divendres, 21 novembre de 2014

El vídeo de la setmana: l'himne de la infància!



Save The Children, juntament amb infants que participen als seus tallers educatius, ha creat l'Himne de la Infància, una cançó que té per objectiu difondre els drets dels infants no només a aquells a qui van dirigits, nens i nenes, sinó al conjunt de la societat.

L'Himne de la Infància es difon especialment aquests dies, sobretot en motiu del Dia Internacional de la Infància, celebrat ahir, i el el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.



Però l'Himne de la Infància és molt més que una cançó, és un projecte en el que tu també pots sumar-hi la teva veu!

Bon divendres!

dijous, 20 novembre de 2014

Els 10 reptes que devem als infants!

Il·lustració: Frato

Els donem vida i aquest fet, en la majoria dels casos, omple de vida la nostra! Però és aleshores, tot just aleshores, sobretot aleshores, quan la responsabilitat comença! La nostra responsabilitat vers els seus drets!

I la responsabilitat no és només nostra, dels pares i mares, sinó de la societat en general, cadascú amb el seu grau i nivell de responsabilitat! Ja sabem que per educar un infant es necessita tota una tribu!

Però quelcom no acaba de funcionar a la nostra tribu: si l'atenció vers els infants ens serveix de termòmetre, de prova del 9, de la salut de la nostra tribu, és evident que la nostra tribu no educa del tot bé als infants.

Aquests darrers anys, marcats per moltes crisis, hem anat veient com són els infants els qui en reben, tard o d'hora, els impactes: pobresa, exclusió, maltractaments...

El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat aquesta setmana el seu informe sobre els drets dels infants, tenint present que no només que avui és el Dia Universal de la Infància, sinó que enguany es celebren els 25 els anys de la Convenció dels drets de l'infant, aprovada per les Nacions Unides el el 20 de novembre de 1989.

El Síndic desplega el seu informe a partir d'alguns dels drets dels infants: dret a ser escoltat, a la protecció davant tota forma de maltractament, a la igualtat d'oportunitats, etc; l'informe, més enllà d'aportar dades i informació, fa també repàs i seguiment de les recomanacions fetes en informes anteriors, i és realment trist veure com en moltes recomanacions el grau de compliment és parcial, quan no directament pendent!

Tal vegada perquè són tantes les recomanacions pendents el Síndic ha concentrat en 10 els principals reptes pendents per la infància, que són aquests:
  1. Mancances en l'escolta efectiva dels infants
  2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels infants
  3. La invisibilitat del maltractament
  4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat
  5. Mancances en la garantia del dret a la salut mental
  6. La pobresa infantil i la necessitat d'una renda garantida per combatre-la
  7. Mancances en les polítiques d'acompanyament familiar
  8. Manca d'equitat del sistema educatiu
  9. Escolarització desequilibrada de l'alumnat
  10. Desigualtats en l'accés al lleure educatiu
Estem amb deute amb els infants, amb la infància i els seus drets; de res servirà lamentar-nos, després, anys a venir, quan els adults de demà, infants avui, es cobrin el deute amb la nostra vellesa!

Els donem vida, però això no és suficient: els hi hem de donar una vida, una vida digne, digne de viure! Tan digne, com a mínim, com volem que sigui la nostra!

dimecres, 19 novembre de 2014

Ser ric no és un delicte

Il·lustració: Dan Perjovschi

Ser ric no és un delicte, però si ho fos a Espanya augmentaria considerablement el nombre de delinqüents!

A Espanya els rics són més i més rics, la classe mitjana és més pobre i els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat!

A Espanya els rics són més, en nombre, i més rics, en riquesa. Segons l‘Informe sobre la Riquesa Mundial de 2014 de “Credit Suissea Espanya el 2014 hi ha 89.000 milionaris més que al 2013, xifra que representa un augment del 24%. El mateix informe apunta que el 10% dels més rics posseeixen més del 55% de la riquesa. Mesos enrere Forbes anunciava que unes 30 famílies espanyoles, les més riques, acumulen fins a 32.000 milions d’euros.

La classe mitjana és més pobre; la capacitat d’estalvi dels treballadors s’ha reduït aquests darrere anys i cada vegada són més les dificultats de la classe mitjana de fer front a les despeses corrents i fins i tot a les inesperades: reparació o compra d’electrodomèstics, de vehicles, etc.

Els pobres ja no poden ser-ho ni de solemnitat! Els propers 28 i 29 de novembre la Fundació Banc dels Aliments organitza de nou el Gran Recapte, campanya de recollida d’aliments que té per objectiu donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades. Iniciatives com el Gran Recapte diuen molt, i molt bé de nosaltres, doncs posen en valor la solidaritat de la gent, però són alhora un mal símptoma, ja que són l’evidència de les grans desigualtats que hi ha entre els més rics i els més pobres, desigualtats que no han parat de créixer aquests darrers anys.

Ser ric no és un delicte, però l’increment desmesurat de la riquesa genera desigualtat, que tampoc és un delicte, però sí un greu problema social que cal combatre! Que els rics siguin més i més rics esdevé un problema quan els pobres són, alhora, també més i més pobres!

Ser ric no és un delicte, ja ho sabem: feta la llei, feta la trampa!

Article publicat a la Revista Mirall el 18 de novembre de 2014.

dimarts, 18 novembre de 2014

Oriol Junqueras, l'ingrata llebre d'Artur Mas


Ha estat Oriol Junqueras fins ara, en aquesta legislatura, el fidel escuder parlamentari d'Artur Mas, aprovant el que en altres circumstàncies no aprovaria, però sí si era per garantir una consulta pel dret a decidir.

El fidel escuder parlamentari esperava arribar al 9N just al costat del president, co-pilotant el procés, però quan es va esquerdar la unitat de porcellana fina, l'escuder parlamentari va deixar de ser copilot per esdevenir llebre, la llebre d'Artur Mas!

És cert que ha estat la gent, allò que anomenem societat civil, qui ha empès el procés i, amb aquesta empenta, arrossegat els polítics, tan cert com també ho és que sense l'inquietant alè de Junqueras al clatell Artur Mas potser s'ho hagués pres d'una altra manera.

La determinació de Junqueras vers el procés més el seu suport parlamentari al govern han estat dos ingredients bàsics per a la unitat dels partits i la concreció del 9N.

Quan la unitat es va esquerdar i amb ella es va fondre la consulta unitària, Artur Mas va decidir fer la seva consulta, que ni l'anomenada societat civil ni la resta de partits pro consulta van negar-li, ans al contrari, van acabar donant-li suport, alguns, penso jo, a contracor...

Artur Mas va fer un pas endavant i la resta, Junqueras inclòs, van quedar un pas enrere. Oriol Junqueras, que volia ser copilot i arribar junts amb Artur Mas al 9N, al final ha fet de llebre, ha estat la llebre d'Artur Mas, qui finalment va aparèixer sol i triomfant a la "foto finish" del 9N.

En l'àmbit esportiu la llebre és aquell corredor encarregat d'estirar un atleta assumint ell el desgast en l'inici de la cursa, per després cedir el pas al company, més descansat, per tal que pugui guanyar la cursa i fer un millor temps; l'atleta que fa de llebre fa la feina fosca, l'altre s'endú la glòria!

Va dir Artur Mas que si el 9N esdevenia un èxit el mèrit seria de tothom, però es va deixar de dir que el triomf seria, sobretot, seu!

Després del 9N i de jugar l'ingrat paper de llebre Oriol Junqueras ja ha decidit deixar de ser el fidel escuder parlamentari d'Artur Mas, qui de moment no troba qui li aprovi el pressupost 2015...

El procés segueix, la cursa també!

dilluns, 17 novembre de 2014

1 motiu per participar al 9N


Com que no va ser consulta, ni referèndum, però sí procés participatiu, el 9N és encara un procés viu!

Entre els molts inconvenients que ha tingut i té aquest fet, que en té, emergeix un avantatge que es fa fer evident el dia 10 de novembre i, amb menys mesura, els posteriors: encara es pot votar pel 9N!

Si ets dels que fins ara, com jo, encara no has votat, sàpigues que fins els proper dimarts 25 de novembre pots fer-ho en qualsevol delegació de la Generalitat de Catalunya. Si fins ara no has votat les teves raons tindràs, com jo tinc les meves, però tal vegada ara que ja li hem vist el cul al 9N pot ser un bon moment, perquè no, per participar.

Un dels motius pels quals el dia 9 de novembre no vaig votar és per un fet que el 9N al vespre es va confirmar: el 9N ha estat pel president Mas un desfibril·lador polític!

El 9N ha reforçat molt més el president Mas que no pas la unitat dels partits i el propi procés sobiranista; fins i tot algunes enquestes post 9N el situen altra vegada per davant, després de veure com per moments ERC superava CiU...

Aquesta setmana passada CiU ha admès que, ara sí, estaria disposada a concórrer en unes eleccions anticipades sense una "llista de país", a sigles descobertes! Precisament el darrer dia de participació en el 9N, el 25 de novembre, el president Mas té previst anunciar el seu full de ruta, en el que no descartaria avançar les eleccions, doncs no té garantida, avui per avui, l'aprovació del pressupost 2015 i, per tant, la governabilitat.

És aquest, precisament, el motiu que em faria participar al 9N: que el president Mas convoqués eleccions anticipades. I és que jo penso que entre esperar Espanya o tirar pel dret el que cal fer és anar tirant sense esperar Espanya, que ja vindrà quan pugui fer-ho...

Jo pensava que el 9N havia d'estar al servei del procés, més que del president Mas i el seu govern, que legítimament n'han procurat treure, no sense riscos, el màxim profit i benefici. El 9N també ha certificat que la unitat era i ha estat més de conveniència que no real, i que al capdavall els partits polítics no deixen de ser partits l'objectiu dels quals és competir entre ells, cada un conduint el seu partit, per potser anar allà mateix, tot i que per camins i amb velocitats diferents.

Sí, ara que li he vist el cul al 9N pot ser un bon moment per participar al 9N; sí, ara que ja li has vist el cul, pot ser un bon moment perquè tu, que tampoc van votar el 9N, puguis fer-ho fins el proper 25 de novembre.

Jo si ho faig, ja t'ho faré saber!

dissabte, 15 novembre de 2014

#MinutsMusicals de 1974 amb "Sequent C" de Tangerine Dream


La música electrònica té tants anys com jo, sinó més! Que no es pensin els joves que l'electrònica és només una música del seu temps!

L'any 1974 el grup alemany de música experimental i electrònica Tangerine Dream va publicar Phaedra, el cinquè disc del grup, format a finals dels anys '60 del segle passat. La primera cançó del disc, de títol homònim, ocupava amb els seus quasi 17 minuts tota la cara A del disc.

Per cert, aquest grup alemany de música electrònica té connexions directes amb l'Empordà, doncs Edgar Froese, músic i fundador del grup, va tenir com a professor d'escultura a Salvador Dalí, amb qui el músic va seguir mantenint-hi relació, fent aquest algun concert privat per al genial pintor empordanès.

Però tornem al tema... Amb Phaedra Tangerine Dream va encetar la seva segona etapa, "The Virgin Years", època marcada pel contracte amb la discogràfica Virgin, després de "The Pink Years" i abans de "The Blues Years", "The Melrose Years", "The Seattle Years", "The TDI Years" i "The Eastgate Years".

Phaedra, que va tenir un imprevist èxit comercial, va ser dels primers discs en utilitzar seqüenciadors. El disc, molt atmosfèric, té 4 temes i el que avui destaquem és el quart i darrer, alhora el més curt de tots, de poc més de dos minuts, "Sequent C", en el que predomina la flauta de Peter Baumann.

Gaudiu-lo!



I per acabar, una de les cançons més populars de Tangerine Dream: "Love On A Real Train"



divendres, 14 novembre de 2014

El vídeo de la setmana: 25è aniversari de l'Institut Català de les Dones


Fa una vintena d'anys que treballo en el món social i des d'aleshores sempre he sentit que hi ha serveis i equipaments que haurien de desaparèixer, que no haurien d'existir! En una societat més inclusiva molts serveis i equipaments socials no existirien, en una societat més inclusiva iniciatives com El Gran Recapte no serien necessàries... Però són tantes encara les desigualtats!

Quelcom semblant passa amb els serveis i equipaments que depenen de l'Institut Català de les Dones, el mateix passa amb el propi Institut Català de les Dones. En una societat més inclusiva i igualitària l'Institut Català de les Dones no existiria! Però si l'ICD existeix és perquè és necessari, encara, malauradament, és necessari!

Enguany l'ICD fa 25 anys i, lluny de celebrar-ho (sí commemorar-ho), el que hem de fer és procurar que no en compleixi 25 més! La igualtat de gènere és avui encara un miratge, però això no és pitjor: més que anar endavant, sembla més aviat tot el contrari, que la igualtat de gènere retrocedeix...

La igualtat de gènere és cosa de tots, d'homes i dones, és una responsabilitat de tota la societat... d'una o altra manera tots en som responsables!

És molt el que hem avançat, naturalment, però és massa, encara,  el camí i la lluita que tenim per davant!



Bon i igualitari divendres!

dijous, 13 novembre de 2014

Esperar Espanya o tirar pel dret?


Per si algú en dubtava és evident que mentre el PP governi Espanya res canviarà.

La resposta de Mariano Rajoy a la petició epistolar d'Artur Mas de fer una consulta legal, pactada i definitiva ha estat tan ràpida com contundent: ni parlar-ne!

Ara que els partits pro consulta més el PSC es trobaran bis a bis amb el govern de la Generalitat sembla que s'obriran dues possibles opcions: esperar Espanya o tirar pel dret!

Esperar Espanya
Esperar Espanya parteix d'una hipòtesi inicial: el govern de Mariano Rajoy té data de caducitat, ergo l'immobilisme espanyol també!

Les enquestes electorals dibuixen un escenari polític espanyol molt diferent de l'actual, amb Podemos trencant el bipartidisme. Hi ha qui somia a Catalunya amb la possibilitat que amb un nou escenari polític espanyol tal vegada es podria no només reformar la Constitució, sinó també donar cobertura legal a una possible consulta!

Esperar Espanya, és possiblement l'opció que volen els partits federalistes o confederals, però té com a mínim dos inconvenients: esperar (1), i n'hi ha que no tenen espera, i que caldria veure si realment seria possible aquest canvi (2)!

Tirar pel dret
Si ara era l'hora, ara és el moment! Si "Espanya ens és igual" quin sentit té esperar-la?

Tirar pel dret és el que volen els independentistes que tenen pressa, els que no han perdut la por a Espanya perquè diuen que de fet Espanya, aquesta Espanya, ni els fa ni els ha fet por. Tirar pel dret vol dir fer eleccions al Parlament de Catalunya el més aviat possible, aprofitant la inèrcia i la força del 9N, per iniciar un procés constituent.

Tirar pel dret, però, també té inconvenients, sobretot l'interrogant de quin seria el resultat d'unes eleccions al Parlament de caràcter plebiscitari, en què el que estigués en joc fos precisament si es tira pel dret, pel dret a decidir la independència sense tenir en compte el que decideixi Espanya, o si per contra es frena el procés.

Esperar Espanya o tirar pel dret?
I entre esperar Espanya i tirar pel dret hi ha el govern de la Generalitat i Artur Mas, que reforçat com ha sortit del 9N, més que cap altre líder, molt més que Oriol Junqueras, no vol fer cap pas en fals! Sap ell com ningú més el que va passar a les darreres eleccions al Parlament!

És Artur Mas dels que diuen haver perdut ara la por a Espanya, però això de tirar pel dret no ho farà, si ho fa, de qualsevol manera, sense xarxa; la condició és el que ell anomena una "llista de país", llista poc probable, a dia d'avui...

I potser sí que Artur Mas ja no vol esperar Espanya, però tampoc té tanta pressa... És president i segueix tenint com a objectiu esgotar al màxim aquesta legislatura, i sobretot ara, impulsat pel 9N. El president Mas potser no voldrà esperar Espanya, però sí voldrà esperar...

Esperar Espanya o tirar pel dret? Tal vegada la resposta del president Mas no sigui ni una ni l'altra, sinó una reformulació d'ambdues: esperar Catalunya per tirar pel dret! La variable, la discussió, aquí serà la velocitat! I ja se sap que la pressa és mala consellera!

Temps al temps!

dimecres, 12 novembre de 2014

3 certeses post 9N i un interrogant


Són moltes, múltiples i variades les lectures que es fan del 9N, la majoria, sinó totes, interessades, tal vegada també aquesta lectura que jo en faig, sobre 3 certeses i un interrogant!

Espanya m'és igual!
Cada dia són més els catalans que tan els hi fa el que el govern espanyol pugui dir i sobretot pugui fer. La desafecció ja no és epidèrmica, és profunda i no troba ni toca fons.
La paradoxa, sobretot pels espanyols recalcitrants que neguen qualsevol estigma de diversitat cultural i lingüística, és que són precisament ells els principals agents de desafecció. Si per cada català convertit a l'independentisme cobressin un euro es farien el bigoti d'or!

El 9N ha noquejat Espanya, amb un Rajoy que no ha sabut o pogut evitar urnes; amb el PP vilipendiat per la seva dreta, està per veure fi finalment qualla la via federal socialista, o si caldrà esperar a la solució de Podemos, que sembla tenir respostes clares i contundents per tot menys per aquesta qüestió!

Catalunya és una allau

El procés sobiranista era una bola de neu que al 2010 va començar a rodar muntanya avall, impulsada pel menyspreu a la proposta d'Estatut, i a cada negació del l'estat espanyol s'ha anat fent gran, i a cada 11 de setembre ha anat creixent de volum i, sobretot, ha anat guanyant velocitat!

Aquella bola de neu és avui una allau que llisca muntanya avall i sembla ja no tenir aturador. El govern espanyol s'hi ha volgut posar al davant però el 9N l'hi ha passat per sobre.

Europa observa, aviat escoltarà
Europa observa i parla poc; més parla, explica i s'explica la premsa europea i internacional. La premsa busca noticies, les institucions europees més aviat les eviten; respecte a la qüestió catalana, millor no donar titulars.

És possible que Europa segueixi parlant poc, però més aviat que tard haurà d'escoltar, just quan l'allau, que més que evitar ha alimentat Rajoy, arribi just davant la porta de les institucions europees.

Perquè la celebració del 9N no va ser unitària? 
La celebració dels resultats del 9N va anar per barris, cada partit pro consulta va fer la seva celebració (?) i valoració. Potser així ho tenien pactat, o potser no hi havia res pactat, però a mi em sorprèn molt que precisament la nit del 9N no cerquessin la foto conjunta que tan e svan fer, per simbolitzar la unitat, abans del 9N. Serà cert allò de "fins que el 9N ens separi!"

Us imagineu totes les portades dels diaris amb una foto de la nit electoral, o participativa, tan se val, del 9N amb tots els partits pro consulta, l'ANC, Òmnium i l'AMI? Però Artur Mas i CiU sabien que si l'endemà algú s'havia guanyat les portades era, a banda de la gent, ells...

Després del 9N la vida segueix, com la vida mateixa, farcida de certeses, incerteses i intrigants interrogants!

dimarts, 11 novembre de 2014

7 maneres de digerir el 9N

Escena de l'adaptació catalana del Sopar dels Idiotes. Flickr.com

Com els de diumenge a casa la mare, o a ca l'àvia, el 9N ha estat un àpat copiós, d'aquells que afarten fins al punt que per sopar l'estomac tan sols té esma per pair un iogurt o una peça de fruita.

I tot i que no tothom va seure a taula, el 9N és un àpat que tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya han de pair, cada un a la seva manera...

1.- CiU
Convergència i Unió, però sobretot la branca convergent, ha fet d'amfitrió i, contràriament al que sol passar, no té cap pressa perquè ni ell ni ningú s'alci de taula. Vol CiU allargar al màxim la sobretaula i si cal prolongar-la fins a l'hora de sopar, en què, perquè no, bé es pot picar quelcom del què ha sobrat!
CiU, que s'ha passat els darrers mesos i especialment les darreres setmanes cuinant, vol assaborir el moment, el dolç moment, i allargar-lo tan com pugui. Pressa? La digestió, diu CiU, i sobretot d'un àpat com aquest, no vol presses, i millor començar-la seguint tots junts i units fent el cafè, copa i puro! Eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari? El 9N li ha donat força per seguir proposant ser ell qui encapçali una impossible llista unitària...

2.- ERC
ERC, que al principi es mirava aquest menú reescalfat del 9N amb acritud, ha xalat com el que més amb la teca, però s'ha afanyat a demanar el cafè juntament amb les postres per fer-ne via, que per ells el 9N no és ni el principi ni la fi de res, sinó un pas més i per fer el següent no cal perdre temps...
ERC és dels que quan s'acaba un dinar ja pensa en el següent, el pensa i el planifica de seguida i aprofita que tothom és a taula per posar data; i el proper àpat després del 9N són la DUI o unes eleccions anticipades, no plebiscitàries, sinó constituents... Vol ERC pair ràpid aquest 9N i anar per feina, millor amb la panxa lleugera i el cap clar, res de cafè, copa i puro!

3.- ICV - EUiA
ICV - EUiA, que per moments quasi s'esborra del dinar, tenen una digestió fàcil, doncs han picat només allò que semblava natural i no processat. Han anat al dinar com el cosí jove que és el darrer en arribar i el primer en marxar, que fa un petó a l'avi però que si pogués, allà mateix, li cantaria les quaranta per carca i conservador, però manté les formes perquè en aquests dinars es tracta d'això.
ICV - EUiA, però, el que vol és canviar de menú, fer-lo més variat, ecològic i sostenible, res d'àpats opulents, sinó menús populars a l'abast de tothom i, sobretot, vol fer-lo en una altra casa, que aquesta pretesa i pretèrita gran del catalanisme no fa per ells.

4.- CUP
La CUP, que ara ja menja a la taula dels grans, s'ha guanyat cinc duros pujant a la cadira i, com la mainada que recita el vers de Nadal, fent que amb les seves paraules i gestos tota la resta aplaudeixin a l'uníson. En aquest 9N, com la mainada a les famílies, uneix més que separa!
Però la CUP d'infantil no en té res i s'ha fet gran de cop (a nivell parlamentari), o tal vegada mai ha deixat de ser-ho. Ha menjat fins i tot el que no tocava, però té un estomac de ferro capaç de digerir el que faci falta si la causa s'ho val, i com la causa és seva ja procurarà al proper dinar fer d'amfitrió (i donar seient cap a Ítaca) o, com a mínim, triar el menú! La CUP té pressa i encara que ara s'ha mostrat formal, si pot fer drecera la farà, desobeint si cal, doncs no hi ha camins ni lleis, ni molt menys els i les del Senyor, que siguin per ells inescrutables!

5.- PSC
El PSC, que ha vist l'àpat des de la finestra, espera pacient a veure què tal digereixen els que s'han sadollat amb el 9N, per veure si amb tanta copa, cafè i puro enganxen a l'amfitrió amb hores baixes i suor freda per aprovar els pressupostos, ara per ara el veritable os dur de rosegar.
Però sobretot el PSC ara presenta, finalment, el seu menú, que no és una proposta de consulta legal i pactada, sinó un menú federalista amb cafè per a tothom després de les postres...

6.- PP
El Partit Popular encara té basques, les ha tingut, les té i les tindrà només de pensar en aquest 9N; de fet se li regira tot i més i ho regira tot i més per emmetzinar el 9N. S'ha mirat la bacanal separatista esperant que l'amfitrió s'ennuegués i s'ofegués en el seu propi vòmit...
Curiosament, però, el PP està tant interessat en allargar la sobretaula del 9N com el propi amfitrió, CiU, sobretot per seguir-lo tenint en el punt de mira, allunyant així els focus de les pròpies misèries, que no són poques i se li acumulen.

7.- Ciudadanos 
Ciudadanos s'ha mirat el 9N esperant trobar-hi sobres on alimentar-se. Llest com una guilla Ciudadanos, a diferència del PP, sembla fins i tot passar-s'ho bé veient com uns s'atipen pel 9N, mentre ells saben que d'aquest tiberi ben segur n'arreplegaran quelcom!
Carronyaires en el sentit més literal, biològic i animal del terme, Ciudadanos observa el 9N i el post 9N sabent que fins i tot als qui hi estan en contra, com el PP, podran fer queixalada!


Com un menú degustació amb 7 plats lleugers confio que aquest article hagi estat de bon pair; tal vegada un "rotet" hi ajudi...

Pel que fa al 9N, ara toca gestionar el post 9N, un moment en què s'obren molts interrogants...Tan de bo sapiguem fer-nos les preguntes correctes, doncs les respostes ja ens les tenim: com abans del 9N, cadascú té la seva!