30 anys d’història, 20 anys de trajectòries compartides

Aquest 2025 a Plataforma Educativa celebrem 30 anys d’història, tres dècades de compromís, de projectes compartits, de reptes i, sobretot, d'aprenentatges. 

I si hi ha una cosa que realment ens defineix a les organitzacions, que ens mou i ens dona sentit, són les persones. I enguany, en aquest aniversari tan especial, hem fet una trobada amb les persones professionals que fa més de 20 anys que treballen i formen part del nostre grup d'entitats.

El reconeixement, però, no és només una qüestió de temps, és sobretot una qüestió de trajectòria, de dedicació i de valors viscuts i compartits. Aquestes persones no només han estat testimonis de l'evolució de Plataforma Educativa, sinó que, juntament amb les persones que atenem i acompanyem, n'han estat les protagonistes i el motor de canvi i transformació, sostenint, amb el seu saber fer, la seva expertesa i el seu compromís, el dia a dia de l'entitat. I ho han fet amb una fidelitat i una humanitat que mereixen ser reconegudes i celebrades.

La trobada, celebrada setmanes enrere, va ser un espai de reconnexió, de mirades còmplices, de records compartits i, sobretot, de gratitud.

167,56 milions d'euros

167,5 milions d'euros són molts diners, una morterada de diners que segurament tu i jo mai veurem junts, així posats un sobre l'altre. 167,56 milions d'euros, a tu i a mi, segurament ens resoldrien la vida, o qui sap si ens la complicarien definitivament, però en tot cas, fins i tot amb molt menys, amb "les engrunes" que resten després de la coma, ja faríem...

167,56 milions d'euros és l'import dels pagaments indeguts de diferents prestacions socials del Departament de Drets Socials i Inclusió en el període 2016–2024, tal com recull un informe de la Sindicatura de Comptes segons dades del mateix departament.

Un pagament indegut és una ajuda o prestació econòmica que l’administració pública paga a una persona sense que en tingui dret, ja sigui perquè ha deixat de complir els requisits, perquè hi ha hagut un error en la tramitació o perquè s’ha aportat informació incorrecta.

Imaginem que tinc dret a rebre una prestació econòmica a causa d’una situació personal o familiar concreta, i que la rebo correctament. Un dia, però, aquesta situació canvia, i ja no compleixo els requisits per continuar rebent-la. Suposem que, des que comunico aquest canvi fins que l’administració resol la finalització de la prestació, passen uns mesos, i durant aquest temps la continuo cobrant. Doncs bé, tots els pagaments que rebo a partir del moment en què ja no em correspon la prestació són pagaments indeguts, que l’administració em pot reclamar dins d’un termini legal, i que estic obligat a retornar.

Aquest és un exemple habitual de com es generen els pagaments indeguts en l’àmbit de les prestacions socials, i és així com, al llarg d’aquests 9 anys (2016–2024), s’han acumulat fins a 167,56 milions d’euros en pagaments indeguts de diverses prestacions socials.

Resulta evident que el marge de millora en la gestió d’aquestes prestacions existeix, i la mateixa consellera de Drets Socials i Inclusió ja va anunciar, arran de la publicació de l’informe, la creació d’un nou organisme per gestionar aquestes prestacions de manera, se suposa, més eficient.

L’informe de la Sindicatura de Comptes també aporta una altra dada rellevant: “L’any 2022 les obligacions reconegudes en el pressupost del Departament de Drets Socials i Inclusió per prestacions econòmiques de dret subjectiu van ser de 978,29 M€ (el 31,60% del total de les despeses reconegudes amb càrrec al pressupost del departament)”.

És a dir, només l’any 2022, l’import total de totes les prestacions econòmiques de dret subjectiu va ser de 978,29 milions d’euros, una quantitat que representava aproximadament una tercera part del pressupost del departament.

La xifra és realment significativa, i cal entendre que la immensa majoria de les prestacions es van gestionar i executar correctament. De fet, si fem una simulació, tenint present que els 167,56 milions d’euros de pagaments indeguts corresponen a un període de 9 anys (2016–2024), la mitjana de pagaments indeguts per any seria de 18,6 milions d’euros, és a dir, menys del 2 %.

Fa bé la Sindicatura de Comptes en assenyalar els aspectes que cal millorar, ja que la gestió dels diners públics ha de ser escrupolosa i estar subjecta a seguiment, control i auditoria. Alhora, també cal contextualitzar l’import dels 167,56 milions d’euros: tot i que és una xifra important, representa una proporció relativament petita del total de prestacions, i en molts casos, els pagaments indeguts són degudament retornats per les persones beneficiàries.

Mentre denunciem les coses que són millorables, també hem de poder dir les que funcionen bé; ambdues qüestions són necessàries, perquè, és evident, que una cosa no treu l'altra...

Sallar

No recordo haver fet servir mai el verb sallar en la primera accepció del seu significat al diccionari: “córrer una nau tallant l’aigua”, en una frase com la que el mateix diccionari posa d'exemple: "l’embarcació sallava enmig de la mar". La imatge, ben segur, la podem tenir ben clara, i jo més aviat diria "tallant les onades", tot i que no sempre a l'aigua hi ha onades per tallar, que les embarcacions  també sallen en aigües tranquil·les. 

Sallar és el nom d'una nova entitat que neix amb la voluntat d’obrir camí davant d’un dels grans reptes dels nostres dies, del nostre present, l’accés a l’habitatge, precaritzat aquests darrers anys i esdevenint un dels principals factors d'exclusió social. 

La Fundació Sallar treballa per garantir un habitatge digne a persones i famílies en situació de vulnerabilitat, i alhora per ampliar i consolidar el parc públic de lloguer social de manera sostenible i a llarg termini a través de l’exercici del dret de tanteig i retracte, un dret reconegut legalment per la Generalitat de Catalunya, que permet adquirir la titularitat i la gestió dels habitatges durant 75 anys, evitant caure, així, en la dinàmica especulativa del mercat immobiliari i garantint, d'aquesta manera, que tots els habitatges es destinen al lloguer social.

Aquest model d'ampliació i consolidació del parc públic de lloguer social és possible gràcies a la garantia de finançament de l’Institut Català de Finances (ICF), que a través de la línia de préstecs ICF Habitatge Social, proporciona els recursos necessaris a entitats socials com Sallar, també als ajuntaments, per l'adquisició de la titularitat i la gestió d’habitatge assequible, amb finalitat social.

Sallar, però, no es limita a la gestió del parc d’habitatge social, també contribueix a la rehabilitació dels immobles i, sobretot, a l'acompanyament social de les persones que hi viuen o hi accedeixen, afavorint així processos de regularització, d’estabilitat, d'autonomia i d'inclusió. 

El repte de l'habitatge, de l’habitatge entès com un dret i no com una mercaderia, només el podrem afrontar, amb garanties i estabilitat, amb la col·laboració de tothom (administracions, empreses, tercer sector social...), tal com mostra aquest vídeo explicatiu de què és, què fa, com ho fa i per a qui ho fa, Sallar.

Quan coosir s'escriu amb dues os...

Aquest dijous tenim una cita amb la costura, però no necessitarem ni fil, ni agulla ni màquina de cosir i, tot i això, us asseguro que cosirem, i tant si cosirem! 

Aquest dijous a la tarda la sala El Canal de Salt s’omplirà gent amb ganes de teixir, de teixir, sobretot,  comunitat, amb la presentació del projecte COOSIR, una iniciativa de la Cooperativa Idària.

COOSIR (sí, ho heu llegit bé, és la unió, amb fil i agulla, de les paraules “cooperativa” i “cosir”) és molt més que un taller de confecció, és un projecte que utilitza la costura com a eina d’inclusió social i inserció laboral, és una manera de teixir el futur des de l'economia verda, circular i de proximitat, i amb perspectiva feminista.

La presentació del projecte s'acompanyarà de la projecció de la pel·lícula "L’àvia i el foraster", i comptarem amb la presència i participació del director, Sergi Miralles, per al debat que es farà posteriorment, fent que sigui una d’aquelles sessions en què la pel·lícula no s’acaba quan surten els crèdits, ans al contrari.

La cita és gratuïta i oberta a tothom, tot i que requereix una inscripció prèvia.
Us atreviu a COOSIR? Us hi esperem!

Plataforma Educativa, 30 anys

Aquest dissabte, dia 28 de desembre, Plataforma Educativa va fer 30 anys.
Plataforma Educativa, doncs, va néixer l'any 1994, un any marcat per fets i esdeveniments com:

• l'incendi del Gran Teatre del Liceu
• l'alliberament de la farmacèutica d'Olot, Maria Àngels Feliu
• el final de l'Apartheid a Sud-àfrica
• el Renault Twingo com a cotxe de l'any a Espanya
• l'estrena de pel·lícules com "Pulp Fiction", "Forrest Gump", "La màscara" o "El Rei Lleó"
• els èxits musicals de cançons com "Streets of Philadelphia", "Zombie" o "La Macarena"
• la defunció del cantant i líder de Nirvana Kurt Cobain
• ...

Han passat 30 anys i la majoria dels i les que vam començar aquesta aventura encara hi som, compartint un projecte viu, dinàmic i transformador que, en el meu cas, ha estat i segueix essent una font inesgotable d'aprenentatges i de creixement personal i professional. També 30 anys de compromís i d'amistat d'un equip humà que ha madurat, crescut i que s'ha fet gran al llarg d'aquests 30 anys. 

La trajectòria d'aquests 30 anys de Plataforma Educativa és impressionant, i fins i tot fa una mica de vertigen i, per moments, basarda, però Plataforma Educativa no només és passat, també és present i sobretot futur, amb nous reptes, projectes i horitzons. 

I com fa 30 anys, per mi aquesta aventura de Plataforma Educativa segueix essent il·lusionant i engrescadora, i formar-ne part és, sens dubte, un motiu de satisfacció i orgull, i alhora de responsabilitat. 

Plataforma Educativa ha fet 30 anys; jo aleshores en tenia 20 i avui, que ja tinc 50 anys, segueix formant part del meu projecte vital, no només de la meva vida professional, un projecte compartit amb moltes persones, un projecte col·lectiu. 

30 anys...

Impulsar la innovació i l’emprenedoria socials

Impulsar la innovació i l’emprenedoria socials són dos dels tres objectius dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras de Plataforma Educativa. D’aquí que dos dels tres premis siguin el d’Innovació Social, el reconeixement a una iniciativa social innovadora que aporti solucions o propostes noves per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania a Catalunya, i el d’Emprenedoria Social, el reconeixement d’una acció o iniciativa que s’hagi desenvolupat i mantingut en el temps.

Aquests reconeixements venen acompanyats d’una petita aportació econòmica, ja que entenem que no n’hi ha prou amb premiar bones idees, fer simplement un copet a l’esquena, també cal contribuir que aquestes iniciatives puguin executar-se i, en cas que ja ho estiguin, sostenir-se en el temps per tal de tenir impacte.

Som molt conscients que la innovació i l’emprenedoria socials necessiten finançament i la nostra modesta aportació hauria de permetre que els projectes premiats d’enguany tinguin, a banda d’un estímul anímic per reconeixement social del premi, un impuls econòmic.

“Víctimas con Voz”, premi d’Innovació Social, és una plataforma virtual on les víctimes de maltractaments i d’assetjament escolar, així com les seves famílies o professionals que les atenen, poden accedir a recursos preventius, de suport i terapèutics gratuïts.

D’altra banda, "Cooperativa Terram. Aprenentatge, oportunitats i agricultura", premi d’Emprenedoria Social, promou activitats vinculades amb l’agricultura i el medi natural adreçades a persones en risc d’exclusió per afrontar la manca de relleu generacional als camps agraris, generant un espai de confiança i terapèutic, promovent oportunitats laborals i reactivant l’activitat agrària.

El tercer objectiu dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras pren cos i forma amb la categoria de Corresponsabilitat Ciutadana, un reconeixement que enguany ha estat per a l'equip impulsor de l'Escola d'Educadores i Educadors Especialitzats de Girona, per la seva la contribució en la professionalització de la figura l’educador i educadora social abans de la creació dels estudis universitaris del grau d'educació social, reconeixent també com una de les principals impulsores i en representació d'aquest equip a l’educadora social Teresa Castanys.

En l’acte de lliurament dels premis es va destacar el paper de formigueta que la Teresa Castanys va fer a l'Escola d'Educadores i Educadors Especialitzats de Girona, un treball no sempre prou visible ni reconegut; aquest mateix paper volen tenir aquests premis, que ja tenen una trajectòria de més de 10 anys i que, des de la modèstia, també contribueixen a la innovació i a l’emprenedoria socials del nostre país.

Article publicat al web de Plataforma Educativa.

Primer de Maig i "Amb prou feines"

Coincidint amb el Primer de Maig Càritas Diocesana de Girona va presentar, dies enrere, "Amb prou feines", el quart informe d'impacte del seu Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social.

Prenent com a base les dades de l'entitat, les de les persones que atén i acompanya l'informe n'analitza la situació laboral i les dades revelen i confirmen el que fa massa temps que constatem: ni amb feina hi ha persones que amb prou feines poden viure dignament.

Comparteixo algunes de les moltes dades que l'informe conté i que descriuen amb prou cruesa la realitat de moltes persones i famílies del nostre voltant:

• En 1 de cada 3 llars (32,3%) cap membre de la llar ha treballat durant el darrer any.
• El 15,8% de les famílies no va tenir cap ingrés el mes anterior, mentre que el 10,8% va tenir ingressos inferiors a 450 €.
• 1 de cada 5 llars es manté amb ingressos fruit de l’ocupació informal.
• 3 de cada 4 famílies no pot fer front a les despeses que representa l’habitatge.
• 2 de cada 3 no pot fer front a les despeses alimentàries de forma adequada.
• 1 de cada 5 no pot fer front a les despeses mèdiques que suposen els tractaments farmacològics.
• 1 de cada 5 no pot fer front a les despeses de material escolar dels seus fills i filles.
• 3 de cada 4 llars ateses per Càritas (76,3%) considera que té ingressos que els no els permet viure
• dignament.

Malauradament per a moltes persones, per a moltes famílies, amb la feina no n'hi ha prou, amb aquest món laboral precaritzat i amb aquest nivell de vida cada dia més car.

Gràcies Anna, gràcies presidenta!

El divendres de la setmana passada, dia 21 d'abril, vaig participar per primera vegada, com a president de la Fundació Resilis, als Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras. Fins ara sempre havia presidit l'acte l'Anna Sunyer, presidenta de l'entitat des de l'inici, fa quasi trenta anys, i naturalment les meves primeres paraules les hi havia de dedicar:

Anna se'm fa estrany pensar en Plataforma Educativa i que tu no en siguis la presidenta. Ha estat així tota la vida, tota la vida de l'entitat des del principi com a Associació Plataforma Educativa 3 Esses, després com a Fundació Plataforma Educativa i ara com a Fundació Resilis i, per extensió, Plataforma Educativa.

Si hagués de definir amb dues paraules la teva presidència serien la discreció i el rigor. Són dues paraules que parlen de tu com a presidenta perquè també parlen de tu com a persona. I d'alguna manera aquestes paraules també han impregnat el caràcter de la nostra entitat: discreció i rigor.

Ara em passes el relleu i no puc evitar sentir un cert vertigen. Per compartit i col·lectiu que sigui el govern de Plataforma Educativa hi ha càrrecs que fan respecte per la seva responsabilitat inherent, i la presidència sens dubte n'és un. Potser és per això que em costa tant donar-te les gràcies per tot perquè em sembla que precisament ara jo necessito més que mai l'Anna presidenta, el teu mestratge, suport i guia.

Els presidents de la Generalitat ho són de per vida, encara que el seu mandat s'hagi acabat. Per mi tu seràs sempre presidenta de Plataforma Educativa, per més que ara el càrrec respongui a un altre nom.

Moltes gràcies per la teva dedicació i responsabilitat, i per endavant també te les dono per tot el que de la teva experiència i expertesa pugui necessitar.

Tres premis, un llibre i infinites roses!

Per Sant Jordi a Plataforma Educativa ens vestim de gala!
Celebrem aquesta diada tan nostrada lliurant tres premis, els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, presentant un llibre i, naturalment, regalant roses!

Els premis, que ja tenen més de 10 anys de vida, són un homenatge en vida a la Maria Figueras i la Mercè Bañeras, dues de les fundadores de l'entitat, dues amigues a qui estimem i a qui agraïm tot el que ens han aportat i aporten encara.

Els premis tenen tres categories, la d'innovació social, la d'emprenedoria social i la de corresponsabilitat ciutadana. El veredicte del jurat, que es va reunir la setmana passada, es farà públic aquest divendres 21 d'abril a partir de les 12  h a l'auditori Manel Xifra Boada de l'Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Aquest any recuperem la gala en format presencial, després de les obligades telemàtiques de les darreres tres edicions, tot i que també es podrà seguir en línia, per qui no es pugui desplaçar a Girona.

Però en aquest esdeveniment no només lliurem tres premis, també hi presentem un llibre i ja són una colla els que hem anat publicant. El títol del llibre d'enguany, "Protopies. Futurs que toquen de peus a terra", em té ben encuriosit!

Tres premis, un llibre (amb el seu punt) i, no en dubteu, en aquesta festa tampoc hi falten les roses! Ens agradarà molt regalar-vos-en una, ens agradarà molt que ens pugueu acompanyar!

Sant Jordi: llibres, roses i premis d'acció social!

Aquest any sí, aquest any celebrarem Sant Jordi per Sant Jordi!

Ho farem d'aquella manera, com ho fem ara quasi tot: amb la cara emmascarada, les mans xopes de gel hidroalcohòlic, i amb la distància i aforament reglamentaris! Millor això que res!

Res és el que vam tenir l'any passat, amb un Sant Jordi suspès i prorrogat a l'estiu; i tot i que és cert que no serà un Sant Jordi com els d'abans, amb els centres de les ciutats plens a vessar, com a mínim podrem sortir al carrer i comprar i regalar llibres i roses!

Recuperem la tradició, i la tradició diu que, també per Sant Jordi, a Plataforma Educativa celebrem els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras! Els d'enguany tampoc podran ser presencials i, com els de l'any passat, els podreu veure  a través de YouTube.

El canvi de format, de presencial a telemàtic, però, no ha transformat l'esperit dels premis: celebrar i fer un reconeixement a l'acció social, i premiar la innovació social, l'emprenedoria social i la coresponsabilitat ciutadana.

Premis i reconeixements a banda, l'acte també ens servirà per a presentar un nou llibre de la col·lecció de Plataforma Educativa, i tot plegat ho amanirem amb un toc de màgia i un glop de música!

Ens hi acompanyeu!

Un trist paper...

"Busco chica para cuidar a mi madre, si puede ser soltera ya que ella está delicada; eso sí, no puedo pagar un sueldo pero si habitación y comida."

Sota el missatge d'aquest paper, clavat en un fanal del barri del Pont Major de Girona, hi havia, també escrit a mà, un número de telèfon repetit en tires d'aquelles per estirar.

Dedueixo que la persona que va escriure aquest missatge, que va agafar paper i bolígraf, escriure el missatge i el telèfon, retallar a mode de serrell la part del telèfon i baixar al carrer per clavar-lo amb cinta adhesiva, deu estar molt desesperada!

La persona molt desesperada i la seva mare, ja ho veiem, desvalguda... I desesperada i desvalguda també ha d'estar la dona que, a canvi de sostre i menjar, accepti aquesta feina! La mera existència d'aquest paper és senyal que quelcom no funciona bé, que vàries coses no funcionen bé!

És evident que aquesta persona necessita suport, i la seva mare possiblement atenció sociosanitària, i potser aquest trist paper, més que clavar-lo en un fanal del carrer, hauria d'anar a parar a sobre la taula dels serveis socials, en cas que no siguin coneixedors de la situació que es deu viure en aquesta casa, entre aquesta persona desesperada, i la seva mare desvalguda.

M'agradaria que cap dona acceptés la feina, ja que lluny de resoldre positivament aquesta situació, en perpetuaria la precarització encara més; si el diner crida el diner, la pobresa crida la pobresa!

Vaig fer la foto de pressa i corrents tornant de comprar, i després em va saber greu no haver fotografiat el número de telèfon mòbil; el podria haver inclòs a la foto, i després retallar-lo... L'hauria pogut fer arribar als serveis socials del barri; també jo, aquí, vaig fer un trist paper, pensant més en la piulada que faria que no en la necessitat de resoldre la situació que aquesta persona, i la seva mare, estan vivint.

També jo, en aquesta situació, sóc una evidència més que quelcom no estem fent bé, que a vegades perdem perspectiva i desenfoquem prioritats, i ni tan sols aquest article serveix de propòsit d'esmena. No sé si encara trobaré aquest trist paper clavat en algun fanal del carrer...

Quan l'acció social mereix un reconeixement

Si féssim un núvol de paraules de l'any 2020 segur que entre elles hi apareixeria la paraula reconeixement. Al principi de l'estat d'alarma i confinament el reconeixement va prendre cos i forma en els aplaudiments vespertins que des de les finestres i balcons fèiem al personal sanitari, un reconeixement encara vigent, tot i que menys aplaudit formalment.

Aquest 2020 hem après, per si encara no en sabíem, a reconèixer l'esforç, l'assoliment o la contribució de les persones que s'han situat a la primera línia en la lluita contra aquesta pandèmia. I si ja en sabíem, l'hem perfeccionat. El reconeixement és un ingredient que, d'una manera o altra, tothom necessita, no per a alimentar la vanitat (que en alguns casos també) sinó per a créixer a nivell personal i professional.

El personal sanitari no és l'únic que ha merescut, i mereix encara, el nostre reconeixement, també se'l mereix el món social, el dels i les professionals que es dediquen a l'acció social en tota la seva amplitud, ja sigui en serveis socials i educatius bàsics com especialitzats, acompanyant a les persones que, a banda de les conseqüències sanitàries de la pandèmia, també han patit i pateixen les econòmiques i socials.

L'acció social també mereix un reconeixement i des de Plataforma Educativa li farem el nostre en la 9a edició dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, que celebrarem, com és tradicional, la diada de Sant Jordi. Convocats des de l'any 2013, els Premis d'Acció Social mantenen la voluntat de reconèixer la tasca de persones, entitats, serveis i projectes que des de l'acció social contribueixen a la millora de la qualitat de vida de les persones. Els premis tenen tres categories, la d'innovació social i la d'emprenedoria social per a projectes, i la de corresponsabilitat ciutadana, un reconeixement de caràcter personal en el qual es posa de relleu la dedicació i contribució de la persona que el rep a l'acció social al llarg de la seva trajectòria.

Diuen els i les expertes que els reconeixements han de ser honests, autèntics i genuïns, que han de ser específics, i per tant és necessari identificar el valor de la contribució o benefici que l'esforç o l'assoliment hagin representat, i que és important fer-los públics, exterioritzar-los, formalitzar-los.

Enguany, Premis Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras de Plataforma Educativa, a banda de fer els tradicionals reconeixements a l’emprenedoria, a la innovació socials, i a la corresponsabilitat ciutadana, trobarem la manera de fer el reconeixement que, pensem, també mereix l'acció social.

Article publicat al web de Plataforma Educativa.

Pere Tubert, en el record...

Quan vaig conèixer personalment en Pere Tubert, ell ja era una persona coneguda i reconeguda dins el món social en general, i de les persones amb discapacitat en particular, i jo tot just m'estrenava com a coordinador del programa Incorpora a Girona. Era mitjans de l'any 2007.

El recordo, aquells anys, al seu despatx de la seu de Mifas al carrer Empúries de Girona, al barri de Sant Narcís. La seva porta sempre estava oberta, sempre era molt accessible, i sempre estava disposat a comentar la jugada, fos quina fos la que em portés a la seu de Mifas.

Escoltant-lo era fàcil endevinar quelcom comú a d'altres presidents i presidentes d'entitats socials: que no havia tingut res fàcil, i que el seu caràcter persistent l'havia forjat en moltes batalles, vetllant pels drets de les persones amb discapacitat física, treballant per trencar barreres i per la igualtat d'oportunitats.

Mifas és l'entitat de referència per a les persones amb discapacitat física i sensorial de les comarques de Girona, i una de les referents de Catalunya, i la seva contribució a la inserció laboral, bé en els propis serveis i empreses que gestiona, bé en el mercat laboral ordinari, és altament valuosa. Ho veig cada dia, des de fa més de tretze anys, coordinant el grup d'entitats de Girona del programa Incorpora. L'empenta i determinació d'en Pere Tubert i de les respectives juntes que va presidir hi tenen molt a veure.

L'any 2015, ja com a expresident de Mifas, a Plataforma Educativa li vam fer un reconeixement amb el Premi a la Corresponsabilitat Ciutadana dels Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, una decisió presa per plena unanimitat del jurat. 

La darrera vegada que vaig veure i parlar amb en Pere Tubert va ser el 15 de novembre de 2019 a la Coma Cros de Salt, en l'acte que tancava el 40è aniversari de Mifas. Feia temps que no el veia i em va fer molta il·lusió veure'l i xerrar una estona amb ell.

En Pere Tubert ens deixa un valuós llegat de lluita en favor de les persones amb discapacitat, llegat que té continuïtat en el treball i compromís de la gent de Mifas, que segueixen treballant per a trencar les barreres, no només arquitectòniques, que encara tenen les persones amb discapacitat física.

La seva prematura mort ha estat molt sentida, no només dins el món social, i ens ha entristit molt a les persones que l'hem conegut... DEP. 

I malgrat tot, un bri d'esperança...

D'entrada la percepció és que aquest 2020 ha estat un any llarg, potser per la impressió que, durant mesos, ha passat lent. Però més que llarg, la sensació, fins i tot física, és que ha estat un any dens... Sobretot ha estat un any de molts contrastos, certament agredolç, amb moments de patiment i, alhora i quasi simultàniament, (inesperats) moments de joia. 

Aquesta ambivalència ("presència simultània de sentiments oposats envers una mateixa persona o una mateixa cosa") és el que hem volgut transmetre a la felicitació nadalenca del grup de Girona del programa Incorpora de la Fundació "la Caixa", i per fer-ho hem trobat molt oportunes aquestes paraules de l'Ezequiel Mir Casas, prospector d'empreses de Càritas Diocesana de Girona i tècnic del programa Incorpora:

"Dins d’aquests temps convulsos i plens d’incertesa que estem vivint no tot són despropòsits i males notícies. També hi ha històries d’èxit, històries de superació, on l’actitud, la perseverança i la motivació són clau per trobar una feina estable."

Aquest fragment pertany a l'article "Càritas Diocesana del Grup Incorpora Girona facilita la inserció de professionals en primera línia de la pandèmia" que setmanes enrere vam publicar a l'apartat d'actualitat del grup Incorpora Girona.

L'article explica petites històries d'èxit enmig de la crisi, històries com tantes altres de perseverança, històries personals i, afortunadament, transferibles! 

I és precisament aquí on rau, malgrat tot, el bri d'esperança, en la transferibilitat d'aquestes històries, en la capacitat de la "tribu Incorpora" de seguir treballant per cercar oportunitats per tal que d'altres persones puguin, efectivament, treballar!

No m'atreveixo a aventurar com serà el 2021, més enllà de la certesa que seguirà essent incert, i de la seguretat que, com aquest any, les entitats Incorpora Girona aquí seguirem, donant suport i servei a les empreses, i acompanyant a les persones...

Bones Festes!

Calidoscopi d’Afectes: la reestrena!

Fa més o menys un any a Plataforma Educativa tancàvem els serrells de la celebració del nostre 25è aniversari, i entre els esdeveniments importants a celebrar hi havia l'estrena de Calidoscopi d'Afectes, un documental de Gerard Bagué que, entre d'altres efectes, també ens servia per a celebrar el nostre aniversari.

La idea era estrenar el documental en sales de cinema dels diferents territoris on l'entitat hi té programes i serveis, i vam començar per allà on va començar tot: Girona.

Després va venir el que va venir, l'estat d'alarma i el confinament, i les nostres estrenes, com tantes altres coses, van caure... Són moltes les persones, treballadores o ateses a la nostra entitat, que no van poder veure el documental, i davant la impossibilitat de projectar-lo de nou, com vam fer a Girona, en una sala de cinema, setmanes enrere vam decidir reestrenar-lo en línia, passant-lo per YouTube.

La reestrena serà aquest divendres 20 de novembre al vespre, data que, com d'altres vinculades a Plataforma Educativa, no és casualitat, ja que es commemora el Dia de la Infància, i aquest és, també per a Plataforma Educativa, un dia rellevant, no en va l'entitat va néixer, aviat farà 26 anys, per a donar continuïtat a l'atenció i tasca educativa d'uns infants acollits en tres centres residencials de Girona...

Calidoscopi d'Afectes no és un documental sobre la història de Plataforma Educativa, tot i que inevitablement es parla dels orígens; és més aviat el relat d'històries personals i professionals, farcit d'afectes, que com el joc de miralls del calidoscopi, ofereixen una visió, més que de l'entitat, del que l'entitat representa.

Si no heu vist el documental, us animo a veure'l i a descobrir-hi les històries que s'hi relaten; i si l'heu vist, us animo a reviure-les!

Podreu veure'l en aquest enllaç: https://youtu.be/Y4LjE41LnFs

Incorpora com a tribu

És possible que darrerament hagueu sentit a parlar dels ODS, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un repte a nivell mundial que ens interpel·la a tothom, i especialment a les administracions, empreses i organitzacions.

La setmana passada, en el marc de la 2a Setmana de la RSC Global, es va parlar dels ODS i l'Agenda2030 com a motor per a impulsar la integració sociolaboral de les persones en risc d'exclusió, i vaig tenir l'oportunitat (i l'honor i el plaer) de participar-hi representant, i parlant, del programa Incorpora.

En aquest vídeo podeu veure la taula sencera en la que vaig participar, i en la que vam parlar d'aquesta qüestió; inicialment es va fer una exposició general dels ODS per després, jo mateix, explicar breument el programa Incorpora, i donar pas a una empresa col·laboradora del programa, Asisgrup, que va exposar la seva política de RSC i, entre les seves accions, de la col·laboració amb el programa Incorpora a través de diferents entitats socials; finalment es va fer una connexió de les accions del programa Incorpora amb alguns dels 17 ODS.

La nostra taula, que us recomano veure sencera, va durar uns tres quarts d'hora, i la meva intervenció la trobareu a partir del minut 16'45"... 

Ah, només mirant el vídeo (la meva intervenció) entendreu el perquè de la tribu...

PErsones

Sí, sé que la primera "e" no hauria de ser majúscula, i no, no m'he equivocat escrivint el títol de l'article d'avui, sinó que m'he pres una llicència, tot i que és evident que no poètica...

Per a ser més precisos la llicència se l'ha pres la meva entitat, Plataforma Educativa, que sota aquest títol, "PErsones", té previst anar publicant una sèrie d'entrevistes a persones que formem part, d'una o altra manera, de Plataforma Educativa. "PErsones", doncs, som això, persones de Plataforma Educativa (PE)...

Hi qui va considerar oportú que jo obrís foc i estrenés aquestes entrevistes, i a mi ja em va semblar bé ser conillet d'índies, tot sigui per l'entitat!

L'entrevista la vam gravar fa setmanes, i a banda de parlar de la meva vida a Plataforma Educativa, també parlo del documental que, entre d'altres coses, també ens ha permès commemorar el nostre vint-i-cinquè aniversari; documental, per cert, que re estrenem en línia el proper divendres 20 de novembre...

Res, són menys de cinc minuts...

Jo em trec el barret... i tu?

Barret, càmera, acció!
Aquesta també podria ser una bona manera de definir la campanya "em trec el barret" que hem iniciat a Plataforma Educativa de reconeixement a tots els i les professionals de les entitats socials que aquests dies d'estat d'alarma i confinament segueixen treballant, tot i les dificultats.

Professionals de l'educació i d'atenció directa, però també altres professionals d'altres departaments, com recursos humans, comunicació o tecnologia, que treballen perquè la resta puguem treballar!

Em trec el barret és tan sols un simple gest de reconeixement, i del que es tracta és de gravar-se, amb o sense barret, i reconèixer la tasca dels que sense elles i ells no podríeu fer, per exemple, la vostra!

Jo per exemple, em trec el barret per la feina que segueixen fent els i les professionals dels serveis d'inserció laboral, donant suport a les persones i a les empreses!
I tu, per a qui et treus el barret?

Barret, càmera, acció!
Ja ho veieu, no es necessita res més!

Tens un minut i mig?

No te'n demanaré més, de temps, a banda del que inverteixis en llegir aquestes quatre ratlles introductòries; calculo que al voltant de trenta segons...

Permet-me dir només que el petit vídeo que ara veuràs l'hem fet en equip, amb el cor i pensant en les persones i les empreses que atenem des de les entitats de les comarques de Girona del programa Incorpora.

Comentar, finalment, que aquest vídeo també vol ser un reconeixement a la magnífica feina que fan els i les tècniques d'inserció laboral, també aquests dies d'estat d'alarma i confinament, i al seu compromís, com el de les seves entitats, seguint fent costat a les persones amb major vulnerabilitat.

Tens un minut i mig?
És just el que dura aquest vídeo que avui volia compartir amb tu!

Actitud Incorpora en època de confinament

No hi ha persona que s’escapi, aquests dies, del confinament pel coronavirus i dels seus efectes a tots els nivells, també el personal i el laboral.

El confinament i les restriccions ens afecten individualment en la nostra vida personal, familiar i laboral, i col·lectivament a nivell d’organitzacions, administracions, empreses i entitats socials. Només hem de veure els informatius, o tan sols observar el nostre entorn més immediat, per fer-nos a la idea de l’impacte del coronavirus, més enllà de les malaurades infeccions i defuncions de la COVID-19. Recordem que hi ha escoles tancades, comerços amb la persiana abaixada o empreses tancades i amb expedients de regulació temporal de l’ocupació.

El programa Incorpora de ”la Caixa”, inevitablement, també s’ha vist afectat per aquesta situació en totes les seves dimensions i, tot i que no hem parat la nostra tasca, el ritme de les activitats habituals del programa s’ha alentit i no són poques les afectacions que estem tenint per les mesures preventives i de confinament. Parlo d’afectacions amb relació a l’activitat, a les persones que atenem, a les empreses amb qui col·laborem i als tècnics i les tècniques d’inserció laboral que treballen en el marc del programa Incorpora.

Noves oportunitats i formes de treballar

Ara mateix, s’han cancel·lat totes les formacions que s’estaven fent o estaven previstes, també les pràctiques no laborals, s’ha suspès l’activitat de prospecció empresarial, l’atenció presencial a les persones ateses i les reunions internes a nivell tècnic i amb altres serveis; la gestió d’ofertes, naturalment, també ha caigut en picat, i el que ara sorprèn és precisament que n’hi hagi de noves, d’ofertes laborals, i n’hi ha: ajudants de cuina o personal per a supermercats, empreses i serveis que es mantenen oberts... Tot i això, les insercions laborals també s’han aturat.

Aquests dies, els tècnics i les tècniques d’inserció del programa, seguint les indicacions preventives generals i de les seves entitats, treballem des de casa seguint donant suport, a distància, a les persones que atenem. D’altra banda, també estem en contacte amb les empreses, fent el seguiment i donant suport a les incidències que naturalment tenen, i que afecten les persones que s’hi havien inserit o que hi estaven fent pràctiques no laborals.

A més, i tenint en compte aquest escenari excepcional de confinament, des del programa Incorpora promovem aquests dies, en la mesura de les possibilitats de cadascú, la formació a distància tant per a les persones ateses com per als i les professionals de la inserció laboral.

Pel que fa a les persones ateses, si bé la formació presencial s’ha suspès, disposem de recursos en línia als quals poden accedir per seguir treballant i potenciant les seves competències; pel que fa als i les professionals de la inserció laboral, el programa Incorpora disposa d’una interessant oferta de cursos en línia, sobretot, en relació amb l’àmbit de la inserció laboral, oberts a tothom i gratuïts que aquests dies també poden contribuir a potenciar el creixement professional dels tècnics i les tècniques d’inserció laboral.

Competències transversals per fer front al confinament

Al programa Incorpora donem molta importància, en el nostre acompanyament a les persones en el seu procés d’inserció laboral, a les competències transversals, que es treballen a diferents nivells i de forma més intensa en les formacions pròpies del programa. Aquestes són les competències que ens permeten ser millors treballadors i treballadores, a banda de bons i bones professionals, i són les que tenen a veure, entre altres aspectes, amb l’autoconeixement, l’autocontrol, la gestió dels canvis, la flexibilitat, la comunicació assertiva, el treball en equip, la gestió del temps o la gestió emocional.

Al programa Incorpora treballem totes aquestes competències orientant-les al món laboral, però aquests dies, aquestes i moltes altres competències es posen especialment en joc també en l’àmbit personal i familiar, per la qual cosa és important valorar-les i seguir-ne aprenent, ja que, sens dubte, ens poden ajudar a afrontar millor aquesta situació de confinament.

Aquesta pandèmia global anomenada coronavirus ens ha alterat la vida i ens ha enfrontat amb una situació mai vista ni viscuda: el confinament quasi total de la població! En aquestes circumstàncies tothom es veu obligat a afrontar aquesta nova realitat, temporal i incerta, també nosaltres, els i les professionals de la inserció laboral, que continuarem fent la nostra feina adaptant-nos a cada situació com sempre hem fet.

Article publicat al web del programa Incorpora.