• Feed RSS
0

Molts dels qui d'un temps ençà es preguntaven, em preguntaven: "on són els federalistes espanyols?" ara que han aparegut diuen, em diuen: "fan tard!"

La setmana passada, una setmana marcada per diversos manifests, es va fer públic un manifest que proposa "Una Espanya federal en una Europa federal".

L'Espanya federal comença a tenir cos i ànima, nom i cognoms i una base sobre la qual créixer i desenvolupar-se (punts extrets del manifest):

  • "El reconocimiento de las identidades diversas que componen nuestro país hasta el punto en que la evolución histórica ha establecido.
  • El establecimiento de una Cámara territorial, con atribuciones legislativas exclusivas en sus competencias, que permita la participación de todas las Comunidades en la gobernación de los problemas comunes, incluidos los europeos, en base a la lealtad y cooperación recíprocas.
  • Una distribución clara de las competencias entre la Administración General del Estado y las Comunidades, que evite permanentes litigios o interpretaciones interesadas de parte.
  • Una financiación justa y equilibrada, basada en los principios de igualdad de derechos de los ciudadanos, de solidaridad entre los territorios y de ordinalidad, en el sentido de que ninguna comunidad se empobrezca por causa de la referida solidaridad."

Aquesta proposta d'Espanya federal es contraposa a la d'una Espanya més unificada, uniforme, del manifest "Libres e iguales", volent ser alhora l'alternativa federal a qualsevol procés secessionista de Catalunya vers la resta d'Espanya.

Dies més tard de publicar-se el manifest, just aquest passat cap de setmana, el Congrés extraordinari del PSC ha servit per reforçar la via federal entre el PSC de Miquel Iceta i el PSOE de Padro Sánchez; davant el fort vector independentista de la política catalana i el potent vector unionista de la política espanyola PSC i PSOE volen donar força al vector federalista.

La via federal vol ser la resposta del socialisme català i espanyol a l'independentisme català, per una banda, i a l'unionisme espanyol, per l'altra! Potser el repte és massa majúscul, fer del federalisme una arma de doble full!

El federalisme, però, necessita molt més que un manifest i unes aplaudides declaracions congressuals, sobretot quan la proposta federal més clara que mai ha fet Catalunya, el nou Estatut, va ser trinxat políticament i jurídicament.

Malgrat tot, benvinguts siguin tots els federalistes espanyols; no seré jo qui els dirà que no, que ara ja no cal que treguin el nas; pel que fa a mi, sempre seran, sempre sereu benvinguts!

0

Ignoro si els experts, aquí em caldria la reconeguda opinió de Vicenç Pagès, per exemple, consideren els manifestos com un gènere literari propi, però de no tenir-lo bé se'ls hi podria atribuir.

En la definició que ara ens interessa un manifest és una "declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d'actuació".

Efectivament els manifestos serveixen per a fixar posicions, d'una manera més o menys concreta, més o menys difusa, sobre temes o qüestions de caràcter públic i, se suposa, d'interès general.

Però d'un manifest és tan o més interessant i important que el que el propi manifest diu i defensa, qui el signa i hi dóna suport!

Davant un manifest podem compartir en gran part el què diu però no sentir-nos còmodes en qui ho escriu o subscriu, o viceversa... Davant la petició d'adhesió a un manifest tan important és llegir-lo, com prestar atenció a qui més hi dóna suport, doncs bé una cosa, bé l'altra, poden frenar-nos o animar-nos a adherir-nos-hi!

Un manifest no serveix només per fixar posicions, fer propostes i influir en les decisions polítiques, també serveix per alinear a la gent tan a favor com en contra, tot i que en la majoria de casos la gran majoria de la població mostra més aviat escepticisme davant la majoria de manifestos.

El llistat de persones que dónen suport a un manifest és un punt molt crític, doncs a vegades n'hi ha prou desacreditant alguna de les persones que el subscriu per desacreditar tot el manifest sencer, amb independència del text o de la resta de persones que també el subscriuen.

Quan hom no troba arguments en el text d'un manifest per rebatre'l sempre pot recórrer al llistat de persones que l'hi dónen suport i ben segur trobarà algú amb prou mèrits que li serviran per desacreditar-lo; un dels més típics: tal persona també va donar suport a tal altre manifest!

De manifestos n'hi ha per tots els gustos di de tots els colors; darrerament han estat notícia aquests tres:


Hi haurà més manifestos aquesta setmana? Jo no ho descartaria, tot i que ja sabem que solen proliferar "per simpatia"...

Foto de família del grup Incorpora Girona. Foto: Obra Social "la Caixa"
A mitjans de juny una sèrie d'entitats socials de Girona van renovar, per vuitè any consecutiu, el conveni amb l'Obra Social "la Caixa" per al desenvolupament del programa Incorpora a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa d'inserció laboral de l'Obra Social "la Caixa" que funciona a la demarcació de Girona des de l'inici, l'any 2006, i que desenvolupen, a dia d'avui, un total de 12 entitats socials de les comarques de Girona.

Jo tinc el goig, també la responsabilitat, de coordinar aquest programa des de l'any 2007 i us puc assegurar que la tasca que fan totes i cada una de les entitats socials que hi treballen és immensa!

És gràcies a aquest treball de les entitats, a través dels seus serveis d'inserció laboral i, sobretot, de la figura del Tècnic d'Inserció Laboral, que hem fet possible, per exemple, que s'hagin fet més de 270 insercions en més de 100 empreses durant els primers 5 mesos d'aquest any a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa que té com a client l'empresa, que troba en Incorpora un sistema de selecció de personal i de seguiment post-contractació, alhora que una bona manera d'implantar i promoure la responsabiloitat social (RSC, RSE) i com a beneficiaris les persones que tenen majors dificultats d'accés al món laboral, que troben en Incorpora un suport i un impuls per a millorar la seva ocupabilitat i ampliar les seves possibilitats de treballar.

L'Obra Social "la Caixa" renova el conveni Incorpora amb les entitats cada any, però lluny de ser aquesta renovació anual un element d'insestabilitat o de provisionalitat, Incorpora ha esdevingut, 7 anys després, un programa estable, consolidat i madur que cecra teixir aliances entre el món social i el de l'empresa en favor de la inserció laboral i la integració social, i la responsabilitat social.

Un any més hem renovat el conveni, doncs tan les entitats com l'Obra Social "la Caixa" sabem que és molta la feina que tenim per endavant formant i preparant els qui més ho necessiten per donar-los majors oportunitats de cercar feina.

Tenim molta feina per endavant i, com dic a les meves filles quan em pregunten de què treballo: tenim molta feina en ajudar a trobar feina... Incorpora Girona no s'atura!


Ara que el festival Canet Rock sembla voler viure una segona joventut molts han recordat les cèlebres primeres edicions celebrades a partir de la meitat dels anys '70 del segle passat...

Una referència imprescindible del Canet Rock d'aleshores és un grup fins ara poc recordat i reivindicat: l'Orquestra Plateria!

Creada el 31 de desembre de 1974 per a fer una única actuació, a partir d'una idea de Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste va ser tal l'impacte de la seva actuació a la sala Zeleste (aleshores al carrer Plateria, ara Argenteria) la nit de cap d'any del 1974 que l'Orquestra Plateria va consolidar-se actuant en manifestacions i en moltes festes majors i actes populars!

D'entre el seu repertori de versions i adaptacions a mi hi ha una cançó que em té especialment el cor robat: Pedro Navaja, de Rubén Blades!

Gaudiu-la de la mà de l'Orquestra Plateria, primer, i del propi Rubén Blades després...



Pedro Najava

Por la esquina del viejo barrio lo ví pasar,
con el tumbao que tienen los guapos al caminar
las manos siempre en los bolsillos de su gabán
pa´ que no sepan en cual de ellas lleva el puñal.

Usa un sombrero, de ala ancha, de medio lado
y zapatillas, por si hay problemas, salir volado
gafas obscuras pa' que no sepan que está mirando
y un diente de oro que cuando ríe se vé brillando.

A a tres cuadras de aquella esquina una mujer,
va recorriendo la acera entera por quinta vez...
y en un portal, entra y se dá un trago para olvidar,
que el día está flojo y no hay clientes pa' trabajar

Un coche pasa muy despacito por la avenida,
no tiene marca pero todos saben que es policía
Pedro Navaja, las manos siempre dentro el gabán,
mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar

Mientrás camina pasa la vista de esquina a esquina.
No se vé un alma está desierta toda la avenida
cuando de pronto esa mujer sale del zaguán,
y Pedro Navaja aprieta un puño, dentro del gabán

Mira pa' un lado, mira pa´l otro y no vé a nadie...
y a la carrera, pero sin ruido, cruza la calle.
Y mientras tanto en la otra acera va esa mujer,
refunfuñando pues no hizo plata con que comer

Mientrás camina del viejo abrigo saca un revolver, esa mujer!
Iba a guardarlo en su cartera pa' que no estorbe...
Un treinta y ocho, Smith & Wesson del especial,
que carga encima pa' que la libre de todo mal

Y Pedro Navaja, puñal en mano le fué pa' encima,
el diente de oro iba alumbrando toda la avenida
y mientrás reía el puñal le hundía sin compasión,
cuando de pronto sonó un disparo como un cañón

Y Pedro Navaja cayó en la acera mientrás veía, a esa mujer!
Que revólver en mano y de muerte herida a él le decía
Yo que pensaba, hoy no es mí día estoy salá,
pero Pedro Navaja tu estás peor, tú estás en ná...

Y creánme gente, que aunque hubo ruido nadie salió,
no hubo curiosos, no hubo preguntas, nadie lloró.
Solo un borracho, con los dos cuerpos se tropezó,
cogió el revólver, el puñal, dos pesos y s.e marchó
Y tropezando, se fue cantando desafinao
el coro que aquí les traje mira el mensaje de mi canción

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios!
La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios!
...




Ara que ja estem en plena època estival els propers divendres els "vídeos de la setmana" els dedicaré a una sèrie de vídeos promoguts per Catalunya Experience de promoció turística de les nostres comarques.

Avui veiem les comarques de Girona
la Costa Brava i el Pirineu de Girona!

Així és com Catalunya vol mostrar-se al potencial turista... Us hi identifiqueu?



Bon divendres i millor estiu!

Imatges de la manifestació d'aquest 2014. Foto: Roger Casero
El 6 de novembre de 2008 va saltar la notícia! Aquell dia la premsa es va fer ressò de la voluntat de la direcció de Torraspapel de fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la fàbrica de Sarrià de Ter afectant 213 treballadors, aproximadament dos terços de la plantilla de la fàbrica.

Uns dies més tard, el dissabte 13 de novembre de 2008, una multitudinària manifestació,  convocada pel comitè d'empresa i secundada a banda dels treballadors de la fàbrica, per molts veïns i veïnes de Sarrià de Ter, va simbolitzar la lluita d'uns i altres, tots junts, en defensa dels 213 llocs de treball i de la continuïtat de l'activitat industrial de Torraspapel a Sarrià de Ter.

Finalment, després d'unes intenses negociacions, el dimarts 20 de gener de 2009 dues assemblees de treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter van aprovar el preacord amb la direcció de l'empresa, el millor acord possible, no el desitjat, que incloïa no només els acomiadaments, també un canvi en la producció de paper.

Ja aleshores, i així ho vaig escriure en un article publicat en aquesta mateixa revista (Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter, Parlem de Sarrià núm. 67) molts entenien que aquell ERO era només l'avantsala del futur tancament:

“(...) La percepció general és que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter està ferida de mort i té els dies (potser algun any) comptats. M'agradaria molt equivocar-me, naturalment, però passar d'una fàbrica amb més de tres-cents treballadors amb una producció d'un paper fort al mercat i amb departaments de qualitat a tenir una fàbrica de poc més de cent treballadors amb una producció d'un paper cada dia més residual al mercat i prescindint del valor afegit en qualitat i coneixement de la fàbrica, no és massa esperançador.

(...) Esperem que, tot i amb la reducció i amb el canvi de producció, la fàbrica Torraspapel es mantingui per molts anys a Sarrià de Ter... tot i que a ningú se li escapa que té els dies comptats!"

El pitjors auguris d'aleshores s'han acabat acomplint, malauradament. El passat 30 d'abril de 2014, vigília del Primer de Maig, la direcció de Torraspapel anunciava la seva voluntat de fer un ERO d'extinció a la fàbrica de Sarrià de Ter, és a dir, acomiadar 132 treballadors i tancar la fàbrica!

La manca d'inversions d'aquests darrers anys a la fàbrica de Sarrià de Ter, quan Torraspapel invertia en d'altres fàbriques, era efectivament el pitjor dels símptomes; entre els arguments de la direcció costos de producció, les derivades del canvi de regulació en energia, pèrdues acumulades... arguments, alguns d'ells, molt discutibles i fins i tot qüestionables.

Tot i l'esforç del comitè d'empresa en presentar un pla de viabilitat, fent importants renúncies, per mantenir l'activitat industrial de la fàbrica de Sarrià de Ter, la direcció de Torraspapel, seguint el guió previst, va rebutjar-lo per tirar endavant el procés de tancament.

El que ha passat aquest 2014 no s'explica sense el que va passar a finals de 2008; allò va ser tan sols el pròleg del tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter que estem vivint aquest 2014.

------------------------

Aquesta és la primera part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

La setmana vinent publicaré les dues parts restants: "Sarrià de Ter sense la Torraspapel" i "Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter"

0
L'Àlex, tercer per l'eaquerra, mirant a la càmera dfesprés de proclamar-se campió d'Espanya! Foto: família Jaime Fernández
L'any 2005 la marca de roba esportiva que equipa el Barça, Nike, va fer un anunci amb els joves talents de la cantera l'equip blaugrana; el darrer en aparèixer al vídeo era un jove Leo Messi que, com les altres joves promeses, deia: "Recorda el meu nom: Leo Messi"!



Jo avui modestament us demano que recordeu aquest nom
Àlex Jaime Fernández.

Als lectors més fidels d'aquest bloc possiblement aquest nom us sona, doncs no és aquesta la primera vegada que escric aquí sobre l'Àlex Jaime...

L'Àlex, que un bon dia va deixar la pilota de bàsquet pels pedals, és avui campió d'Espanya cadet per equips en ciclisme en carretera, però ha estat també campió de Catalunya de BTT i de carretera... Aquest darrer campionat l'ha assolit tenint com a entrenador un altre ciclista nascut a Sarrià de Ter: Carles Torrent!

L'altre dia, mig endormiscat mirant el Tour de França (ja sabem que la ronda francesa té altes propietats somníferes), somiava que l'Àlex hi participava i trobava que era un motiu de pes per ser allà, en un punt d'una ascensió en una etapa pirinenca, esperant viure la satisfacció de veure'l passar, escalant el port de muntanya, en viu i en directe!

L'Àlex és jove, molt jove, i malgrat la seva progressió és molt bona i sembla tenir grans aptituds pel ciclisme, és encara molt aviat per somiar grans fites per aquestes... Potser ell també hi somia, tot i que sap més bé que ningú que són moltes encara les etapes que ha de córrer, que encara ha de pedalar molt!

Si algun dia l'Àlex compleix el seu somni de participar en una de les grans curses ciclistes, compliré jo també el meu d'anar-lo a veure'l!... Tot i que estic convençut que podré fer-ho abans!

En tot cas, però, jo avui modestament us demano que recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández, un jove amb fusta de campió!

Enhorabona Àlex... i família!


Abans del partit la realitat, la meva realitat sobre la final del Mundial de Futbol de Brasil 2014 era aquesta: volia que guanyés Argentina però, en cas de fer-ho, apostaria per Alemanya!

No sé si el futbol deu coses a equips i/o jugadors... Hi ha qui diu que "el futbol li deu una Copa d'Europa a l'Atlético de Madrid", també que el futbol li deu, encara, un Mundial a Leo Messi, però amb tanta o més justícia el futbol li devia, també, si acceptem aquests altres deutes, un Mundial a aquesta Alemanya, a l'Alemanya de Joachim Löw.

Des que el 2006 el tècnic alemany es fes càrrec de la selecció, just després del Mundial de Futbol que es va disputar a Alemanya, i en el que la selecció aleshores entrenada per Jürgen Klinsmann fes un tercer lloc, eliminada per Itàlia, la campiona, a semifinals, la regularitat d'aquesta selecció ha estat notable:
Li faltava a aquest equip de Joachim Löw la cirereta, i sense cap mena de dubte aquest Mundial és un títol totalment merescut!

I no només per trajectòria, també per joc, per la solidesa que al llarg de la competició ha demostrat, i sobretot pel gran partit que va fer contra l'amfitriona Brasil.

Esportivament la victòria d'Alemanya en aquest Mundial de Brasil 2014 és incontestable...

Saldat el deute alemany, veurem si el futbol decideix, d'aquí a quatre anys, saldar el que pugui tenir amb Leo Messi. Messi, que en aquest Mundial ha fet com en el Barça darrerament, anant de més a menys, tot i que va jugar una bona final i fins i tot va tenir oportunitat de decantar-la... La proclamació com a millor jugador del Mundial de Futbol 2014 sembla, però, excessiva, s'entén que és un premi de consolació!

Messi ja ha plantat la seva selecció en una gran final; ara només li cal guanyar un gran títol amb l'"albiceleste" per allunyar-se, si pot, de l'allargada ombra de Maradona.

Potser sí que el futbol li segueix devent un Mundial a Leo Messi, però aquest, en cas de guanyar-lo Argentina, hagués estat també el Mundial de Javier Mascherano! El "jefecito" ha estat enorme reivindicant-se al mig del camp!

El problema de Messi és que el futbol sembla tenir massa deutes, amb massa equips i jugadors, per saldar...


Miquel Iceta i Pedro Sánchez ja comanden, des d'avui, el PSC i el PSOE respectivament, després d'un procés de primàries en què el primer no ha tingut rival i el segon les ha hagut de competir amb dos candidats més, Eduardo Madina, el meu preferit i a qui vaig votar, i José Antonio Pérez Tapias.

Iceta i Sánchez tenen com a principal objectiu reflotar el vaixell socialista, doncs tan el PSC com el PSOE tenen moltes vies obertes i perden aigua o, si voleu, suport electoral, d'una manera preocupant. El repte que ambdós tenen és majúscul, sobretot tenint presents els resultats de PSC i PSOE a les darreres eleccions europees.

Pel que fa al PSC caldrà veure si Miquel Iceta té la capacitat, primer, de recompondre un partit avui dividit, aturant la sagnia d'escisions, desercions i divisions internes, i després si amb un PSC més fort té la capacitat de situar-lo de nou en la centralitat política de Catalunya; la posició, amb matisos inclosos, sobre el dret a decidir i la relació de dependència - independència vers el PSOE són elements clau que marcaran el rumb del PSC de Miquel Iceta.

Pel que fa al PSOE caldrà veure si Pedro Sánchez té la capacitat de situar-lo com a possible alternativa de govern al PP, i sobretot, i aquí hi ha el "más difícil todavía", si pot fer-ho proposant una de reforma constitucional tenyida de federalisme!

És cert que tan Iceta amb el PSC com Sánchez amb el PSOE han de remar, fer virar les seves naus cap a l'esquerra, però a dia d'avui sembla que la prova de foc, el veritable repte de PSC i PSOE, és resoldre l'atzucac nacional, la qüestió catalana!

Davant el 9N i l'ànsia sobiranista - independentista de molts catalans el PSC té el repte de bastir una sòlida tercera via amb el PSOE que li permeti, aquí i allà, guanyar credibilitat.

Davant el creixent espanyolisme anti català, però també poc respectuós amb la resta de diversitats culturals, lingüístiques i nacionals d'Espanya, el PSOE té el repte de bastir una sòlida tercera via amb el PSC que li permeti, allà i aquí, guanyar credibilitat.

La clau per resoldre aquesta qüestió és la pròpia relació entre el PSC i el PSOE; mentre el PSC segueixi sotmès al PSOE en allò que el PSC ha de fer a i per Catalunya, la proposta federal socialista no serà una resposta possible ni plausible a la independència

Resulta inevitable fer servir de model davant la proposta socialista de relació federal entre Catalunya i Espanya la relació, teòricament federal, que hi ha entre PSC i PSOE. I aquesta és una relació que no convenç, ja d'entrada, a molts socialistes catalans...

Miquel Iceta i Pedro Sánchez poden tenir al cap la propera cita electoral, les municipals de 2015, però faran bé de no perdre de vista que abans d'arribar a aquella primavera resta encara molt d'estiu i, sobretot, tota una tardor marcada pel 9N, tardor que veurem si escalfa o refreda més l'hivern socialista català i espanyol!

Imatge: Deep Purple
Al 1974 el rock dur ja feia anys que es feia sentir, des de finals dels anys '60, de la mà de grups com Led Zeppelin, Black Sabbath i, naturalment, Deep Purple.

Recollint el testimoni de grups i artistes com Jimi Hendrix, The Kinks, The Who, Cream o els mateixos Rolling Stones a finals dels anys '60 del segle passat van brillar una sèrie de grups que van transportar el rock cap al rock dur (hard rock) començant a marcar el que després seria el "metal" i "heavy metal".

Un dels grups de capçalera d'aquesta època i estil és Deep Purple, amb cançons mítiques com "Smoke on the water" i discs imprescindibles com el doble elapé en directe "Live in Japan".

L'any 1974, 6 anys després de publicar el seu primer disc, el grup va publicar dos discs més, fet que dóna prou mostra de l'alta activitat creativa i musical de la banda; el primer dels dos editats fa 40 anys va ser "Burn", disc del que avui destaquem la primera, i homònima, cançó. Per cert, aquest va ser un dels primers discs que es van publicitar per la televisió.

Gaudiu-la... i procureu no us cremi!



Burn

The sky is red, I don't understand,
past midnight I still see the land.
People are sayin' the woman is damned,
she makes you burn with a wave of her hand.
The city's a blaze, the town's on fire.
The woman's flames are reaching higher.
We were fools, we called her liar.
All I hear is "Burn!"

I didn't believe she was devil's sperm.
She said, "Curse you all, you'll never learn!
When I leave there's no return."
The people laughed till she said, "Burn!"
Warning came, no one cared.
Earth was shakin', we stood and stared.
When it came no one was spared.
Still I hear "Burn!"

You know we had no time,
we could not even try.
You know we had no time.

You know we had no time,
we could not even try.
You know we had no time.

The sky is red, I don't understand,
past midnight I still see the land.
People are sayin' the woman is damned,
she makes you burn with a wave of her hand.
Warning came, no one cared.
Earth was shakin, we stood and stared.
When it came no one was spared.
Still I hear "Burn!"

I per acabar els minuts musicals d'avui xalem amb "Smoke in the water"!