El Centre de Visitants que el Consell Comarcal del Gironès té a Sarrià de Ter ha celebrat, aquest passat mes de març, el seu primer aniversari: per molts anys!
Per molts anys? La pregunta no és gratuïta i la podem interpretar de moltes maneres. En qualsevol cas penso que la pregunta és del tot necessària, com continua essent necessari preguntar-nos si, un any després, Sarrià de Ter necessita aquest equipament i si el sector del turisme del Gironès necessita aquest equipament de promoció del turisme a Sarrià de Ter.
El Centre de Visitants té garantida la seva continuïtat, si les coses (la crisi, s’entén) no es compliquen més, durant els propers 4 anys, temps en què ha de demostrar que és econòmicament viable. I aquí és rau una de les principals qüestions a fer-nos: és econòmicament viable el Centre de Visitants?
Fem números
Quan el Consell Comarcal del Gironès i l’Ajuntament de Sarrià de Ter van presentar-nos aquest projecte ens van dir que l’objectiu era assolir 30.000 visitants/any. Després ens van dir, des de l’ens comarcal, que per a garantir la viabilitat econòmica de l’equipament caldrien uns 25.000 visitants/any i finalment ens van dir que pels primers anys de funcionament rebaixaven l’objectiu de visitants una tercera part, és a dir, 20.000 visitants cada any.
Durant el seu primer any el Centre de Visitants ha tingut 10.200 visitants; visitants no són gent que entra a l’edifici i que fa ús de l’espai gastronòmic o de l’espai d’informació, de botiga oo d’exposició, el visitant és el qui, pagant, fa ús de l’espai d’interpretació del territori, situat a la primera planta.
10.200 visitants en un any són molta gent, no ho negaré, però és poc més de la meitat del previst per al primer any i queden molt llunys dels 25.000 visitants per a garantir-ne la viabilitat econòmica, i més lluny encara dels 30.000 anunciats a “bombo i plateret” quan ens van “vendre” el projecte.
Viabilitat social i viabilitat econòmica
Els equipaments públics han de complir sempre una doble viabilitat: la social i l’econòmica.
Els equipaments públics han de respondre a una necessitat social: les escoles al dret a l’educació, els poliesportius la promoció de l’esport, les biblioteques el foment de la lectura, els centres cívics el foment de la cultura i la formació... i tots ells contribueixen a la cohesió social.
Però no tots els equipaments públics, no totes les infraestructures que es promouen i construeixen des de les administracions públiques responen a una necessitat social; a vegades responen a necessitats polítiques... Amb la complexa situació de crisi han aflorat equipaments i infraestructures que, una vegada inaugurats, han estat infrautilitzats, quan no ni tan sols han entrat en funcionament.
Els equipaments públics han de ser econòmicament viables, aquesta és una qüestió que afecta directament al seu manteniment, més que no pas a la seva inversió. De res serveix construir una biblioteca, per exemple, si una vegada construïda no es pot obrir perquè no es pot mantenir.
Des de la perspectiva de Sarrià de Ter el Centre de Visitants no era, ni és ni serà una necessitat; les nostres necessitats van per altres camins, són altres les prioritats que tenim. No negaré que no ens pugui ser d’utilitat, però és, per a la majoria dels qui l’han trepitjat, com un centre cívic més. La majoria d’activitats que s’hi programen bé es podrien programar, també, en altres equipaments.
Val a dir, a tall de recordatori, que la cessió gratuïta dels 800 m2 per 25 anys que a Sarrià de Ter vam fer al Consell Comarcal ens va privar d’un equipament cultural projectat, l’Auditori, així com va restar espai de dipòsit a la nova biblioteca. Amb la cessió vam renunciar a necessitats del nostre municipi per donar cobertura a les necessitats polítiques del Consell Comarcal.
I seguint amb la viabilitat social un darrer interrogant: és aquest i, sobretot, és amb aquesta ubicació l’equipament de promoció del turisme al Gironès que necessita el sector turístic de la nostra comarca? Aquesta és una pregunta que jo no puc respondre, però hom té la sensació que hi ha més dubtes que certeses.
Pel que fa a la viabilitat econòmica els números, com ja hem vist, parlen per si sols: de seguir amb aquesta tònica, aquest equipament no serà, per a l’ens comarcal, econòmicament viable. La crisi econòmica, diuen els responsables comarcals... però el cert és que la crisi ja hi era quan es va cedir l’espai, ja hi era quan es va inaugurar... I amb la mateixa crisi hi ha altres equipaments turístics que han augmentat el seu nombre de visitants...
Però no és només el nombre de visitants; també se’ns parlava d’estimular el sectur turístic d ela comarca, però jo em pregunto: quants llocs de treball directes ha generat l’activitat del Centre de Visitants? I llocs de treball indirectes? Quin ha estat l’impacte que ha tingut el el sector turístic de la comarca?
D’altra banda, des de la perspectiva de Sarrià de Ter, la cessió d’aquest espai no ens reporta, directament, cap benefici econòmic, la cessió va ser gratuïta. I indirectament tot és molt difús...
Per a l’economia de Sarrià de Ter ben segur és més lucrativa l’activitat de fleca i cafeteria que hi ha just al costat del Centre de Visitants.
El Centre de Visitants ha celebrat el seu primer aniversari; amb una viabilitat social i econòmica més que dubtables ha celebrat un any... Per molts anys?
Article publicat al
número 80 de la revista
Parlem de Sarrià.
