10 milions per salvar el parc?

10 milions són els euros que, fruit  d'un acord  de la Generalitat amb els Comuns per aprovar el tercer suplement de crèdit, se suposa que estan destinats a preservar el parc Jordi Vilamitjana, un espai verd afectat pel projecte del nou Campus de Salut de Salt i Girona. 

L’acord sembla clar, i alhora, paradoxalment, poc aclaridor, ja que aquesta dotació pressupostària no garanteix l’execució de cap mesura concreta, no explica el com: “El compromís del govern de Catalunya, sobre la base de l’acord amb els Comuns per al tercer suplement de crèdit, consisteix a preveure una partida pressupostària per si l’Ajuntament vol expropiar la propietària dels terrenys on s’ha de construir el nou Trueta, preservant el parc Jordi Vilamitjana. Hi ha, per tant, partida per a expropiacions previstes.”

L’ambigüitat és evident. El Govern, fins ara, que se sàpiga, no ha concretat en cap proposta, projecte o idea d'execució d'aquesta proposta, i sembla que més aviat deixa la pilota a la teulada de l’Ajuntament de Girona, que fins ara ha defensat la ubicació prevista del nou hospital com l’única viable. El govern municipal, sorprès (i indignat) per l'anunci i la manca de comunicació i d'informació del Govern de la Generalitat, segueix defensant el pla urbanístic engegat i els terminis i condicions ratificades en el protocol que setmanes enrere van signar, solemnement, la generalitat, l'Ajuntament i la UdG.

Arribats a aquest punt, doncs, què preval: el protocol ratificat entre les administracions competents?, l'acord entre el Govern i els Comuns?

Aquest tipus de pactes, sorgits d’equilibris parlamentaris (segurament necessaris, imprescindibles per a la viabilitat d'un govern en minoria), poden generar un efecte pervers: es presenten com una victòria política, a risc que acabin tenint entre poc i gens de recorregut. I això pot generar, inevitablement, una gran frustració ciutadana, especialment si es creen expectatives que després no es poden complir. 

El rerefons és clarament polític. El parc Jordi Vilamitjana s’ha convertit en molt més que un símbol de la lluita veïnal, és sobretot una arma de pugna política entre partits i governs, una pugna d'interessos i deslleialtats, que poden acabar convertint els 10 milions en pols...

El penúltim gir de guió del Campus de Salut del nou Trueta

Els girs de guió són aquells moments que, en les novel·les, les pel·lícules o les sèries ho capgiren tot, de forma inesperada, en una història. Quan estan ben fets, sorprenen i donen força al relat, fent que t'hi enganxis i que t’ho miris tot amb uns altres ulls; quan estan ben fets, són fins i tot plaents. 

Però si són barroers, previsibles o fins i tot si n’hi ha massa, generen una immensa decepció, rebaixant la qualitat del producte, sigui novel·la, pel·lícula o sèrie, fent que, en comptes de mantenir l’interès, desertem de la lectura o del visionament, sobretot ara que amb tanta oferta audiovisual, tenim el poder del comandament a les mans.

El projecte del Campus de Salut vinculat al nou Hospital Trueta fa massa temps que té massa girs de guió. En més de dues dècades, ha acumulat canvis d’ubicació, de model, de prioritats i d’actors polítics. Primer es va planificar prop de la seva actual ubicació, al nord de Girona, amb l'interès de col·laboració de Sarrià de Ter, i després va aparèixer la pugna entre Girona i Salt, amb la (desesperada?) proposta de Domeny... La batalla política, partidista i territorial va ser intensa fins que es va arribar, semblava, a un consens institucional. I en l'execució del tràmit urbanístic d'aquest consens va aparèixer l'afectació, i la posterior lluita (veïnal i política), per la defensa del Parc Jordi Vilamitjana.

I ara, en plena negociació pressupostària, arriba el penúltim gir: l’acord entre el Govern i els Comuns per, se suposa, garantir els recursos que permetin preservar el Parc Jordi Vilamitjana, una proposta tan il·lusionadora com poc concreta, que fa témer que no sigui, només, un miratge... 

Aquest penúltim gir de guió no és només un detall urbanístic, és un gest polític amb una important càrrega simbòlica pel que simbolitza la defensa del Parc Jordi Vilamitjana, i és un moviment que reobre un debat que, si més no a escala institucional, es donava per tancat, per exemple, amb l'acte de compromís que el Govern de la Generalitat, els ajuntaments de Salt i de Girona i la UdG van rubricar dies enrere.

Aquest nou gir de guió és una nova escena en un serial que ja no sabem si és un drama, una tragicomèdia o una saga infinita. El risc és que, mentre es reescriu el guió amb un excés de girs, el final segueix ajornat. I el risc és que les expectatives que ara s'obren, sobre la possibilitat de salvar el Parc Jordi Vilamitjana, es quedin precisament només en això, expectatives.

No sé quants girs de guió més tindrà aquest serial, però em sembla que ja fa massa temporades que  qui més qui menys n'esperem, finalment, el desenllaç.

Renaturalització o deixadesa?

El debat (a Girona, suposo que com a tants altres llocs, no tanquem un debat que ja n'estem obrint un altre...) està servit i, com sol passar en aquests casos, genera comentaris de tots els colors i per a tots els gustos, generant de tot menys, ara per ara, consens.

El debat sobre el nou model de jardineria urbana, que substitueix la gespa tradicional i plantes ornamentals per vegetació autòctona que creix (més o menys) espontàniament, no està deixant indiferent a gaire ningú i divideix, a traç gruixut, entre qui voldria recuperar la percepció estètica tradicional de l’espai públic (gespa ben segada i zona enjardinada), i entre qui valora i aplaudeix aquest nou concepte, tenint presents les necessitats ecològiques i de sostenibilitat del present. Per poc que apuntis el tema, apareix la controvèrsia, que no és només tècnica o mediambiental, sinó sobretot cultural, estètica i fins i tot emocional.

El concepte de renaturalització, ara tan en voga, defensa un canvi de paradigma per recuperar espais urbans més semblants als ecosistemes originals del territori, utilitzant plantes autòctones resistents a la sequera, amb cicles vitals propis i que afavoreixin la biodiversitat. Aquest model respon a criteris de sostenibilitat, especialment en un context de canvi climàtic, escassetat d’aigua i crisi de biodiversitat, fent que el resultat, l’aspecte visual d’aquestes zones, xoqui amb l’imaginari col·lectiu de com haurien de ser les zones verdes i enjardinades de l'espai públic (gespes ben retallades amb flors de colors vius dibuixant simetries o figures geomètriques, evidenciant l'ordre i el control humà sobre la natura.

Aquesta visió clàssica de les zones enjardinades fa que quan les herbes creixen espontàniament (mal anomenades ara males herbes), quan hi ha fullaraca o flors silvestres seques, molts ciutadans ho interpretin com a deixadesa i fins i tot brutícia, encara que siguin el resultat, com està passant a Girona i a tantes altres viles i ciutats, d’una gestió i decisió conscient, volguda i planificada.

Aquest canvi de model, en cas d'apostar-hi, no pot ser només tècnic; cal, paral·lelament, pedagogia i comunicació, explicar-ne els beneficis i, fins i tot també, establir-ne els límits o acotar-ne l'execució, en la mesura que aquest nou model de jardineria es vagi entenent i assimilant. I és que el dubte és raonable: On acaba la renaturalització i on comença la deixadesa?

Potser caldria evitar segons quines actuacions sota el pretext de la renaturalització, alhora que caldria entendre que renaturalitzar no significa no intervenir... La línia, en alguns casos, és tan fina!

I encara que la bellesa és molt subjectiva, sigui amb el model clàssic o amb el renaturalitzat, el que esperem dels espais verds, dels jardins urbans de la ciutat, és que siguin bonics, i potser algunes actuacions en clau renaturalització no embruten, però fan lleig...

No és només una qüestió d'altura

Al barri de Pont Major de Girona tenim uns quants fronts oberts; per fronts em refereixo a conflictes, necessitats o demandes no cobertes o no resoltes, tot i que alguns d'aquests fronts sembla que estan en el camí de resoldre's satisfactòriament.

Fent un repàs ràpid d'aquests fronts oberts, en destacaria:

• El turisme d'escombraries i la implantació, teòricament a partir d'ahir (?), del nou model de recollida d'escombraries amb contenidors intel·ligents.
• El futur del batxillerat a l'institut Narcís Xifra i Masmitjà; aquest tema, a l'espera de confirmació o anunci oficial, sembla prou ben encaminat.
• Les obres de consolidació dels balcons / accessos del bloc d'habitatges del passeig Sant Joan Bosco 38, que sembla que avancen a batzegades.
• Les voreres malmeses, inacabades o inexistents al barri, un mal endèmic que arrosseguem mandat rere mandat.
• N'hi ha més, la llista és més llarga...

Va ser parlant precisament de les voreres amb l'Ajuntament, en una reunió a mitjans de febrer, que l'AV Pont Major ens vam assabentar de l'aprovació inicial del Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I, que preveu la reurbanització de dues parcel·les per a construir-hi fins a 441 habitatges, en blocs d'entre baixos i 4 fins a baixos i 8 pisos.

L'anunci ens va agafar per sorpresa i a contrapeu, i amb pocs dies disponibles per conèixer bé i estudiar la proposta i presentar-hi al·legacions, que vam haver de preparar i presentar a correcuita. No entenc per què ningú de l'Ajuntament, ni la regidora de barri, ni el regidor de planejament ni l'alcalde ens va dir res a l'AV Pont Major, com a mínim, just després de l'aprovació inicial, en la Junta de Govern Local de 3 de gener de 2025, d'aquest PMU. 

Un planejament d'aquesta magnitud no pot passar desapercebut, com si res, ni per l'AV Pont Major ni per al barri. Una tramitació tan important no pot avançar amb la mínima informació pública exigible, la publicació al Diari Oficial de la Província i als mitjans locals en forma d'edicte; una aprovació d'aquest calibre i abast requereix, entenc, la informació prèvia a l'AV Pont Major i la informació pública a tot el barri.

La informació prèvia a l'AV Pont Major no va ser-hi; el tema va sortir com un element col·lateral mentre parlàvem de les voreres; la informació al barri, encara esperem que es faci.

Em dol, com a veí i com a membre de l'AV Pont Major, aquesta manca de diligència i interès de l'Ajuntament respecte a un tema cabdal, respecte a un planejament que generarà un gran impacte en el barri. Un impacte urbanístic, arribant a alçades inaudites a Pont Major, de fins a vuit plantes d'altura més els baixos, i un impacte social, augmentant en més del 50 % el nombre d'habitatges del barri, generant una zona que tindrà una elevada (i no desitjada) densitat.

El barri de Pont Major ja va viure una sacsejada semblant quan el barri va doblar de cop i volta la població quan es van construir els pisos del Grup Pont Major, amb tot el que va representar a escala urbanística i social; ara, precisament just al costat d'aquests habitatges, es fa un planejament desorbitat a risc de tornar a estressar el barri.

És evident, i innegable, que aquests terrenys tard o d'hora s'havien d'urbanitzar, i jo, com la immensa majoria dels veïns i veïnes, sempre havia pensat que la urbanització estaria en harmonia amb les altures que hi ha al sector, amb blocs de baixos i tres o fins i tot quatre pisos, no de quatre en amunt...

És així com, quan semblava que alguns dels fronts oberts que tenim al barri s'anaven resolent positivament, n'apareix un altre de gran magnitud. I l'altura dels blocs ens preocupa, ens preocupa molt, tot i que com ja heu pogut deduir no és només una qüestió d'altura, de l'altura dels pisos; també és una qüestió d'altura política, de valentia i de transparència, d'excel·lir en la informació pública d'una transformació urbanística tan important.

Al·legacions de l'AV Pont Major al PMU Destil·leries I

La setmana passada l'AV Pont Major vam enviar aquest comunicat de premsa sobre la presentació d'unes al·legacions al Pla de Millora Urbana Destil·leries I:

L’AV Pont Major presenta al·legacions al Pla de Millora Urbana Destil·leries I per evitar el gran impacte urbanístic i social que representa per al barri.

L'Associació de Veïns i Veïnes del Pont Major ha presentat un document d'al·legacions davant l'Ajuntament de Girona en relació amb el Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I, aprovat inicialment el passat 3 de gener per Junta de Govern Local. L'entitat denuncia la manca d'informació i transparència per part de l'equip de govern municipal i manifesta la seva preocupació per l'impacte urbanístic i social que tindrà el projecte per al barri.

Durant una reunió de l’entitat celebrada el passat 11 de febrer amb l'alcalde i la regidora de barri, no es va informar l’AV Pont Major sobre l’abast i la tramitació d’aquest pla, tot i que havia estat aprovat el 3 de gener d’enguany. L’AV Pont Major considera inacceptable aquesta falta d’informació i de comunicació, especialment tractant-se d'un projecte de gran envergadura que preveu la construcció de 441 habitatges i un augment de la superfície del sector de 1.357,23 m².

Detall de les al·legacions presentades:

• Manca de transparència i informació insuficient
  L’AV Pont Major denuncia que durant la reunió amb l'alcalde i la regidora de barri no es va aportar gaire informació detallada sobre el projecte, malgrat que ja era aprovat inicialment, especialment pel que fa al seu impacte i al termini d’exposició pública, que s’esgotava dies després. Aquesta manca de transparència ha generat incredulitat i decepció entre els veïns, que consideren que s'està actuant d'esquena a la comunitat afectada.

• Modificacions irregulars del sector Destil·leries
  El projecte actual modifica la delimitació, superfície i volumetria del sector respecte a les previsions inicials del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). L’AV Pont Major alerta que no s'ha tramitat cap modificació prèvia del PGOU per justificar aquest canvi, fet que considera una irregularitat. L'entitat qüestiona l'increment sobtat de superfície de 27.146,08 m² a 28.503,31 m² i un sostre edificable total de 38.000 m², quan inicialment era de 25.100 m².

• Alçada excessiva dels edificis previstos
  El PMU Destil·leries I contempla edificis de PB+6 (24 m), PB+7 (27 m) i fins a PB+8 (30 m), trencant l'equilibri de volums del sector, on les alçades actuals oscil·len entre PB+3 (12 m) i PB+4 (18 m). L’AV Pont Major considera que aquesta alçada és desproporcionada i denuncia que projectarà ombres que afectaran negativament la plaça Teresa Borín, espai vital per a la cohesió social del barri.

• Tancament del carrer Formentera i problemes de mobilitat
  El projecte preveu el tall de la circulació de vehicles al carrer Formentera entre els carrers Gran Canària i Ramon Llull, fet que afecta greument la connexió interna entre els dos sectors més habitats del barri: els pisos verds i els pisos del Grup Pont Major. L’AV Pont Major alerta que aquesta decisió saturarà el trànsit en el Passeig Sant Joan Bosco i en el carrer Portlligat, i pot generar problemes de seguretat viària.

• Pèrdua de la plaça Teresa Borín i afectació a la qualitat de vida
  La plaça Teresa Borín és un espai de convivència essencial per al barri, especialment per als veïns del Grup Sindical Pont Major, on infants, joves i persones grans se socialitzen. L’AV Pont Major rebutja la reubicació o desaparició d’aquest espai de zona verda, ja que considera que això impactarà negativament en la qualitat de vida de la comunitat.

• Errors en la memòria del projecte
  El document del PMU conté errors i afirmacions inexactes, especialment en relació amb la superfície de les parcel·les i els límits del projecte. L’AV Pont Major denuncia una manca de rigor en la justificació de l'augment de superfície i la manca de documentació sobre la propietat dels terrenys. A més, es detecta una confusió en la delimitació amb carrers adjacents, fet que genera incertesa sobre l'abast del projecte.

• Incompliment dels convenis urbanístics
  L’AV Pont Major denuncia que part dels terrenys inclosos en el PMU ja van ser cedits a l'Ajuntament en un conveni urbanístic del 1997, i que Boadas no pot utilitzar-los per augmentar el sostre edificable. Així mateix, l'AV Pont Major alerta que s'estan usant espais públics per obtenir beneficis privats, fet que considera una vulneració dels acords establerts.

• Sostenibilitat i qualitat de vida desigual
  L’AV Pont Major reclama que el desenvolupament urbanístic garanteixi una qualitat de vida igualitària per a tots els veïns de Girona, independentment del barri on resideixin. Denuncia que les altures de PB+8 només es plantegen al Pont Major, mentre que en altres barris perifèrics s'opta per edificacions de PB+3 o PB+4, més respectuoses amb l'entorn.

Demandes de l'Associació de Veïns i Veïnes del Pont Major:

1. Reduir el sostre edificable per adequar-lo a la superfície real aportada pel promotor.
2. Limitar l'alçada màxima dels edificis a PB+4 (18 metres).
3. Tramitar prèviament la modificació del PGOU abans de qualsevol canvi en la superfície i edificabilitat del PMU.
4. Mantenir la plaça Teresa Borín en la seva ubicació actual i preservar els espais verds i el parc infantil.
5. Garantir la mobilitat interna mantenint la circulació de vehicles pel carrer Formentera.
6. Corregir els errors i inexactituds de la memòria del projecte.
7. Revisar els convenis urbanístics per assegurar el compliment dels acords establerts.
8. Garantir un desenvolupament urbanístic sostenible i equitatiu per a tots els barris de Girona.

L'Associació de Veïns i Veïnes del Pont Major exigeix que es tingui en compte la seva veu en el procés de modificació del planejament i demana que es revisi l'aprovació inicial del PMU Destil·leries I per tal de garantir un desenvolupament urbanístic equilibrat i respectuós amb el barri.

Zones inundables

La DANA de València ha fet revifar, d'entre molts debats, el de les zones inundables, que si aquí va fer acte de presència pel temporal Glòria, se'n va anar aigües avall.

Qui més qui menys aquests dies hem consultat si casa nostra està en una zona inundable, i anem aprenent conceptes com els períodes de retorn, que poden ser de 10 anys, amb una alta probabilitat d’inundació, de 100 anys, amb una probabilitat mitjana d’inundació o de 500 anys, que considerant-los esdeveniments extrems.

També estem aprenent, a marxes forçades, algunes mesures preventives contra futures inundacions, com les basses de laminació, tot i que la seva existència no sempre són garantia que no s'inundi res; l'espai del darrere del pavelló de Fontajau de Girona n'és una i, tot i això, pel temporal Glòria part del pavelló es va inundar.

Sembla que aprenem molt, però potser no aprenem prou. Sembla que ara aprenem a prendre una major consciència, i responsabilitat, sobre la planificació urbanística, tenint molt presents les zones inundables, especialment a l'hora de construir habitatges i equipaments públics: escoles, hospitals, etc. I fins i tot sembla que ens atrevim a dir, i a comprometre'ns, a revisar planificacions urbanístiques no executades per tal de replantejar-les, si cal, o bé a enderrocar alguns edificis i equipaments, si fos necessari, per evitar mals majors en un futur.

Perquè el que també estem aprenent és que aquests episodis de DANA i de pluges torrencials sovintejaran més, per motiu del canvi climàtic, fent que alguns dels paràmetres vàlids fins ara possiblement quedin obsolets.

Sembla que aprenem, però en realitat, no sé fins a quin punt les administracions revisaran les planificacions urbanístiques que tenen sobre la taula, pel cost econòmic i de demora de temps d'execució que poden representar les revisions; perquè amb les imatges de la catàstrofe de la DANA de València a la retina les coses es veuen d'una manera, però després, dins la confortabilitat d'un despatx i amb el temps que corre i pressupostos ajustats, fins i tot les zones inundables es poden relativitzar.

Al capdavall, si cal seguim aparcant sobre rieres, rambles i torrents...

El parc (Jordi Vilamitjana) no es toca!

 El parc Jordi Vilamitjana ja té, des de fa uns dies, una plataforma cívica i ciutadana que el defensarà amb dents i ungles, l'Assemblea d’Entitats en Defensa del Parc, impulsada, entre d'altres, per les associacions veïnals de Can Gibert del Pla i de Santa Eugènia de Ter.

La requalificació d'aquest parc, definit de moment i fins ara com a zona verda, com a zona residencial, amb la previsió de construcció d'uns 350 habitatges, ha mobilitzat les associacions veïnals fins al punt que no s'han limitat a presentar una al·legació a la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que permetrà aquest canvi d'usos, també s'han mobilitzat per terra, mar i aire, en una intensa campanya a les xarxes socials i al carrer, amb una manifestació, dies enrere, que va finalitzar davant de l'Ajuntament.

Pel govern municipal, aquesta modificació del Pla General d’Ordenació Urbana és la solució que permet compensar, via permuta, l'adquisició de terrenys, ara en mans privades, per a construir part dels equipaments del nou hospital Josep Trueta; per l'Assemblea d’Entitats en Defensa del Parc, la solució no hauria de passar per la construcció d'habitatge sinó per l'endeutament.

Aquesta zona (els barris de Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla) és especialment sensible; és una de les tres amb una major segregació escolar (juntament amb el sector Est i el barri de Pont Major) i amb una major densitat de població, i la construcció de quasi 350 habitatges més, amb una previsió que el 40% siguin de protecció oficial, desperta els temors que, lluny de solucionar-se, aquestes problemàtiques (segregació i densitat) puguin agreujar-se.

L'Assemblea d’Entitats en Defensa del Parc no s'oposa al projecte del nou Trueta, ans al contrari, les AV de Can Gibert del Pla i de Santa Eugènia de Ter, impulsores d'aquesta reivindicació, n'han fet sempre una defensa aferrissada, però no estan disposades a acceptar que part de la factura del nou Trueta tingui no només el cost de perdre un parc (per més que se'n guanyi un altre, defensa el govern municipal, en una ubicació pròxima), sinó que el sector s'estressi més urbanísticament.

El parc Jordi Vilamitjana s'ha erigit, avui, en un símbol de resistència veïnal, quelcom, segons diuen alguns que el van conèixer, seria motiu d'orgull per a qui, fins al dia d'avui, encara dona nom al parc.

És qüestió de detalls...

No sé què diu història recent de la cuitat, però per mi, tot i els seus errors (ningú és infal·lible), Joaquim Nadal ha estat el millor alcalde de Girona.

I un dels motius per refermar aquesta afirmació és que, possiblement com cap altre, es passejava la ciutat i en coneixia bé els carrers i els racons. Per a la majoria de ciutadanes i ciutadans això és més important que els grans projectes de ciutat, moltes vegades presentats amb excessiva pompositat per després, esgotat el titular del diari, florir-se en un calaix de l'Ajuntament esperant finançament, o la determinació per executar-lo...

Els veïns i veïnes de Girona, com els de la resta de pobles, viles i ciutats, ens preocupa més que el nostre carrer estigui net i endreçat cada dia, i també hi solem contribuir, en general, deixant les escombraries com pertoca, no embrutant el carrer i utilitzant-lo amb civilitat.

I quan, pel motiu que sigui, hi apareix un desperfecte, confiem que l'Ajuntament, degudament informat, l'arranjarà amb celeritat i diligència, bo i entenent que, com els veïns i veïnes, també vol tenir els carrers nets i endreçats.

Fa més de tres anys que a la vorera del meu carrer, prop de casa, hi ha un desperfecte que, tot i que l'Ajuntament en té coneixement, com a mínim per part de l'AAVV del Pont Major, no s'arranja.

La vorera està enfonsada, sobretot perquè és un punt habitual, tot i que no reglamentari, de càrrega i descàrrega, i quan plou s'hi fa bassa. És fàcil entrebancar-s'hi, i no permet el pas franc de cotxets de mainada o carrets de la compra.

La reparació no sembla massa complicada, i el que m'indigna és que fa la sensació que al govern municipal li és igual l'estat d'aquest petit tros de vorera, com si els i les veïnes de la zona, i que en fem ús, no mereixéssim una vorera en bon estat.

No puc evitar pensar, possiblement de forma equivocada, que aquest desperfecte en un altre indret hauria estat arranjat amb més celeritat i diligència per part de l'Ajuntament.

Que ja faci més de tres anys que aquest tros de vorera estigui malmès i enfonsat, i que no es repari (com tants altres desperfectes de tants altres barris) és senyal que aquest govern municipal té al cap una Girona diferent, i que en aquests detalls lamentablement falla...

Perquè sí, governar una ciutat és, sobretot, qüestió de detalls...

Sense voreres...

Sabíeu que a la Girona actual, la "Girona Emociona", hi ha carrers sense voreres?! 

Sorprèn que a Girona, ben avançat el segle XXI, encara hi hagi carrers sense voreres. I no estem parlant de carrers nous pendents d'urbanitzar, sinó de carrers que fa anys, dècades, que existeixen.

Al barri del Pont Major en tenim una bona mostra, i ja seria hora que l'Ajuntament i a qui li correspongui, hi posessin remei!

Si aneu a peu pel Passeig Sant Joan Bosco, per la banda del riu, observareu com a l'alçada de la fàbrica d'embotits Boades 1880 la vorera està marcada però hi manquen els panots. Els vianants, especialment si estiren un cotxet de mainada o un carro de la compra, solen passar per la calçada lateral, per evitar les incomoditats i les basses que s'hi fan quan plou. De fet tot el voltant de l'illa de la fàbrica, així com de la parcel·la que hi ha al darrere, resta sense vorera.

Més perillós és el pas, a la mateixa alçada de la fàbrica, pel carrer Formentera, paral·lel al Passeig Sant Joan Bosco; en aquell tram no hi ha cap vorera perfilada ni res, i els vianants han de passar sí o sí per la calçada, al costat del trànsit rodat, que en aquell indret inclou camions de gran tonatge que carreguen o descarreguen a la fàbrica.

Tot aquell tros sense voreres (Passeig Sant Joan Bosco, carrer Gran Canària, carrer Formentera, carrer Ramon Llull i carrer Portlligat) està empantanegat (no sé si a nivell urbanístic, administratiu...) per la manca d'acord entre la propietat de la fàbrica i de la parcel·la que hi ha al darrere, i l'Ajuntament de Girona, i qui dies passa anys empeny, i són molts, massa, els anys que en aquestes illes no hi ha voreres.

Els veïns i veïnes del barri ho patim cada dia, ho patim tots i cadascun dels dies que passen i que van empenyent els anys que fa que aquesta qüestió bàsica i elemental, no es resol.

Sorprèn que a Girona, ben avançat el segle XXI, encara hi hagi carrers sense voreres, i resulta desencoratjador que l'Ajuntament, sembla, no vulgui  o pugui posar-hi remei.

Segur que el fet que aquestes voreres inacabades, quan no inexistents, es trobin en un barri perifèric, no hi té res a veure... 

Llars confinades

Ara que passem tantes hores a casa, li veiem totes les costures!

El confinament no només ens posa a prova a nosaltres personalment, i a nivell familiar, també posa a prova les nostres llars, fent més evidents les seves potencialitats i, alhora, les seves mancances.

Qui només té finestra troba a faltar balcó, espai de respir i de reivindicació / protesta, i qui té una mica de pati, per petit que sigui, descobreix que té un tresor!

Aquests darrers anys els pisos s'han anat empetitint, reduint part de l'espai el dedicat a la cuina i rebost, apropant-se més al concepte "office" per a les elaboracions senzilles i finals; total, si la majoria d'hores les passem fora de casa, no tenim temps per cuinar... I tot és de consum tant ràpid i immediat, que no cal conservar massa res!

També les habitacions s'han empetitit, que entre el llit i l'armari ja s'omplen,i a vegades només resta una mica d'espai per un escriptori minúscul! L'ús extensiu que fem aquests dies de casa nostra (24/7) esdevé la seva particular prova d'estrès.

Per exemple, aquests dies es parla molt del teletreball, i no sé si tant del co-working, una de les (quasi) inevitables conseqüències del confinament!

En moltes cases les taules del menjador, moltes vegades reservades per als àpats especials, de cap de setmana i generalment amb més comensals, s'han transformat en espais de co-working en el que hi conviuen els infants o adolescents amb les seves tasques escolars, i els adults (que poden) amb el seu teletreball, cas que no tinguin un despatx o espai propi per a fer-ho.

I si no hi ha taula de menjador, serveix la taula de la cuina esdevenint, aleshores sí, el centre neuràlgic de la casa o el pis, el lloc on es treballa, s'estudia, es cuina i es menja!

I és que ara a casa hi hem de fer de tot, també treballar o estudiar, i fer-hi tot l'oci i entreteniment que fèiem fora, inclosa la molta o poca activitat física. I no, en general les nostres llars no estan preparades per a viure-hi les vint-i-quatre hores del dia i fer-ho tot portes endins; de fet, no han estat dissenyades per això...

Si pandèmies i confinaments han de seguir essent una tònica d'ara en endavant, potser valdria adaptar les llars, segurament també l'urbanisme en general, a aquestes circumstàncies.

No sé si aquesta és una de les moltes lliçons que caldria aprendre d'aquests dies de reclusió...

A #SarriadeTer cal fer, i és possible, compatible l'activitat industrial amb el descans

D'uns mesos ençà en alguns balcons del sector del Pla dels Socs, al barri de Sarrià de Dalt de Sarrià de Ter, pengen llençols amb missatges de protesta d'alguns veïns i veïnes amb el soroll que pateixen fruit de l'activitat industrial que tenen relativament a prop: la de la fàbrica Torras i una fàbrica de pinso, aquesta més pròxima a les llars.

Tot i que la protesta és pública des de fa una mesos, aquest problema s'arrossega des de fa més d'un any.

Des d'aleshores s'han fet reunions, estudis, s'han presentat signatures i s'ha pres alguna mesura, però tot plegat ha estat, de moment, insuficient per a resoldre satisfactòriament el problema.

Resoldre satisfactòriament el problema vol dir fer compatible l'activitat industrial amb el dret al descans que tenen els veïns i veïnes i aquí la clau sembla que són, han de ser, les mesures d'aïllament acústic de l'activitat industrial.

Observant amb certa distància aquest conflicte en el darrer ple municipal ordinari, celebrat a finals de gener d'enguany, vaig fer un prec en el què demanava, en relació a aquesta qüestió, aquestes tres qüestions:

• El reconeixement del problema (l'excés de soroll)
• La recerca de solucions (mesures d'aïllament acústic)
• L'execució i seguiment de les mesures preses

De tot plegat se n'ha fet ressò la premsa local, especialment el Diari de Girona i Ràdio Sarrià.

El tema, que ja fa temps estava sobre la taula (de l'equip de govern), primer va saltar al carrer (en forma de pancarta), després al ple municipal (en forma de prec) i ara ho ha fet als mitjans; tan de bo tot sigui a fi de bé, a fi de resoldre aquest conflicte positivament tan pel que fa als industrials com pel que fa als veïns.

Aquest ha de ser un dels temes prioritaris de l'agenda municipal. Per la meva part, com a regidor del PSC de Sarrià de Ter, n'aniré fent el seguiment...

Els 4 punts cardinals del POUM de #SarriadeTer

A finals de juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter vam aprovar inicialment, per unanimitat, el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Finalment el POUM va iniciar la seva tramitació pública i administrativa, després de molts anys, possiblement massa, de treball i debat intern de com a mínim tres equips de govern de diferents colors polítics.

Arriba tard, però ara no tinguem pressa!
Penso que és evident que el POUM arriba tard, per mi quatre anys tard. A la campanya de les eleccions municipals de 2007 ja va ser objecte de promesa electoral, però durant el mandat 2007-2011 l’aleshores equip de govern en va adormir la tramitació i tan sols va fer, precipitadament i malament, un insuficient procés participatiu a les acaballes del mandat.

Sempre he pensat, i defensat, també ara, que el POUM es s’hauria d’haver començat a tramitar a l’anterior mandat, que era aquell el moment, doncs gran part de la feina de l’arquitecte redactor ja estava feta.

Però que el POUM arribi tard no vol dir que ara hàgim de tenir pressa, ans al contrari. El procés administratiu del POUM requereix el seu temps, donada la complexitat de documents i conceptes urbanístics que conté.

És per això que com a regidor del PSC de Sarrià de Ter vaig demanar que s’ampliés el termini d’exposició i informació pública i que l’àrea d’urbanisme fes, com a mínim, dues presentacions de les línies generals del POUM als veïns i veïnes.

El període d’exposició certament ha estat més llarg, i és cert que les dues sessions informatives s’han fet, però penso que a nivell informatiu no s’ha informat suficientment als propietaris afectats directament per futures actuacions urbanístiques que planteja el POUM, sobre les quals, com qualsevol altre veí o veïna, podrien fer-hi al·legacions.

Gran consens en les línies generals, però no en tots els detalls
El vot unànime dels tres grups municipals, dels 11 regidors i regidores del Ple de Sarrià de Ter, és una mostra que hi ha un gran consens en les línies generals del POUM, en el què jo anomeno “els 4 punts cardinals del POUM”:

Al sud l’aposta pel Campus de la Salut a la zona de Mas Boscosa, una zona d’equoipaments i residencial que ha de permetre ser un motor més de promoció econòmica, social i cultural de Sarrià de Ter, essent motor de l’àrea urbana de Girona participant en un projecte de País.
El del Campus de la Salut és un projecte que a priori va lligat al futur de l’Hospital Dr. Josep Trueta, pel què des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat l’emplaçament del “nou Trueta” allà on fins a data d’avui està previst, tancant d’aquesta manera qualsevol tipus de debat que des d’altres municipis i partits de l’àrea urbana de Girona han obert recentment.

Al nord de Sarrià de Ter hi tenim una altra nova zona de creixement a nivell residencial i d’equipaments. La zona del Pla de Dalt, entre el Pla dels Vinyers i La Rasa, es projecta com una zona que, a criteri nostre, podria i hauria de tenir un creixement a dues velocitats entre l’ús residencial i d’equipaments. Pot ser d’especial interès, a mig termini, avançar la disponibilitat de sòl d’equipaments, però penso que ha de ser a llarg termini que aquesta zona creixi a nivelll residencial, doncs ni el Camp dels Socs ni el sector Cobega (pisos de la nova Biblioteca) estan plenament ocupats, i resta encara culminar la urbanització en ambdues actuacions.

L’est i l’oest de Sarrià de Ter ens ofereixen una frontera natural (el riu Ter) i una altra d’artificial (la línia de les infrastructures de l’autopista i el TGV) que ens dibuixen les línies vermelles que delimiten el sòl urbanitzable.
El POUM marca una delimitació que els diferents governs de Sarrià de Ter sempre han respectat.

Però més enllà del consens en les línies i plantejaments generals, també alguns de més específics, com la reserva de sòl per a un futur equipament escolar al Pla de l’Horta, des del PSC de Sarrià de Ter també hem mostrat algun desacord en alguna acció puntual, especialment la previsió d’ús mixt comercial i residencial a la Via Augusta, just darrere el sector paperer del voltant del carrer Josep Flores.

És innegable que cal fer una actuació a la Via Augusta, cal urbanitzar aquesta via i convertir-la en un carrer, amb bones i àmplies voreres a banda i banda; però el tractament que ha de tenir aquesta via ha de ser asimètric, doncs venint de Girona, del Pont de l’Aigua, la Via Augusta té a l’esquerra el sector industrial paperer i a tocar l’Avinguda de França activitat comercial, i a la banda esquerra hi ha Sarrià de Baix, amb un ús majoritàriament residencial i comercial.

Penso que és i serà un error, plantejar l’ús residencial a tocar de les fàbriques de paper que encara, i que per molts anys, tenim a Sarrià de Ter. Cal preservar l’activitat industrial i hem de fer-la compatible amb els altres usos, generant el mínim de molèsties i impactes negatius; deixant construir habitatges on actualment hi ha el rentat de cotxes, o la zona d’aparcament de davant l’Hotel Nord Gironí, és generar un problema que pot esdevenir conflicte entre l’activitat industrial que actualment hi ha i els futurs veïns i veïnes d’aquests habitatges.

El dia que vam aprovar inicialment el POUM de Sarrià de Ter els tres grups municipals representats al Ple ens vam poder atribuir la paternitat i/o maternitat d’aquest POUM. Com he esmentat abans aquest POUM és fruit del treball de diferents equips de govern que, més enllà de diferències més o menys notables en detalls i alguns plantejaments, hem compartit un gran consens respecte els 4 punts cardinals, ja no del POUM, sinó de Sarrià de Ter.

Article publicat al número 82 de la revista Parlem de Sarrià.

La feina mal feta, a #SarriadeTer, ens surt molt cara!

Obres al carrer Francesc Cambó.

"La feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres" era el lema d'una campanya de la Generalitat de Catalunya en pro de l'excel·lència, de la feina ben fet!

Aquests dies és notícia que a Sarrià de Ter s'està refent el carrer Francesc Cambó... La veritable notícia és que aquests dies a Sarrià de Ter ens estem gastant 122.000 € amb unes obres que ens podríem haver estalviat, que ens hauríem d'haver estalviat!

Fa un parell d'anys a Sarrià de Ter vam destinar més de 490.000 € del Pla Zapartero per a construir un giratori que, si bé va resoldre un problema, en va crear un de nou: convertir el carrer Francesc Cambó en un cul de sac!

És a dir, a Sarrià de Ter ens vam gastar prop de mig milió d'euros per giratori inacabat! I aquí pau, i després glòria!

I és clar, per refer aquest nyap el mateix govern municipal va decidir treure diners del projecte de reforma del carrer Major previstos al PUOSC... sí, allò de desvestir un sant per vestir-ne un altre!

La conclusió final, i trista realitat, és que les obres del giratori en qüestió hauran tingut un cost superior als 610.000 € i que la 3a fase de reforma del carrer Major ha quedat escapçada, restant una part, a dia d'avui, sense finançament previst...

I si en temps de bonança la mala gestió dels diners públics ja és per queixar-se, en èpoques de crisi i mancances com les d'ara... en fi, no trobo paraules... poseu-les-hi vosaltres...

Jo a la cita "La feina mal feta no té futur; la feina ben feta no té fronteres" hi afegiria que la feina mal feta, a Sarrià de Ter, ens surt molt cara!

Agafar el #POUM per les banyes! Una proposta valenta per #SarriadeTer

El passat divendres 13 de maig m'entrevistaven a l'informatiu del migdia de Televisió de Girona (mireu el vídeo, a partir del minut 23) i responent a la pregunta de quines són les nostres prioritats vaig respondre: "nosaltres agafarem el POUM per les banyes"!

Després de molt preguntar durant aquets 4 anys, després de rebre moltes "llargues" com a resposta per part del govern, després d'un procés de participació de baixa intsensitat, després de 4 anys ha hagut de ser en plena campanya que l'alcalde, també ara candidat a l'alcaldia, donés una resposta sincera vers el POUM: no ha estat una prioritat! L'afirmació la va fer en el debat televisat de Televisió de Girona i afortunadament està gravada a la teblevisió local i també a Ràdio Sarrià...

Doncs nosaltres sí, nosaltres estem disposats a agafar el POUM per les banyes, a afrontar amb decisió i valentia el debat del POUM. Aquest és el nostre compromís del nostre programa electoral:

Ens comprometem a presentar el POUM per a la seva aprovació inicial al setembre 2011. Les possibles al·legacions seran tractades amb la màxima consideració de manera que tingui el màxim consens, ja que serà l’eina per la qual ens regirem a nivell urbanístic en els propers anys.

Les 2 al·legacions a la 3 a fase de la reforma del carrer Major de #sarriadeter

Imatge virtual de la possible futura escultura de Domènech Fita al carrer Major de Sarrià de Ter, tal i com mostra el projecte de la 3a fase dela reforma del carrer Major

El passat 28 de gener el PSC de Sarrià de Ter vam presentar una instància a l'ajuntament amb les 2 al·legacions del nostre grup municipal al projecte de la 3a fase de Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major. Les instàncies són sobre dos temes:

1. Millores al projecte: l'equip de govern proposa la contrucció i instal·lació d'una escultura de l'artista Domènech Fita; nosaltres proposem que es prioritzi, com a millora, l'arranjament o substitució dels contenidors soterrats que hi ha actualment al carrer Major, alhora que demanem que, tal i com es preveu al projecte, l'esmentada escultura no s'instal·li, si finalment aquesta és l'opció, a  l'espai previst pel govern, sinó bé a l'avinguda de França bé a la Via Augusta.
2. Mercat ambulant municipal: tal i com està redactat el projecte ens sembla poc compatible amb la permanència del Mercat ambulant setmanal i demanem, si la voluntat del govern és mantenir-lo al carrer Major, que es projecte s'adapti als requeriments urbanístics i constructius necessaris per a l'establiment del Mercat setmanal.

Dies enrere des del PSC de Sarrià de Ter vam fer aquest comunicat explicant les nostres al·legacions:

El PSC presenta dues al•legacions a la 3a fase de la reforma del carrer Major de Sarrià de Ter

El grup socialista demana que les millores serveixin per arranjar o substituir els contenidors soterrats i considera que el projecte no és compatible amb el mercat ambulant setmanal

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter va presentar, a finals de gener i dins el termini establert, una instància amb dues al·legacions al projecte de la 3a fase de Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major.

En la primera al·legació el PSC manifesta com a no idònia la ubicació de l'escultura de l'artista Domènech Fita en el nou giratori que s'haurà de fer entre els carrers Major, Lloses i Carrilet. Segons Roger Casero, portaveu del grup municipal socialista “agraïm profundament el gest de Domènech Fita vers Sarrià de Ter i la seva escultura ens agrada molt, però per les seves dimensions entenem que l'emplaçament previst pel projecte no és la idònia, sobretot perquè és massa alta i trenca la vista de la característica façana de la casa de “Can Ribugent”; nosaltres apostem perquè, en cas de fer-se l'escultura, es situï al giratori de la Via Augusta o fins i tot a la carretera de França, a l'autovia”.

En aquest sentit el PSC és més partidari que l'import de les millores de la licitació de les obres no es destini ara a la construcció d'aquesta escultura sinó que proposen que es destini a arranjar, o bé substituir, els contenidors soterrats que hi ha al carrer Major i que es van instal·lar en la primera fase de la reforma.

D'altra banda el PSC també ha plantejat una segona al·legació en relació al mercat ambulant municipal, demanant que es replantegin els aspectes tècnics constructius necessaris, fent especial referència al paviment de les voreres, per a fer-lo compatible amb aquest ús, en cas que es produeixi una ocupació esporàdica o temporal d’aquest emplaçament per part de vehicles dels marxants, evitant així que es malmeti periòdicament.

Per Roger Casero “el projecte de reforma del carrer Major ens sembla poc compatible amb el Mercat setmanal i ens sembla que des de l'equip de govern no s'ha afrontat seriosament aquesta qüestió, doncs entre d'altres qüestions, la reunió informativa amb els marxants s'haurà fet una vegada finalitzat el període d'exposició pública del projecte i, per tant, de presentació d'al·legacions”.

Aquesta és la repercusió d'aquest comunicat a la premsa local:

Ràdio Sarrià: El PSC presenta dues al•legacions a la 3a fase de la reforma del carrer Major
El Punt: El PSC de Sarrià no vol l'escultura de Fita, per ara
Diari de Girona: El PSC presenta al·legacions en les obres del carrer Major de Sarrià

Aquest és un tema que, sens dubte, seguirà, seguirem i seguiré...

El Centre de Visitants, la rotonda i el cul de sac, el POUM i la nova biblioteca Emília Xargay, al nou Més x Sarrià #sarriadeter

Aquests i d'altres temes els trobareu al número 9 del butlletí Més x S@rrià del PSC de Sarrià de Ter Aquesta setmana el començarem a repartir per les llars de Sarrià de Ter, però si ho desitgeu ja podeu consultar, llegir i descarregar on line.

Més x S@rrià n9

El Diari de Girona es fa ressó de les meves 6 reflexions sobre el procés participatiu del POUM

Part de la notícia a la versió digital del Diari de Girona

El passat dijous 9 de desembre de 2010 publicava en aquest bloc les meves 6 reflexions sobre el procés participatiu del POUM de Sarrià de Ter.

El Diari de Girona se'n va fer ressó el dissabte següent, dia 11 de desembre, després de pescar l'article a través de les xarxes socials, diria que concretament el Facebook, publicant aquesta notícia.

El PSC critica el model participatiu per debatre l´urbanisme a Sarrià

Roger Casero considera que el govern local amaga el POUM i que "només vol cobrir l'expedient"

SARRIÀ DE TER | T.C.C. El portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, Roger Casero, ha exposat sis crítiques al procés participatiu urbanístic engegat per l'equip de govern (ERC i CiU) que, al seu parer, han de servir per redactar, en un futur, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).
El regidor socialista considera que amb aquest procés el govern sembla que "només vol cobrir l'expedient", i que no es creu el procés participatiu del POUM. Segons Casero, el govern hauria d'haver definit més els objectius, la metodologia i els terminis del procés participatiu i també hauria d'haver deixat més temps per conèixer el procés, inscriure's i entregar els qüestionaris, fent-los també en versió on-line.
El portaveu del PSC a Sarrià indica que el govern local hauria d'haver invertit més esforços, més temps i dedicació, a estimular la participació, marcant-se un objectiu, i hauria de comptar amb l'oposició com un actiu més en el procés.
Finalment, assenyala que el govern no hauria d'amagar el POUM, sinó que l'hauria d'ensenyar, explicar la línies mestres, i hauria de mullar-se i dir quina és la seva posició de partida a partir de la qual articular la participació.
L'Ajuntament de Sarrià, amb el suport de la consultoria sociopolítica Neòpolis, va iniciar fa unes setmanes un procés participatiu per copçar diferents opinions sobre com definir la planificació urbanística de la ciutat. El procés es va iniciar enviant un full informatiu i un qüestionari a les cases. A partir de les valoracions dels qüestionaris retornats, s'ha previst un seguit de tallers participatius per detectar les necessitats i es formularan propostes concretes. En total, un centenar de veïns va retornar els qüestinaris omplerts i una quarantena de persones s'ha apuntat a aquests tallers que han de servir per debatre l'urbanisme del futur de Sarrià.

I el pobre poble què? Sobre la 3a fase de la reforma del carrer Major, escultura inclosa

Imatge virtual de la possible futura escultura de Domènech Fita al carrer Major de Sarrià de Ter, tal i com mostra el projecte de la 3a fase dela reforma del carrer Major

Política de fets consumats. Així de clar, així de senzill, així de trist... La política de fets consumats és la que practica una i altra vegada el goven municipal de Sarrià de Ter (ERC+CiU).

El passat dimarts dia 30 de novembre el Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter aprovava inicialment, amb l'abstenció del Grup Municipal del PSC de Sarrià de Ter, el projecte de les etapes 1 i 3 de la 3a fase de la reforma del carrer Major de Sarrià de Ter, entre d'altres projectes.

Des del PSC al Ple vam lamentar que el govern no hagués mostrat el projecte de la 3a fase de reforma del carrer Major als veïns i veïnes, doncs és un projecte prou important i complex com per informar-ne detingudament i detalladament als sarrianencs i sarrianenques en general i als veïns i veïnes afectats del carrer Major en particular.

No ha estat fins després de més d'una setmana després del Ple que des del govern ha manifestat que es farà una reunió informativa sobre la 3a fase de la reforma del carrer Major, però que es farà quan s'hagin resolt alguns aspectes que cal modificar o matisar del projecte inicialment aprovat... Aquests aspectes són bàsicament els que tenen a veure amb la instal·lació d'una escultura de l'artista Domènech Fita en un nou giratori que es farà en la confluència del carrer Major, carrer Carrilet i carrer Firal... Tot i no ser l'únic, aquest és potser l'element que més controvèrsia, per no dir polèmica, pot generar.

A títol informatiu convé saber, sobre l'escultura, aquestes dades bàsiques, explicades molt telegràficament:

• L'escultura és una donació de l'artista Domènech Fita
• La seva construcció, però, no és gratuïta i el seu cost és de prop de 60.000 €
• La idea del govern municipal és incloure aquest cost com una millora a la licitació de les obres de reforma, de manera que sigui l'empresa adjudicatària qui l'assumeixi
• L'escultura, quadrilàter de forma rectangular, té 1,5 metres d'amplada i 9 metres d'alçada, tal i com la descriu el projecte aprovat inicialment
• L'escultura es preveu instal·lar sobre una base de 4 metres i en cada una de les 4 cares hi ha, a la part inferior, de corten, el record de 4 moments històrics de Sarrià de Ter, amb una represemntació al·legòrica amb vitralls a la part superior esent alhora una lluerna

Personalment aquesta és l'opinió que em mereix l'escultura, opinió que és compartida també en el sí del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter:

• Celebro, i en aquest sentit penso que és un honor per Sarrià de Ter, que un artista de reconegut prestigi com Domènech Fita es mostri tan generós amb el poble natal de l'Emília Xargay, artista sarrianenca, coetània, col·lega i amiga de l'escultor gironí.
• Penso que tal i com està plantejada l'espai inicialment destinat a l'escultura no és el més idoni, donada la seva envergadura i, sobretot, la seva alçària:
• No és proporcionada a les proporcions del carrer i dels habitatges que l'envolten
• Tapa i, a criteri meu, malmet la magnífica i històrica vista des del carrer Major de la prolongació del mateix amb el carrer carrilet, amb la singular façana de ca l'Esparreguera (com es mostra en la imatge que acompanya aquest apunt)
• Penso que seria més adient i encertada la seva ubicació al nou giratori de la Via Agusta, en la intersecciño entre els carrers Firal i Lloses, un espai més ampli i diàfan
• Malgrat això penso que també cal valorar si ara la contrucció i instal·lació d'aquesta escultura és prioritària, tenint present que el seu cost (prop de 60.000 €), si es vol aportar com a millora en la licitació de les obres de la reforma de la 3a fase del carrer Major, es pot aportar per altres millores, també del carrer Major i possiblement més prioritàries

Però més  del què jo i el grup municipal del PSC puguem pensar sobre la reforma del carrer Major en general i l'escultura el particular, penso que és molt més important el qué en pensen els i les sarrianenques en general i els i les veïnes afectades en particular.

De moment el temps no s'atura i el projecte de la 3a fase de la reforma del carrer Major va fent i farà el seu curs, i el pas següent és el de l'exposició pública i formaulació d'al·legacions, si s'escau...

En qualsevol cas confio que, ja que la reunió informativa als i les veïnes no es va poder realitzar abans de l'aprovació inicial del projecte, aquesta es pugui celebrar abans no finalitzi el període d'exposició pública.

Sobre el projecte, sobre les noves pilones, sobre l'escultura i tot allò que creguin necessari els i les veïnes de Sarrià de Ter, també els afectats del carrer Major han de poder-hi dir la seva, i només podran dir-hi la seva si tenen coneixement del projecte i les seves particularitats...

Com sempre, seré pacient i esperaré, també com a veí, rebre la convocatòria de la reunió informativa sobre la reforma del carrer Major...

A Sarrià de Ter, el POUM sense el POUM

Us imagineu un procés participatiu sobre una proposta de llei sense tenir accés ni informació a la llei sobre la qual s'articula el procés participatiu?

Doncs això és exactament el què passa, el ha passat i està passant amb el procés participatiu que es va iniciar dies enrere sobre el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Sarrià de Ter.

Aquesta és, modestament, l'opinió que em mereix aquest procés de participació sobre el POUM de Sarrià de Ter, resumida en 6 punts:

1.- El govern municipal (ERC+CiU) sembla que busqui només cobrir l'expedient. El govern municipal no ha incentivat la participació dels veïns i veïnes; és cert que ha repartit un qüestionari d'opinió i informació a totes les llars, però només ha fet una reunió informativa oberta a tothom.

Penso que si realment es cregués aquest procés participatiu hauria fet una reunió informativa a cada barri: Sarrià de Dalt, Pla de l'Horta, Pla dels Vinyers, La Rasa i Sarrià de Baix.

2.- Aquest és un procés participatiu molt "light" i inconcret. El govern, ni tan sols a la reunió informativa, va poder definir sobre calendari les dates i terminis del propi procés de participació. El govern ens demana que participem sense saber ni quan, ni on, ni de quina manera. Només diu que es començarà més o menys al desembre i que finalitzarà als voltants de febrer de 2011. No sabem ni quants grups de treball es crearan ni què es treballarà. Amb tanta incronceció es fa difícil que la gent, que els veïns i veïnes s'animin a participar, s'impliquin. Tampoc hi ha un objectiu definit molt clar.

Penso que caldria haver definit uns grups de treball en funció de diferents centres d'interès (cultura i educació, indústria, comerç i promoció econòmica, esports, etc). També caldria haver definit un calendari de reunions i un objectiu general a assolir pel procés en general i per cada un dels grups de treball. Tot això hagués situat molt millor a la gent i sobretot en relació a les pròpies expectatives resptecte el procés participatiu... 

3.- La participació no vol presses, i el govern ens ha fet anar a correcuita!. La reunió informativa oberta als veïns i veïnes es fva fer el divendres 19 de novembre de 2010 i la data màxima per entregar els qüestionaris d'opinió i fer la inscripció als grups de treball (tallers) va ser el dimecres 24 de novembre de 2010. La informació (carta + qüestionari) els veïns i veïnes la vam rebre a la bústia dies abans (entre una setmana i 10 dies): tot plegat poc temps, tot plegat molt precipitat.

Penso que caldria haver invertit més temps en el període d'informació i entrega de documents, sense eternitzar-lo, naturalment. Un mes, mes i mig a tot estirar, em sembla un termini raonable.

4.- 100 qüestionaris, 40 participants als tallers. Aquestes són, aproximadament les xifres dels qüestionaris rebuts (un centenar) i de les persones que han mostrat el seu interès en participar en els tallers (grups de treball). Sincerament penso que aquestes xifres són molt millorables. Ei, quedi clar que cal agraïr als veïns i veïnes que han participat amb els qüestionaris i als qui a més a més han mostrat interès en participar als tallers, però penso sincerament, insisteixo, que tenint present que a Sarrià de Ter som més de 4.400 habitants i que el darrer cens electotal (com a dada orientativa) era de més de 3.500 persones aquestes xifres haurien de srr més elevades. Que el propi govern es mostri molt satisfet de la resposta obtinguda no és sinó un símptoma més del què ja he exxpressat abans (un procés light, de tràmit, que ni el propi govern sembla que es cregui massa). No tenia un objectiu a assolir, una expectativa el govern a nivell de participació?

Penso que en aquest cas el govern no només ha estat poc autocrític, també ha estat poc autoexigent. Penso que de la mateixa manera que la inscripció als tallers es podia fer també online, els qüestionaris també haurien d'haver tingut la seva versió online. Penso que uns objectius òptims i raonables haurien estat al voltant del 25% de qüestionaris sobre la població (uns 1.000)  i al voltant del 10% (també sobre la població) de participació als tallers (unes 400 persones).

5.- A l'oposició, ni aigua (és a dir, informació)!. Lamentablement aquest fet no és nou. Ni les meves companyes com a regidores ni jo com a regidor i portaveu hem rebut cap informació sobre aquest procés participatiu sobre el POUM per part del govern, ni tan sols de l'Alcalde, que novament obvia el seu paper institucional i ens nega tota informació. Tampoc no vam ser convocats, com a càrrecs electes ni grup municipal, a la reunió informativa. És una sort que la condició de ciutadania, de veí i veïnes, encara la mantenim els càrrecs electes del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, doncs va ser com  a veïnes i veí que ens vam assabentar de tot el procés. Totes les entitats del poble van rebre una carta informativa; fins i tot sembla que amb les AAVV es van fer unes reunions extra... Semblant-me tot això molt bé, queda ben clara quina, i en quina consideració ens té, com a grup municipal i càrrecs electes, el govern i alcalde actuals...

Penso que el govern segueix cometent una vegada i una altra el mateix error: negar-nos la informació. Si ralment es creiéssin el procés participatiu farien, del nostre grup municipal, un actiu més en tot el procés. Però l'Alcalde i el govern volen que siguem un passiu... Una llàstima!

6.- El govern no es mulla: el POUM sense el POUM. El govern demana que ens mullem, però ell no es mulla! Ni amb la informació prèvia ni a la reunió informativa i ni tan sols després, el POUM ha estat, és i segueix essent el protagonista absent de tot el procés! Tan jo com altres veïns i veïnes esperaven que el govern municipal mostrés a la reunió informativa el seu punt de partida respecte el POUM per articular-hi posteriorment el procés de participació. Però no, res de res. El POUM ni se'l  convida ni se l'espera! Realment es fa difícil participar en un procés participatiu sobre el POUM sense ni tan sols olorar-lo, veure'l mínimament, veure'n les principals directrius! El govern amaga el POUM! A la reunió jo mateix vaig demanar que qualsevol veï o veïna pogués consultar-lo i l'Alcalde va assentir: el POUM està a disposició a l'Ajuntament. Doncs res més lluny de la realitat: el dimarts 23 de novembre vaig demanar per mail a l'Alcalde, com a portaveu del PSC, poder veure l'expedient del POUM el dijous 25 de la mateixa setmana; innocent jo! El dijous 25 el POUM no estava disponible...

Penso que amagar el POUM és el principal error del govern en tot aquest procés. Penso que el govern el què hauria d'haver fet a les diferents reunions informatives que no va fer, a part d'explicar la inconcreció del procés, era ensenyar les cartes, mullar-se i mostrar les línies mestres de la proposta del govern, o si volen de l'arquitecte redactor, vol fer del POUM. Al final sembla que participar en aquest procés sigui més aviat un acte de fe...

En resum:

1. El govern no hauria només de voler cobrir l'expedient, s'hauria de creure de debó el procés participatiu del POUM
2. El govern hauria d'haver definit més els objectius, la metodologia i els terminis del procés participatiu
3. El govern hauria d'haver deixat més temps per conèixer el procés, inscriure's i entregar els qüestionaris, fent-los també en versió online
4. El govern hauria d'haver invertit més esforços, més temps i dedicació, a estimular la participació, marcant-se un objectiu
5. El govern hauria de comptar amb l'oposició com un actiu més en el procés
6. El govern no l'hauria d'amagar, hauria d'ensenyar el POUM, les seves línies mestres, hauria de mullar-se i dir quina és la seva posició de partida a partir de la qual articular la participació

Com a veí, també com a regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, participaré en els tallers... Avui però, 15 dies després de tancar-se el període d'entrega de documentació i inscripció, i a 15 dies d'inici de les vacances escolars, no he rebut, com a veí interessat, cap tipus de comunicació... Seguiré a l'espera, a la disposició del govern...

El cul de sac del govern municipal

El cul de sac del govern municipal (ERC+CiU) de Sarrià de Ter, literal i metafòricament parlant! Foto: Twitxr Roger Casero

Aquest és el cul de sac que el govern municipal de Sarrià de Ter ens ha regalat a veïnes i veïns i resta de transitants d'aquest carrer. El carrer Francesc Cambó, que fins a finals de l'any passat era un carrer amb entrada i sortida, s'ha convertit, fruit de la construcció de la nova rotonda del carrer Via Augusta, en un cul de sac!.

Quin despropòsit! El govern municipal, en comptes de resoldre problemes, en crea de nous!

Però el pitjor és que quan el govern parla del seu cul de sac, en parla com si no fos obra seva! Que no els vam advertir, el PSC de Sarrià de Ter, abans, durant i després de la construcció de la rotonda, que el carrer Francesc Cambó no podia restar com a cul de sal?

Aqust és un cul de sac, gentilesa del govern municipal, que al seu dia, amb la construcció de la rotonda, ells van voler que fos així i que un cop feta la rotonda, després de no fer-nos cas, han vist que que efectivament deixar aquest carrer com a cul de sac és un error que cal esmenar.

De nou la manca de visió i planificació del govern ens surt cara als veïns i veïnes: gastats ja els diners del Fons Estatal 2009 per fer la rotonda, ara obrir de nou aquest carrer generarà una nova despesa... I qui ho pagarà?

Jo encara em pregunto: perquè van decidir fer la rotonda amb aquest cul de sac? Perquè sembla que no van pensar amb aquest carrer i amb la vialitat i mobilitat que dóna a l'entorn del pavelló municipal de Sarrià de Ter?.

A finals de l'any passat el govern va dir que després de les festes de Nadal obririen el carrer... ara, després de la darrera pregunta que el PSC vam fer sobre el seu cul de sac al Ple municipal, diuen que estan estudiant una solució provisional (?) i que han de cercar finançament (?) per pagar les obres que cal fer per obrir de nou el carrer...

Quin despropòsit (insisteixo)! I quan en parlen (del seu cul de sac) ho fan com si el problema del cul de sac se l'haguéssin trobat ("ostres, mira, ara aquí tenim, ens ha aparegut, un cul de sac!"), com si hagués aparegut per sopresa, no reconeguent el seu greu error...

I el seu error no ha estat no fer cas de les nostres advertències i observacions, el seu error ha estat planificar malament la rotonda, sense valorar en la seva justa mesura la vialitat a l'entorn del pavelló municipal...

La rotonda era necessària i ha resolt el problema de seguratat de la Via Augusta, però no ha millorat la viabilitat i mobilitat del sector...

Aquest és el cul de sac del govern municipal de Sarrià de Ter... No és el primer error d'aquest govern i molt em temo que no serà l'últim... Vés que no ens hi portin ells, a veïns i veïnes, al poble, en un cul de sac...