Fils sense agulla

Mesos enrere vaig visitar una fàbrica de fils. Em sembla que encara no n'havia visitat mai cap, de filatura... Bé sí, fa uns anys una de la comarca de la Selva, una de fil sintètic, però en aquella visita només vaig trepitjar les oficines.

A la de fa uns mesos, ubicada a la Garrotxa, oficines a banda sobretot vaig trepitjar la fàbrica, allà on es fa la màgia! Reconec que els processos industrials em fascinen, tot i que també m'inquieten. Em fascinen per com transformen les coses, com un element s'endinsa en una màquina i en surt un de diferent; m'inquieta perquè, per més que me'ls expliquin, no sempre acabo entenent els processos que transformen un o diversos elements en un producte.

En aquella visita em va fascinar comprovar, amb els meus propis ulls, com de piles i piles de roba, de retalls de roba que s'esfileguen en surten fils de colors, de colors determinats. Per a produir una bobina d'un color determinat no fan servir cap tint sinó la combinació de diferents fils esfilegassats de retalls de roba; un programa informàtic determina la quantitat de cada color per ajustar-se al color requerit. Durant la visita vaig veure molts fils, i cap agulla! El que us deia, als meus ulls, màgia!

El cotó que utilitza l'empresa és reciclat, de peces de roba que es reaprofita, i el fil que en surt serveix per a fabricar estores i molts altres productes. Amb la roba també hem hagut d'aprendre a ser responsables, a allargar-ne l'ús donant-la o regalant-la o, en el cas que ja no sigui aprofitable, a reciclar-ne els components.

Una altra cosa és, com amb el menjar, anar-nos conscienciant amb la producció i el consum km zero; em sembla que cap de les peces de vestir que porto avui ha estat feta a casa nostra, ni tan sols a Europa; com amb el menjar, no és només una qüestió de disponibilitat, també ho és de preu.

No sé si seria prou consol saber que, com a mínim el fil per a confeccionar les peces que porto, s'ha fet aquí...

--------

Imatge de Hasan Oguz Altuntaş a Pixabay

Vint-i-un coma dos, la xifra de la setmana

Les empreses gironines exporten més que mai; l'any 2022 l'exportació de les empreses gironines, segons dades del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, va ascendir a un valor de més de 7.787 milions d'euros, tot un rècord, representant un increment del 21,2% respecte dels 6.427 milions d'euros de 2021.

El creixement de les exportacions de les empreses gironines ha estat pràcticament continuat al llarg dels darrers vint anys, amb alguna contenció o lleugera davallada entre els anys 2006 i 2009. Però si ens ho mirem en perspectiva, l'any 2002 les empreses gironines van exportar per un valor de 2.242 milions d'euros i el 2022 més de 7.787.

Aquestes dades expliquen el bon dinamisme de les empreses gironines, també la seva capacitat, acompanyades per les patronals, de fer grans inversions i d'obrir nous mercats.

El sector agroalimentari (especialment les càrnies) lidera les exportacions de 2022 amb un valor de més de 3.250 milions d'euros, seguit pel químic (farmacèutiques) amb més de 1.418 milions d'euros. Aquests sectors repercuteixen directament a un altre dels motors de l'economia gironina, la fabricació de maquinària.

Pel que fa als mercats on exporten les empreses gironines, Europa és el principal, amb França, Itàlia, Alemanya i Portugal al capdavant, seguits per la Xina i, malgrat el Brexit, el Regne Unit.

Rere aquestes bones dades d'exportació s'amaga una altra xifra interessant: les empreses gironines que exporten s'han triplicat els darrers vint anys i, segons un informe d’ACCIÓ, sis empreses del sector carni acaparen el 20% del total de les exportacions.

Segurament l'exportació ha salvat i revitalitzat moltes empreses gironines, enfortint el teixit empresarial i generant ocupació.

Com a consumidors se'ns demana que apliquem el criteri de km zero, que consumim productes de proximitat i fets aquí, tot i que com a productors valorem molt l'exportació, que d'altres consumidors ens comprin obviant el criteri de km zero.

No sé si això és una contradicció, però a mi fa temps que aquesta (aparent?, possible?...) paradoxa em ronda pel cap sempre que llegeixo el pes de l'exportació de la nostra economia... És clar que ja hi estic avesat, en això de viure en un mar de contradiccions...

Dona i ocupacions manuals

Imatge de Dmitrii Bardadim a Pixabay

Recordo que de petit una mare de l'escola treballava a la brigada municipal de Girona, a peu de carrer; ho recordo aleshores, i diria que ho és encara avui, com un fet excepcional.

Dies enrere, en una reunió de la Comissió d'Igualtat de Plataforma Educativa comentàvem les diferències de gènere d'alguns llocs de treball, i destacàvem els especialment masculinitzats de la categoria d'oficial de les brigades del Centre Especial de Treball de la Fundació Astres, en el que també hi ha, com un fet excepcional, una dona com a cap de brigada.

Aquesta setmana la Creu Roja Girona i l'Associació Metall Girona presentaven, en el marc del programa Incorpora, una nova edició d'una acció formativa del sector metal·lúrgic i en la presentació va aparèixer, també, la necessitat de feminitzar certs llocs de treball vinculats a la indústria, també a la del metall, altament masculinitzats, un objectiu que també persegueix la Creu Roja Girona amb aquestes formacions.

En plena roda de premsa vaig recordar l'article "Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?", publicat recentment a l'Observatori Social de "la Caixa", que aborda aquesta qüestió i procura aportar-hi una mica de llum.

D'entre les dades que aporta destaca que a Europa quasi dos de cada tres persones treballadores en ocupacions manuals (mineria, la indústria, construcció o manteniment d’instal·lacions) són homes, que la formació professional no ha estat capaç d'integrar les dones en feines típicament masculines i que la segregació per gènere del mercat laboral està molt relacionada amb factors individuals i familiars.

L'article observa també com les ocupacions manuals a les que sí accedeixen habitualment les dones (neteja, ajudants de cuina) solen tenir una qualificació professional i salarial més baixa, pel que contribueixen a ampliar encara més la bretxa salarial per raó de gènere.

Una part molt interessant de l'article és la que defineix dos factors clau en aquesta elecció, factors de caràcter cultural que es concreten en l'herència de la classe social de la família i la transmissió de les expectatives per gènere.

L'article, en la seva part final, apunta a la necessitat d'afrontar aquesta realitat des de l'educació, apuntant més a les famílies que a les escoles estrictament, ja que afirma que "la segregació per gènere en el mercat de treball té l’origen en els estereotips que ja apareixen en la infància", i està vinculada també pel nivell educatiu i l'estatus social de les famílies, que projecten en els seus fills i filles aspiracions laborals més o menys allunyades dels estereotips de gènere precisament per aquests factors.

El de les ocupacions manuals qualificades és un territori més a conquerir a nivell d'igualtat laboral de gènere, ja que la igualtat no només s'assolirà en les ocupacions directives, professionals i tècniques (aquí ja es produeix en general, no suficientment en càrrecs directius), s'assolirà també, i sobretot, quan s'equipari a nivell de les ocupacions manuals.

Una cafeteria de matrícula d'honor

A principis de curs vaig assistir a la presentació dels recursos educatius de Girona, un acte organitzat per l'Ajuntament amb un espai de fira, al voltant del Claustre del Centre Cultural de la Mercè, i una conferència. La presentació es va cloure amb un piscolabis deliciós.

Mentre endrapava pasta salada vaig reconèixer l'encarregat d'aquell servei de càtering, en Francisco Jiménez, concessionari, entre d'altres, de la cafeteria de la Facultat de Ciències de la UdG. El vaig anar a saludar i vam recordar quan, cinc anys enrere, la seva empresa va rebre un premi Incorpora en reconeixement a la seva col·laboració amb el programa Incorpora a través de la Fundació Oscobe per a donar l'oportunitat de formar-se i treballar a molts joves, facilitant pràctiques no laborals i fins i tot contractacions!

Cinc anys enrere, en la preparació del lliurament del premi Incorpora, vaig acompanyar un fotògraf per a fer un petit reportatge que es projectaria (i així es va fer) a l'acte de lliurament. Els protagonistes d'aquella sessió fotogràfica van ser en Francisco Jiménez i un jove, en Houssiane, que després d'acabar unes pràctiques no laborals i una formació amb la Fundació Oscobe en el marc del programa Incorpora, gaudia del seu primer contracte laboral.

Recordant tota aquella moguda del premi (les fotos, la gala de lliurament a Barcelona, el protocol, el seu discurs...) al Claustre de la Mercè en Francisco em va dir: doncs aquí tens en Houssiane!

Efectivament, en Houssiane era allà, servint beguda i procurant que no faltés res! Em va fer molta il·lusió veure'l de nou, constatar que cinc anys després encara treballava a la cafeteria de la Facultat de Ciències de la UdG i, sobretot, descobrir que havia crescut professionalment dins l'empresa! Que fos allà en aquell servei de càtering n'era una mostra...

Dies després vaig posar-me en contacte amb la filla d'en Francisco Jiménez, l'Imma, qui ara, juntament amb el seu germà, porta les regnes de l'empresa, i li vaig proposar fer-los una entrevista a ella i a en Houssaine per recordar aquell premi i posar en valor la trajectòria d'en Houssiane dins l'empresa.

5 anys després vaig tornar a la cafeteria de la Facultat de Ciències de la UdG, i aquesta és l'entrevista que els vaig fer.

Allà segueixen, seguint donant oportunitats a joves que s'estan formant...

La prospecció empresarial al "Món laboral"

Photo by verifex on Foter.com / CC BY-NC

És sentir la paraula, prospecció, o el verb, prospectar, i pensar inevitablement en la sèrie "Dallas" i els seus pous de petroli; qüestió generacional!

I de fet, malgrat parli de la prospecció empresarial, de prospectar empreses per a oferir els serveis de selecció que fan algunes entitats socials, l'analogia és del tot encertada, doncs del que es tracta, amb la prospecció empresarial, és d'establir un "conjunt d'operacions destinades a la localització de jaciments", però no d'hidrocarburs o de minerals, sinó d'oportunitats d'inserció, pel que, seguint amb la definició, és necessari aplicar un "conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments", el que nosaltres anomenem la preparació de la visita!

La prospecció empresarial és una de les tasques imprescindibles dels programes d'inserció sociolaboral, com el programa Incorpora, doncs ens permet fer una passa més amb les empreses, el que anomenem la intermediació, és a dir, posar en contacte empreses que necessiten persones, amb persones que busquen feina.

En el cas de programes com Incorpora, les persones tenen alguna dificultat d'accés al mercat laboral, i és per això que les entitats socials, a través dels i les professionals d'inserció, fem la intermediació amb les empreses que prèviament hem prospectat per a generar insercions laborals, contractacions com, per exemple, les de la Trini, en Robert, la Fàtima, en Rachid o la Julia.

De tot això, de la prospecció empresarial, vam parlar dies enrere a l'espai "Món laboral" de Ràdio Sarrià amb en Felip Allué Valmaña, expert prospector del servei a les empreses de la Fundació Gentis.

Amb ell, efectivament, vam trobar petroli!

Empreses saludables

Photo by Steve Corey O.O.T. on Foter.com / CC BY-NC

La hipòtesi és que, a priori, una empresa amb una bona salut mental hauria de plantejar menys dificultats i resistències a l'hora d'inserir una persona amb alguna malaltia o problema de salut mental.

D'entrada l'interrogant que planteja aquesta hipòtesi és què entenem per empresa saludable, i aquí la qüestió, definició a banda, és que de moment tenim poca literatura i sobretot, i com va destacar dies enrere el John Griffiths a la jornada "Ment oberta a la inclusió laboral" organitzada pel programa Incorpora Salut Mental, tenim poques dades del seu impacte en les empreses en particular i en la societat en general.

Un entorn saludable, deia Griffiths, és aquell en el que la cultura i l'ètica de l'organització protegeixen i promouen, en el desenvolupament de la seva feina, el benestar mental i físic de les persones que hi treballen.

Davant els múltiples fronts des dels quals es pot abordar aquesta qüestió, potser paga la pena partir d'una visió més general, d'una de les conclusions finals que es van compartir en la citada jornada: "sense salut mental no hi ha salut", i a partir d'aquesta visió més integral de la salut, també la de les empreses, incorporar la salut mental, si no s'ha fet encara, com un factor més de la salut laboral.

Ja fa uns anys l'enyorat expert Pau Gabarrella reclamava arreu, també a Girona, la necessitat que les empreses vetllessin per la seva salut mental i la de les persones que hi treballen ja que, com va subratllar John Griffiths, passem pràcticament la meitat del nostre temps actiu a la feina. És pertinent, doncs, interrogar-nos de nou: és saludable el nostre lloc de treball?

L'empresa, doncs, té una gran responsabilitat en relació a la nostra salut mental, que neix de la pròpia cultura d'empresa i de com estableix i defineix, per acció o omissió, les relacions personals a nivell professional de forma vertical i horitzontal. Així doncs l'empresa pot ser un impuls positiu de la nostra salut mental, o un desencadenant més d'algun problema de salut mental... Sí, les baixes laborals per depressió, angoixa o altres problemes de salut mental representen un percentatge important de les baixes laborals totals i, per tant, també tenen un notable impacte econòmic.

En aquest sentit és pertinent esmentar algunes de les dades que John Griffiths va compartir, entre les que destacava especialment aquesta: el cost anual que suposen els problemes de depressió relacionats amb el treball és de sis-cents vint bilions (amb b!) d'euros anuals a Europa!

És a dir, no tenir cura de la salut mental de les empreses (i dels seus llocs de treball, i de les persones que hi treballen) ens surt molt car. Per contra, invertir en programes de salut mental a les empreses té un retorn molt positiu, no només per a les empreses, sinó també per a la societat en general: Griffiths va exposar un estudi que xifrava un retorn de nou euros per euro invertit en programes de salut mental en empreses de cinc-centes persones treballadores.

La hipòtesi és que, a priori, una empresa amb una bona salut mental hauria de plantejar menys dificultats i resistències a l'hora d'inserir una persona amb alguna malaltia o problema de salut mental.

El veritable repte, però, és que les empreses saludables no foragitin les persones que, pel motiu que sigui, tinguin un problema de salut mental...

I sobretot recordeu que, segons les estadístiques, una de quatre persones tindrem, al llarg de la nostra vida, algun problema de salut mental. Així que sí, vés per on, aquesta és una qüestió que ens toca de ple a tots i totes, no creieu?

I per acabar una darrera pregunta: fins a quin punt nosaltres també contribuïm (o no) a fer més saludable l'empresa o organització en la que treballem?

Salut mental i empresa

La commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d’octubre, ens interpel·la, com a mínim un cop l’any, a reflexionar sobre la salut mental i la seva repercussió en tots els àmbits de la vida. En el nostre cas (el dels qui formem part del programa Incorpora), ho abordem des de la perspectiva de la relació que té amb la inserció laboral.

El programa Incorpora disposa, des de fa uns anys, d’una línia de treball específica amb la salut mental, que permet donar suport a les entitats del programa i a les empreses col·laboradores en la missió conjunta de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental. Així, doncs, Incorpora Salut Mental també vol contribuir a lluitar contra l’estigma que pateix aquest col·lectiu generant més oportunitats de feina a l'empresa, oferint a les empreses col·laboradores una alternativa de responsabilitat social empresarial i apoderant les entitats de la xarxa Incorpora per millorar la seva capacitat d'inserció laboral de les persones amb problemes de salut mental.

L’evolució positiva de les dades d’inserció laboral de persones amb problemes de salut mental dins el programa Incorpora és una bona mostra de la feina que fan les entitats Incorpora, algunes especialitzades en aquest col·lectiu, amb les empreses. En el cas del programa a Girona, l’increment d’insercions laborals en el cas de persones amb problemes de salut mental ha suposat un augment del 23%, el 2017, respecte a les del 2016. Cada inserció és, certament, una petita victòria!

Aquestes millores, lluny de fer-nos caure en el cofoisme, han d’estimular-nos a continuar treballant més i millor, tant en entitats socials com en empreses, per tal de promoure més oportunitats laborals i per fer, fins i tot, un pas endavant: fomentar la prevenció de la salut mental a l’empresa.

Sobre aquesta qüestió (la prevenció de la salut mental a l’empresa) ens il·lustrava fa dos anys, a Girona, l’enyorat excoordinador de l’Oficina Tècnica Incorpora Salut Mental, Pau Gabarrella, en una de les seves darreres conferències. Aquell dia, en el marc d’una jornada del Dia Mundial de la Salut Mental, en Pau ens explicava la importància que les empreses esdevinguessin responsables en matèria de salut mental, protocol·litzant entre els seus riscos laborals els que es vinculen a la prevenció de riscos relacionats amb la salut mental.

Així, doncs, des de la perspectiva de l’empresa, no només és important promoure oportunitats laborals per a les persones amb problemes de salut mental, també ho és esdevenir una empresa saludable, cosa que implica, també, incloure els problemes de salut mental com un més dels riscos laborals.

És molta la feina que s’ha fet fins ara, lluitant contra l’estigma i promovent l’autonomia i la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental, també fomentant-ne la inserció laboral. És molta, però, la feina que encara ens queda per fer, i des del programa Incorpora hi continuarem contribuint, gràcies a la feina de les entitats que en formem part i al compromís de les empreses que hi col·laboren.

Article publicat al web Incorpora.

Irresponsabilitat Social Empresarial

Imatge: UdG

No són poques les ocasions en que tenim més clar el que NO volem que el que volem; a vegades resulta més pràctic descartar que pensar massa...

També a voltes resulta més senzill definir quelcom a partir del que NO és que cercar una definició curta, concisa i ajustada, sobretot quan el concepte a definir té diverses definicions i toca diferents àmbits. Com definiríeu en una frase la Responsabilitat Social Empresarial?

Hi pensava dies enrere a la presentació del llibre "Amb valor afegit" de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, escrit per l'expert i consultor Josep Maria Canyelles, que en va fer la presentació.

El llibre, a mode de manual pràctic pensat especialment per a petites i mitjanes empreses, recull una sèrie de bones pràctiques en responsabilitat social de diferents empreses de les comarques gironines, bones pràctiques que pretenen ser un far per altres empreses, i també conté, el llibre, un marc teòric i conceptual sobre la matèria, entre d'altres continguts.

Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d’Economia, fa fer-nos una conferència distesa i divertida gens renyida amb contingut i substància. Explicava que la caritat, allò tan clàssic (també noble i lloable) de fer una donació amb una part dels beneficis no és responsabilitat social... Pot ser altruisme, generositat, filantropia i moltes altres coses, però no, però mai responsabilitat social!

La manera més planera de resumir el que va dir Costas és allò que la responsabilitat social no és amb què et gastes part dels beneficis, sinó com els generes!

Al torn de preguntes vaig preguntar als senyors Canyelles i Costas si no fóra bo, alguna vegada, fer un recull de males pràctiques en responsabilitat social empresarial, o si ho preferiu un recull d'irresponsabilitat social empresarial. Un document que recollís, sense necessitat d'assenyalar cap empresa, males pràctiques fonamentades la majoria de vegades més des del desconeixement que des de la mala fe, pràctiques ben intencionades però mal plantejades i en ocasions pitjor executades.

La pregunta tenia, si voleu, un punt irreverent; el professor Antón Costas fins i tot va trobar-li un punt cínic; en qualsevol cas la intenció de la pregunta era per un costat fer evident que de males pràctiques també n'hi ha, i per l'altre que a vegades també és important tenir clar què no convé fer, mentre anem rumiant el realment que volem fer, el que indefectiblement hem de fer...

La independència possible

La independència, que anys enrere semblava una quimera (creació imaginària de l'esperit que hom pren per una realitat), i després una utopia (concepció d'un ideal irrealitzable), avui, més que cap altre dia, sembla pràcticament una realitat, un ideal certament realitzable!

I si ho sembla (un ideal certament realitzable) no és només pel que avui pugui passar al Parlament de Catalunya, amb una possible declaració o proclamació de la independència, o quelcom semblant, sinó sobretot pel que ha anat passant aquests darrers dies.

I no em refereixo només a les càrregues policials contra urnes, paperetes i, lamentablement, votants, em refereixo sobretot als canvis de seus socials de bancs i empreses o al canvi sobtat de la seguretat i vigilància del Palau de Justícia de Catalunya, fins ara i de fa temps responsabilitat exclusiva dels Mossos d'Esquadra, ara també, per desig exprés del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de la Policia Nacional espanyola.

Sí, la independència és possible! Si la independència és possible no és, ara i aquí, pel que pugui dir o fer el president Puigdemont aquesta tarda al Parlament de Catalunya, sinó pel que ja han fet empreses i el propi estat espanyol. Els seus darrers moviments són l'evidència que el que semblava una quimera, i després una utopia, pugui ser avui, o demà, un ideal realitzable.

Aquesta és la independència possible, la que sembla que es pot esdevenir... ara ja només manca saber (ho sabrem avui?) si és possible la independència, la real, l'efectiva, o si tot plegat serà un cop d'efecte més...

Anunci ignominiós

"En l’edició del diumenge 16 de juliol de 2017 es va publicar un anunci laboral d’un anunciant (no s’identificava) que necessita una administrativa, una dona de 27 a 40 anys de bona presència (literal), lliure de càrregues familiars (literal) i en què es demana que al currículum s’adjunti una foto a cos sencer (literal!).

Aquest anunci és un atemptat a la dignitat de les persones, discriminatori de totes totes, vorejant la il·legalitat i sens dubte ignominiós. A més l’anunciant, covard, s’amaga en un apartat de correus (A66 de Girona).

L’anunci em va indignar molt i també em va doldre que aquest diari, el meu de cada dia, el publiqués; entenc que és un anunci i que l’anunciant ha pagat, però per mi és inacceptable i aquests anuncis discriminatoris no s’haurien de publicar."

Aquesta és la carta que vaig enviar a "El lector escriu" del diari El Punt Avui després d'escandalitzar-me, com tants altres, veient aquest anunci!i que dies enrere van publicar; l'anunci va ser denunciat per la UGT de les comarques gironines, però tot i així dies després no només es va seguir publicant al diari El Punt Avui, sinó també al Diari de Girona!

Aquesta empresa no necessita una administrativa, és evident que cerca alguna altra cosa i no cal llegir entre línies per descobrir-ho, ho deixen prou clar! I també és evident, i trist i lamentable alhora, que no té la igualtat de gènere (estaria per demostrar també les altres...) entre els seus valors ni principis! 

Dones administratives de 27 a 40 anys, no hi perdeu el temps...

Es busca tia bona!

Si diumenge al matí hagués esmorzat un croissant encara el tindria entravessat! La lectura dominical del diari, el meu de cada dia des de fa milers i milers de dies, em va indignar com poques vegades llegint el diari (serà que tinc estòmac!) quan vaig topar amb aquest ignominiós anunci!

L'anunci ja comença malament quan demana només una administrativa (literal), no un administratiu/va, i per si no queda prou clar just a sota especifica: dona (literal!).

És clar que no qualsevol dona sinó una de jove, una que tingui entre vint-i-set i quaranta anys (literal!), i és clar, ja posats a demanar, bona presència (literal), que és un eufemisme per dir "que estigui de bon veure", o per entendre'ns, "que estigui bona"!

Però és clar, no totes les administratives dones d'entre vint-i-set i quaranta anys i de bona presència valen; també ha de tenir el carnet de conduir (conduirà ella), estar disposada a viatjar (volta al món?) i, atenció que aquí ho remata, lliure de càrregues familiars (literal!), que traduit al llenguatge vulgar deu voler dir soltera o com a mínim disponible!

Això sí, s'ofereix un bon sou (no hi ha sou que pagui tanta baixesa moral!) i totes les despeses pagades, s'entén les dels viatges!

I si fins aquí l'anunci no és prou denigrant al final ho remata demanant que la foto del currículum sigui de cos sencer (literal!). Foto de cos sencer? Ja sabem que aquesta serà la part més valorada del currículum vitae... De fet potser només enviant la foto n'hi ha prou!

L'anunciant, covard, no dóna la cara, ni el nom de l'empresa ni cap altra dada de contacte, i s'amaga rere un discret apartat de correus, l'A66 de Girona! Em sembla que els enviaré la meva candidatura, tot i no ser dona, tenir més de 40 anys i ni tan sols ser administrativa; els hi enviaré amb aquest article!

A l'anunci només li falta dir que la jove administrativa de bon veure lliure de càrregues familiars disposada a viatjar haurà de dur escot i deixar-se tocar el cul!

L'anunci em va indignar molt, de fet encara ho estic! I reconec que també estic dolgut per veure'l publicat al meu diari de cada dia; així els hi vaig fer saber ahir enviant-los una carta al lector...

El meu únic consol: que la plaça quedi vacant... L'anunci, de moment, ja ha estat denunciat!

Els papers de Panamà

No ha estat el sastre el que ha cantat sinó els papers de Panamà, un vessament, més que una filtració, d'abast mundial que m'ha obligat a interessar-me pel terme "offshore"; abans de conèixer-lo, us asseguro, era més feliç! És com la trampa que es fa després de fer la llei!, és una rebolcada amb l'evasió d'impostos, una mena de flirteig amb la presumpta corrupció, sinó corrupció directament!

Aquesta descomunal filtració de documents compromesos cauen com una llosa sobre els qui hi apareixen, que bé sabran defensar-se i alguns ho han començat a fer, i també cauen com una llosa sobre la resta de mortals, sobre nosaltres, una pesada llosa d'indignació doncs evidencien una trista i cruel realitat: mentre els rics i poderosos mantenen els paradisos fiscals la classe mitjana treballadora, anhel de tot país, mantenim amb penes i treballs els països terrenals.

Ens va costar anys entendre que els problemes mediambientals del planeta es produïen, i produeixen, a escala local però tenien, i tenen, devastadors efectes globals, i vam haver d'encunyar el terme "glocalització" per entendre que les solucions havien de ser també locals per generar efectes globals; doncs el mateix passa amb la corrupció, amb el seu problema i amb la seva solució. La corrupció també és "glocal"!

Els papers de Panamà ens permeten calibrar la seva basta dimensió planetària, veure com el que predomina, més que la geografia, és l'estreta relació entre riquesa, poder polític i poder econòmic. Trist comprovar com de corcat i contaminat, podrit, està el sistema!

Una vegada més el periodisme fa el paper que li toca, el que esperem que faci, d'ull crític sense tenir el cul llogat, i colga la xarxa de papers, documents i arxius que pensen molt més que 2.600 Gb.

Ja voldrien els qui han sortit retratats que qui hagués cantat hagués estat el sastre de Panamà...

Somiar Sarrià de Ter sense la Torraspapel

Imatge de la demolició de l'antiga xemeneia de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter l'any 1993.

La darrera escena de l'audiovisual que l'ex alcalde Nicolás Pichardo va projectar en l'acte de reconeixement als treballadors i treballadores de la Torraspapel és la de la demolició de la xemeneia que, a mode d'icona, va simbolitzar durant anys la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter essent, a més, un element identificador i identitari de l'"skyline" del poble.

La imatge de la seva demolició evoca la demolició de tantes i tantes estàtues de mandataris i caps d'estat que les revolucions i els canvis d'època i de règim han fet caure dels seus pedestals; tot i que la imatge de la demolició de la xemeneia data de l'any 1993 aquesta simbolitza com cap altra el canvi d'època que tot just ara comencem: l'època de Sarrià de Ter sense la Torraspapel.

El tancament d'ara no s'explica sense el que va passar l'any 2008, que alhora tampoc s'explica, com molt bé va relatar un treballador que va formar part durant 40 anys del comitè d'empresa de la fàbrica, sense el que va passar l'any 1993... Com a la vida mateixa, cada decisió té, a curt, mig o llarg termini, les seves conseqüències.

Va servir l'acte de reconeixement de tancament de la catarsi col·lectiva que aquests mesos anem fent els veïns i veïnes de Sarrià de Ter i que han fet tots els treballadors i treballadores de la Torraspapel de Sarrià de Ter.

Ha corregut aquests dies la imatge de la darrera bobina de la fàbrica que, com va dir l'alcalde, sembla talment una necrològica, doncs la bobina mostra l'any de l'inici del funcionament d'aquella màquina (1963) i el de tancament (2014).

Donem ja el dol per acomiadat i ara la fàbrica Torraspapel serà un record més per explicar a voltes amb nostàlgia, amb tristesa, amb amargor, amb alegria i fins i tot a voltes amb un xic de tot.

I amb el dol acomiadat Sarrià de Ter ha de fer com han fet tots i cada un dels treballadors i treballadores de la Torraspapel: tirar endavant, alguns recol·locats en altres fàbriques del grup, d'altres han decidit buscar-se la vida fora del grup empresarial...

Sarrià de Ter ha d'afrontar el seu futur sense la Torraspapel, repensant el Pla Estratègic de desenvolupament Econòmic i cercant alternatives industrials i/o comercials per revifar econòmicament el poble i, naturalment, seguir oferint llocs de treball als qui hi viuen.

Sarrià de Ter sense la Torraspapel té i tindrà futur; és responsabilitats de tots i de tothom somiar-lo, debatre'l, escriure'l, cercar-lo i abastar-lo, doncs el nostre futur no s'albira, encara avui, des del nostre present.

La història de Sarrià de Ter no s'explica sense la indústria del paper en general i la Torraspapel en particular, però ara el tancament de l'activitat de la fàbrica ens exigeix començar a pensar com serà la història de Sarrià de Ter sense la Torraspapel.

El futur ens convoca... no defugim la cita!

S'apaga, per sempre, la Torraspapel de Sarrià de Ter

Imatge de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, que tancarà aquest inici d'octubre de 2014. Foto: Roger Casero

Ja no és qüestió de dies, és qüestió d'hores: s'apaga, per sempre, la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter.

S'apaga la fàbrica i tots els seus sons: el seu constant alè i el brogit de les seves entranyes, fil musical d'un poble que es sap i reconeix paperer des de la segona meitat del segle XIX; els seus roncs, aspres i sorollosos, d'algunes nits de malson; l'anar i venir de camions i el silent i quasi invisible formigueig de treballadors i treballadores que torn rere torn, i fins el darrer, aquests dies prenen consciència com mai que estan perdent part de la seva pàtria.

S'imposarà el silenci sobre el gegantí cos inert de la fàbrica, un silenci anguniós, incòmode i dolorós, un silenci que fins potser inquietarà als qui, no sense raó, la seva que per això la tenien, al seu dia el van desitjar, possiblement en el més profunds i inconfessables dels seus pensaments.
Per la resta, una espessa tristesa tenyida de resignació.

La seva és una mort anunciada, coneguda de fa temps, però no per això menys trista, menys indigne. No mor en combat, mor sense honors ni glòria per inoculació mortal d'una dosi d'especulació receptada des de les confortables cadires d'un consell d'administració.

Sia'm la mort una major naixença, va escriure Joan Maragall per cloure el seu Cant Espiritual; la de la fàbrica Torraspapel haurà de ser una major naixença per Sarrià de Ter, malgrat les despulles de la fàbrica romandran a cel obert, a peu del carrer i a la vista de tothom, sense un trist vel que les cobreixin. 

La darrera escena de la fàbrica és com la primera de la història del cinema, filmada pels germans Lumière, "La sortida dels obrers de la fàbrica". Quan es va filmar aquella escena a Sarrià de Ter ja hi havia indústria del paper; ara però després d'aquesta escena final, la sortida dels obrers de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, els obrers ja no hi tornaran a entrar ni demà ni mai més!

Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter

La fàbrica Torraspapel reflectida sobre el Ter. Foto: Roger Casero

El Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter, elaborat per un equip de la Universitat de Girona, dibuixa el desenvolupament econòmic del nostre poble pivotant sobre tres pilars:

1. el sector sanitari, vinculat al "nou Trueta" i al Campus de la Salut,
2. el sector creatiu, vinculat a l'activitat paperera, i
3. el sector comercial.

Pel que fa a la proposta de desenvolupament del sector creatiu el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter condiciona aquest sector a la continuïtat de l'activitat de la fàbrica Torraspapel:

"Aquest sector però, té una figura protagonista amb una presència aclaparadora, que no és cap altre que la paperera Torras, ja que és allà on hi resideix la seva activitat industrial i productiva de paper. Degut a aquest fet, gran part dels solars i naus industrials presents en el sector pertanyen al l’empresa bandera del municipi, que arriba a acaparar més de 88.000 m2 de sòl en propietat."

El document unes línies més avall diu:
"Així doncs, la proposta quedarà sempre condicionada a la inclusió d’aquest important actor en les accions que s’hi vulguin dur a terme, a qui serà necessari oferir els incentius adequats que puguin involucrar-lo tant en la presa de decisions sobre el devanir del sector, com en el posterior pla d’acció que se’n derivi.
Qualsevol exclusió de la paperera, i de la resta de “stakeholders” (grups d'interès) importants en el sector, farà inviable qualsevol acció conjunta, que resulta completament essencial per la creació d’un clúster o microcluster que impulsi la presència del sector paperer com a força econòmica dins el municipi."

Mentre el procés de tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter va fent el seu curs es fa necessari començar a repensar el futur desenvolupament econòmic del nostre poble; ens ho exigeix no només el tancament de la Torraspapel, factor que dinamita de ple la proposta del sector creatiu, sinó també la lamentable indefinició i concreció sobre el mapa sanitari de Girona, amb el debat etern sobre el futur del "nou" Hospital Dr. Josep Trueta, que condiciona el Campus de la Salut, pedra angular del desenvolupament del sector sanitari del Pla Estratègic vigent de Sarrià de Ter.

Les properes Jornades del Paper de Sarrià de Ter, que es celebraran com sempre a principis d'octubre, poden esdevenir el marc ideal per començar a repensar el futur de Sarrià de Ter sense la fàbrica Torraspapel. Les Jornades del Paper han estat un important motor de dinamització i difusió de l'activitat paperera al nostre poble, permetent-nos reflexionar, a partir del paper, sobre l'art, els mitjans de comunicació, els arxius, l'activitat industrial...

No ens aniria malament que les properes Jornades del Paper ens servessin, més enllà de catarsi col·lectiva, de punt de partida per a començar a dibuixar de nou el nostre futur, doncs malgrat la Torraspapel, i sense la Torraspapel, a Sarrià de Ter tenim i tindrem futur, i no podem renunciar-hi!

------------------------

Aquesta és la segona part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

Les altres dues parts restants són: "Crònica d'un tancament anunciat" i "Sarrià de Ter sense la Torraspapel".

Sarrià de Ter sense la Torraspapel

Imatge de la fàbrica Torraspapel a Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero

Els primers i més directes afectats pel tancament són els 132 treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter; al moment d'escriure aquest article no s'ha resolt encara el procés d'ERO d'extinció pel que fa a acomiadaments, recol·locacions...

Però aquest tancament pren unes dimensions que van més enllà, molt més enllà, dels 132 treballadors afectats i llurs famílies. D'entrada també hi perd Sarrià de Ter com a poble, i no només per la repercussió econòmica que aquest tancament tindrà sobre el pressupost municipal, també perquè, més per bé que per mal, la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter forma part de la història en majúscules del nostre poble.

Però hi perd també la demarcació de Girona i fins i tot Catalunya com a país, veient com es deslocalitza, novament, una important activitat industrial.

El gran i principal motor econòmic del nostre poble deixa de bategar. El cop, també emocional, és molt fort i la seva duresa fins i tot ens fa difícil projectar avui, a mig i llarg termini, la seva repercussió.

Però mentre assumim el cop i les seves primeres conseqüències necessitem repensar Sarrià de Ter i, sobretot, el nostre desenvolupament econòmic en el nou escenari que tenim, sense la fàbrica Torraspapel.
------------------------

Aquesta és la segona part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

La setmana passada ja vaig publicar "Crònica d'un tancament anunciat" i la vinent publicaré "Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter"

Incorpora Girona no s'atura!

Foto de família del grup Incorpora Girona. Foto: Obra Social "la Caixa"

A mitjans de juny una sèrie d'entitats socials de Girona van renovar, per vuitè any consecutiu, el conveni amb l'Obra Social "la Caixa" per al desenvolupament del programa Incorpora a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa d'inserció laboral de l'Obra Social "la Caixa" que funciona a la demarcació de Girona des de l'inici, l'any 2006, i que desenvolupen, a dia d'avui, un total de 12 entitats socials de les comarques de Girona.

Jo tinc el goig, també la responsabilitat, de coordinar aquest programa des de l'any 2007 i us puc assegurar que la tasca que fan totes i cada una de les entitats socials que hi treballen és immensa!

És gràcies a aquest treball de les entitats, a través dels seus serveis d'inserció laboral i, sobretot, de la figura del Tècnic d'Inserció Laboral, que hem fet possible, per exemple, que s'hagin fet més de 270 insercions en més de 100 empreses durant els primers 5 mesos d'aquest any a les comarques de Girona.

Incorpora és un programa que té com a client l'empresa, que troba en Incorpora un sistema de selecció de personal i de seguiment post-contractació, alhora que una bona manera d'implantar i promoure la responsabilitat social (RSC, RSE) i com a beneficiaris les persones que tenen majors dificultats d'accés al món laboral, que troben en Incorpora un suport i un impuls per a millorar la seva ocupabilitat i ampliar les seves possibilitats de treballar.

L'Obra Social "la Caixa" renova el conveni Incorpora amb les entitats cada any, però lluny de ser aquesta renovació anual un element d'insestabilitat o de provisionalitat, Incorpora ha esdevingut, 7 anys després, un programa estable, consolidat i madur que cecra teixir aliances entre el món social i el de l'empresa en favor de la inserció laboral i la integració social, i la responsabilitat social.

Un any més hem renovat el conveni, doncs tan les entitats com l'Obra Social "la Caixa" sabem que és molta la feina que tenim per endavant formant i preparant els qui més ho necessiten per donar-los majors oportunitats de cercar feina.

Tenim molta feina per endavant i, com dic a les meves filles quan em pregunten de què treballo: tenim molta feina en ajudar a trobar feina... Incorpora Girona no s'atura!

La Torraspapel a Sarrià de Ter: crònica d'un tancament anunciat

Imatges de la manifestació d'aquest 2014. Foto: Roger Casero

El 6 de novembre de 2008 va saltar la notícia! Aquell dia la premsa es va fer ressò de la voluntat de la direcció de Torraspapel de fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a la fàbrica de Sarrià de Ter afectant 213 treballadors, aproximadament dos terços de la plantilla de la fàbrica.

Uns dies més tard, el dissabte 13 de novembre de 2008, una multitudinària manifestació,  convocada pel comitè d'empresa i secundada a banda dels treballadors de la fàbrica, per molts veïns i veïnes de Sarrià de Ter, va simbolitzar la lluita d'uns i altres, tots junts, en defensa dels 213 llocs de treball i de la continuïtat de l'activitat industrial de Torraspapel a Sarrià de Ter.

Finalment, després d'unes intenses negociacions, el dimarts 20 de gener de 2009 dues assemblees de treballadors de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter van aprovar el preacord amb la direcció de l'empresa, el millor acord possible, no el desitjat, que incloïa no només els acomiadaments, també un canvi en la producció de paper.

Ja aleshores, i així ho vaig escriure en un article publicat en aquesta mateixa revista (Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter, Parlem de Sarrià núm. 67) molts entenien que aquell ERO era només l'avantsala del futur tancament:

“(...) La percepció general és que la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter està ferida de mort i té els dies (potser algun any) comptats. M'agradaria molt equivocar-me, naturalment, però passar d'una fàbrica amb més de tres-cents treballadors amb una producció d'un paper fort al mercat i amb departaments de qualitat a tenir una fàbrica de poc més de cent treballadors amb una producció d'un paper cada dia més residual al mercat i prescindint del valor afegit en qualitat i coneixement de la fàbrica, no és massa esperançador.

(...) Esperem que, tot i amb la reducció i amb el canvi de producció, la fàbrica Torraspapel es mantingui per molts anys a Sarrià de Ter... tot i que a ningú se li escapa que té els dies comptats!"

El pitjors auguris d'aleshores s'han acabat acomplint, malauradament. El passat 30 d'abril de 2014, vigília del Primer de Maig, la direcció de Torraspapel anunciava la seva voluntat de fer un ERO d'extinció a la fàbrica de Sarrià de Ter, és a dir, acomiadar 132 treballadors i tancar la fàbrica!

La manca d'inversions d'aquests darrers anys a la fàbrica de Sarrià de Ter, quan Torraspapel invertia en d'altres fàbriques, era efectivament el pitjor dels símptomes; entre els arguments de la direcció costos de producció, les derivades del canvi de regulació en energia, pèrdues acumulades... arguments, alguns d'ells, molt discutibles i fins i tot qüestionables.

Tot i l'esforç del comitè d'empresa en presentar un pla de viabilitat, fent importants renúncies, per mantenir l'activitat industrial de la fàbrica de Sarrià de Ter, la direcció de Torraspapel, seguint el guió previst, va rebutjar-lo per tirar endavant el procés de tancament.

El que ha passat aquest 2014 no s'explica sense el que va passar a finals de 2008; allò va ser tan sols el pròleg del tancament de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter que estem vivint aquest 2014.

------------------------

Aquesta és la primera part de l'article "El paper de Sarrià de Ter sense la Torraspapel" publicat al número 88 de la revista Parlem de Sarrià.

La setmana vinent publicaré les dues parts restants: "Sarrià de Ter sense la Torraspapel" i "Repensar el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic de Sarrià de Ter"

La crisi de la Torraspapel al número 88 de la revista Parlem de Sarrià

Imatge: Roger Casero

Les 14 primeres pàgines de darrer número de la revista Parlem de Sarrià, editorial inclòs, estan dedicades a la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, que avui, ja amb la revista disponible, sabem que tancarà properament.

En aquestes primeres pàgines podreu trobar-hi la moció de suport que es va aprovar per unanimitat a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. un article de l'alcalde, el comunicat de Torraspapel, el pla de viabilitat presentat pel comitè d'empresa, un article de l'empresari paperer, nascut a Sarrià de Ter, Joan Vila i també un article meu que signo com a regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, i que la setmana vinent publicaré al bloc.

Aquest darrer número de la revista, però, està farcit com sempre de molts més continguts de l'actualitat social i cultural, com les cròniques dels Premis Literaris Sant Jordi, les jornades de la Dona Treballadora, el Carnestoltes... També recomanacions de llibres, fins a 4, el record de dos poetes, Joan Teixidor i Mn. Camil Geis, o el dossier d'història amb la primera part dels forns de ciment de Sant Julià de Ramis, entre d'altres continguts!

Com sempre les quasi 80 pàgines d'aquest número 88 de la revista Parlem de Sarrià en tanquen amb la contra-crònica satírica del "The Sarrià News", la culpable que molts comencem a llegir la revista precisament pel darrera!

Per si no podeu trobar-la al carrer, podeu consultar-la, tafanejar-la i fins i tot llegir-la ja digitalment!

Entitats i empreses per la inserció laboral

participants en una jornada organitzada per la Pimec i "la Caixa" sobre el programa Incorpora. Imatge: Fundació "la Caixa"

La inserció laboral és avui un element clau en tot procés d’integració social; per a una persona

en situació d’exclusió social treballar representa molt més que cobrar un sou, la feina esdevé un motor per recuperar i potenciar l’autoestima, per sentir-se part activa, i contributiva, de la societat, per allunyar-se de l’exclusió.

Entitats com ara Càritas faciliten la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social; a través del seu servei d’intermediació laboral, amb el qual participa, juntament amb tretze entitats socials més de les comarques gironines, en el programa Incorpora de l’Obra Social "la Caixa", Càritas atén, prepara, forma i acompanya persones que tenen majors dificultats d’accés al mercat laboral en el seu procés de recerca de feina i d’inserció a l’empresa.

L’empresa té un paper clau en l’èxit de la inserció laboral; quan empreses com ara Coffee Center insereixen, no només contracten una persona treballadora que s’ajusta a les seves necessitats, també contribueixen, d’una manera responsable, a la seva integració social.

En el marc del programa Incorpora entitats socials i empreses treballem conjuntament en benefici de la inserció laboral a persones en risc d’exclusió social.

Article publicat a El Punt Avui, acompanyant aquest reportatge, el passat 12 d'abril de 2014.