L’emissió per
TV3 de la sèrie documental "
Generació porno", la tardor de 2023, va generar un gran
debat al voltant de
l’accés dels menors d’edat a la pornografia i en va obrir, exponencialment, molts més, com
l’ús dels telèfons mòbils a les aules i l’accés a les pantalles, en general, dels
menors. Aquests
debats socials i educatius han calat fins al punt que les
administracions han hagut de
moure fitxa, començar a prendre
mesures.
Entre les
mesures que recentment s’han
anunciat, destaquen les
barreres d’accés a la pornografia dels menors d’edat, intensificant la verificació de l’edat i la identitat, i la
regulació de l’ús dels telèfons mòbils en l’àmbit escolar. Mesures anunciades, altra cosa serà la seva implantació.
La sèrie documental va servir, d’una manera o altra, per
treure’ns la bena dels ulls i parlar d’un dels
elefants que socialment tenim al saló de casa, al pati de l’escola i a les places dels pobles, viles i ciutats:
l’accés dels infants i joves a la pornografia i com aquest accés prematur, sense cap mena d’acompanyament, pot
distorsionar la seva concepció de la sexualitat i influir negativament en les seves
relacions sexo afectives pel consum d’una
pornografia no només en
edats més primerenques, també d’una pornografia amb
continguts més violents i denigrants.
És evident que
no és funció de la pornografia educar sexualment els infants i joves, aquesta és una funció que essencialment recau a la
família, en primer lloc, després a l’
escola i més generalment a la
societat, especialment en els espais d’educació no formal i informal. La sèrie documental "
Generació porno" no només mostrava com la
pornografia penetra, sense necessitat d’invocar-la explícitament, als
mòbils dels infants i joves menors d’edat, també ens va permetre veure fins a quin punt les
dificultats de les famílies, pares i mares, per
afrontar aquesta qüestió i
parlar de sexualitat, genera un
buit que inevitablement
omple la pornografia.
La
projecció d’aquesta
sèrie documental ha donat
volada al moviment "
Menors Lliures de Mòbils", sumant i aglutinant
milers de famílies i professionals de l’educació que
defensen que no es permeti l’accés als mòbils als infants i joves menors de 16 anys. El moviment, desplegat en múltiples grups territorials i comarcals de Catalunya a través de grups de WhatsApp i de Telegram,
promou que
les famílies no comprin telèfons mòbils als seus fills i filles menors de 16 anys, contribuint així a reduir la
pressió social que reforça la
llei no escrita que diu que el primer mòbil dels infants arriba als 12 anys, quan comencen l’etapa d’educació secundària a l’institut, si és que no ha arribat abans.
Les
eines i xarxes socials han esdevingut un
element primordial de socialització dels infants i joves menors d’edat, sobretot a través de
xarxes com
Instagram,
Tik-Tok,
Snapchat,
Discord... Ser-hi o no ser-hi pot marcar la diferència, ja que les converses no només es produeixen a la vida analògica, també es parla i s’interactua molt a la vida digital. Possiblement, una de les
causes d’aquest
desgavell digital dels
infants i
joves és que, en general, han
accedit a les pantalles sense massa
orientació, ni
acompanyament, ni
filtres per part dels adults. És cert que hi ha famílies que han
aplicat, en diferents graus d'intestat,
controls parentals a l’accés dels seus fills i filles a internet, però fins i tot aquests controls han estat estèrils quan els mateixos menors els han sabut desactivar.
Les
dades creixents d’abusos i agressions sexuals perpetrats per menors d’edat, agressions violentes que semblen reproduir fidelment escenes de pel·lícules pornogràfiques, han
encès les alarmes i activat el
govern espanyol a
aprovar l’"
Informe sobre protecció integral dels menors davant l'accés a la pornografia a internet", base sobre la qual
pivoten els
tres eixos d'actuació del govern espanyol sobre aquesta matèria: l'elaboració d'una estratègia interministerial per a la
protecció integral dels menors a internet, l'aprovació d'un
projecte de llei que li doni cobertura jurídica i la creació d'un
sistema de verificació de l'edat per a l'accés a les pàgines web amb contingut per a persones adultes, entre elles les de contingut pornogràfic.
D’altra banda, la
dispersió de la
normativa sobre
l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius, ha obligat el
govern català a
aprovar les
instruccions d'ús dels telèfons mòbils a les aules, de manera que a partir del curs vinent estaran
prohibits tant als centres d’
educació primària com d’educació
secundària, amb la diferència que si bé
a primària cap alumne podrà fer servir el telèfon mòbil, a l'educació
secundària es permetrà, només, per a
usos educatius expressament autoritzats pel professorat. Aquestes
instruccions s'hauran d'
incorporar a les normes d'organització i funcionament de cada centre (les
NOFC) i, com és preceptiu, les haurà d'
aprovar el
consell escolar.
L’accés a les pantalles no hauria de ser tan diferent com aprendre a anar en bicicleta; tothom té clar que
aprendre a anar en bicicleta és un procés que requereix acompanyament i suport per part dels adults, a ningú se li acudiria donar-li una bicicleta de dues rodes a un infant i, sense que hi hagués pujat mai, llençar-lo carrer avall a veure si n’aprèn.
Amb les pantalles, a vegades tinc la impressió que fem, si fa o no fa, això.
Article publicat al número 117 de la revista Parlem de Sarrià.
