Quaranta-tres anys després de la seva prematura mort, el record d'en Just és molt present. En va ser una bona mostra la gran assistència, dissabte passat, a l'acte de donació de part del seu fons documental al PSC. L'acte va ser un homenatge, un homenatge més, que va servir per valorar la seva contribució social, cultural, política i periodística durant la transició.
És evident que el premi literari que duu el seu nom, organitzat per la Llibreria 22, així com la plaça de Figueres i el carrer i la biblioteca del barri gironí de Pont Major que també duen el seu nom, han contribuït i contribueixen a fer present el seu record. Però una cosa és el seu record, i una altra és el seu llegat.
Havent culminat la donació del seu fons documental, primer a l'Ajuntament de Girona i després al PSC, em pregunto fins a quin punt el seu llegat també és present o, potser encara millor, també té present.
Jaume Guillamet, amic i biògraf d'en Just, ens deia després de l'acte de dissabte que el seu llibre, "Memòria de Just", publicat fa 25 anys, no pot ser l'última publicació que parli d'ell, que en Just, la seva dimensió humana i política, requereix una mirada actualitzada, la mirada i l'anàlisi d'una generació que, al contrari de la seva, no el va conèixer personalment ni hi va coincidir vitalment.
L'existència del seu fons documental permetrà que qui tingui interès pugui estudiar-lo, i també caldria aprofitar, encara durant prou anys, la possibilitat de recollir el testimoni viu dels qui van compartir vida social, cultural, periodística i política amb ell. Al capdavall, la pervivència del seu llegat es posarà a prova quan la seva generació ja no hi sigui, i siguin les posteriors les que en mantinguin viu el seu record, i si s'escau el seu llegat.
