L'any
1992 ja feia uns anys que l'antiga
fàbrica Torras-Hostench pertanyia al
Grup Torras, en mans del fons d'inversió kuwaitià
KIO (Kuwait Investment Office), que tenia com a cara visible a l'estat espanyol el
controvertit i condemnat (empresonat per apropiació indeguda) empresari
Javier de la Rosa. L'any 1992 el
Grup Torras va ser el
trist protagonista de la major (fins aleshores)
suspensió de pagaments més gran de la història espanyola, amb un passiu de
243.000 milions de pessetes, 1.460 milions d'euros!
A finals del
1992 en l'animada
campanya electoral de les e
leccions presidencials nord americanes entre el candidat a la reelecció
George Bush (pare) i el candidat demòcrata
Bill Clinton aquest darrer va fer cèlebre la frase "
és l'economia, estúpid!", frase que diuen va ser clau perquè
Clinton es convertís, mesos després, en el
42è president dels Estats Units.
L'any
1992 la
població de
Sarrià de Ter no creixia, fins i tot havia patit un lleuger
decreixement respecte l'any 1990 i no arribava als
3.500 habitants, molts d'ells
treballadores i treballadors de la
Torras o d'empreses que li donaven servei. A principis dels anys noranta
Sarrià de Ter veia com municipis del voltant de Girona creixien urbanísticament i demogràficament, alguns amb veïns de
Sarrià de Ter que hi cercaven una major
qualitat de vida;
Sarrià de Ter aleshores era conegut, més enllà del poble, per la
icònica xemeneia de la
Torras i per la
pudor que sentien els qui entraven o sortien de
Girona pel nord.
Entre finals i mitjans dels anys noranta del segle passat
Sarrià de Ter no va poder
revertir aquesta situació; per un costat gràcies al
desmantellament de les instal·lacions on es fabricava la
pasta de paper i
l'enderroc de la xemeneia, tot un símbol, per un altre costat gràcies a la
reconversió urbanística de sòl industrial en
residencial, com el de la zona de
l Camp dels Socs o el de l'antiga fàbrica
Cobega (que envasava Coca-Cola), enderrocada a principis d'aquest segle.
Malgrat seguir amb l'activitat
industrial paperera de
Torraspapel, a partir del
1999 ja en mans del Fons d'Inversions britànic CVC,
Sarrià de Ter va començar a
créixer de nou a partir del canvi de segle, assolint la xifra de
4.000 habitants l'any 2006 i superant la de
5.000 l'any passat, el 2016. Paral·lelament la
fàbrica Torraspapel aquests anys es va anar
fent petita, perdent treballadors fins a la seva
desaparició. És a dir, com
més habitants ha anat
guanyant Sarrià de Ter menys treballadors ha tingut la
fàbrica Torraspapel, i dels que ha tingut, cada vegada
menys de Sarrià de Ter.
"
L'economia, estúpid"; aquest era el
veritable eslògan, de caràcter
intern, que juntament amb altres (el també clàssic "
canvi o més del mateix" o "
no oblidar el sistema de salut") va crear l'equip de campanya de
Bill Clinton per
enfocar els missatges, per fixar els punts clau dels debats, els mítings i les entrevistes; la frase referent a l'economia va fer
fortuna, convertida en la ja popular "
és l'economia, estúpid!"
De fet d'aquella frase en van sortir d'altres de derivades: "
són les matemàtiques, estúpid", "
és la ciència, estúpid"... i sí, també podríem formular, i avui ho fem en clau de
Sarrià de Ter: "
és la química, estúpid!".
Sí,
és la química, estúpid; la
clau per entendre el que està
passant a
Sarrià de Ter en relació en part de la
indústria paperera l'explica la
química.
Avui,
ja ho sabem, qui té
l'activitat industrial paperera allà on abans hi havia la fàbrica
Torraspapel és el grup
Hinojosa, i al contrari del que passava anys i dècades enrere el seu
pes sobre
l'ocupació dels veïns i veïnes de
Sarrià de Ter és
menor, molt menor. Aquesta és una
realitat que ens ajuda
entendre, també, part del
conflicte que tenim avui. Aquesta és una
observació que ens
dibuixa una
realitat social, econòmica i demogràfica diferent de la que hi havia als
anys vuitanta o noranta del segle passat i és sobre
aquesta realitat, i no la pretèrita, que hem
d'enfocar i afrontar el conflicte que tenim avui.
Perquè
avui Sarrià de Ter ja no és conegut per ser el poble de la xemeneia ni, fins fa poc, de les
pudors! Malauradament, i ja vaig parlar-ne en l'article de la darrera revista ("
Sarrià de Ter no respira tranquil...", Parlem de Sarrià núm. 97) a
Sarrià de Ter han tornat les pudors i, sí, també els
sorolls.
Els
sorolls són més una qüestió
física i, d'altra banda, l'
acústic és un àmbit
més legislat, pel que aquí la
discussió és poca; el
compliment, com a mínim, del que estableix la
llei. La
pudor és un àmbit més complex,
menys legislat, fins i tot més
subjectiu: allà on un hi sent un
olor com de vainilla un altre hi sent una
pudor repugnant. Sigui com sigui el que hem acabat
aprenent tots plegats és que la
pudor, i la seva
eradicació, és una
qüestió de química.
En la
química hi ha la
solució, sinó total sí part d'ella, en l'ús de
microbicides en el procés de
fabricació de la
pasta de paper. Aquesta és una de les
solucions tècniques d'un dels possibles
focus d'emissió de pudor de la fàbrica d
'Hinojosa, una solució
química però no l'única. La pròpia
direcció de la fàbrica ja en va
anunciar d'altres, referides al
tractament dels residus de la depuradora o d'altres punts de la producció, també possibles
focus de pudors.
És la química, estúpid! Sí, hi ha una
altra química que també ha
fallat, no la química de la
taula periòdica sinó la que podem definir com a entesa o amb l'anglicisme "
feeling". Sí, no hi ha hagut
química, en relació a aquest problema, entre els
veïns i veïnes afectats i l'
Ajuntament, tampoc amb l'
empresa. És especialment
preocupant la manca de
química entre els
veïns i veïnes i els seus
representants, els qui se suposa, i m'hi incloc, hem de
defensar i
vetllar per les
seves necessitats.
La creació formal d'un
grup de veïns i veïnes per
afrontar aquesta situació i
enfortir la interlocució amb l'
Ajuntament i l'empresa és una
bona notícia i, sens dubte, ha de ser una bona manera per fer que aquesta
química, la que es pugui
generar entre els
representants municipals i els
veïns i veïnes, també contribueixi a
resoldre aquest problema.
És la química, veïns i veïnes, la química!
Article publicat al
número 98 de la revista
Parlem de Sarrià.
