mític grup anglès Queen: "Live At The Rainbow 74"

El disc, per dir-ho d'alguna manera. es publica amb 40 anys de retard! "Live At The Rainbow 74" havia de ser el tercer disc del grup, després de Queen i Queen II, però finalment l'any 1974 el tercer disc va ser Sheer Heart Attack.

"Live At The Rainbow 74" es va enregistrar durant els concerts de març i novembre del grup al teatre The Rainbow de Londres durant la gira del segon disc, però les gravacions van quedar desades en un calaix fins que ara, 40 anys després, finalment veuen la llum!

El disc "Live At The Rainbow 74" es presenta amb diferents formats: doble CD, doble vinil i una caixa de luxe que contindrà un DVD i un llibre de 60 pàgines.

Un dels temes que conté el disc és "Keep Yourself Alive", el primer tema del primer disc de Queen, i va ser també el primer senzill.

Gaudiu de la cançó enregistrada en directe a The Reinbow el 31 de març de 1974!




Keep Yourself Alive

I was told a million times
Of all the troubles in my way
How I had to keep on trying
Little better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Bread and butter for a smile
Well I sold a million mirrors
In a shop in Alley Way
But I never saw my face
In any window any day
Well they say your folks are telling you
To be a super star
But I tell you just be satisfied
To stay right where you are

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
Honey you'll survive

Well I've loved a million women
In a belladonic haze
And I ate a million dinners
Brought to me on silver trays
Give me ev'rything I need
To feed my body and my soul
And I'll grow a little bigger
Maybe that can be my goal
I was told a million times
Of all the people in my way
How I had to keep on trying
And get better ev'ry day
But if I crossed a million rivers
And I rode a million miles
Then I'd still be where I started
Still be where I started

Keep yourself alive keep yourself alive
It'll take you all your time and money honey
You'll survive

Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and money
To keep me satisfied
Do you think you're better ev'ry day
No I just think I'm two steps nearer to my grave
Keep yourself alive
Keep yourself alive mm
You take your time and take your money
Keep yourself alive
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Keep yourself alive
Keep yourself alive
It'll take you all your time and a money
To keep me satisfied
Keep yourself alive
Keep yourself alive
All you people keep yourself alive
Take you all your time and money honey
You will survive

Keep you satisfied
Keep you satisfied

Queen segueix essent una banda molt viva!



Ja sabem que l'11 de setembre commemorem una derrota, però de fa anys aquesta data, esdevinguda la Diada nacional, esdevé també una diada de reivindicació de la llengua i la cultura catalanes, primer i més recentment, i de manera més massiva i (sembla) majoritària, una reivindicació de la sobirania nacional, del dret a decidir i, és evident, de la independència de Catalunya.

Ahir, un any més, vaig ser a Barcelona formant part de la "V" i un any més vaig viure i compartir les reivindicacions (des del dret a decidir fins a la independència, que malgrat ho sembli i hi hagi qui ho confon, no és ben bé el mateix) enmig d'una gran festa cívica, pacífica i popular!

I per mostra un botó!



A partir d'aquí resten encara molts interrogants a resoldre, o no, els propers dies, les properes setmanes... Ens espera un final d'estiu i inici de tardor políticament apassionants!

Bon divendres!

0

Sí, ja sé que avui "això no toca"! I sí, avui seré on, jo penso i sento que he de ser... Però fins i tot allà, sobretot allà, no puc evitar dir, des del fons de les meves entranyes, cony de país, el meu país!

Cony de país! Aquesta és una expressió que el català emprenyat també hauria de pronunciar, sinó amb la mateixa, amb més acritud que quan s'omple la boca amb l'"Espanya ens roba!".

El català emprenyat també s'hauria d'emprenyar després de llegir, amb quasi 10 anys de retard, el titular que Josep-Lluís Carod-Rovira, polític tan intel·ligent com sorneguer, es va deixar anar dies enrere afirmant que no era del 3% sinó del 5% el problema que Maragall va dir que tenia CiU!

Allò del 3% va ser un trist exemple de la capacitat dels catalans d'amagar la porqueria sota l'estora, si convé: primer el país! I així el tenim, tan brut que ja ni l'estora poc amagar-ne la porqueria!

Acorralat per CiU per l'esfondrament del Carmel Pasqual Maragall va etzibar a Artur Mas, llavors cap de l'oposició, aquella ja cèlebre, per molts desafortunada, frase: "vostès tenen un problema, i quest problema es diu 3%".

La resposta de Mas no es va fer esperar demanant al President Maragall que o bé es retractava o bé li retirava el suport a la reforma de l'Estatut que s'estava cuinant. Mas va imposar-li el silenci, i si hagués pogut fins i tot li hagués inoculat l'oblit!

El President Maragall aleshores es va retractar i avui la realitat és que tenim un Estatut com qui té un fill bastard que no reconeix i que el 3%, o el 5%, és avui tan sols un capítol més de la capacitat dels catalans d'enganyar-nos, de robar-nos, a nosaltres mateixos!

El català emprenyat també s'hauria d'emprenyar, i no poc, veient com el confés Jordi Pujol toreja el Parlament de Catalunya amb la seva més que necessària compareixença, emprenyat sobretot perquè Pujol la justifica fins després del 22 de setembre per no interferir en la celebració de la Diada. I què més en nom de Catalunya?

Cony de país! També jo sóc un català emprenyat, i tan m'emprenya que em neguin el dret a votar, el dret a decidir, el 9 de novembre, dret que he defensat també a peu de carrer, com m'emprenya repassar la llista de catalans que en nom de Catalunya més que servir-la se n'han servit, presumptament o no, de manera il·lícita!

No sé si finalment Catalunya serà independent o no, però sí sé que sigui el que sigui Catalunya seguirà essent el meu País. I el meu país és tan petit que tanta merda, pròpia o abocada des de fora, ja no hi cap! Arribarà un dia que la merda ens arribarà a l'alçada del nostre campanar, i del campanar veí!

Cony de país, el meu país...


Vencent la mandra demà seré on penso que cal ser: fent la "V" a Barcelona!

Però si la Catalunya present i futura és molt més que Barcelona, també la celebració de la Diada  ha de ser molt més que que la "V" de Barcelona!

Arreu de Catalunya al llarg del matí la Diada es celebrarà en molts pobles, viles i ciutats i, més enllà del gran titular que s'espera de la "V" de Barcelona, seria una llàstima que no hi hagués notícies de la celebració de la Diada a la Catalunya real!

Com és tradicional a Sarrià de Ter també celebrarem la Diada, una celebració institucional, festiva i cívica, però sobretot una celebració pacífica i integradora.

La veritable victòria d'aquest 11 de setembre no s'escriurà només amb la ve baixa de Barcelona sinó amb totes i cadascuna de les lletres dels més de 900 municipis catalans.

Sabem que hi ha qui mesurarà l'èxit o fracàs de la Diada segons la mida i densitat de la "V", però nosaltres sabem, també ells, que la partida es juga a peu de carrer, del teu i del meu carrer.

Demà seré allà on penso que cal ser: abans de la "V" de Barcelona em trobareu a Sarrià de Ter!

0

Amb la mateixa inquietud que mirava, a principis dels anys ‘80 del segle passat, el vídeoclip “Thriller” de Michael Jackson mirava la sèrie de televisió “V”; m’estremien sobretot les escenes en què aquells rèptils amb pell humana, com llops amb pell de xai, engolien rates o quan se’ls esquinçava la pell deixant veure traces de la seva pell autèntica, verda i rèptil!

Aquella sèrie, que aquí anomenàvem “uve” tot i que en realitat es deia "V Invasión Extraterrestre", tractava de la invasió de la terra per part d’uns extraterrestres humanoides que venien aparentment en so de pau, però que en realitat volien fer de la Terra el seu gran rebost i de la humanitat part de la seva dieta.

Resultava inevitable, tot i que aleshores jo no ho sabia, fer un paral·lelisme entre els invasors i el nazisme no només per la seva voluntat anihiladora, també per la més que raonable aparença de l’emblema dels rèptils amb la creu gammada feixista.

La sèrie, emesa entre els anys 1983 i 1985, va tenir una nova versió l’any 2009, titulada llavors simplement “V”.

Ara, 30 anys després, una nova ve dóna un nou significat a la ve baixa en majúscula com a símbol: ve de votar, ve de victòria!

Però jo no puc treure’m del cap la “V” de la sèrie dels anys vuitanta i, actualitzant-la, em sembla que entre els pro-consulta i els anti-consulta hi ha, en els seus extrems, la percepció que sota la pell de xai dels altres s’hi amaga un llop, que sota la pell i l’aparença humana s’hi amaga un rèptil que quan no el miren es cruspeix petits rosegadors…

És tal la desafecció entre uns i els altres, anunciada com un oracle pel President Montilla temps enrere, és tan distant ja la mirada que sembla que, en els extrems, els uns ja no poden ni tan sols posar-se a la pell dels altres, ni humana ni rèptil, ni viceversa

La “V” d’aquesta Diada voldrà ser una nova victòria, com va ser-ho la manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de l’any passat. D’aquesta nova victòria, però, ningú n’hauria de sortir derrotat, tot i que molt em temo que encara som lluny, molt lluny, d’una expressió anglesa que s’inicia no amb una ve baixa, sinó amb una doble ve baixa: win to win.

Tal vegada per arribar-hi caldria, com fan les serps, mudar la pell i recuperar, si mai l’hem tingut, una mirada que eviti veure els altres com uns extraterrestres invasors.

Entre els extrems la mirada és tan distant que ja no sembla ni tan sols intuir-se que sota la pell del rèptil dels altres hi ha, efectivament, humans.

0


Deixa'm Victòria que sigui jo ara qui plori per tu, per la teva presència ja definitiva només entre els meus records i en un raconet del meu cor que reservo als qui, com tu, algun dia, en algun moment, m'heu impulsat un batec.

D'haver sabut que aquella trobada fugaç, fa poc més d'una setmana, seria la darrera hagués allargat un xic més el meu somriure i les meves paraules; sempre ens acaba perseguint el pensament de no haver fet prou, temem no haver estat a l'alçada!

Una nit, com a mínim una nit, sé que et vaig robar més d'una llàgrima; eres tu la dona que va plorar la nit d'aquella derrota, que no fou la primera, tampoc la més contundent, però sí la més amarga. No sé si van ser moltes més les llàgrimes que es van vessar aquella nit, però tu vas tenir el valor de dir-m'ho en un gest que tendresa que ni que volgués, que no vull, podria oblidar.

Potser ni tan sols vas saber que, sense revelar el teu nom, mesos més tard vaig explicar-ho:
"Plorava una dona la nit que no vam guanyar les eleccions municipals de Sarrià de Ter. M'ho va comentar setmanes després, amb el resultat coll avall i tranquil·lament. Setmanes abans de les eleccions em va dir que una nit havia somiat amb mi... Ara quan me la trobo per Sarrià de Ter em dibuixa un amable somriure i els seus ulls em semblen dir: segueixo al teu costat..."

No van ser aquelles, malauradament, les llàgrimes més amargues que van vessar els teus ulls; van ser, possiblement, les que per sempre més van regar el record de la Rosa més formosa del teu jardí, de la teva Rosa.

Sé Victòria que et dec un somriure; un somriure d'aquells que es contagien i reconforten. Vol ser aquest article el gest inicial d'un amable somriure; de fet ara que l'estic acabant ja noto com s'estiren amunt els extrems de la comissura dels meus llavis.

I amb aquest inici de somriure es clou per l'eternitat aquesta nostra petita història de somriures i llàgrimes...

Descansa en Pau, Victòria, amb la pau del teu somriure, que de les llàgrimes ja ens n'ocupem nosaltres...


L'any 1974 es van publicar tres discs del Rei del Rock, Elvis Presley, rei que fa 40 anys començava ja a presentar una imatge deteriorada...

Dos dels discs publicats van ser recopilatoris de la seva llarga i llegendària trajectòria d'èxits: "Elvis: A Legendary Performer Volume 1" i "Elvis' 40 Greatest". El tercer disc que va publicar, doisc d'estudi, va ser "Good Times": desig o declaració de principis?

Entre els 10 temes que farceixen "Good Times" m'encurioseix la cançó "Spanish Eyes", de la que, com en d'altres temes del disc, Elvis Presley en fa una bona versió.

El cas, però, és que la peça original d'aquesta cançó té per títol "Moon Oves Naples" (Lluna sobre Nàpols), peça instrumental composada pel director d'orquestra alemany Bert Kaempfert l'any 1965.

Un any més tard es va enregistrar una versió vocal de la cançó, amb lletra de Charles Singleton i interpretada sense massa repercussió pel cantant italià Sergio Franchi.

Qui va popularitzar la cançó va ser la versió interpretada, també l'any 1966, pel "crooner" americà d¡'origen italià Al Martino amb lletra, diferent de la primera, d'Eddie Snyder, cançó que va prendre aleshores, i amb anglès, el títol "Spanish Eyes". Curiosa metamorfosi!

És sobre aquesta darrera versió que Elvis Presley va enregistrar la seva!



Spanish Eyes

Blue Spanish eyes
Teardrops are falling from your Spanish eyes
Please, please don't cry
This is just "adios" and not good-bye

Soon, I'll return
Bringing you all the love your heart can hold
Please say, "Si si"
Say, You and your Spanish eyes will wait for me

Soon, I'll return
Bringing you all the love your heart can hold
Please say, "Si si"
Say, You and your Spanish eyes will wait for me
Say, You and your Spanish eyes will wait for me

Acabem aquests minuts musicals amb l'original de Bert Kaempfert i les versions de Sergio Franchi i d'Al Martino.







La cançó ha estat versionada per molts altres cantants, entre els que destaquen Julio Iglesias, Faith No More... i Homer Simpson!





Lego forma part, també, de la meva infància

Potser per això que, perduda ja de fa temps la innocència, em dol especialment que Lego pugui veure's tacada per alguna de les seves companyies, per una mala companyia!

Ho denuncia aquesta campanya de Greenpeace, a la que jo també he donat suport!



Confio que els infants d'avuii de demà no juguin amb les peces de Lego tacades de petroli...

Bon divendres!