• Feed RSS

Es diu Maddie Ziegler i té dotze anys, però veient com es mou i, sobretot, com interpreta, no ho sembla!

Maddie Ziegler es va donar a conèixer gràcies a la seva participació al concurs de la televisió americana Lifetime "Dance Moms", al que també participa la seva germana petita, Mackenzie Ziegler, ballarina i actriu com ella.

Ella és la protagonista absoluta del videoclip de la cançó "Chandelier" de la cantant australiana Sia.

El vídeo dura encara no quatre minuts... us convido a veure'l i a gaudir, més enllà de la música, que també, de la plasticitat i la interpretació de la jove Maddie Ziegler.



Bon divendres!

pd: dies enrer Jim Carrey va participar, al Saturday Nigth Live, en una paròdia d'aquest videoclip...
0
Castell de focs artificials de Girona. Foto: Diari de Girona

Amb els mesos que fa que hi és els dilluns ja es confonen amb els dimarts, els dimarts amb els dimecres i així fins el dissabte i el diumenge, dies que, també a la residència del Puig d'en Roca, tenen uns bioritmes diferents.

A la sala d'estar de la tercera, com a les altres sales d'estar de les altres plantes, sol haver-hi un televisor engegat que ella veu però no mira, que sent però no escolta; la de la tele és una remor de fons més que es suma a la dels respiradors i d'altres aparells mèdics.

Rere la pantalla del televisor les finestres ofereixen una de les millors vistes de la ciutat de Girona, a l'alçada, sinó millor, de la que ofereix la muntanya de Montjuïc. Des del Puig d'en Roca Girona viu a càmera lenta, al ritme de les 4 estacions, que transformen al seu pas les centenàries branques dels arbres de la Devesa.

En general els habitants del Puig d'en Roca viuen al marge de Girona i els seus habitants, i viceversa... Però aquest proper diumenge els vells i les velles de la residència del Puig d'en Roca seran espectadors privilegiats del castell de focs artificials que, com cada any, posarà el punt i final a les Fires de Sant Narcís de Girona.

Aquest diumenge al vespre, just abans de sopar, ella enganxarà el nas al vidre duna de les finestres de la residència del Puig d'en Roca i es deixarà meravellar pels focs artificials, que li il·luminaran les ninetes dels seus ulls quasi amb la mateixa intensitat que quan rep la visita, els caps de setmana, del més menut dels seus 10 besnéts.

L'endemà, però, de nou serà dilluns, que es confondrà amb el dimarts i aquest amb el dimecres... I només les visites dels besnéts més menuts, els caps de setmana, seran per ella autèntics focs artificials!

0

Amor, salut i feina, una tríada que hom sempre desitja per a sí mateix i els altres, tal vegada són els ingredients bàsics de la felicitat.

D’aquests tres ingredients sempre se’n destaca un sobre els altres: la salut! És evident que l’amor ens aporta l’equilibri emocional i la feina la mínima subsistència econòmica, però sense salut l’amor i la feina no es gaudeixen de la mateixa manera.

La salut, ja ho sabem, és molt més que absència de malaltia i és un dels principals indicadors i pilars de l’estat del benestar; quan aquest es debilita, entra en crisi, tard o d’hora la salut se’n ressent!

A Catalunya ja fa anys que convivim amb la crisi econòmica, una crisi que ha deixat sense feina a moltes persones, amb tot el que això suposa, i que també està deixant sense salut a moltes altres, sinó les mateixes!

Un estudi recent estudi de la Creu Roja en deixa constància: El 76% de les persones en situació vulnerable veuen afectada la seva salut a causa de la crisi. L’afectació de la crisi no és només física, també és emocional i comprèn qüestions com els hàbits alimentaris, la necessitat d’assistència sanitària i medicació o el consum de tabac i alcohol.

L’afectació de la crisi sobre la feina va ser dels primers impactes visibles; l’impacte de la crisi sobre l’amor també l’hem vist, en especial davant la circumstància que algunes parelles posposaven la separació i/o el divorci per manca de recursos L’impacte de la crisi econòmica sobre la salut potser no ha estat tan immediat, però els seus efectes són igualment colpidors i posen en una situació crítica el nostre estat del benestar.

Amor, salut i feina, una tríada erosionada per la crisi a la que, amb totes les nostres forces, ens negarem a renunciar!

Article publicat al número 2 de la Revista Mirall en pdf.


Inauguració del Centre de Visitants del Gironès, el 26 de març de 2011. Foto: Generalitat de Catalunya
De de raons cadascú té les seves i jo no sóc ningú per donar, i encara menys, treure les raons a ningú. Diuen que aquesta és una potestat del temps, l'únic jutge que pot donar i treure la raó; és el temps qui dirimeix qui té o tenia raó i qui no!

No sé si el temps m'acabarà donant la raó, mentiria si no reconegués que en voldria ni que fos un bocí, però sí m'agrada veure que el temps posa algunes coses al seu lloc, més enllà de les raons d'una i altres!

El Centre de Visitants del Gironès, ubicat a Sarrià de Ter, sembla estar, en declaracions del president del Consell Comarcal del Gironès que el manté, fora de lloc. El president de l'ens comarcal va manifestar l'altre dia  que Sarrià de Ter no és la millor ubicació pel Centre de Visitants del Gironès.

Quasi totes les previsions fetes respecte el Centre de Visitants (visites, ingressos, activitat)  no s'han acomplert i ara el Consell Comarcal reconeix que tal vegada ubicat a Girona aquest equipament tindria uns millors resultats.

Al març de 2011, quan es va inaugurar a tocar de les eleccions municipals, i fins i tot a finals del 2009,  no era només jo qui es posava les mans al cap quan sabíem que es destinava una inversió tan important en un equipament amb poc futur, i del què Sarrià de Ter en pagava un preu molt alt!

Però els meus brams, com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i com a conseller comarcal del Gironès, com els de l'ase no van pujar al cel!

I ara, així desubicat, el Centre de Visitants pot deixar en fora de joc a l'Ajuntament de Sarrià de Ter!

Al seu dia el govern municipal, del mateix color polític que el comarcal, va rebre el Centre de Visitants amb els braços oberts i, per mi, els ulls clucs! Ara, davant les declaracions del president del Consell Comarcal, l'alcalde s'ha mostrat sorprès i preocupat alhora...

Jo de moment, com des de fa quasi 5 anys, espero pacient, però amb molt d'interès, per veure si el temps treu la raó als més llestos de la classe i la dóna, ni que sigui per una vegada, al més burro, al burro bramador! Però el burro no sap, o no recorda, que brams d'ase no pugen al cel!


Messi amb la pilota després del 3r gol del Real Madrid. Foto: Álvaro García / El País

Líder, sense haver perdut cap partit a la Lliga, cedint només un empat, i imbatut, sense haver rebut cap gol en els primers 8 partits! Així es va presentar el Barça, aquest dissabte, al Santiago Bernabéu.

Però el Barça de Luís Enrique va sortir escaldat del Santiago Bernabéu, perdent amb justícia un partit en el que va anar de més a menys.

Però jo sóc optimista i penso que precisament aquesta derrota, ja inevitable, pot resultar positiva! I no em refereixo només a allò que és sobretot de les derrotes que se n'aprèn... que també!

Amb el d'aquest dissabte el Barça ha perdut 2 partits aquesta temporada, precisament contra els rivals més forts, contra rivals de nivell contra els que es jugarà, previsiblement a la primavera, els títols importants!

El Barça de Luís Enrique, doncs, ja té un primer repte per assolir: guanyar els partits contra els grans rivals! I sobretot guanyar-los quan ens hi juguem de debó les garrofes!

Ara cap de les dues derrotes ni posen en risc ni comprometen cap classificació; posats a perdre contra aquests rivals, millor que sigui ara! És clar que res garanteix que, a la segona volta, el Barça doblegarà el Real Madrid al Camp Nou...

El Real Madrid va començar la temporada amb molts dubtes, baixes inesperades (Xabi ALonso i Di María) i dues derrotes molt matineres; però ja fa setmanes que el Real Madrid d'Ancelotti ha trobat la velocitat de creuer amb un Cristiano Ronaldo letal i va rebre el Barça en plena inèrcia golejadora.

Ara el Barça ha de saber encaixar, en partits oficials, la tercera peça de la seva davantera titular: Luís Suàrez ha de trobar el seu lloc i els seus gols al costat de Messi i Neymar! La progressió i la millora del Barça, doncs, té molt de marge, molt recorregut!

No crec que serveixi aquesta derrota com a cura d'humilitat, doncs el Barça de Luís Enrique no s'ha mostrat prepotent en cap moment; en tot cas en prengui nota la premsa que fa setmanes que humitejava els llençols pensant en una possible celebració del record de gols a la Lliga de Messi al Bernabéu!

Ha de servir aquesta derrota per créixer a partir de la correcció dels errors, per evidenciar els punts vulnerables, que hi són, i enfortir-los de cares a nous enfrontaments.

Naturalment hagués preferit que el Barça hagués guanyat, però posats a perdre, aquesta derrota contra en Real Madrid a la jornada 9 de la Lliga penso que no li anirà malament al Barça!

Diu la frase que un optimista és un pessimista mal informat, però pel que jo sé el Barça, tot i haver encaixat els primers gols i perdut el primer partit a la Lliga, va sortir del Santiago Bernabéu, malgrat tot, essent líder.

Totes aquestes paraules i bones intencions, però, són tan insostenibles com ho poden ser les contràries: unes i altres es marquen a foc o se les endú el vent segons si, al proper partit, la pilota entra o no entra!

És tan curta a vegades la distància entre un optimista i un il·lús, que a vegades es poden confondre i tot! Tan de bo el Barça de Luis Enrique no em deixi retratat!



Hi ha llibres, fins i tot personatges de llibres, que eclipsen el seu autors; resulta inevitable pensar amb el personatge Sherlock Holmes i el seu autor, Sir Arthur Conan Doyle. Aquest fenòmen també passa al món de la música: l'empremta d'una cançó, o d'un disc, és molt més marcada, visible i perdurable que la del seu autor o primer intèrpret...

Potser no és exactament el cas de la cançó i la cantant d'avui, però tal vegada s'hi aproxima una mica...

L'any 1974 la cantant afroamericana Ann Peebles va enregistrar el disc que va esdevenir el seu major èxit comercial, disc que duia per títol el del seu major èxit: "I can't stand the rain".

La cançó, publicada l'any anterior i àmpliament versionada, és un dels "hits" de la música soul i estic convençut que pràcticament tots vosaltres l'heu sentit, i la majoria l'heu ballat i taral·larejat!

La cançó defuig de l'escena melancòlica de mirar la pluja a través d'una finestra; Peebles més aviat demana a la pluja, imperativament, que fugi de la seva finestra, i amb ella els records i l'enyorança!

Gaudiu-la!



I can't stand the rain

I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories

Hey, window pane
Do you remember
How sweet it used to be

When we was together
Everything was so grand
Now that we've parted
There's just one sound
That I just can't stand

I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories

I can't stand the rain
Against my window
'Cause he's not here with me

Alone with the pillow
Where his head used to lay
I know you've got
Some sweet memories
But like the window
You ain't got nothing to say

I can't stand the rain
Against my window
Bringing back sweet memories

I can't stand the rain
Against my window

Hey, rain
Get off my window...

Que aquest sigui el gran "hit" d'Ann Peebles no vol dir que la seva discografia no contingui altres temes memorables; en el mateix "I can't stand the rain" editat l'any 1974 hi trobem aquesta esplèndida "I'm Gonna Tear Your Playhouse Down".




Si les orenetes anuncien l'arribada del bon temps a Girona la sínia anuncia l'arribada el temps de Fires.

Des de la llunyania, fora els murs invisibles però encara tangibles de la ciutat, o a vista d'ocell, la visió d'una porció de la sínia, la seva part més enlairada, la que gira per sobre les branques més altes dels centenaris plàtans de la Devesa, esdevé el primer senyal que les Fires de Sant Narcís han arribat i faran que, sota els arbres de la Devesa i arreu dels carrers més cèntrics la ciutat brogirà entre cotons de sucre, castanyes, moniatos i "paponazos"!

I si el Temps de Flors omple la ciutat de turistes d'arreu del món, les Fires de Girona l'omple de gironins d'aquí i, també, els dies assenyalats, d'arreu del món!

Gira la sínia al ritme de les Fires que, al capdavall, és el ritme de la nostra pròpia vida; de fet l'Ajuntament hauria d'encomanar a un funcionari municipal la tasca de comptar les voltes que la sínia farà tots aquests dies de Fires, per descobrir, tal vegada, les voltes que fa la nostra vida, que també roda, com la sínia, a vegades de manera pausada i lenta, a vegades perillosament!

Les Fires de Girona són per gaudir i el seu programa d'activitats és una mena de retallable que permet fer-se, com un vestit, unes Fires, a mida!

Gaudiu de les Fires de Girona i la seva màgia, i si pugeu a la sínia, gaudiu-la com gaudiu de la vostra vida, i sobretot no us perdeu cap de les perspectives que us ofereix a cada moment, a cada volta!



Bon divendres i millors Fires de Girona!


Adjectivem l’economia de múltiples maneres per donar-li una de les moltes dimensions que pot tenir: economia especulativa, economia domèstica, economia submergida, economia financera, macroeconomia, microeconomia

L’economia, però, també pot ser solidària, tal i com fa 10 anys que l’Observatori de l’Economia Solidària (OES) s’esforça a difondre.

L’OES és una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat l’estudi i la promoció de l’economia solidària com a model de desenvolupament econòmic, aquella economia basada en el respecte a la persona amb una perspectiva sostenibilitat i com a mitjà de cohesió social i territorial.

La realitat d’avui, amb la crisi econòmica que encara estem patint, ens fa veure que una altra economia no només és possible sinó que és totalment necessària!

Article publicat al número 1 de l'edició de la Revista Mirall en pdf.


Ho tenia clar de feia dies, de fet des del mateix dia que la unitat es va esquerdar, i aquest cap de setmana vaig fer-ho públic: no espero que us agradi ni que hi estigueu d'acord: el 9N no aniré a votar! Dimecres ho explicaré al meu bloc.

Doncs si avui és dimecres, aquí van els meus motius:

1.- No era això, companys, no era això
Jo em pensava que es tractava de votar de veritat, i així es va decretar en la més solemne, i efímera, de les signatures del president Mas. El president Mas sempre s'ha mostrat molt convençut que el 9N es votaria, tal vegada aleshores ja tenia previst fer aquesta "jugada mestra", doncs potser ja comptava que el seu decret tindria, com finalment va ser, els dies comptats.
No era això, president Mas, no era això!

2.- No és la consulta de la unitat, és la del president Mas
El dia i la doble pregunta es mantenen, però la consulta del nou 9N no és fruit d'una proposta unitària dels partits pro-consulta. Més que aprovar el pressupost de 2015 ara per ara el president Mas necessita com l'aire que respira que el 9N hi hagi una consulta o, com el que hi haurà, quelcom que se li assembli. Per la consulta va avançar les eleccions al 2012 i si les ha de tornar a avançar ara no pot fer-ho sense la consulta... La "jugada mestra" no l'ha fet al govern central, sinó a la resta de partits pro-consulta, que poden criticar-la o mirar-la amb recel, però no negar-la, negar-li ni negar-s'hi.

3.- Ni primera volta ni res!
De tots els arguments que he sentit aquests dies per votar al nou 9N aquest és el que més perplex em deixa: no només ens enganyem participant en una consulta que no és el que havia de ser, sinó que a més l'hi donem una vernís d'una primera volta que ni tan sols contempla la nostra llei electoral. Ni primera volta ni res, si aquesta legislatura està esgotada, si el govern de CiU no pot garantir la governabilitat fins al final del mandat, el que cal, i el que ara sí se li reclama al president Mas, són eleccions anticipades i aquestes no necessiten cap consulta prèvia ni cap primera volta per ser convocades!

4.- Si el 25A de 2010 no vaig anar a votar, ara tampoc!
"Si el proper dia 25 d'abril es fes un referèndum, amb la mateixa pregunta o una de semblant, organitzat com cal -des de l'administració pública i legal a tots els efectes-, aniria a votar i votaria NO a la independència".
Això ho vaig dir el 9 d'abril de 2010 en un debat sobre la consulta que es va fer el 25 d'abril d'aquell any a Sarrià de Ter. De les paraules d'aleshores l'únic que ha canviat és que en comptes de votar NO a la independència, ara votaria SÍ... El nou 9N no deixa de ser una segona part d'aquelles consultes populars que a partir de la d'Arenys de Munt es van fer arreu, amb la diferència que ara qui l'organitza és el govern de la Generalitat; si aleshores no vaig anar a votar entenc que tampoc he de fer-ho ara, en aquest nou 9N que per no tenir, ni tan sols tindrà valor demoscòpic.

Aquestes són, entre d'altres, les meves raons; com he dit al principi ni pretenc que us agradin ni, encara menys, que hi estigueu d'acord. Tampoc us vull convèncer del contrari, ni espero que que em convenceu del contrari a mi...

El 9N tu decideixes, diu l'anunci... doncs jo decideixo no anar a votar!

0
Girona volia ser Florència, i per un dia que és Venècia s'inunda el TAV! Foto: Roger Casero

Girona va deixar de ser grisa i negra quan va començar a somiar en colors, els mateixos que anys més tard i des d'aleshores coloren les façanes de les cases de l'Onyar.

Diuen que temps era temps Girona somiava ser Florència; tal vegada en el reflex de les cases de l'Onyar Girona encara hi busca alguna semblança amb la ciutat que el riu Arno reflecteix al seu pas per la capital de la Toscana.

Però amb el pas de la vida i els anys Girona i els gironins ja hem après que no ens cal ser Florència, que ja en fem prou, i fins i tot a vegades massa, veient com l'Onyar reflecteix tan sols les nostres virtuts i els nostres defectes, en fem prou essent simplement Girona.

Però dies enrere Girona es va despertar amb l'Onyar crescut com els gironins més joves no havíem vist mai; Girona es va despertar xopa i transvestida de Venècia!

Algunes parets de Girona ens recorden fins on les desbocades aigües dels seus 4 rius han arribat en pretèrites inundacions. Aquell dia ni el Ter, ni el Galligants, ni el Güell, ni l'Onyar es van desbordar, però Girona es va inundar ciutat endins, a més de trenta metres sota terra!

Però les aigües de la riera de la Pabordia, aprofitant l'avinentesa, van trobar un pas franc per fer via cap a l'estació del Tren d'Alta Velocitat, seguint i inundant la ràpida i subterrània via fèrria que travessa la ciutat.

Adif i l'Ajuntament de Girona s'atribueixen un a l'altre el mèrit d'aquesta nova fita històrica de les inundacions de la immortal Girona, defugint-ne i negant-ne, ambdós, la paternitat.

Si les històriques inundacions de Girona posaven en evidència les mancances i dificultats de la ciutat per fer front a aquestes envestides fluvials, la inundació del túnel de Girona del Tren d'Alta Velocitat també fa surar les vergonyes del moment, que no són poques.

Mentre Adif i l'Ajuntament de Girona segueixen espolsant-se les culpes i responsabilitats potser podrien acordar marcar amb una línia, al llarg del túnel inundat, el nivell fins on l'aigua va arribar, tal i com ho mostren algunes parets de la ciutat.

Serveixen aquestes marques, i serviria aquesta nova línia, per rememorar un fet històric, però sobretot per mantenir-nos a ratlla i creure'ns que , que en ocasions i de manera inesperada Girona se'ns desborda!