dimecres, 27 de maig de 2015

294 gràcies!


"Hem ensenyat el gènere i no ens l'han comprat!"

D'aquesta manera s'explicava, i m'explicava els resultats de les municipals 2015 a Sarrià de Ter un veí, familiar del cap de llista de CiU. I és que les municipals es poden explicar de moltes maneres, però aquesta em sembla una manera molt simple i entenedora d'explicar el resultat a Sarrià de Ter.

Cada poble, vila oi ciutat tenen el seu propi relat, la seva història, la seva evolució i comportament electoral: cada poble, vila i ciutat són un món!

La (nova) victòria contundent d'ERC a Sarrià de Ter dibuixa de nou una àmplia majoria al ple municipal, però al ple també hi ha dues minses minories, que tot i petites, hi són: CiU i CP (Candidatura de Progrés).

Aquestes minses minories no sorgeixen del no res, sinó de la confiança que veïns i veïnes han depositat en cada una de els altres dues propostes, en el meu cas, les 294 persones que han fet confiança a la candidatura que jo encapçalava.

És gràcies a aquests 294 vots, a aquestes 294 persones que jo novament, i per quart mandat, podré ser regidor de l'ajuntament de Sarrià de Ter els propers 4 anys. És representant aquestes persones, i defensant l'esperit i les propostes del programa electoral que fonamentaré el meu renovat paper de regidor a l'oposició.

"Hem ensenyat el gènere i ens l'han comprat poc", li vaig respondre, també resignadament, però sempre amb un somriure!

Ens l'han comprat poc, però prou com per seguir compromesos i treballant per Sarrià de Ter i, tot i que amb un altre paper, amb un altre pes dins el ple, seguim essent necessaris per fer de contrapunt, per a ser crítics, per a fer propostes, també per a sumar quan calgui, per a seguir treballant per ser, quan convingui, alternativa de govern.

Els 294 vots obtinguts tenen el seu valor, no han estat en va, ans al contrari! Avui toca agrair (moltes gràcies!) la confiança depositada; a partir del 13 de juny, ja amb el nou consistori constituït, tocarà donar cos i forma, contingut i sentit, a aquests 294 vots!

294 gràcies!

dimarts, 26 de maig de 2015

Innocència electoral

La meva filla petita, una incondicional! Foto: Sira Canyigueral

Quan la meva filla petita va veure clar, perplexa, que el seu pare no guanyaria les eleccions municipals i, per tant, no seria alcalde, va proposar que potser millor l'alcalde podríem decidir-lo per sorteig.

Fins al moment de l'escrutini, al qual va assistir per primera vegada, mantenia viva l'innocent esperança que el seu pare guanyaria les eleccions, malgrat jo li havia explicat per activa i per passiva la més que remota, impossible, possibilitat que tenia de guanyar-les. Però si és qüestió de fe, i de fe en el seu pare, qui li pot negar a una dolça i alegre criatura de 9 anys la il·lusió.

El bany de realitat va ser inevitable al capvespre i amb ell, novament, una lliçó de vida per ella, i una lliçó de vida per mi

  • Per ella, que per més il·lusió que tinguem, no sempre tots els desitjos es fan realitat: el seu pare, de moment, no serà alcalde... 
  • Per mi, que poques coses hi ha tan incondicionals a la vida com l'amor, i la fe, d'una filla de 9 anys... Els vots són més volàtils!

Als ulls de tothom, també de la meva filla, és evident que aquestes eleccions també les vaig perdre, però no voldria que els ulls de ningú, tampoc els de la meva filla, em veiessin derrotat, doncs no me'n sento.

A base de derrotes vaig aprenent a perdre, i és aprenent a perdre, diuen, que també s'aprèn a guanyar.

Aquestes eleccions no les he guanyat, però hi he guanyat altres coses: nous companys de viatge, més experiència... i sobretot he guanyat haver viscut en primera persona, i a primera línia, com la meva filla petita es va fent gran i com ella també m'ajuda a créixer!

Són també les eleccions, pels qui les vivim en primera persona, grans i petits, lliçons de vida! La llàstima és si també ens fan perdre, a petits i grans, la innocència!

dilluns, 25 de maig de 2015

Les #Municipals2015 a #SarriàdeTer? Pràcticament tot igual!


Vist el resultat de les eleccions municipals de Sarrià de Ter pràcticament ens les podríem haver estalviat, doncs els resultats dibuixen una situació pràcticament igual a la que ens van deixar les municipals del 2011.

Els "pràcticament" són un matís, però un matís prou important que també cal observar:

A diferència de fa 4 anys ara és CiU la segona llista més votada amb 295 vots, 1 més dels 294 de la Candidatura de Progrés que jo mateix encapçalava. CiU guanya 75 vots respecte el 2011, xifra que s'assembla, tot i que entenc que poden fer-se d'altres lectures, als 79 vots que al 2011 va obtenir el PP, que enguany no es presentaven a Sarrià de Ter.

Pel que fa a ERC d'entrada el que he de fer és felicitar-los, com vaig fer ahir personalment parlant amb el cal de llista i renovat alcalde, Roger Torrent, pels 9 regidors que manté, una amplíssima majoria que ha renovat amb un resultat molt similar al de fa 4 anys.

També molt semblant ha estat el resultat que hem obtingut la Candidatura de Progrés, 294 vots, 7 vots més que fa 4 anys i millorant unes dècimes el percentatge, més que res pel fet que la participació ha estat un xic més baixa...

Naturalment els resultats no són per tirar coets, però els he encaixat, els hem encaixat, amb molta tranquil·litat en general i amb la impressió, malgrat tot, d'haver salvat els mobles: més d'un augurava una esborrada quasi definitiva del mapa polític de Sarrià de Ter...

Presentar-nos sense les tradicionals sigles del PSC potser ha despistat més d'un votant socialista, però al final sembla que no més enllà d'un parell o tres d'anècdotes...

Reconec que la campanya electoral no ha estat d'alta intensitat, i tot i que amb menys esforços (però igualment amb treball) hem mantingut el resultat és evident que el camí per a millorar els resultats i la posició que novament jo representaré al ple municipal de Sarrià de Ter passa per a treballar més i, possiblement, millor...

En definitiva, doncs, a Sarrià de Ter tot queda pràcticament igual, però no exactament
  • l'equip de govern d'ERC tindrà 5 (de les 9) cares noves
  • el regidor de CiU serà diferent 
  • i jo ja no seré el regidor del PSC sinó el de la Candidatura de Progrés...

El que us deia, a Sarrià de Ter pràcticament tot queda igual!

dissabte, 23 de maig de 2015

Jornada de reflexió? No, de descans...


La de reflexió és una jornada de moltes coses, no només de reflexió, si és que algú l'aprofita realment per a reflexionar.

La jornada de reflexió és una jornada de treva, d'aparent pau política després de quinze dies de batalla (però, campanya) electoral: debats, declaracions creuades, actes electorals, trepitjar carrer... Per fi s'acaben també els blocs de propaganda electoral a la televisió i ràdio públiques!

Més que una jornada de reflexió la d'avui és una jornada de descans per als candidats, però també per als soferts electors! I pels periodistes, que aquests dies han anat de bòlit fent arribar l'actualitat de campanya de tots els pobles viles i ciutats, organitzant debats, fent entrevistes als candidats i cròniques dels actes i propostes electorals de tots els partits!

La sensació d'avui és com la que he tingut cada vegada que he esquiat: després d'un dia amb les pesades botes d'esquí quan te les treus i et calces els "descansos" et queda aquella sensació de lleugeresa, d'alliberament, de comoditat i, sobretot, de descans...

La jornada de reflexió, però, és només una treva d'un dia doncs demà tornarem a activar-nos tots en funció dels resultats de les eleccions municipals, i l'activitat política de cada poble, vila i ciutat arrencarà de nou, implacablement...

Aprofitem, doncs, aquesta jornada de treva per a descansar i, si entre becaina i becaina tenim temps, reflexionem sobre si, a dia d'avui, aquesta jornada de reflexió té algun sentit...

El vot? Si avui encara no el tens decidit tranquil, demà encara podràs donar-hi voltes fins a les vuit del vespre...

#MinutsMusicals de versions amb "Bad Romance"


El vídeoclip de la cançó de PSY "Gangnam Style" és el més visionat de tota la història de YouTube, però al seu dia el videoclip més vist va ser el de la cançó "Bad Romance" de la cantant nord-americana Lady Gaga.

Tan controvertida i polèmica com glamurosa Lady Gaga té als seus 29 anys una carrera musical farcida d'èxits de la música pop com la cançó d'avui, "Bad Romance",. però també els "Poker Face", "Telephone" o "Alejandro".

Resulta inevitable veure-hi l'eterna Madonna, però també traces, estètiques i musicals, de David Bowie, Michael Jackson.i òbviament Queen! I és que Lady Gaga és d'aquelles cantants que sobrepassen l'àmbit i la indústria de la música i esdevenen un referent estètic, una icona... Tal vegada sigui ella la millor posicionada per esdevenir "la Madonna del segle XXI"!

Nord-americana com ella és Lissie, cantant de folk-rock que a mi personalment em fa pensar, estèticament i musicalment, amb la Rickie Lee Jones de finals dels anys setanta del segle passat.

La seva carrera musical és més discreta, però pel meu gust molt més interessant! la vaig descobrir amb el seu primer disc, "Catching a Tiger", publicat l'any 2010, i al 2013 va publicar el seu segon disc d'estudi, "Back to Forever".

Necessita Lissie versionar Lady Gaga? Em vaig preguntar fa quasi 5 anys...

I per mi la resposta és no, Lissie no necessita versionar Lady Gaga, però si quan ho fa ho fa tan bé com quan canta les seves pròpies cançons, benvinguda sigui la versió de "Bad Romance"!

De fet Lissie ha versionat altres cançons d'altres grups i cantants d'altres èpoques i estils... Qui sap si alguna caurà en aquests minuts musicals de versions més endavant...

De moment ens quedarem amb aquest "Bad Romance" de amb una Lady Gaga que explota, en el videoclip, tot el seu potencial físic i musical, i amb la versió que en fa Lissie, tota una delícia!

Duel de rosses!





També podeu escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent, un blues pel King!

divendres, 22 de maig de 2015

El vídeo de la setmana: amb l'aigua al coll(boni)


Temps era temps les campanyes electorals de les municipals tenien en els carrers la seva principal via de difusió: mítings, enganxada de cartells, presència als barris...

Tot això, actualitzat i posat al dia, encara persisteix en les campanyes electorals d'avui, però des de fa uns anys les campanyes en general, també les municipals, prenen vida, cos i forma, a internet i les xarxes socials!

El vídeo de campanya és, de fa uns anys, un element imprescindible (?) per a qualsevol candidat. De vídeos n'hi ha de molts tipus, des dels més casolans, gestats i parits pràcticament a casa, fins als d'agència de publicitat i màrqueting, per més casolans que alguns vulguin semblar...

Jo, en matèria de vídeo, de l'any 2007 destacaria el de la presentació de la candidatura, l'any 2011 vaig fer aquest, totalment casolà...



Amb els vídeos electorals cal anar amb compte! El salt endavant que fa 4 anys volia fer va ser finalment un salt enrere més gran... Avís per a navegants!

Enguany no he fet cap vídeo; tenia un parell d'idees, però entre l'important i l'imprescindible, vaig prioritzar l'imprescindible...

Dels vídeos electorals que sí s'ha parlat són d'aquests d'en Jaume Collboni (també del "run run de la Colau!")

Tan de bo siguin aquests, només, els cops (electorals) que Collboni s'endugui d'aquestes eleccions...



I que sigui només Risto Mejide qui posi a Collboni amb l'aigua al coll!



Ah per cert! Com en Collboni a Barcelona, no em votis a mi tampoc a Sarrià de Ter si...



Bon divendres i tranquils, la bona notícia és que avui s'acaba la campanya electoral de les municipals'15... la dolenta que només s'acaba la primera de les 3 campanyes electorals que tindrem aquest 2015!

dijous, 21 de maig de 2015

Debat (electoral) a bat?

Instants abans de començar el debat electoral de Sarrià de Ter. Foto: Sira Canyigueral

De bat a bat és l'imprescindible bloc del professor, i mestre, José Antonio Donaire que ens proposa l'impossible de no pensar en un elefant...

Però de bat a bat és una expressió ben nostrada que ens permet emfatitzar que quelcom està totalment obert, des dels batents d'una finestra fins, si s'escau, el nostre cor.

El joc de paraules que dóna aquesta expressió permet dir "debat a bat", que és el que podria ser, a priori, un debat electoral: un debat, com els batents d'una porta o, si s'escau, fins i tot el nostre cor, obert!

Però els debats electorals estan sotmesos a una sèrie de normes i condicionants, com són la necessària figura del moderador i, en la majoria d'ocasions, els temes a tractar preestablerts (o en el seu defecte informats) i en especial el control del temps de l'ús de la paraula dels candidats que, també a priori, debaten entre ells!

Ja sabem que en ocasions hi ha debats que, més enllà del format en què es presenten, esdevenen monòlegs dels candidats, doncs és evident que el candidat, més enllà de la pregunta del moderador o del tema plantejat, utilitza el debat per a fixar la seva posició.

Els debats, tot i la seva rigidesa natural, esdevenen especialment interessants quan es produeix un "cos a cos" entre dos candidats, quan, llavors sí, debaten apassionadament sobre un tema del qual discrepen; és aleshores quan el públic, l'espectador, l'oïent, percep amb major plenitud que aquell, sí, és un debat de bat a bat, bat de batre però en el sentit de vèncer!

Ahir vaig participar en el debat electoral de les eleccions municipals que va organitzar Ràdio Sarrià.

El de Sarrià de Ter va ser un debat obert de bat a bat, sobretot pel fet que el presentador i moderador, el "comandant" Josep Ma. Sanvalvador i Provensal, va fer el símil de plantejar-nos el debat com un vol d'un avió, amb un enlairament (presentació seva i primera intervenció dels candidats, expositiva del programa), un pla de vol (els 5 blocs temàtics sobre els quals va sobrevolar el debat, i finalment l'aterratge, amb la petició final de vot dels candidats i el seu tancament.

El vol va començar puntual i va estar sempre sota el control del comandant, que per sort seva i de tothom, venia de casa amb el pipí fet i no va necessitar abandonar els controls en cap moment! Estricte amb els temps inicials d'exposició de cada tema, però generós amb els de debat entre els candidats, va saber comandar la nau a bon port i, tot i que amb un xic de retard, la va fer aterrar amb èxit! És, Josep Ma Sansalvador, pilot experimentat en l''ús i tractament de la paraula...

Durant el trajecte va haver-hi moments de turbulències, la majoria previsibles i cap d'elles prou intensa com per trencar el clima de cordialitat que ha planat i plana entre les candidatures en aquesta campanya electoral.

El debat electoral de Sarrià de Ter va ser un vol amb les ales obertes de bat a bat!

dimecres, 20 de maig de 2015

El cartell electoral: les 6 diferències

Cartells electorals del 2007, 2011 i 2015
Les campanyes electorals comencen uns quinze dies del dia de les eleccions, però la feina de la campanya comença molt abans, setmanes abans, mesos abans.

Per a qualsevol candidat de qualsevol poble, vila o ciutat el moment de fer la foto de cartell sol ser un moment important, doncs aquella foto serà, a banda de la imatge del candidat, la principal imatge de la candidatura.

La foto de candidat sempre planteja algun dilema i molts dubtes, tot i que en el meu cas amb els anys els he anat esvaint a cada elecció: el color de la camisa, amb o sense corbata, amb o sense americana, amb o sense arracades...

En general l'americana encara és molt present però les corbates han anat desapareixent, de les fotos dels candidats, com amb els periodistes dels informatius... Les dones cap de llista, ho reconec, tenen una major variabilitat estilística; els homes, també amb la foto de cartell, solem ser més bàsics...

Hi ha candidatures que defugen de la foto del cap de llista, que prefereixen una foto de grup com a foto de cartell electoral; la majoria de candidatures fan de les de grup fotos que s'acompanyen en l'edició d'altres materials (programes, flyers...).

La foto del candidat, del cap de llista, de l'alcaldable en el cas de les municipals, serà la que, inserida en el format del cartell electoral amb el lema de campanya i les sigles del partit, serà escampada i penjada arreu, entrant en contrast, si n'hi ha, amb la dels altres candidats i partits. Les comparacions són odioses, però en les eleccions es fan, les fem!

Jo avui, però, no cerco el contrast amb els cartells dels altres dos caps de llista de les eleccions municipals de Sarrià de Ter, sinó el contrast amb el meu propi passat com a cap de llista a les municipals del 2007 i del 2011 (al 2003 formava part de la candidatura), el contrast amb els meus propis cartells electorals.

Els elements bàsics són els mateixos (fons blanc, color vermell i mateix candidat), però a partir d'aquí hi ha diferències més notables, d'altres menys visibles...

El pas dels anys es fa evident, per mi, amb les canes que cada vegada més poblen la meva barba; avui no sé si d'aquí a quatre tornaré a ser cap de llista a les municipals de Sarrià de Ter, però en cas de ser-ho tal vegada sobrevoli sobre la foto de candidat una nova pregunta: amb barba o sense?

dimarts, 19 de maig de 2015

No vindré al mercat, reina!

Fent "mercat" a les municipals del 2011.

Els mercats atrauen als candidats com la mel a les mosques! En campanya electoral la muntanya va a Mahoma, tot i que cada vegada menys, i Mahoma va a la muntanya!

Al capdavall resulta més eficaç anar allà on hi ha la gent, que no fer-la venir! És clar que tot depèn de per a què!

Quan els candidats fan carrer cerquen un contacte més personal, de tu a tu, en canvi als mítings cerquen més fixar el missatge, articular, a través d'un discurs, l'ideari bàsic farcint-lo de propostes.

Als mercats el públic està assegurat, venedors i clients es congreguen en un espai i temps concret, ja siguin els mercats fixes, bé els ambulants setmanals que hi ha a la majoria de pobles, viles i ciutats.

Fer mercat et fa visible, però també hem vist com en alguns casos, també té el seu risc: la proximitat fa que també puguin aproximar.se els qui, lluny de votar-te, també volen deixar-t'ho clar! Als mítings, en general, hi van majoritàriament els fidels, la parròquia del candidat...

Però fer carrer, i especialment fer mercat, vol dir donar quelcom més que un somriure, unes paraules amables, quatre papers de propaganda, algun globus i caramels, la butlleta i sobre de votació i una encaixada de mà: cal donar quelcom més, com a mínim una flor! Aquest és l'esquer i, un cop allà, el candidat fa la resta!

La gent somriu i amablement accepta tota la propaganda a canvi d'una flor, com el candidat accepta que la flor, per si sola, no assegurarà el vot!

En aquestes eleccions no he fet ni faré mercat, no per manca de ganes, més aviat per manca de disponibilitat.

Sóc candidat però no visc de la política, sinó d'una feina que precisament aquests dies m'exigeix; el meu maig és com el juny dels mestres, mes de tancament d'un cors i de preparació del proper, que en comptes del setembre, com els dels mestres, el meu comença al juny!

Els membres de candidatures que són funcionaris poden (alguns ho fan, d'altres no...) gaudir de permisos que els permeten dedicar-se més a la campanya; els qui d'una o altra manera treballen i viuen de la política també poden anar fent... la resta, fem mans i mànigues!

Que pari el món que baixo, diu la frase cèlebre, però el meu món no es pot aturar per més que jo estigui en campanya...

Així que finalment no vindré al mercat, reina! No hi haurà flor, ni encaixada de mà, ni propaganda ni somriure per rebre, per donar!

dilluns, 18 de maig de 2015

Barça, el campió resistent!

Jugadors del Barça celebrant la Lliga 2014/15. Foto: Miguel Ruiz - FCB

Com a jugador Luis Enrique era dels explosius, ràpid, energètic, elèctric. Com a esportista, finalitzada la seva carrera de futbolista, s'ha dedicat al fons, a la resistència, fent maratons i curses ciclistes de resistència.

El Barça de Luis Enrique va començar la Lliga molt bé, però després va entrar en una fase irregular que va esdevenir crítica al mes de gener; però a partir de llavors, i en els mesos decisius, el Barça s'ha mostrat molt consistent, resistent com el seu entrenador, arribant al final de la temporada en un estat de forma òptim, per moments pletòric!

Les proves de fons i resistència requereixen una gran preparació física i mental, ambdues són imprescindibles, i Luis Enrique sembla haver trobat, aquesta temporada, la clau per resoldre el que l'any passat va ser un drama: la davallada física i mental del final de temporada!

La lliga guanyada l'ha conquerit el Barça, retallant-li punts al Real Madrid i resistint fins quasi al final, i guanyant, com no va saber fer en el darrer sospir de la temporada passada,a l'Atlético de Madrid!

La lliga conquerida, per si sola, ja fa bona la primera temporada de Luis Enrique, que té per davant dos reptes majúsculs: guanyar dues finals, la de la Copa del Rei i la de la Lliga de Campions.

La gran temporada d'enguany pot esdevenir enorme amb el segon títol i històrica, com la primera de Pep Guardiola, amb el tercer!

La prova de resistència d'aquest Barça de Luis Enrique encara no ha finalitzat, la carrera de fons segueix i les dues finals seran molt exigents! Però avui encara no és el moment de pensar en aquestes finals, en el que s'esdevindrà d'aquí unes setmanes...

Avui és dia per gaudir d'una nova lliga, la 5a del Barça de les darreres 7, la 7a de les darreres 11, la 13a de les darreres 26!

Potser sí ens haurem de creure, els culers patidors, que el Barça ha sabut trobar una certa consistència i que sap guanyar lligues de manera més o menys regular, fins i tot a vegades de manera consecutiva!

Celebrem avui aquesta lliga, i somiem, confiem, que un altre triplet és possible!