Sarrià de Ter, fora de combat?

La del nou Hospital Dr. Josep Trueta és una guerra oberta de la que de tan en tan se'n lliura alguna batalla, la darrera les inequívoques declaracions de l'alcaldessa de Girona reclamant-ne la ubicació a Girona per la seva condició de capital: "cap ciutadà entendria que Girona fos l´única capital sense un hospital de referència", va dir.

La ubicació del nou hospital Trueta és un debat que fa anys que s'arrossega i que més enllà d'algun estira i arronsa entre municipis veïns (Girona, Salt i Sarrià de Ter) sol ser un debat de baixa intensitat: declaracions d'alcaldes per aquí, declaracions de metges per allà i el govern de la Generalitat, qui realment ha de decidir, fent allò tan clàssic de la pilotada endavant, que no hi ha pressa per prendre la decisió!

El debat més viu es viu entre Girona i Salt i si el debat fos un combat de boxa ara per ara Salt estaria guanyant-lo per punts; d'aquí el ganxo de l'ajuntament de Girona afirmant que seria inacceptable una capital com Girona sense un hospital de referència! Girona té pressa perquè el govern es mulli, però el govern, aquest i els dos anteriors, no es llançaran a la piscina sense que aquesta tingui aigua suficient, és a dir, pressupost i possible calendari!

En tot aquest enrenou entre Girona i Salt qui sembla haver quedat desdibuixat, fora de combat, és Sarrià de Ter, que no aspira a tenir al seu terme municipal el nou hospital Trueta sinó el Campus de la Salut que l'ha d'acompanyar. Les opcions de Sarrià de Ter, però, passen perquè Girona mantingui la seva opció d'ubicació del nou Trueta si fa o no fa allà on és ara, al nord a tocar de Sarrià de Ter, però aquesta és una opció que el govern de Girona darrerament ja ni menciona, sinó que sembla que la seva aposta per combatre la proposta de Salt és, ja definitivament, la zona de Domeny.

Fins i tot amb el nou hospital Trueta a Domeny es podria mantenir el Campus de la Salut a Sarrià de Ter, sempre que els poc més de dos quilòmetres que els separen no siguin insalvables...

Sarrià de Ter, fora de combat? De moment és l'únic municipi que té signat un conveni amb la Universitat de Girona per a desenvolupar el Campus de la Salut a Sarrià de Ter, és clar que segons quina acabi essent la decisió de la Generalitat aquest conveni pot acabar en paper mullat... al fons del riu Ter...

La guerra segueix oberta i en viurem més batalles... Això potser és el més trist de tot plegat...

Si prenem mal, correm cap al Trueta!

D'aquí uns anys, quan el nou Hospital Doctor Josep Trueta sigui una realitat, els cronistes podran fer una cronologia precisa de tots els estira i arronsa que la ubicació d'aquest hospital ha generat aquests darrers anys, ben segur que llavors dècades, entre els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter!

El penúltim episodi l'hem viscut aquests dies, arran de la proposta de l'alcaldessa de Girona amb l'oferiment d'uns terrenys al sector de Domeny, a tocar del nou accés de l'autopista. Aquest oferiment, la "millor ubicació" segons l'alcaldessa, el va fer després que el president del Col·legi de Metges de Girona defensés que el nou Trueta es construeixi al costat de l'hospital de Salt.

I en aquesta pugna entre Girona i Salt no hi podria faltar, naturalment, el tercer en discòrdia, Sarrià de Ter, fins ara (?) aliat de Girona doncs fins ara (?), tal i com va recordar l'alcalde sarrianenc, reaccionant així al darrer oferiment de l'alcaldessa, el que es preveia era que el nou Trueta, de quedar-se a Girona, es construís al costat de l'existent, i just a tocar del Campus de la Salut, previst en uns terrenys majoritàriament del municipi de Sarrià de Ter; de fet hi ha un acord entre Sarrià de Ter i la Universitat de Girona en aquest sentit.

La novetat d'aquest penúltim episodi és que, conscient o no, Girona presenta una proposta sense comptar amb Sarrià de Ter, i això sí és un canvi significatiu del que, ben segur, a Sarrià de Ter prenem nota!

Girona, Salt, Sarrià de Ter, el Col·legi de Metges, la Universitat de Girona... tots plegats s'aniran creuant declaracions i propostes fins que qui hagi de decidir, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es decideixi; però de moment no sembla tenir gens de pressa, ans al contrari, doncs per començar no deu tenir ni tan sols pressupost!

Mentre Salut no es mulli (no en té ni necessitat ni ganes, va fent la viu-viu i la gara-gara amb i a tothom) la resta ja poden anar fent pressió amb declaracions, propostes, contradeclaracions i rèpliques... I si pel camí prenem mal, correm cap al Trueta, les urgències del qual precisament aviat es reformaran, que per reformes sí hi ha pressupost!

L'actual Hospital Doctor Josep Trueta celebra enguany el 60è aniversari, i pel que sembla en celebrarà, en aquest mateix espai i edifici, molts més!

El Salt d'Ikea

Sant Cugat va patir un suplici, un autèntic martiri, que li va valer la condició de màrtir. La seva no va ser una vida senzilla, planera i tranquil·la, com es pot deduir de la seva condició (de màrtir), tampoc ho ha estat i és de la vila de Salt, de la qual és patró.

Un dels motors de la industrialització (tèxtil) de les comarques gironines des de mitjans del segle XIX, amb la constitució de la societat Ramió i Cia (1846) la vila de Salt aleshores va viure (segur que per molts patir) un creixement en tots els sentits: activitat econòmica, urbanisme, població... La vila va fer el salt de 255 habitants el 1787 a 2.105 el 1887. La industrialització explica aquest gran creixement demogràfic, el 1970 ja tenia quasi 11.500 habitants!

Aquest procés s'allarga i es prolonga al llarg del segle XX, fins ben bé a finals del segle XX i principis del segle XXI amb els tancaments de les activitats industrials de les fàbriques Gassol i Coma Cros. Com amb tantes viles, pobles i ciutats la indústria va transformar Salt i la seva història.

No em consta que aleshores, a mitjans del segle XIX, a Salt es fes una consulta sobre si calia, o convenia, industrialitzar el poble, no es decidien aixi aquestes qüestions aleshores, tampoc necessàriament ara... o sí, si és una de les condicions d'un pacte de govern...

Com altres pobles, viles i ciutats Salt també ha hagut de lluitar per preservar la seva identitat i, fins i tot, la seva existència com a poble, com quan a les acaballes del franquisme va ser annexionat, com Sarrià de Ter, a Girona.

Una identitat marcada també durant anys per l'hospital psiquiàtric, que dècades enrere ens semblava situat als confins del món, lluny de la suposada civilitzada civilització, a la rere botiga de Girona i la seva àrea urbana, tot i que aleshores no l'anomenàvem així.

Amb la democràcia Salt, com Sarrià de Ter, no només va recuperar la llibertat, també la independència! I amb el pas dels anys Salt ha estat molt més que la vila del psiquiàtric; de fet l'equipament encara hi és, però alliberat de tots els estigmes negatius, perfectament integrat al Parc Hospitalari Martí i Julià.

Una setmana després d'acollir una de les cinc manifestacions de la Diada d'enguany per la independència (no només de Salt, sinó de tota Catalunya) els veïns i veïnes d'aquesta vila han decidit si fan un salt comercial, permetent desenvolupar un sector en el que, de moment i com a punta de llança, s'hi vol instal·lar Ikea, objecte de desig de tants consumidors com ajuntaments!

El resultat de la consulta ha estat inapel·lable i aclaparador i coincideix amb el que volen la majoria de regidors i grups municipals, pel que el govern, format també pels cupaires partidaris del No, podran començar a tramitar el desenvolupament urbanístic de (ni més ni menys) 700.000 metres quadrats de sòl comercial, industrial, residencial i per equipaments (atenció Sarrià de Ter, ai, ai, ai que ja hi tornem!) com el nou Hospital Josep Trueta i la Facultat de Medicina...

Ikea ha estat només el detonador d'una nova transformació que Salt no farà en dos dies, és evident, però que en qüestió d'anys (que ràpid passen!) reforçarà, juntament amb la zona comercial ja consolidada de l'Espai Gironès i tot el que l'envolta, el paper comercial de Salt, convertint-lo en la gran zona comercial no només de l'àrea urbana de Girona, sinó de les comarques gironines, del nord de Catalunya!

Sant Cugat va morir degollat, després de sobreviure a infinitat de martiris, l'any 304. A Salt hi té una església dedicada des de finals del segle IX, tot i que la construcció actual es va començar a construir al segle XVIII. Sant Cugat era natural del nord d'Àfrica i, com el seu amic (o familiar o germà, diuen) i també màrtir Sant Feliu, va arribar per les nostres contrades a finals del segle III; Cugat, que va caure presoner a 8 milles romanes del camí de Barcino (BCN) a Egara (Terrassa), diuen que, vés per on, era mercader, tot i que no va ser per això sinó per la seva fe (cristiana) que va ser perseguit, martiritzat i degollat pels romans!

Tot i ser-ne el patró no crec que el Salt d'Ikea necessiti encomanar-s'hi... serà més útil i efectiu encomanar-se, si s'escau, al nonagenari Ingvar Kamprad, patró d'Ikea, i qui sap si també en un futur de copatró de Salt, que ja sabem que els centres comercials d'avui són els nous temples...

El meu cos sense mi

D'entre les moltes preguntes que la vida, la nostra pròpia existència, ens exigeix respondre hi ha aquelles que tenen a veure amb la mort, amb la nostra pròpia mort.

Des que l'home és home no hi ha home, i dona, que d'una o altra manera no hagi pensat en la vida que seguirà quan aquesta fini, en la vida (o no vida) que tindrem després de la mort, en la del nostre cos, la nostra ànima, en la vida dels qui, amb més o menys consol, ens ploraran.

En el novè dels seus somnis Guerau de Liost relata el seu propi enterrament:

Mes, ai!, tot d'una ma cabòria trenca
un sotragueig innoble. Al cementiri
em duen ja per viaranys polsosos...
Adéu, muller sortada i contristada!
Adéu, amics, que ara us fingiu solemnes!

Amb menys poesia jo també he pensat en el meu enterrament, que si tot va bé, i d'aquí a molts anys, no hauria de ser de cos present.

Als qui al seu dia tinguin la dissort d'acomiadar-me els estalviaré decidir, si em sé morir, què n'hauran de fer de mi: enterrar-me dins un taüt? No! Incinerar-me? Tampoc!

1 dels 913
El meu és un dels nou-cents tretze cossos de la demarcació de Girona que de moment s'han donat a la ciència, més concretament a la Facultat de Medicina de la UdG.

La decisió estava presa de feia temps i mesos enrere, a finals de l'any passat, vaig fer la petició formal de donació del meu cos, acreditada amb un carnet que duc a sobre, al costat dels que em donen identitat i (mala) vida, i que espero no haver d'utilitzar properament.

El meu cos, inert, no prendrà de nou vida en el cos viu d'algú altre, però donant-lo a la ciència, després del servei que en vida m'ha prestat, penso que serà igualment útil i,  ni que sigui a bocins, la seva utilitat em sobreviurà, no morirà amb mi.

Serà la sort del meu cos una part més de la meva vida sense mi, com la que (espero, confio) romangui al cor dels qui em sobreviuran.

Ara que ja he resolt què em passarà quan em mori, ara que ja tinc decidida la meva vida sense mi ja puc preocupar-me de nou de la meva vida amb mi, que ja té prou trajectòria i espero que tingui encara més recorregut!

Que una cosa és donar el cos a la ciència i l'altra és tenir pressa per donar-lo! En el meu cas, pel que fa al meu cos, la ciència pot esperar!

El nou Trueta, en "stand by"

Imatge actual de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Foto: Roger Casero

En els aparells electrònics el mode "stand by" és aquell en el que l'aparell està en mode d'espera, sense estar apagat del tot, a l'espera de rebre ordres!

Aquesta és exactament la situació del nou Trueta o, si no us agrada la denominació "nou Trueta", la situació al voltant del futur de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona!

Ha estat el govern d'Artur Mas, el conseller Boi Ruiz per ser més precisos, qui ha situat, prement la tecla vermella del "comandament", el futur de l'hospital Trueta en aquesta situació d'espera, no només aturant el projecte del "nou Trueta" que havia projectat el govern de José Montilla, amb Marina Geli com a consellera de Salut, sinó no prenent cap decisió alternativa al projecte descartat o, el que és el mateix, deixant la situació de l'hospital Trueta en "stand by".

No és el debat sobre el futur del Trueta un debat nou, i encara menys un debat tancat! En el cor del debat hi ha la decisió de si el futur de l'hospital Trueta passa pel nord o pel sud, si passa...

- Per Girona, entenent que l'opció de Girona es situa a la zona nord, a tocar de Sarrià de Ter i amb la construcció del Campus de Salut amb la Facultat de Medicina entre Girona i Sarrià de Ter
- O per Salt, a tocar del Parc Hospitalari Martí i Julià.

Aquest és un debat que de nou s'ha atiat arran de dues notícies aparegudes recentment: el futur trasllat de l’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona) i del laboratori clínic regional de Girona del Trueta al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.

Personalment penso que cap d'aquestes dues noticies és significativament rellevant per a decantar la balança vers una opció o una altra, tot i que sí que es percep, de fa temps, que el conseller Boi Ruiz es troba còmode, molt còmode, en aquesta situació d'indefinició, gaudint des de la conselleria dels moviments i posicionaments polítics i territorials de caràcter local.

La sensació és que si d'ells depèn, de Boi Ruiz i del govern d'Artur Mas, mantindran el futur de l'hospital trueta en aquesta situació de "stand by" fins que s'albiri la possibilitat d'invertir, si s'escau, en un "nou Trueta".

La posició de "stand by", però, consumeix energia, molta energia! Prou que ho sabem! La posició en "stand by" que el govern d'Artur Mas manté amb el futur de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona consumeix també molta energia, moltes energies!

No hi ha pitjor decisió, a vegades, que no prendre cap decisió!

Desconcertat amb el nou Trueta, preocupat pel Campus de la Salut de #SarriadeTer

Espai on es preveu construir el futur Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter.

Ai ai ai! Encara prendrem mal! Jo que em pensava que amb la visita del conseller  de Salut Boi Ruiz a Girona el tema del Trueta i la Facultat de Medicina quedaria, com deia aquell, "zanjat i punto"!

Doncs es veu que no i, llegint entre línies, fins i tot sembla que el tema estigui més obert que anys enrere...

D'acord que els titulars serveixen pel què serveixen, però el del diari El Punt Avui de l'altre dia quasi m'espatlla l'esmorzar: "Salut busca uns terrenys alternatius per al nou Trueta".
Terrenys alternatius vol dir als que té previstos a dia d'avui... i els alternatius, tot i dins el terme de Girona, a on?

I tot i que sembla que queda clar, i això ja és un avenç, que Hostipal Trueta i Facultat de Meducina (bé, Campus de Ciències de la Salut) han d'anar agafadets de la mà, no deixa de ser enigmàtic aquest paràgraf de la mateixa notícia del diari El Punt avui: "Salut s'ha posat en contacte amb la Universitat de Girona per saber quins espais necessita per a la Facultat de Medicina, perquè, al seu entendre, són dos equipaments que han d'estar vinculats".

Que quins espais? Que no ho sap Boi Ruiz i Salut que a Sarrià de Ter tenim un conveni amb la UdG de l'any 2009 en el què ja es definixen uns terrenys per al Campus de Ciències de la Salut!

Llegint el Diari de Girona hom es queda si fa a o no fa allà mateix, d'entrada amb un titular també inquietant: "Salut demana altres terrenys per al nou Trueta", però la inquietud esdevé desconcert llegint l'interior de la notícia: "Ruiz va explicar ahir que fer un nou Trueta a l'entrada nord de Girona (el lloc d'ara) comporta "limitacions d'espai" i enderrocar l'edifici vell, una acció que sempre ha comptat amb l'oposició de CiU. No obstant, la conselleria encara manté sobre la taula totes les opcions que han anat sortint fins ara: emplaçar-lo fora de Girona, reformar l'actual hospital o fins i tot recuperar el projecte bàsic del tripartit."

Inquietud i desconcert pel nou Trueta, i desesperació pel Campus de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter.

Sí, ja ho sé, som un poble d'encara no 5.000 habitants, però aquí sembla que nosaltres, el poble de Sarrià de Ter, no comptem per a res, ni nosaltres ni els nostres acords amb Girona i la UdG per a l'emplaçament del Campus de Ciències de la Salut!

Que potser és paper mullat el pla parcial de la zona de Mas Boscosa que s'està fent per projectar el Campus de la Salut? I els acords amb els propietaris dels terrenys per a la cessió de l'espai que necessita la UdG?

Aviat Sarrià de Ter, i amb un retard de com a mínim 4 anys, aprovarem inicialment el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) que recollirà la normativa urbanística feta fins a la data, i la necessària en un futur, referent al Campus de Ciències de la Salut; també aprovarem, properament, un pla estratègic de promoció econòmica que pivota, en part, en el futur Campus de Ciències de la Salut...

La veritat és que sembla que Boi Ruiz jugui a fer de Sheldon Adelson amb el seu particular "Eurovegas": el nou Hospital Dr. Josep Trueta de Girona!

Potser la propera vegada que passi per Girona, el convidarem a Sarrià de Ter...

El vell debat sobre el nou Trueta; una perspectiva des de #SarriadeTer

Amb perplexitat, per posar-hi algun adjectiu, he vist que aquestes darreres setmanes s’ha revifat el vell debat sobre el nou Hospital Josep Trueta, un debat, pensava jo, ingenu, que estava tancat.

Els canvis dels governs de Catalunya i municipal de Girona, també el de Salt, han generat més dubtes que certeses respecte el projecte del nou Trueta que els anteriors governs de Catalunya i de la ciutat de Girona havien deixat enllestit. I el què alimenta els dubtes és la indefinició sobre el seu emplaçament i la recuperació del debat, altra vegada, si el nou Trueta s’ha de fer a Girona, a Salt o qui sap on més...

Aquest hauria de ser ja, a hores d’ara, un debat superat! I és que la història ve de lluny!

A l’any 2005 el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar la voluntat de construïr un nou Hospital Josep Trueta.
El 31 de març de 2005 una delegació del govern municipal de Sarrià de Ter, formada per l’aleshores alcalde, Nicolás Pichardo, la tinent d’alcalde Assumció Vila i jo mateix, també tinent d’alcalde, vam fer via al parlament de Catalunya per reunir-nos amb la Consellera de Salut, Marina Geli.
Era del nostre interès conèixer de primera mà les previsions de la Conselleria de Salut respecte a l'emplaçament del nou Hospital Trueta, així com plantejar la possibilitat d´oferir el sector del Mas Boscosa, al límit de Sarrià de Ter amb Girona, bé per ubicar-hi el nou hospital, bé per ubicar-hi serveis paral·lels i/o relacionats amb l’activitat hospitalària, entre ells ja la possibilitat de fer-hi la Facultat de Medicina (atès l'interès manifestat, des del 2004, pel Col·legi de Metges).

Poc més d’un any després, el 7 d’agost de 2006, l’alcaldessa de Girona Anna Pagans i l’alcalde de Sarrià de Ter Nicolás Pichardo presentaven l’acord d’ambdós municipis d’oferir els terrenys del sector de Mas Boscosa per al futur emplaçament de la Facultat de Medicina i el Campus de Salut, atesa la proximitat de l’Hospital Josep Trueta, de l’actual i del nou que s’estava projectant.

El projecte del nou Trueta a la zona nord de Girona, doncs, anava més enllà de l’hospital, doncs s’acompanyava de la Facultat de Medicina i l’Escola d’Infermeria i l’Institut de Recerca d’Investigació Biomèdica (Idibgi), integrant-hi també l’equipament sociosanitari de Mutuam, present en aquest mateix sector.

El dijous 2 de juliol de 2009 en sessió extraordinària el ple municipal de Sarrià de Ter va aprovar un conveni amb la UdG per a la cessió gratuïta de 20.532 m2 de terreny del sector de Mas Boscosa per al futur Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter amb la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació Biomèdica.

El mateix any 2009 es va començar la redacció del projecte del nou Trueta, que es va presentar l’any 2010. El consens, definició i determinació que fins aleshores hi havia s’ha transformat ara en indecisió, dubtes i recuperació de nous debats. Des de Sarrià de Ter la posició és molt clara: mantenir el nou Trueta al sector nord de Girona, doncs amb la futura construcció, quan la crisi ho permeti, del Campus de Ciències de la Salut, es generarà un nou pol de promoció de la salut i promoció econòmica al voltant de la salut molt important.

Salvar el Trueta, com van escriure dies enrere Pia Bosch i Marina Geli, és apostar pel futur. És una aposta estratègica, d’equilibri territorial, de desenvolupament econòmic, de generació d’un potent clúster al voltant de la salut, el coneixement, la recerca i la investigació.

Davant aquest repte, davant el repte que suposa el nou Trueta i el Campus de Ciències de la Salut el què ens convé és deixar enrere els vells debats i, amb certesa i fermesa, seguir definint aquest projecte.

No revifem vells debats, no generem noves incerteses ja superades... prou pena passem tots plegats com per distreure’ns, ara, amb el què ja estava ben encaminat!

Article publicat a Gironainfo.cat el passat dijous 17 de maig de 2012

La Facultat de Ciències de la Salut, un nou repte per Sarrià de Ter (article del 2006)

Nicolás Pichardo, Alcalde de Sarrià de Ter amb Anna Pagans, Alcaldessa de Girona, durant la presentació de la proposta d’ubicar la futura Facultat de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter (agost 2006). Foto: Diari de Girona

Seguint amb l'acord de ple d'ahir sobre el conveni per la cessió de terrenys pel Campus de Ciències de la Salut, repassant revistes a casa he topat amb aquest article publicat al núm. 58 de la revista Parlem de Sarrià (juliol-agost-setembre 2006) que vaig escriure com a primer tinent d'alcalde:

La Facultat de Ciències de la Salut, un nou repte per Sarrià de Ter
Des que conec Josep Turbau sempre he sentit, de la seva veu, que la única manera d´urbanitzar el sector de Mas Boscosa era relacionant-lo amb l´Hospital Josep Trueta, amb la instal·lació de serveis relacionats amb el món sanitari i de la salut

Conec Josep Turbau des de l´any 1999, quan, amb la Sira, vam venir a viure a Sarrià de Ter, dos mesos abans del naixement de la primera de les nostres tres filles. A partir de llavors vaig anar incrementant la meva relació amb ell, lligada sobretot a la seva activitat com a Alcalde. No deixava de ser una relació cordial d´un Alcalde amb un conciutadà seu. Poc a poc em vaig anar interessant per la política municipal de Sarrià de Ter, sobretot a partir de la meva activitat en algunes entitats del poble (els Amics dels Gegants, Sarrià en Acció, la revista Parlem de Sarrià o Ràdio Sarrià). Com molta altra gent compartia amb ell les inquietuds per conèixer el poble que m´acabava d´acollir, ja que els meus primers records de Sarrià de Ter, sobretot el breu pas pels equips inferiors de la UES, als inicis dels anys vuitanta, restaven molt lluny. Eren aquells els temps en què el meu pare, Just M. Casero, treballava per Sarrià de Ter com a President del Consell Municipal de Sarrià de Ter. No és fins a principis dels anys noranta que Sarrià de Ter apareix de nou, intensament, a la meva vida, portant nom de noia: Sira.

Des que conec Josep Turbau sempre he sentit, de la seva veu, que la única manera d´urbanitzar el sector de Mas Boscosa era relacionant-lo amb l´Hospital Josep Trueta, amb la instal·lació de serveis relacionats amb el món sanitari i de la salut: parlava de la possibilitat que hi anessin els col·legis de metges i de farmacèutics, de cridar l´atenció de clíniques de salut, de gimnasos, serveis de fisioteràpia, odontologia... és a dir, crear un parc mèdic. De no ser així no s´hauria negat a requalificar en més d´una ocasió aquest sector, ara industrial i comercial, en residencial; la darrera vegada essent jo un regidor del seu equip de govern. Humilment penso que és de justícia atorgar-li la paternitat de la idea, idea que ell no només va tenir sinó que va treballar intensament durant força temps.

És imprescindible aquest comentari alhora de parlar d´aquesta oportunitat que s´obre, per Sarrià de Ter, de tenir els estudis universitaris de Ciències de la Salut (medicina, infermeria...) al sector de Mas Boscosa.

En motiu del projecte constructiu del nou Hospital Josep Trueta, el 31 de març de 2005 una delegació de l´equip de govern de l´Ajuntament de Sarrià de Ter, encapçalada per l´Alcalde, Nicolás Pichardo, acompanyat pels tinents d´alcalde Assumpció Vila i jo mateix, Roger Casero, ens vam entrevistar, amb la Consellera de Salut, la Senyora Marina Geli, al Parlament de Catalunya. Era del nostre interès conèixer de primera mà les previsions de la Conselleria de Salut respecte a l´emplaçament del nou Hospital Trueta, així com plantejar la possibilitat d´oferir el sector del Mas Boscosa bé per ubicar-hi el propi hospital, bé per ubicar-hi serveis paral·lels i/o relacionats, entre ells ja la possibilitat de la Facultat de Medicina (atès l´interès del Col·legi de Metges).

Precisament ha estat aquest any que la possibilitat de la implantació d´una Facultat de Medicina a la demarcació de Girona ha tornat a l´actualitat, amb l´expressió a favor del mateix Govern de la Generalitat (el Conseller d´Educació i Universitats, el Senyor Joan Manel del Pozo i la pròpia Consellera de Salut, la Senyora Marina Geli) responent a la demanda formulada, l´any 2004, pel Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Aquest estiu des de l´equip de govern de l´Ajuntament de Sarrià de Ter hem mantingut diverses reunions amb l´Ajuntament de Girona (per defensar junts aquest projecte davant altres possibles ubicacions -Figueres o Salt-) per promoure la ubicació de la futura Facultat de Ciències de la Salut a Sarrià de Ter, vinculada al nou Hospital Universitari Josep Trueta i posant en valor la seva ubicació estratègica (comunicacions, en previsió del nou pont sobre el Ter, proximitat amb l´hospital, creació d´un nou campus, consolidació d´àrea urbana...). Aquesta proposta es va presentar públicament a principis d´agost a l´Ajuntament de Sarrià de Ter.

Al mes de setembre el Ple de l´Ajuntament de Sarrià de Ter vam aprovar una moció de suport a la implantació d´una Facultat de medicina a la demarcació de Girona, impulsada pel Col·legi Oficial de Metges de Girona, amb aquests termes:

“Manifestar la voluntat de què s´implanti una Facultat de medicina a la demarcació gironina i recolzar al Col·legi oficial de metges de Girona en la seva sol•licitud d´implantació d´una Facultat de medicina a la demarcació gironina i que aquesta Facultat s´inclogui dins la Universitat de Girona.

Manifestar la voluntat de l´Ajuntament de Sarrià de Ter de la disponibilitat d´una possible cessió de terrenys per a la Facultat de medicina.

Notificar el present acord al Col·legi oficial de metges de Girona, a la Universitat de Girona, al Departament d´Educació i al Departament de Salut.”

Des de l´equip de govern ens mostrem esperançats amb la possibilitat de ser poble universitari; és un nou repte per Sarrià de Ter que ens oferirà noves oportunitats a nivell de desenvolupament econòmic, de serveis, d´ocupació, de formació, d´equipaments, de coneixement... Se´ns dubte en Josep Turbau, fa més de mig lustre, ja n´era ben conscient, hi somiava i ho estudiava. Aquest repte ens fa treballar de valent, ara, per un present diferent, un present amb un Sarrià de Ter universitari, per un futur millor.

-------------------------

pd1: notes de premsa sobre aquesta qüestió publicades l'estiu de l'any 2006 al web de Sarrià de Ter:
Sarrià de Ter ofereix terrenys per a la futura seu de la Facultat de Medicina (7 agost 2006)
Moció per a la implantació d’una Facultat de medicina a la demarcació de Girona (22 de setembre 2006)

pd2: entrades al bloc sobre aquest tema:
Marta Aymerich, una sarrianenca a la nova Facultat de Medicina, publicada el divendres 23 de maig de 2008.
Acord municipal pel conveni amb la UdG pel Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter, publicada el dijous 2 de juliol de 2009.

Acord municipal pel conveni amb la UdG pel Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter

Imatge d'una proposta de nou Hospital Josep Trueta que no es farà.

Aquest dijous al vespre els tres grups municipals de Sarrià de Ter hem aprovat per unanimitat, en sessió extraordinària del Ple municipal, el conveni amb la UdG per a la cessió gratuïta de 20.532 m2 de terreny del sector de Mas Boscosa per al futur Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter, que inclourà la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació Biomèdica.

Avui, en la intimitat d'un Ple extraordinari amb la presència al públic només del tècnic de Ràdio Sarrià, per a la gravació del mateix, avui, en aquesta intimitat, s'ha produït un dels grans i importants acords (fruit d'altres i que en portarà d'altres) ja no només d'aquest mandat, sinó de la història del nostre poble: Sarrià de Ter cedeix terrenys, fruit d'un conveni urbanístic previ amb els propietaris, a la UdG per a la creació del Campus de Ciències de la Salut, situant d'aquesta manera el nostre poble, Sarrià de Ter, en el mapa universitari amb un projecte important i potent. Aquest és un projecte de poble que es va iniciar amb l'anterior govern (PSC, del qual jo formava part) i que l'actual (ERC + CiU) ha seguit impulsant.

Queda enrere, però és important, el dia, deu fer fa tres anys, en què l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el llavors alcalde de Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo, van presentar a Sarrià de Ter la proposta conjunta d'ambdós municipis d'ubicar el Campus de Ciències de la Salut al sector de Mas Boscosa de Sarrià de Ter, sector molt proper a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta...

Però aquest és un projecte que transcendix el nostre poble, naturalment, que transcendix fins i tot l'àmbit de l'àrea urbana de Girona, aquest és un projecte de País que donarà resposta (de fet la Facultat de Medicina de Girona ja la dóna) a la necessitat de professionals de la salut per els nostres hospitals i centres de salut, alhora que la captació i creació de coneixements i talents, essent-ne el seu màxim exponent el Dr. Ramon Brugada.

La satisfacció per l'acord d'aquest vespre és molt gran, la satisfacció de participar-hi com a regidor, en el meu cas portaveu del gruo municipal del PSC de Sarrià de Ter, per haver-hi participat anteriorment des del govern municipal... És una passa més, però en queden moltes més encara per fer realitat un dels grans projectes per Sarrià de Ter, Girona i les seves comarques i per a Catalunya.

------------------------------

pd: també et pot interessar, d'aquest bloc, Marta Aymerich, una sarrianenca a la nova Facultat de Medicina, publicat el divendres 23 de maig de 2008.

Marta Aymerich, una sarrianenca a la nova Facultat de Medicina

He sentit una gran alegria a l'assabentar-me que la sarrianenca Marta Aymerich serà, a partir del proper dilluns, la directora executiva de la Facultat de Medicina de la UdG.

El primer pensament que he tingut és la importància, per part de les persones que han d'impulsar-los, d'estimar els projectes; estimar vol dir sentir-los propis, viure'ls professionalment, naturalment, però amb aquell valor afegit que suposa una vinculació major...

Però la importància del nomenament de la Marta Aymerich és la seva capacitat tècnica i professional, sobradament demostrada aquests darrers anys.

Amb la Marta Aymerich la nova Facultat de Medicina va prenent forma, després dels nomenaments anteriors de Carles Abellà, com a coordinador d'estudis i de Ramon Brugada com a degà.

La Facultat de Medicina és el gran proper projecte de la UdG, un projecte íntimament lligat a Sarrià de Ter pel seu futur emplaçament, fet que suposarà un esdeveniment importantíssim al nostre poble, amb la inclusió del campus de Sarrià de Ter al mapa universitari gironí.

Ahir els dos diaris gironins recollien la notícia:

Diari de Girona

Marta Aymerich és la directora executiva de la facultat de medicina de la UdG

Vol crear un ens que aglutini la universitat, el Trueta i l'institut d'investigació biomèdica

Tapi Carreras, Girona.
La facultat de medicina de la Universitat de Girona (UdG) ja comença a caminar amb les classes al proper curs a Montilivi i amb el nomenament d'alguns càrrecs. La sarrianenca Marta Aymerich i Martínez ha estat escollida per ser la directora executiva de la facultat.Aymerich, col·laboradora de Diari de Girona, ja començarà en breu les primeres tasques en el nou càrrec amb l'objectiu de crear un organisme que aglutini les tres institucions que giraran al voltant de la facultat: la Universitat de Girona, l'hospital Josep Trueta i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona. Aquest ens hauria de coordinar els tres organismes per anar sempre cap a una mateixa direcció i , per exemple, fer compatible que els professors, puguin seguir treballant a l'hospital i investigant a l'Institut. La nova directora executiva de la facultat de medicina és doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2000). Té un màster en Avaluació i Gestió de Serveis Sanitaris per la UAB (2001) i un altre de salut pública per la Universitat de Harvard (1999). També té un diploma de Postgrau en Política Social per la UAB (1995). Ha treballat com a metgessa generalista (1993-95) i com a investigadora de la Unitat de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica(1999-2000). Ha ocupat la Vicesecretaria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (1997-2002).
Fins ara era la directora de l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, una empresa pública del Servei Català de la Salut, on ha desenvolupat la seva carrera professional com a investigadora des de 1995. De l'any 2004 al 2006 va ocupar la Direcció general del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat diversos articles en revistes nacionals i internacionals i és autora de múltiples ponències i comunicacions relacionades amb l'avaluació i recerca en serveis sanitaris. És avaluadora de projectes de recerca de la Comissió Europea, de l'Agencia Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP) del Ministeri de Ciència i Innovació, del Fondo de Investigación Sanitaria (FIS) del Ministeri de Sanitat i de diverses organitzacions científiques. A més, ha estat professora en més de 50 cursos, especialment de postgrau però també de pregrau.

El Punt

Marta Aymerich és la nova directora executiva de la Facultat de Medicina de la UdG

Té 39 anys, és de Sarrià i feia recerca en l'àmbit públic

EDUARD BATLLE.
GironaLa metgessa sarrianenca Marta Aymerich és la nova directora executiva de la Facultat de Medicina de la UdG i és el tercer càrrec directiu que es confirma després de Ramon Brugada, com a degà, i Carles Abellà, com a coordinador d'estudis. Aymerich s'incorpora a la UdG després d'haver ocupat diferents càrrecs i de potenciar la recerca en l'àrea de la salut pública.
Aymerich va agrair ahir la confiança de la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, en el seu nomenament per dur a terme una tasca que considera «molt especial, perquè és a Girona, i molt interessant, des del punt de vista professional». La metgessa sarrianenca tindrà el despatx al Parc Tecnològic de la Creueta i la seva esperança és aportar, a partir de dilluns, «idees i esforços per potenciar la recerca i el desenvolupament [el concepte R+D]». El seu càrrec anirà molt lligat al del degà, el cardiòleg Ramon Brugada, que s'ocuparà més de la direcció acadèmica, quan deixi el Canadà i arribi a la UdG.
«Sempre he treballat a Barcelona i no m'esperava que pogués tornar a casa», va afegir la nova responsable de la direcció estratègica de Medicina, que destaca que, tot i tenir dues ofertes més d'universitats catalanes, «ha prevalgut el repte de tornar a Girona». Resideix a Sarrià, té 39 anys i ve a la UdG després d'haver ocupat càrrecs com a directora de l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdica (AATRM) i del CIRIT (Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica). Sempre ha desenvolupat la recerca en l'àrea de salut pública a Barcelona i ara tindrà l'objectiu de projectar que la Universitat, l'hospital Josep Trueta i l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) treballin coordinats i en xarxa, en els procés de la recerca dels professors i metges.

Moltes felicitats Marta!.

----------------------------

pd1: ahir vaig tenir l'oportunitat, al sopar solidari de GERDD, de felicitar els seus pares, a la Maria Lluïsa, mestra de Sarrià de Ter durant molts anys, i en Lluís Aymerich, primer tinent d'alcalde de Sarrià de Ter.

pd2: la Marta és col·laboradora del Diari de Girona, on hi té una columna. Alguns articles que ha escrit són:

Pecats socials.

Fragment: Jo diria que amb aquesta ampliació és probable que l'Església Catòlica augmenti el nombre de pecadors, però no el nombre d'usuaris del confessionari. Més aviat al contrari. Si ara, diuen, es confessen habitualment el 60% dels catòlics pecadors (m'imagino que deu ser dels que van a missa, sobretot tenint en compte que no es coneix el cens de catòlics ja que ningú, tret dels conversos, no en fa una sol·licitud d'ingrés), aviat el percentatge es veurà reduït. Auguro que el nombre de pecadors serà major i els confessats els mateixos. Ai, no, que pecadors ho són tots els catòlics (per un moment, havia oblidat el catecisme). Per tant, és una qüestió d'acumular més o menys pecats a l'esquena i, en conseqüència, tenir una major o menor penitència.

Antònia Font.

Fragment: Dius que "ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud" i jo penso que ets genial, que el que dius, malgrat pugui semblar paradoxal, és ple de sentit. I que hi poses música, molta música. Més que mai. Dius que és com bufar i fer ampolles ("coser i cantar" -com t'agrada dir) però jo no m'ho crec. Expressar alegria i malenconia, claror i foscor, complexitat i senzillesa tot d'un plegat no ha estat mai tasca fàcil i és per això que tens tanta requesta Antònia Font. "T'estim". T'ho dic perquè, com tu, "ja tenc una edat" però no podré dir-te mai que "redunden aquestes paraules damunt tot lo que hem fornicat". Tu sí que ho pots dir i a ritme de pop (reggae o vals, tant se val) reblat amb orquestra simfònica.

pd3: Marta Aymerich ha estat pregonera de Sarrià de Ter... aquesta qüestió, però, ja serà un altre post...

Continuarà...