dimecres, 26 novembre de 2014

DUMP Mas: doble o res

Imatge: TVC
Al programa informatiu, de debat i anàlisi 2324 del canal 3/24 de Televisió de Catalunya feien l'altre dia un joc de paraules arran de la presentació per part de la Fiscalia de la querella contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9N.

El joc de paraules el feien amb les inicials dels quatre presumptes delictes que han comès els querellats: Desobeir, Usurpar, Malversar i Prevaricar. Unint aquestes quatre inicials es forma la paraula anglesa DUMP, que entre les seves diverses definicions (abocador, antre) hi trobem "carregar el mort a algú", com bé explicava l'Agustí Esteve, conductor del 2324.

Els carallots de la Fiscalia finalment s'han querellat contra el president Mas, tal i com volien i es delien el Partit Popular i el govern Espanyol, en una mostra més de la seva tàctica en aquest afer polític: puntada endavant i embetumar judicialment un problema polític.

I sí, és cert que amb la querella el president Mas podria ser inhabilitat, cert és que el "res" també està en joc, però després del seu 9N la querella té també efectes positius pel president Mas, essent un element més del llevat que li ha representat el 9N, el "doble"del "doble o res"!

A l'espera que el "res" es manifesti, de moment el president Mas té el "doble" a favor, més després de la seva conferencia d'ahir, en la que, més enllà de presentar el seu full de ruta (llista unitària i avançament d'eleccions només si aquesta hi és, per culminar el procés) es va presentar reforçant el seu paper de president (cosa que no va fer la nit del 9N), consolidant la seva figura com una de les imprescindibles d'aquest procés.

Amb la convocatòria del 9N i sobretot del nou 9N el president Mas ha jugat molt bé les seves cartes i sembla estar-ho fent també amb la gestió del post 9N. Aquests dies hem vist Oriol Junqueras gestionant de manera incòmode (percepció) el post 9N; veurem ara com gestiona el seu full de ruta després del que ha presentat multitudinàriament el president Mas.

Doble o res? De moment el president Mas guanya, i aquests dies molt més que el doble!

La partida continua, també el procés, la querella i els carallots!

dimarts, 25 novembre de 2014

Després de la violència


Suposem que es diu Carme, tot i que en realitat no se'n diu, i suposem també que viu a Girona. Fins aquí les suposicions i incerteses, doncs tot el que vindrà a partir d’ara és cert, tan cert i cru com la vida mateixa.

Certs són el menyspreu, les vexacions, la humiliació i els cops, físics i psicològics, que la Carme ha rebut de qui se suposa que era el seu company, marit, amant… La Carme és una de les moltes dones, més que no ens pensem, que ha estat víctima de la violència masclista, un infern que quasi la consumeix i en què cada any massa dones hi deixen, literalment, la vida.

No cal saber-ne els detalls ni les circumstàncies, prou ens les podem imaginar; però sí cal saber que la Carme, com l’au Fènix, lluita encara per ressorgir de les seves cendres i recompondre una vida que per moments s’havia esberlat.

La lluita contra la violència masclista ha de preveure accions i programes preventius, però també d’acollida i suport per totes aquelles dones que, com la Carme, són o han estat víctimes d’un home misogin i violent; programes que les ajudin a refer la seva vida, recuperar la seva dignitat i reconstruir la seva autoestima.

Ara la Carme busca feina i és aquest el motiu que m’ha permès conèixer-la. És la feina una de les moltes coses que ha perdut i serà la feina una de les moltes coses que li permetrà tornar-se a sentir activa, forta i independent.

Avui 25 de novembre es commemora, com cada any, el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones i avui pensaré en la Carme, que ha sobreviscut a la violència masclista i ara sap que després de la violència hi ha una vida per la que val la pena lluitar, la seva.

Article publicat al número 3 de la Revista Mirall en pdf.

dilluns, 24 novembre de 2014

Sí sí, he votat al 9N


Perdoneu-me, pare, perquè he votat! Sí, ja sé que la frase original diu "perdoneu-me, pare, perquè he pecat", però avui per avui votar i pecar és, si fa a o no fa, el mateix!

Sí, finalment he participat al 9N en el temps afegit, tot i que aquell dia, el 9 de novembre, no vaig anar a votar. Tenia motius per no fer-ho, motius que encara mantinc i algun el resultat provisional del 9N no ha fet més que corroborar.

Però després del 9N2014 he trobat també motius per participar: un ja el vaig escriure, i té relació amb la possibilitat, cada vegada més evident, que finalment el president Mas convoqui eleccions, no sé si més pel procés o per la impossibilitat d'aprovar el pressupost de 2015...

Un altre motiu té a veure sobretot amb la querella presentada contra el president Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: reconec que la manera com el govern espanyol s'ha ofuscat i obsessionat judicialment amb aquest 9N dit "de costellada" m'ha motivat a participar-hi.

Una bona amiga dies enrere em va dir que tal vegada m'havia faltat olfacte polític, i no li negaré pas; el cas és que després del 9N estan passant coses certament inesperades, no necessàriament totes en benefici del procés... En tot cas amb el mateix convenciment que el 9N no vaig votar, sí vaig fer-ho dies després, tot i que reconec que a dia d'avui, després del 9N, per mi el procés sobiranista segueix oferint massa interrogants.

I sí, segueix no agradant-me que el president Mas vulgui capitalitzar excessivament, exclusivament, el 9N i més quan és ell, sobretot ell, qui demana una "llista de país", tot i que la nit del 9N la seva foto no va ser de país, sinó de partit. Ja he escrit que sóc dels que penso que el 9N va ser per el president Mas un desfibril·lador polític.

Però també penso que si una utilitat ha tingut i té el 9N, i aquí un altre motiu per participar-hi, és la seva capacitat de fer sortit de polleguera, fins a límits insospitats, el nacionalisme espanyol recalcitrant en general i el govern espanyol en particular. S'equivoca l'Espanya que s'ancora cada vegada més en l'immobilisme constitucional, que defuig la resolució política i que planta batalla jurídica i judicial; caldrà veure fins quan es seguirà equivocant!

Diu Zygmunt Bauman que vivim en una societat líquida; líquid és també com jo veig i visc el procés i el propi 9N, amb un full de ruta que es va readaptant, redefinint, reescrivint a cada pas, tan líquid com el meu vot al procés participatiu al 9N.

Per cert, si en dubtaves i encara t'ho preguntes, el meu vot va ser un sòlid Sí-Sí.


dissabte, 22 novembre de 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Stories" de Bill Withers

Bill Withers l'any 1973. Foto: Fin Costello/Redferns

Bill Withers és viu i actualment té 76 anys!

Si començo així l'article d'avui és perquè Bill Withers és un cantant que fa tants anys viu allunyat de la indústria de la música que sembla que sembla que hagi desaparegut no només de l'escena musical, sinó de la mateixa capa de la Terra! Però no, Bill Withers encara és viu!

Bill Withers va irrompre en la indústria musical l'any 1971 sobretot gràcies a la seva magnífica cançó "Ain't No Sunshine", publicada en el seu primer disc, "Just as I Am", cançó que és encara avui tota una referència de la música en general i de la música soul en particular.

L'any següent, el 1972, va publicar el seu segon disc d'estudi, "Still Bill", disc que temes com “Lean on me” i “Use me” van fer pujar com l'escuma a les llistes d'èxit i de vendes, assolint així el seu primer Disc d'Or. L'any 1973 va publicar el seu primer i únic disc en directe, "Live at Carnegie Hall".

Tots aquests treballs els va publicar amb la discogràfica Sussex, amb qui també va publicar, l'any 1974, " +'Justments", abans de trencar-hi i signar per Columbia.

Si els seus dos primers discs d'estudi contenien temes d'èxit com els mencionat "Ain't No Sunshine" o "Lean on Me" aquest tercer disc d'estudi, "+'Justments", no conté cap dels grans "hits" de Bill Withers però sí que esdevé, en en seu conjunt, un disc molt recomanable i un autèntic regal per les orelles si us agrada la música de Bill Withers!

La portada del disc mostra un Bill Withers a la part inferior acabant d'escriure un text que ocupa tota la portada, justificant el títol del disc, "+'Justments":

"Life like most precious gifts gives us the responsibility of upkeep. We are given the responsibility of arranging our own spaces to best benefit our survival. We have the choice of believing or not believing in things like God, friendship, marriage, love, lust or any number of simple but complicated things. We will make some mistakes both in judgement and in fact. We will help some situations and hurt some situations. We will help some people and hurt some people and be left to live with it either way. We must then make some adjustments, or as the old people back home would call them, + 'JUSTMENTS."

L'any 1975 Bill Wthers va seguir amb la seva carrera musical de la mà de Columbia, amb qui va publicar un disc per any fins el 1979; el seu darrer disc el va publicar l'any 1985.

A partir d'aquí Bill Withers va començar a fer-se fonedís fins a desaparèixer del panorama i l'actualitat musical; la seva silenciosa retirada amplifica encara més el seu caràcter d'antiheroi del soul i el rhythm and blues.

L'any 2009 es va publicar el documental "Still Bill" en el que el propi Bill Withers relata la seva vida musical i personal, una vida de lluita, superació i, sobretot, molta honestedat!


Still Bill Trailer from STILL BILL on Vimeo.

La cançó del 1974 que avui destaquem no és "The Same Love That Made Me Laugh" , possiblement la més coneguda de "+'Justments", sinó "Stories", una petita cançó en la que destaca el piano i en la que potser hi trobareu a faltar un xic de funk, però que té molt de soul!

Diu Bill Withers que joves o vells tots tenim històries... aquesta és tan sols un trosset de la seva!



Stories

Who will buy a glad story
That a young man has to tell?
Come into my house of glory
And I will treat you well.

Who will buy a sad story
That a widow has to tell?
Come into my house of lonely
And I will treat you well.

Young and old, we all have stories
That we all must try to sell
Tales of how you get to heaven
And how we been through hell

Who will buy a perfumed story
That a young girl has to tell?
Sleep with me on satin pillows
And I will treat you well.

I sí, què millor per acabar avui com ell va començar, l'any 1971: "Ain't No Sunshine"



Bill Withers és viu, ben viu i actualment té 76 anys!

divendres, 21 novembre de 2014

El vídeo de la setmana: l'himne de la infància!



Save The Children, juntament amb infants que participen als seus tallers educatius, ha creat l'Himne de la Infància, una cançó que té per objectiu difondre els drets dels infants no només a aquells a qui van dirigits, nens i nenes, sinó al conjunt de la societat.

L'Himne de la Infància es difon especialment aquests dies, sobretot en motiu del Dia Internacional de la Infància, celebrat ahir, i el el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.



Però l'Himne de la Infància és molt més que una cançó, és un projecte en el que tu també pots sumar-hi la teva veu!

Bon divendres!

dijous, 20 novembre de 2014

Els 10 reptes que devem als infants!

Il·lustració: Frato

Els donem vida i aquest fet, en la majoria dels casos, omple de vida la nostra! Però és aleshores, tot just aleshores, sobretot aleshores, quan la responsabilitat comença! La nostra responsabilitat vers els seus drets!

I la responsabilitat no és només nostra, dels pares i mares, sinó de la societat en general, cadascú amb el seu grau i nivell de responsabilitat! Ja sabem que per educar un infant es necessita tota una tribu!

Però quelcom no acaba de funcionar a la nostra tribu: si l'atenció vers els infants ens serveix de termòmetre, de prova del 9, de la salut de la nostra tribu, és evident que la nostra tribu no educa del tot bé als infants.

Aquests darrers anys, marcats per moltes crisis, hem anat veient com són els infants els qui en reben, tard o d'hora, els impactes: pobresa, exclusió, maltractaments...

El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat aquesta setmana el seu informe sobre els drets dels infants, tenint present que no només que avui és el Dia Universal de la Infància, sinó que enguany es celebren els 25 els anys de la Convenció dels drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides el el 20 de novembre de 1989.

El Síndic desplega el seu informe a partir d'alguns dels drets dels infants: dret a ser escoltat, a la protecció davant tota forma de maltractament, a la igualtat d'oportunitats, etc; l'informe, més enllà d'aportar dades i informació, fa també repàs i seguiment de les recomanacions fetes en informes anteriors, i és realment trist veure com en moltes recomanacions el grau de compliment és parcial, quan no directament pendent!

Tal vegada perquè són tantes les recomanacions pendents el Síndic ha concentrat en 10 els principals reptes pendents per la infància, que són aquests:
  1. Mancances en l'escolta efectiva dels infants
  2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels infants
  3. La invisibilitat del maltractament
  4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat
  5. Mancances en la garantia del dret a la salut mental
  6. La pobresa infantil i la necessitat d'una renda garantida per combatre-la
  7. Mancances en les polítiques d'acompanyament familiar
  8. Manca d'equitat del sistema educatiu
  9. Escolarització desequilibrada de l'alumnat
  10. Desigualtats en l'accés al lleure educatiu
Estem amb deute amb els infants, amb la infància i els seus drets; de res servirà lamentar-nos, després, anys a venir, quan els adults de demà, infants avui, es cobrin el deute amb la nostra vellesa!

Els donem vida, però això no és suficient: els hi hem de donar una vida, una vida digne, digne de viure! Tan digne, com a mínim, com volem que sigui la nostra!

dimecres, 19 novembre de 2014

Ser ric no és un delicte

Il·lustració: Dan Perjovschi

Ser ric no és un delicte, però si ho fos a Espanya augmentaria considerablement el nombre de delinqüents!

A Espanya els rics són més i més rics, la classe mitjana és més pobre i els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat!

A Espanya els rics són més, en nombre, i més rics, en riquesa. Segons l‘Informe sobre la Riquesa Mundial de 2014 de “Credit Suissea Espanya el 2014 hi ha 89.000 milionaris més que al 2013, xifra que representa un augment del 24%. El mateix informe apunta que el 10% dels més rics posseeixen més del 55% de la riquesa. Mesos enrere Forbes anunciava que unes 30 famílies espanyoles, les més riques, acumulen fins a 32.000 milions d’euros.

La classe mitjana és més pobre; la capacitat d’estalvi dels treballadors s’ha reduït aquests darrere anys i cada vegada són més les dificultats de la classe mitjana de fer front a les despeses corrents i fins i tot a les inesperades: reparació o compra d’electrodomèstics, de vehicles, etc.

Els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat! Els propers 28 i 29 de novembre la Fundació Banc dels Aliments organitza de nou el Gran Recapte, campanya de recollida d’aliments que té per objectiu donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Iniciatives com el Gran Recapte diuen molt, i molt bé de nosaltres, doncs posen en valor la solidaritat de la gent, però són alhora un mal símptoma, ja que són l’evidència de les grans desigualtats que hi ha entre els més rics i els més pobres, desigualtats que no han parat de créixer aquests darrers anys.

Ser ric no és un delicte, però l’increment desmesurat de la riquesa genera desigualtat, que tampoc és un delicte, però sí un greu problema social que cal combatre! Que els rics siguin més i més rics esdevé un problema quan els pobres són, alhora, també més i més pobres!

Ser ric no és un delicte, ja ho sabem: feta la llei, feta la trampa!

Article publicat a la Revista Mirall el 18 de novembre de 2014.

dimarts, 18 novembre de 2014

Oriol Junqueras, l'ingrata llebre d'Artur Mas


Ha estat Oriol Junqueras fins ara, en aquesta legislatura, el fidel escuder parlamentari d'Artur Mas, aprovant el que en altres circumstàncies no aprovaria, però sí si era per garantir una consulta pel dret a decidir.

El fidel escuder parlamentari esperava arribar al 9N just al costat del president, co-pilotant el procés, però quan es va esquerdar la unitat de porcellana fina, l'escuder parlamentari va deixar de ser copilot per esdevenir llebre, la llebre d'Artur Mas!

És cert que ha estat la gent, allò que anomenem societat civil, qui ha empès el procés i, amb aquesta empenta, arrossegat els polítics, tan cert com també ho és que sense l'inquietant alè de Junqueras al clatell Artur Mas potser s'ho hagués pres d'una altra manera.

La determinació de Junqueras vers el procés més el seu suport parlamentari al govern han estat dos ingredients bàsics per a la unitat dels partits i la concreció del 9N.

Quan la unitat es va esquerdar i amb ella es va fondre la consulta unitària, Artur Mas va decidir fer la seva consulta, que ni l'anomenada societat civil ni la resta de partits pro consulta van negar-li, ans al contrari, van acabar donant-li suport, alguns, penso jo, a contracor...

Artur Mas va fer un pas endavant i la resta, Junqueras inclòs, van quedar un pas enrere. Oriol Junqueras, que volia ser copilot i arribar junts amb Artur Mas al 9N, al final ha fet de llebre, ha estat la llebre d'Artur Mas, qui finalment va aparèixer sol i triomfant a la "foto finish" del 9N.

En l'àmbit esportiu la llebre és aquell corredor encarregat d'estirar un atleta assumint ell el desgast en l'inici de la cursa, per després cedir el pas al company, més descansat, per tal que pugui guanyar la cursa i fer un millor temps; l'atleta que fa de llebre fa la feina fosca, l'altre s'endú la glòria!

Va dir Artur Mas que si el 9N esdevenia un èxit el mèrit seria de tothom, però es va deixar de dir que el triomf seria, sobretot, seu!

Després del 9N i de jugar l'ingrat paper de llebre Oriol Junqueras ja ha decidit deixar de ser el fidel escuder parlamentari d'Artur Mas, qui de moment no troba qui li aprovi el pressupost 2015...

El procés segueix, la cursa també!

dilluns, 17 novembre de 2014

1 motiu per participar al 9N


Com que no va ser consulta, ni referèndum, però sí procés participatiu, el 9N és encara un procés viu!

Entre els molts inconvenients que ha tingut i té aquest fet, que en té, emergeix un avantatge que es fa fer evident el dia 10 de novembre i, amb menys mesura, els posteriors: encara es pot votar pel 9N!

Si ets dels que fins ara, com jo, encara no has votat, sàpigues que fins els proper dimarts 25 de novembre pots fer-ho en qualsevol delegació de la Generalitat de Catalunya. Si fins ara no has votat les teves raons tindràs, com jo tinc les meves, però tal vegada ara que ja li hem vist el cul al 9N pot ser un bon moment, perquè no, per participar.

Un dels motius pels quals el dia 9 de novembre no vaig votar és per un fet que el 9N al vespre es va confirmar: el 9N ha estat pel president Mas un desfibril·lador polític!

El 9N ha reforçat molt més el president Mas que no pas la unitat dels partits i el propi procés sobiranista; fins i tot algunes enquestes post 9N el situen altra vegada per davant, després de veure com per moments ERC superava CiU...

Aquesta setmana passada CiU ha admès que, ara sí, estaria disposada a concórrer en unes eleccions anticipades sense una "llista de país", a sigles descobertes! Precisament el darrer dia de participació en el 9N, el 25 de novembre, el president Mas té previst anunciar el seu full de ruta, en el que no descartaria avançar les eleccions, doncs no té garantida, avui per avui, l'aprovació del pressupost 2015 i, per tant, la governabilitat.

És aquest, precisament, el motiu que em faria participar al 9N: que el president Mas convoqués eleccions anticipades. I és que jo penso que entre esperar Espanya o tirar pel dret el que cal fer és anar tirant sense esperar Espanya, que ja vindrà quan pugui fer-ho...

Jo pensava que el 9N havia d'estar al servei del procés, més que del president Mas i el seu govern, que legítimament n'han procurat treure, no sense riscos, el màxim profit i benefici. El 9N també ha certificat que la unitat era i ha estat més de conveniència que no real, i que al capdavall els partits polítics no deixen de ser partits l'objectiu dels quals és competir entre ells, cada un conduint el seu partit, per potser anar allà mateix, tot i que per camins i amb velocitats diferents.

Sí, ara que li he vist el cul al 9N pot ser un bon moment per participar al 9N; sí, ara que ja li has vist el cul, pot ser un bon moment perquè tu, que tampoc van votar el 9N, puguis fer-ho fins el proper 25 de novembre.

Jo si ho faig, ja t'ho faré saber!

dissabte, 15 novembre de 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Sequent C" de Tangerine Dream


La música electrònica té tants anys com jo, sinó més! Que no es pensin els joves que l'electrònica és només una música del seu temps!

L'any 1974 el grup alemany de música experimental i electrònica Tangerine Dream va publicar Phaedra, el cinquè disc del grup, format a finals dels anys '60 del segle passat. La primera cançó del disc, de títol homònim, ocupava amb els seus quasi 17 minuts tota la cara A del disc.

Per cert, aquest grup alemany de música electrònica té connexions directes amb l'Empordà, doncs Edgar Froese, músic i fundador del grup, va tenir com a professor d'escultura a Salvador Dalí, amb qui el músic va seguir mantenint-hi relació, fent aquest algun concert privat per al genial pintor empordanès.

Però tornem al tema... Amb Phaedra Tangerine Dream va encetar la seva segona etapa, "The Virgin Years", època marcada pel contracte amb la discogràfica Virgin, després de "The Pink Years" i abans de "The Blues Years", "The Melrose Years", "The Seattle Years", "The TDI Years" i "The Eastgate Years".

Phaedra, que va tenir un imprevist èxit comercial, va ser dels primers discs en utilitzar seqüenciadors. El disc, molt atmosfèric, té 4 temes i el que avui destaquem és el quart i darrer, alhora el més curt de tots, de poc més de dos minuts, "Sequent C", en el que predomina la flauta de Peter Baumann.

Gaudiu-lo!



I per acabar, una de les cançons més populars de Tangerine Dream: "Love On A Real Train"