Potser Xavi Hernández no és estrictament el pare futbolístic d'Ousmane Dembélé, però sí que és l'entrenador que el va recuperar futbolísticament quan ja estava sentenciat (amortitzat no ho ha estat mai) per al Barça, i desvaloritzat en el mercat.
Xavi va creure i confiar en ell i el jugador, irregular en el joc (en part també a causa de les lesions) i distant amb l'afició, va renéixer de les cendres i va tornar a brillar, com ho havia fet abans, en comptades ocasions.
La millora del seu rendiment i de les seves prestacions, lluny de servir per quedar-se al Barça, el van dur, aquesta temporada, al PSG, i ha estat ara, precisament en l'eliminatòria contra el Barça de Xavi, que Ousmane Dembélé ha tornat a brillar, creant perill, marcant gols i provocant un penal per acabar sentenciant el Barça.
Potser Xavi Hernández no és estrictament el pare futbolístic d'Ousmane Dembélé, però el francès se l'ha trobat en el camí i, com Èdip, l'ha matat futbolísticament. És clar que Xavi ja estava sentenciat, amb la seva dimissió diferida, però si hi havia un petit bri d'esperança que seguís la temporada vinent, abans-d'ahir aquest bri va marxar volant, fugint de Montjuïc (que més que la muntanya màgica és la muntanya tràgica) i allunyant-se del Camp Nou.
Tant que temíem Kylian Mbappé, i al final el botxí del Barça de Xavi, arbitratge a banda, va ser l'apàtic exblaugrana Ousmane Dembélé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada