El dijous
22 de novembre a la nit saltava la notícia: el
curs vinent Sarrià de Ter tindrà el reclamat
nou institut! La notícia la
filtrava la
comunitat educativa de Sant Julià de Ramis i a partir de l'endemà
la premsa ja se'n feia ressò.
L'anunci del
nou institut de
Sarrià de Ter obre alguns
interrogants al voltant del
propi institut (quantes aules tindrà, com de gran serà el pati, amb quin model educatiu es basarà, com afectarà a la mobilitat...) alhora que
en genera també sobre el futur de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de
Girona, que fins ara era el de
referència per
l'alumnat de les escoles
Montserrat de Sarrià de Ter i
Castellum de Sant Julià de Ramis. La qüestió és
més complexa del que sembla.
D'entrada és pertinent constatar que
ningú qüestiona el nou institut de Sarrià de Ter, un institut
reclamat de fa temps i que la seva
absència era un
greuge per les
famílies d'ambdós pobles.
No es qüestiona el què, sí que
es qüestiona el com, la manera com
s'ha pres aquesta decisió i com s'ha
informat.
La sorpresa no va ser agradable més enllà de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, especialment pel
propi institut i per les
altres escoles adscrites, l'
Escola Montjuïc, l'
Escola Carme Auguet i el
FEDAC Pont Major, totes tres de
Girona i les tres les que, per
Educació, han
d'alimentar les
dues línies de
primer d'ESO del Xifra a partir del
curs vinent.
Aquests centres educatius (
Xifra, Montjuïc, Carme Auget i FEDAC) en particular, i la
comunitat educativa de Girona en general, s'han mostrat
especialment dolguts amb Educació per la
gestió comunicativa i sobretot de (mala)
planificació d'aquest
anunci. Abans d'entrar-hi, però, un
darrer detall previ, important i significatiu: la del
nou institut de
Sarrià de Ter ha estat, també, una
decisió política.
És evident que
tota decisió és política, però en alguns casos
l'interès polític de caràcter partidista es fa
més evident. Aquest
no n'ha estat una excepció i per
mostra no un, sinó
dos botons, dues
fotografies propiciades per un
mateix partit polític:
una de
l'alcalde i una
regidora del govern de
Sarrià de Ter amb el
Conseller d'Educació acompanyats per un
representant de la secció local d'ERC de
Sarrià de Ter,
l'altra de
l'alcaldable d'ERC a l'
Ajuntament de Girona davant l'
Institut Narcís Xifra de Girona
reforçant el
mateix missatge llançat per la
conselleria en el moment de
l'anunci.
És ERC qui no ha sabut o volgut dissimular que aquesta ha estat sobretot una
decisió política, presa a les
portes de les
eleccions municipals, fent
prevaler més aquesta
qüestió que no la
necessària planificació en relació a les
adscripcions, als propis
projectes educatius, i a les
conseqüències, que les té i moltes, en la seva
zona d'influència.
El
nou institut de
Sarrià de Ter fa que des del
Departament d'Educació es plantegin alguns
canvis en l'
adscripció d'algunes
escoles, naturalment
més enllà de les escoles Montserrat i Castellum (previsiblement adscripció única al nou institut), com les de
Medinyà,
Cervià de Ter i
Sant Jordi Desvalls, passant del
congestionat institut de Celrà al
nou de Sarrià de Ter. Ignoro com han
viscut les comunitats educatives d'aquests pobles aquest anunci... Sí
conec més de prop i de
primera mà com ha
caigut aquest anunci a les
comunitats educatives de les
escoles Montjuïc,
Carme Auget i
FEDAC Pont Major, també naturalment a la de
l'institut Xifra.
És evident que
cada una d'aquestes escoles viu aquesta situació des de la seva perspectiva i que en la
proposta de solucions hi ha
matisos i fins i tot
diferències entre elles, però totes
comparteixen, juntament amb el propi
institut Xifra i la
comunitat educativa de Girona (expressada pel
Consell Municipal d'Educació), la
preocupació pel futur de l'ESO al Xifra.
La
preocupació es concreta pel
risc que el
Xifra esdevingui un
centre segregat. Aquest risc
s'alimenta sobretot per
dos motius:
(
1) la
reducció de les
4 línies d'ESO a les
2 (de 1r d'ESO) amb
alumnes només de les escoles
Montjuïc,
Carme Auget i
FEDAC redueix la diversitat d'origen de l'alumnat, fent que, segons les
previsions d'aquestes escoles, ni tan sols es poguessin
omplir les dues línies de 1r d'ESO el curs vinent, i sobretot, derivada d'aquesta realitat,
(
2) l'
oportunitat que aquest fet
donaria a Educació que podria
derivar tota la matrícula viva de
Girona (alumnes que van arribant al llarg del curs i que convé matricular)
al Xifra.
Això
podria convertir l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, pel que fa a l'
ESO, en un
centre de segona. Aquest és un
risc que per
l'Institut Xifra, també els
agents socials del barri del
Pont Major,
augmenta si es
redueixen les
línies d'ESO de
quatre a dues línies, ja que
aquesta reducció també posa
en crisi la
continuïtat d'un projecte educatiu consolidat i d'èxit.
És per aquest motiu que
el manteniment de les 4 línies d'ESO és una
prioritat per l'
Institut Xifra, i ho és fins al punt que
estan disposats a perdre-les si es poden
mantenir juntes en un
altre institut, el nou de
Sarrià de Ter!. D'aquí la
proposta de l'
Institut Narcís Xifra que el
nou de Sarrià de Ter neixi amb quatre línies d'ESO i
no dues, i que
s'alimentin, a banda de l'alumnat que
Educació ja preveu
(Montserrat i
Castellum, potser
Medinyà)
també de l'alumnat de les
escoles Carme Auguet i
FEDAC Pont Major, tenint aquestes dues la
doble adscripció (nou institut de Sarrià de Ter i un altre de Girona) i
oferint una nova adscripció a un o més instituts de
Girona a l'alumnat de l
'Escola Montjuïc. No se'ns escapa que
aquesta opció sacseja les adscripcions de la ciutat de
Girona!
Dit amb altres, i potser més entenedores,
paraules:
el Xifra prefereix "amputar-se" l'ESO que mantenir-lo reduït, com vol
Educació, si s'
evita el risc que esdevingui un
centre segregat, quan fins ara ha estat i és un
centre integrador i inclusiu.
És una veritable
llàstima que
una molt bona notícia (el nou institut de Sarrià de Ter) es vegi
tacada per la
manca d'informació,
planificació i
diàleg de la
Conselleria d'Educació alhora d'
executar aquesta
decisió, prescindint de la
visió tècnica i política dels altres
municipis implicats, fins i tot dels
centres educatius directament
afectats, i prenent una
decisió tan decisiva a poques setmanes de
tancar les adscripcions de les escoles, d'esquenes a
consells municipals d'educació, comissions de
matriculació i altres
agents socials.
Participació? Governança? No, política de fets consumats!
En fi, que
contra la política de fets consumats ara estem en plena
contra rellotge per intentar
pal·liar els
efectes negatius d'aquesta
decisió per l'
Institut Narcís Xifra i Masmitjà, una decisió que ha
obert (de nou?) la
caixa de pandora (quan no la de
trons!) de les
adscripcions de les
escoles de Girona. Em
temo, però, que
poca maniobra es podrà fer més enllà del
dret a la protesta!
Tota la
comunitat educativa vinculada a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà (Associació d'ex professors, AMPA Narcís Xifra, AAVV Pont Major, Escola i AMPA Carme Auguet, Escola i AMPA FEDAC, Escola, AMPA i AAVV Montjuïc)
donen suport al posicionament de l'institut amb la
ferma voluntat que el seu
posicionament pugui ser
defensat també pel
Consell Municipal d'Educació de Girona (que es reuneix avui de forma extraordinària per tractar exclusivament aquest conflicte) i el propi
govern i Ajuntament de Girona davant el
Departament d'Educació.
Diu Educació que de segregació al Xifra no n'hi haurà, tot i que fins ara
no ha sabut, o volgut,
argumentar com ho
evitarà. Sobre el
paper tot es veu
molt clar (de les 4 línies actuals passarem a 2+2 entre el Xifra i el nou institut de Sarrià de Ter), però quan
aterrem aquesta planificació en un
territori concret la
planificació fa aigües i queda en
paper mullat!
Sense discutir la necessitat del nou institut de Sarrià de Ter no puc
evitar afirmar, amb tota la rotunditat del que sóc capaç, que
en la gestió d'aquesta decisió Educació ha suspès estrepitosament. Encara
és a temps, però,
d'aprovar la revàlida!
