dimarts, 19 de març del 2024

Pare


No sé amb certesa si Joan Manuel Serrat, amb la cançó "Pare", cantava i exclamava exclusivament al seu pare; la meva sensació, escoltant la cançó, és que cantava a tots els pares del món. Perquè quan l'escolto sento que soc jo mateix qui la canta, quasi implorant, al meu pare, cantant-la quan era petit com quan li preguntava, encuriosit, què hi havia sota els carrers...

Al llarg de la cançó són moltes les preguntes que es fan i, en cap d'elles, el pare hi respon, i alhora les respon totes amb el seu plor, al final de la cançó. I és que els pares, aquest al que cantava Serrat i jo i també tu mateix si n'ets, se suposa que hem de tenir resposta per a tot, però més que respostes potser el més important és deixar que els nostres fills i filles ens puguin fer les preguntes, que les respostes, finalment i com a la cançó, les trobaran ells i elles mateixes.

Més de 50 anys després de publicar-la, el clam naturalista de la cançó "Pare" encara es torna més necessari, i segurament més desesperat, i potser caldria fer-li un petit retoc a la lletra, just al final:

"Pare, que estan estem matant la Terra.
Pare, deixeu de plorar
que ens han hem declarat la guerra".

dilluns, 18 de març del 2024

El Blockudoku de 12 del maig


Hi ha un joc en el qual ara no entraré en detalls, el Blockudoku, que té un repte diari en què has d'assolir una puntuació concreta. Quan no l'assoleixes, quan et quedes sense més opcions, et marca el % que has assolit en aquella partida. Tot seguit, et permet jugar de nou...

Al govern del president Aragonès li ha passat si fa o no fa el mateix amb aquesta legislatura, que com si es tractés d'un repte diari del Blockudoku, amb l'enroc pressupostari s'ha quedat sense poder fer cap més moviment, i la partida se li ha acabat al 77 % de la legislatura.

El cert és que ja portem unes quantes partides, perdó, vull dir legislatures, sense arribar al 100 %, sense acabar-les esgotant-ne el temps; darrerament no hi ha manera de completar una legislatura sencera.

Aquesta vegada l'entrebanc ha estat el projecte del Hard Rock, però més aviat sembla que ha estat el pretext pels uns i pels altres, per enrocar-s'hi, encallar l'aprovació dels pressupostos i precipitar l'avançament electoral.

Tornarem a començar la partida, doncs, amb tot el que això suposa: agitació, més que campanya, electoral. I el 12 de maig el Blockudoku ens oferirà el seu repte diari, amb una disposició inicial de les peces, i un objectiu de punts a assolir. Amb els darrers antecedents, no tinc clar que, aquesta vegada, completem la partida. Però tant de bo m'equivoqui...

dissabte, 16 de març del 2024

God Rest Ye Merry, Gentlemen. Minuts Musicals de Nadal


Les cançons tradicionals i populars solen tenir, algunes vegades, un origen incert, difícil de situar de manera precisa, i també solen tenir (o patir, segons es miri) variacions en el títol o en la lletra, segons les mans (i les veus) en què caiguin.

Un bon exemple d'això que estic exposant és la cançó tradicional nadalenca  "God Rest Ye Merry, Gentlemen", de la que es té alguna referència del segle XVII, tot i que la primera referència conservada data del segle XIX, concretament del 1823, quan va aparèixer en un llibre de cants.

En algunes versions el títol ha mutat de "God Rest Ye Merry, Gentlemen" a "God Rest You Merry, Gentlemen", abandonant la forma arcaica "ye" per la més contemporània "you", i fins i tot es va desplaçar la coma, ja que en algunes referències apareix d'aquesta manera: "God rest ye, merry Gentlemen". Sembla que la coma té més sentit després de la paraula "merry"...

"God Rest Ye Merry, Gentlemen" apareix a la novel·la "Cançó de Nadal" de Charles Dickens, publicada el 1943 i ha estat cantada i versionada per un munt de grups i músics, entre ells Jethro Tull, fent-ne una versió instrumental en la qual, per descomptat, destaca la flauta d'Ian Anderson, la cantant de veu poderosa Annie Lennox o el grup vocal Pentatonix; una seva versió va formar part de la banda sonora de la pel·lícula The Grinch.

Hi ha cançons que potser tenen un origen incert, però que tenen molta vida, moltes vides!





divendres, 15 de març del 2024

Estenies la roba al terrat. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

Estenies la roba al terrat

Estenies la roba al terrat
i el teu braç tan rodó regalava;
als teus peus s'eixamplava el regal,
cada perla als rajols s'estirava.

I també del teu coll al teu pit
la frescor en l'afany t'ajudava:

si et tocava una mica de sol,
t'hi delies i t'eixamoraves.

Joan Salvat-Papasseit

dijous, 14 de març del 2024

Ràdio Sarrià, la teva veu


Amb el canvi d'any, Ràdio Sarrià ha viscut un canvi d'etapa: se n'acaba una, per moments fosca i turbulenta, i en comença una de nova, no absenta de dificultats, certament, però també curulla d'il·lusió, una mena de renaixement de l'emissora que, recuperant la seva essència, recupera també la vostra veu, la teva veu.

Finada la vinculació de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb l'empresa Digital Hits, que des de 2019 ha gestionat l'emissora, el nou govern municipal ha volgut prendre de nou les regnes de Ràdio Sarrià, retornant a la gestió municipal directa i recuperant la participació dels i les col·laboradores que, fruit de la crisi que es va viure arran de la defenestració ignominiosa de la Neus Mercader Camps, directora, locutora i ànima de l'emissora durant més de trenta anys, i del canvi de model de Ràdio, vam decidir fer un pas al costat, deixar de col·laborar amb Ràdio Sarrià.

Arran d'aquella crisi, els i les col·laboradores vam promoure el manifest "Tots Som Ràdio Sarrià" (Parlem de Sarrià núm. 106) i vam decidir mantenir-nos en contacte sota l'aixopluc de l'Associació Cultural Ona Sarrià, que entrava en una mena d'estat letàrgic, fins a les darreres eleccions municipals, la primavera de 2023.

Els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià ens semblava que amb el pas al costat havíem caigut en un pou, en el pou de l'ostracisme, però mai vam perdre l'esperança que aquests anys no fossin un pou, sinó un túnel, i ara ja en veiem la llum de sortida, ara ja treballem per tornar a fer ràdio, per tornar a fer poble a través de la ràdio.

El resultat electoral i la configuració del nou govern municipal de coalició, que havia manifestat obertament que volia retornar a la gestió directa de l’emissora, va reactivar els i les col·laboradores i vam començar a treballar per tornar a Ràdio Sarrià, recuperant el model d’emissora que mai hauríem d’haver perdut, un model fonamentat en dos pilars: la informació local i la participació ciutadana.

Aquests darrers mesos els i les col·laboradores hem renovat i ampliat la junta directiva de l'Associació Cultural Ona Sarrià, reforçant l’entitat i posant-la de nou al servei de Ràdio Sarrià, per vetllar pel correcte funcionament de l'emissora municipal i preservar-ne el model, també per esdevenir el paraigua de les persones i entitats col·laboradores de Ràdio Sarrià.

La transició del model de ràdio i de gestió d’aquests darrers anys al nou model no ha estat un camí planer, ans al contrari, sobretot per la manca de col·laboració de l’empresa externa que fins ara l’havia gestionat, que no només no ha mostrat cap predisposició per a fer un traspàs i mantenir la continuïtat d’emissió durant el canvi de gestió, fins i tot pràcticament ha desmantellat l’emissora i el centre emissor, deixant a l’emissora sense emissió. Afortunadament, a cada dificultat l’Ajuntament de Sarrià de Ter i Ona Sarrià hem anat trobant solucions tècniques per mantenir l’emissió, i solucions organitzatives per iniciar una nova programació de continguts.

Perquè si alguna cosa s’ha viscut aquests darrers mesos i setmanes entre els i les col·laboradores de Ràdio Sarrià ha estat la il·lusió per recuperar-la i les ganes de tornar a fer ràdio. Amb aquesta empenta i motivació hem anat superant tots els obstacles i, després de garantir l'emissió de Ràdio Sarrià a través de l'FM i d'internet, hem començat a configurar una nova graella de continguts i programes, recuperant antics col·laboradors i col·laboradores, també afegint-ne de nous, que se sumen amb molta il·lusió i ganes al nou projecte de Ràdio Sarrià. Aquest renaixement de l'emissora ha vingut acompanyat, també, per una nova imatge corporativa, recuperant per a Ràdio Sarrià els colors del poble, i generant un nou lema: Ràdio Sarrià, la teva veu.

Des d’Ona Sarrià us animem a sintonitzar de nou Ràdio Sarrià, a escoltar-la a l'FM, per internet o en format pòdcast, i us convidem, si en teniu ganes, a participar-hi aportant-hi nous continguts!

Article publicat al número 117 de la revista Parlem de Sarrià.

dimecres, 13 de març del 2024

Menors i aules, lliures de mòbils?


L’emissió per TV3 de la sèrie documental "Generació porno", la tardor de 2023, va generar un gran debat al voltant de l’accés dels menors d’edat a la pornografia i en va obrir, exponencialment, molts més, com l’ús dels telèfons mòbils a les aules i l’accés a les pantalles, en general, dels menors. Aquests debats socials i educatius han calat fins al punt que les administracions han hagut de moure fitxa, començar a prendre mesures.

Entre les mesures que recentment s’han anunciat, destaquen les barreres d’accés a la pornografia dels menors d’edat, intensificant la verificació de l’edat i la identitat, i la regulació de l’ús dels telèfons mòbils en l’àmbit escolar. Mesures anunciades, altra cosa serà la seva implantació.

La sèrie documental va servir, d’una manera o altra, per treure’ns la bena dels ulls i parlar d’un dels elefants que socialment tenim al saló de casa, al pati de l’escola i a les places dels pobles, viles i ciutats: l’accés dels infants i joves a la pornografia i com aquest accés prematur, sense cap mena d’acompanyament, pot distorsionar la seva concepció de la sexualitat i influir negativament en les seves relacions sexo afectives pel consum d’una pornografia no només en edats més primerenques, també d’una pornografia amb continguts més violents i denigrants.

És evident que no és funció de la pornografia educar sexualment els infants i joves, aquesta és una funció que essencialment recau a la família, en primer lloc, després a l’escola i més generalment a la societat, especialment en els espais d’educació no formal i informal. La sèrie documental "Generació porno" no només mostrava com la pornografia penetra, sense necessitat d’invocar-la explícitament, als mòbils dels infants i joves menors d’edat, també ens va permetre veure fins a quin punt les dificultats de les famílies, pares i mares, per afrontar aquesta qüestió i parlar de sexualitat, genera un buit que inevitablement omple la pornografia.

La projecció d’aquesta sèrie documental ha donat volada al moviment "Menors Lliures de Mòbils", sumant i aglutinant milers de famílies i professionals de l’educació que defensen que no es permeti l’accés als mòbils als infants i joves menors de 16 anys. El moviment, desplegat en múltiples grups territorials i comarcals de Catalunya a través de grups de WhatsApp i de Telegram, promou que les famílies no comprin telèfons mòbils als seus fills i filles menors de 16 anys, contribuint així a reduir la pressió social que reforça la llei no escrita que diu que el primer mòbil dels infants arriba als 12 anys, quan comencen l’etapa d’educació secundària a l’institut, si és que no ha arribat abans.

Les eines i xarxes socials han esdevingut un element primordial de socialització dels infants i joves menors d’edat, sobretot a través de xarxes com Instagram, Tik-Tok, Snapchat, Discord... Ser-hi o no ser-hi pot marcar la diferència, ja que les converses no només es produeixen a la vida analògica, també es parla i s’interactua molt a la vida digital. Possiblement, una de les causes d’aquest desgavell digital dels infants i joves és que, en general, han accedit a les pantalles sense massa orientació, ni acompanyament, ni filtres per part dels adults. És cert que hi ha famílies que han aplicat, en diferents graus d'intestat, controls parentals a l’accés dels seus fills i filles a internet, però fins i tot aquests controls han estat estèrils quan els mateixos menors els han sabut desactivar.

Les dades creixents d’abusos i agressions sexuals perpetrats per menors d’edat, agressions violentes que semblen reproduir fidelment escenes de pel·lícules pornogràfiques, han encès les alarmes i activat el govern espanyol a aprovar l’"Informe sobre protecció integral dels menors davant l'accés a la pornografia a internet", base sobre la qual pivoten els tres eixos d'actuació del govern espanyol sobre aquesta matèria: l'elaboració d'una estratègia interministerial per a la protecció integral dels menors a internet, l'aprovació d'un projecte de llei que li doni cobertura jurídica i la creació d'un sistema de verificació de l'edat per a l'accés a les pàgines web amb contingut per a persones adultes, entre elles les de contingut pornogràfic.

D’altra banda, la dispersió de la normativa sobre l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius, ha obligat el govern català a aprovar les instruccions d'ús dels telèfons mòbils a les aules, de manera que a partir del curs vinent estaran prohibits tant als centres d’educació primària com d’educació secundària, amb la diferència que si bé a primària cap alumne podrà fer servir el telèfon mòbil, a l'educació secundària es permetrà, només, per a usos educatius expressament autoritzats pel professorat. Aquestes instruccions s'hauran d'incorporar a les normes d'organització i funcionament de cada centre (les NOFC) i, com és preceptiu, les haurà d'aprovar el consell escolar.

L’accés a les pantalles no hauria de ser tan diferent com aprendre a anar en bicicleta; tothom té clar que aprendre a anar en bicicleta és un procés que requereix acompanyament i suport per part dels adults, a ningú se li acudiria donar-li una bicicleta de dues rodes a un infant i, sense que hi hagués pujat mai, llençar-lo carrer avall a veure si n’aprèn. Amb les pantalles, a vegades tinc la impressió que fem, si fa o no fa, això.

Article publicat al número 117 de la revista Parlem de Sarrià.

dimarts, 12 de març del 2024

Llegir Ràdio Sarrià


Sí, ja sé que la ràdio en general, i Ràdio Sarrià en particular, s'escolta. I avui en dia, s'escolta per terra mar i aire, és a dir, a través de l'FM, d'internet i en format pòdcast. Però jo avui no us parlo de la ràdio que s'escolta, sinó de la que es llegeix.

I concretament, de la que podeu llegir al darrer número publicat de la revista Parlem de Sarrià, el número 117. Si no vaig errat, en aquest número, es parla de Ràdio Sarrià fins a tres vegades. Per començar a l'editorial, on s'anuncia el canvi de model; després en un article de l'equip de govern, que en el marc d'una sèrie d'accions de govern, explica breument l'aposta per municipalitzar, de nou, Ràdio Sarrià; i finalment en un article que he escrit jo mateix, com a president de l'Associació Cultural Ona Sarrià, en el que relato com hem viscut des d'aquesta entitat, que ha estat sempre vinculada a l'emissora municipal, aquesta transformació, de la que també en som i ens sentim responsables.

Reactivada l'Associació Cultural Ona Sarrià, ara ja serem presents, com una entitat més del poble, a cada número de la revista Parlem de Sarrià, perquè a banda d'escoltar-nos per antena, també volem dir-hi la nostra a la revista, explicant la nostra actualitat, activitat i programes, també volem que Ràdio Sarrià es pugui llegir al Parlem de Sarrià!

dilluns, 11 de març del 2024

La connexió (terrorista) russa


Rússia ha declarat terrorista a Garri Kaspàrov, excampió del món d'escacs, polític i activista rus. Suposo que entre els mèrits per a ser declarat terrorista hi ha el fet de ser un ferm opositor de Putin, d'haver-se mostrat crític amb la invasió d'Ucraïna i d'haver acusat el president rus d'assassinar l'advocat, activista i polític rus Aleksei Navalni.

No consta que hagi perpetrat cap atemptat terrorista, ni que en sigui l'autor material o intel·lectual, ni que n'estigui maquinant cap. Per a les autoritats russes no calen, aquestes evidències, n'hi ha prou amb intentar-li bufar a la cara, ni que sigui amb una piulada, al president rus. Tot opositor a Putin, tard o d'hora, o és declarat terrorista, o acaba mort, o ambdues coses. En aquesta ruleta russa deu haver-hi sis bales al carregador de la pistola, en comptes de només una.

Rússia no és l'únic estat on la declaració de terrorista resulta ser tan barata, també ho és a Espanya, sobretot després que el Tribunal Suprem hagi acordat per unanimitat investigar i, si escau, enjudiciar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per delictes de terrorisme en relació amb els fets investigats en el cas Tsunami Democràtic. L'artífex d'aquest artifici, d'aquest disbarat judicial, és el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón.

Aquesta sí que és una connexió russa, una perillosa semblança que situa a les més altes instàncies del poder judicial espanyol als antípodes de la democràcia, com també es demostra, per obra i gràcia del Partit Popular, amb la negativa del deure democràtic de renovar el Consell General del Poder Judicial.

Avui que fa 20 anys de l'11M, el terrible atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 perpetrat per Al-Qaida causant 193 víctimes mortals i més de 2.000 persones ferides, és insultant veure com es tergiversa el concepte (no només asèpticament en l'àmbit semàntic, també en l'àmbit judicial) de terrorisme. I més en un estat, Espanya, que l'ha sofert especialment durant dècades.

La justícia espanyola, avui, és més a prop de Rússia que d'Europa...

dissabte, 9 de març del 2024

I Saw Mommy Kissing Santa Claus. Minuts Musicals de Nadal


L'any 1952 Jimmy Boyd, un joveníssim cantant de només 13 anys, va enregistrar la cançó de Nadal "I Saw Mommy Kissing Santa Claus", composta pel músic britànic Tommie Connor.

Diu la llegenda que la cançó va generar certa polèmica en l'arxidiòcesi de Boston, escandalitzada pel relat de la cançó, que explica que un nen veu com, la nit de Nadal, la seva mare fa un petó al Pare Noel, i es pregunta què hauria passat si ho hagués vist el seu pare.

Sembla que el mateix Jimmy Boyd va haver de donar explicacions a l'arxidiòcesi, argumentant que la cançó no relatava un adulteri, donant a entendre que el Pare Noel en realitat era el pare de la criatura entremaliada...

La cançó va guanyar popularitat quan, l'any 1970 The Jackson 5 la van incloure en un disc nadalenc, tot i que a mi personalment m'agrada més la versió que John Mellencamp va enregistrar l'any 1987 per al primer disc de la col·lecció "A Very Special Christmas".

La cançó va servir d'inspiració per una pel·lícula, produïda per a la televisió, homònima, una d'aqueles típiques de Nadal...





divendres, 8 de març del 2024

L'enamorat li deia. Centenari Joan Salvat-Papasseit

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort del poeta barceloní Joan Salvat i Papasseit (16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Cada divendres, al llarg d'aquest 2024, compartiré un dels seus poemes.

L'enamorat li deia

Penyora d'amor, penyora -
si tu em besaves, amor,
jo et donaria una rosa.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora;
- o bé et tornaria el bes
o et daria una taronja,
una ametlla
o bé l'esqueix
d'una clavellina nova.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor penyora;
- o la flor del cirerer
o el llessamí
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.

No fóra mesquí de res,
penyora d'amor, penyora:
que jo em donaria teu
i tu et donaries tota.

Si tu em besaves, amor
jo et donaria una rosa.

Joan Salvat-Papasseit