• Feed RSS
Imatge: La Fageda
Les vaques frisones de la cooperativa La Fageda no només són conegudes per la qualitat de la seva llet, apreciable als seus productes lactis (iogurts i gelats), també són conegudes pel fet que escolten, cada dia durant 12 hores, música clàssica!

Però com en els propis productes de La Fageda, "en la varietat hi ha el gust!", pel que dies enrere a banda d'escoltar Bach, Vivaldi, Monteverdi o Händel les vaques frisones de La Fageda també han escoltat a Guillem Gisbert, vocalista de Manel, versionant guitarra en mà la cançó Rhymes and Reasons de John Denver...

Aquí les teniu, les vaques de La Fageda pasturant tot escoltant Guillem Gisbert!



Guitarra amb mà, però sense vaques al seu voltant, escolteu també, si voleu, la cançó original de John Denver...



0
Imatge: Roger Casero
D'aquí a pocs dies començaré la rutina de les vacances i, com és habitual, aquest bloc començarà també la seva particular rutina estival!

A partir del proper 4 d'agost el bloc s'actualitzarà 3 dies a la setmana, els dilluns, dimecres i divendres, en comptes dels 6 habituals, de dilluns a dissabte, durant la resta de l'any.

Així doncs els dilluns i els dimecres del mes d'agost hi haurà publicacions ordinàries (normals, vull dir, tot i que sí, la majoria no tenen res d'extraordinari!) i els divendres seguiré publicant, com faig al llarg d'aquest 2014, el vídeo de la setmana.

Durant aquestes setmanes del mes d'agost no hi haurà els minuts musicals del 1974 que publico els dissabtes, aquesta "secció" tornarà al setembre; si esteu assedegats de la música que sonava fa 40 anys bé podeu repassar les cançons que fins ara he publicat, que també trobareu en aquesta "playlist de Soptify":



Bon estiu i, si en feu, millors vacances!

------------------

pd: el bloc de l'espai radiofònic Sarrià de Ter en Xarxa també té horari d'estiu!
0

Arribarà un punt que no casar-se, ni pel civil ni per l'església, serà "mainstream" i qui sap si llavors casar-se, sobretot per l'església, serà el més "in"!

Avui per avui no hem arribat, encara, a aquest punt!

Afortunadament avui ja no cal ni tan sols casar-se per a formar una parella, ni tan sols una família. El casament, ni civil ni religiós, ja no té l'exclusivitat del reconeixement social i cultural d'una parella, per bé que sí, amb majors garanties, el reconeixement el jurídic.

Els casaments civils aquests darrers anys han anat guanyant terreny als religiosos, procés normal fruit d'un procés de laïcitat, encara no del tot culminat, de la nostra societat.

A la meva vida tot indicava que, en cas de casar-me, havia de fer-no només pel civil, agnòstic confés com sóc des de fa anys, més pel fet que al seu dia no vaig fer la comunió... Però a l'hora de la veritat, i com molts de vosaltres ja sabeu, vaig casar-me per l'església... No pas per mi, sinó per ella!

Ara que ja fa 16 anys que em vaig casar a l'església Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter us puc assegurar que, malgrat seguir essent un agnòstic confés, si em tornés a casar amb la Sira em tornaria a casar per l'església!



La fàbrica Torraspapel reflectida sobre el Ter. Foto: Roger Casero
El Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter, elaborat per un equip de la Universitat de Girona, dibuixa el desenvolupament econòmic del nostre poble pivotant sobre tres pilars:

  1. el sector sanitari, vinculat al "nou Trueta" i al Campus de la Salut,
  2. el sector creatiu, vinculat a l'activitat paperera, i
  3. el sector comercial.

Pel que fa a la proposta de desenvolupament del sector creatiu el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter condiciona aquest sector a la continuïtat de l'activitat de la fàbrica Torraspapel:

"Aquest sector però, té una figura protagonista amb una presència aclaparadora, que no és cap altre que la paperera Torras, ja que és allà on hi resideix la seva activitat industrial i productiva de paper. Degut a aquest fet, gran part dels solars i naus industrials presents en el sector pertanyen al l’empresa bandera del municipi, que arriba a acaparar més de 88.000 m2 de sòl en propietat."

El document unes línies més avall diu:
"Així doncs, la proposta quedarà sempre condicionada a la inclusió d’aquest important actor en les accions que s’hi vulguin dur a terme, a qui serà necessari oferir els incentius adequats que puguin involucrar-lo tant en la presa de decisions sobre el devanir del sector, com en el posterior pla d’acció que se’n derivi.
Qualsevol exclusió de la paperera, i de la resta de “stakeholders” (grups d'interès) importants en el sector, farà inviable qualsevol acció conjunta, que resulta completament essencial per la creació d’un clúster o microcluster que impulsi la presència del sector paperer com a força econòmica dins el municipi."

Mentre el procés de tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter va fent el seu curs es fa necessari començar a repensar el futur desenvolupament econòmic del nostre poble; ens ho exigeix no només el tancament de la Torraspapel, factor que dinamita de ple la proposta del sector creatiu, sinó també la lamentable indefinició i concreció sobre el mapa sanitari de Girona, amb el debat etern sobre el futur del "nou" Hospital Dr. Josep Trueta, que condiciona el Campus de la Salut, pedra angular del desenvolupament del sector sanitari del Pla Estratègic vigent de Sarrià de Ter.

Les properes Jornades del Paper de Sarrià de Ter, que es celebraran com sempre a principis d'octubre, poden esdevenir el marc ideal per començar a repensar el futur de Sarrià de Ter sense la fàbrica Torraspapel. Les Jornades del Paper han estat un important motor de dinamització i difusió de l'activitat paperera al nostre poble, permetent-nos reflexionar, a partir del paper, sobre l'art, els mitjans de comunicació, els arxius, l'activitat industrial...

No ens aniria malament que les properes Jornades del Paper ens servessin, més enllà de catarsi col·lectiva, de punt de partida per a començar a dibuixar de nou el nostre futur, doncs malgrat la Torraspapel, i sense la Torraspapel, a Sarrià de Ter tenim i tindrem futur, i no podem renunciar-hi!

------------------------

Aquesta és la segona part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

Les altres dues parts restants són: "Crònica d'un tancament anunciat" i "Sarrià de Ter sense la Torraspapel".

0

Jordi Pujol confessa que "va amagar" diners a l'estranger durant més de 3 dècades i d'entrada la pitjor notícia és que no es sorprèn, sinó que la sensació general és que confirma, malauradament, les sospites!

Dic malauradament perquè hom sempre espera dels qui han estat els nostres representants públics, més enllà de les sigles que representen, no només semblin honests sinó que també ho siguin!

Acte seguit, feta la confessió, la decepció és inevitable, com va decebre descobrir que rere un Millet, venerat prohom, s'amagava un "pispa"... "Això no toca", deuria anar pensant Jordi Pujol, "avui encara no toca regularitzar aquests diners"... i qui dies passa 30 anys empreny!

Encaixat el titular, "Pujol confessa!", i confirmada la decepció arriba el moment de les inevitables especulacions:

  • perquè confessa ara?
  • hi tindrà res a veure la reunió Rajoy-Mas d'aquesta setmana?
  • i a banda d'aquesta herència, què més amaga i encara no confessa Jordi Pujol?
  • això és només la punta de l'iceberg!
  • i la Marta Ferrusola també confessarà? i l'Oriol? I els altres fills?
  • ...

Pujol no només va confessar, també va demanar perdó i amb el perdó molts el disculpen, però amb el seu perdó tal vegada no n'hi ha prou... S'eixamplen (i es confirmen) les ombres de Jordi Pujol (i família) després de tants anys enlluernats amb les seves llums!

Resulta tan injust com inevitable que aquesta confessió contamini el procés sobiranista, tan injust i inevitable com qualsevol altre error comès per qui n'està en contra; ja sabem que a falta d'arguments hi ha qui desacredita les idees desacreditant les persones que les defensen!

Jordi Pujol confessa i cau el mite, com va caure al seu dia el de Fèlix Millet... Sí, realment cau el mite?

En el meu cas particular el mite no cau perquè mai l'havia alçat fins a tal pedestal, però molt em temo que per molts, o potser ara ja per pocs, però segur que per alguns, aquesta confessió més que debilitat el mite Pujol l'engrandeix encara més.

Per a Jordi Pujol, però, s'ha acabat l'això no toca... i el peix al cove!

Ara sí, president Pujol, toca explicar-ho i no precisament en unes memòries...


Em permeto avui una cançó ensucrada, del 1974 però ensucrada... qui sap si de les més ensucrades d'aquell any...

La cançó va ser el primer èxit de la cantant, també actriu, Olivia Newton-John, que quatre anys després faria el paper de la seva vida a la pel·lícula Grease, al costat de John Travolta!

Amb aquesta cançó Olivia Newton-John va guanyar dos premis Grammy, a banda de situar-la al número 1 de les llistes americanes de senzills.

Serà que avui fa 16 anys que em vaig casar... que m'he vist atacat per una pujada de sucre!



I honestly love you

Maybe I hang around here
A little more than I should
We both know I got somewhere else to go
But I got something to tell you
That I never thought I would
But I believe you really ought to know

I love you
I honestly love you

You don't have to answer
I see it in your eyes
Maybe it was better left unsaid
This is pure and simple
And you should realize
That it's coming from my heart and not my head

I love you
I honestly love you

I'm not trying to make you feel uncomfortable
I'm not trying to make you anything at all
But this feeling doesn't come along everyday
And you shouldn't blow the chance
When you've got the chance to say

I love you
I honestly love you

If we both were born
In anoother place and time
This moment might be ending in a kiss
But there you are with yours
And here I am with mine
So I guess we'll just be leaving it at this

I love you
I honestly love you
I honestly love you

I per arrodonir-ho, un dels grans moments d'Olivia Newton-John!




Avui fa 16 anys podria ser un dissabte qualsevol i, de fet, per a la majoria de vosaltres possiblement ho era... però no per mi...

Avui fa 16 anys, el dissabte 25 de juliol de 1998 al vespre amb una colla d'amics del CAU (escoltisme) i de l'escola i institut vam anar a fer un toc, el meu darrer glop de solteria!

Va ser una trobada agradable que no es va endinsar massa a la nit, doncs l'endemà no només havia d'estar  en perfecte estat, sinó que també havia de semblar-ho!

Demà farà 16 anys que em vaig casar, una data que ja em queda tan lluny que fins i tot em sembla lluny, i antic, aquest vídeo que faig fer fa 6 anys per recordar els 10 anys del casament!

És un vídeo, però, que jo no em canso de veure... i si les imatges pel motiu que siguin us són sobreres, bé podeu gaudir-lo escoltant la música!



Imatge de la fàbrica Torraspapel a Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero
Els primers i més directes afectats pel tancament són els 132 treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter; al moment d'escriure aquest article no s'ha resolt encara el procés d'ERO d'extinció pel que fa a acomiadaments, recol·locacions...

Però aquest tancament pren unes dimensions que van més enllà, molt més enllà, dels 132 treballadors afectats i llurs famílies. D'entrada també hi perd Sarrià de Ter com a poble, i no només per la repercussió econòmica que aquest tancament tindrà sobre el pressupost municipal, també perquè, més per bé que per mal, la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter forma part de la història en majúscules del nostre poble.

Però hi perd també la demarcació de Girona i fins i tot Catalunya com a país, veient com es deslocalitza, novament, una important activitat industrial.

El gran i principal motor econòmic del nostre poble deixa de bategar. El cop, també emocional, és molt fort i la seva duresa fins i tot ens fa difícil projectar avui, a mig i llarg termini, la seva repercussió.

Però mentre assumim el cop i les seves primeres conseqüències necessitem repensar Sarrià de Ter i, sobretot, el nostre desenvolupament econòmic en el nou escenari que tenim, sense la fàbrica Torraspapel.
------------------------

Aquesta és la segona part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

La setmana passada ja vaig publicar "Crònica d'un tancament anunciat" i la vinent publicaré "Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter"

0

Molts dels qui d'un temps ençà es preguntaven, em preguntaven: "on són els federalistes espanyols?" ara que han aparegut diuen, em diuen: "fan tard!"

La setmana passada, una setmana marcada per diversos manifests, es va fer públic un manifest que proposa "Una Espanya federal en una Europa federal".

L'Espanya federal comença a tenir cos i ànima, nom i cognoms i una base sobre la qual créixer i desenvolupar-se (punts extrets del manifest):

  • "El reconocimiento de las identidades diversas que componen nuestro país hasta el punto en que la evolución histórica ha establecido.
  • El establecimiento de una Cámara territorial, con atribuciones legislativas exclusivas en sus competencias, que permita la participación de todas las Comunidades en la gobernación de los problemas comunes, incluidos los europeos, en base a la lealtad y cooperación recíprocas.
  • Una distribución clara de las competencias entre la Administración General del Estado y las Comunidades, que evite permanentes litigios o interpretaciones interesadas de parte.
  • Una financiación justa y equilibrada, basada en los principios de igualdad de derechos de los ciudadanos, de solidaridad entre los territorios y de ordinalidad, en el sentido de que ninguna comunidad se empobrezca por causa de la referida solidaridad."

Aquesta proposta d'Espanya federal es contraposa a la d'una Espanya més unificada, uniforme, del manifest "Libres e iguales", volent ser alhora l'alternativa federal a qualsevol procés secessionista de Catalunya vers la resta d'Espanya.

Dies més tard de publicar-se el manifest, just aquest passat cap de setmana, el Congrés extraordinari del PSC ha servit per reforçar la via federal entre el PSC de Miquel Iceta i el PSOE de Padro Sánchez; davant el fort vector independentista de la política catalana i el potent vector unionista de la política espanyola PSC i PSOE volen donar força al vector federalista.

La via federal vol ser la resposta del socialisme català i espanyol a l'independentisme català, per una banda, i a l'unionisme espanyol, per l'altra! Potser el repte és massa majúscul, fer del federalisme una arma de doble full!

El federalisme, però, necessita molt més que un manifest i unes aplaudides declaracions congressuals, sobretot quan la proposta federal més clara que mai ha fet Catalunya, el nou Estatut, va ser trinxat políticament i jurídicament.

Malgrat tot, benvinguts siguin tots els federalistes espanyols; no seré jo qui els dirà que no, que ara ja no cal que treguin el nas; pel que fa a mi, sempre seran, sempre sereu benvinguts!

0

Ignoro si els experts, aquí em caldria la reconeguda opinió de Vicenç Pagès, per exemple, consideren els manifestos com un gènere literari propi, però de no tenir-lo bé se'ls hi podria atribuir.

En la definició que ara ens interessa un manifest és una "declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d'actuació".

Efectivament els manifestos serveixen per a fixar posicions, d'una manera més o menys concreta, més o menys difusa, sobre temes o qüestions de caràcter públic i, se suposa, d'interès general.

Però d'un manifest és tan o més interessant i important que el que el propi manifest diu i defensa, qui el signa i hi dóna suport!

Davant un manifest podem compartir en gran part el què diu però no sentir-nos còmodes en qui ho escriu o subscriu, o viceversa... Davant la petició d'adhesió a un manifest tan important és llegir-lo, com prestar atenció a qui més hi dóna suport, doncs bé una cosa, bé l'altra, poden frenar-nos o animar-nos a adherir-nos-hi!

Un manifest no serveix només per fixar posicions, fer propostes i influir en les decisions polítiques, també serveix per alinear a la gent tan a favor com en contra, tot i que en la majoria de casos la gran majoria de la població mostra més aviat escepticisme davant la majoria de manifestos.

El llistat de persones que dónen suport a un manifest és un punt molt crític, doncs a vegades n'hi ha prou desacreditant alguna de les persones que el subscriu per desacreditar tot el manifest sencer, amb independència del text o de la resta de persones que també el subscriuen.

Quan hom no troba arguments en el text d'un manifest per rebatre'l sempre pot recórrer al llistat de persones que l'hi dónen suport i ben segur trobarà algú amb prou mèrits que li serviran per desacreditar-lo; un dels més típics: tal persona també va donar suport a tal altre manifest!

De manifestos n'hi ha per tots els gustos i de tots els colors; darrerament han estat notícia aquests tres:


Hi haurà més manifestos aquesta setmana? Jo no ho descartaria, tot i que ja sabem que solen proliferar "per simpatia"...