No recordo el
nom de l'assignatura i em sembla recordar, si la memòria no em falla, que la fèiem a
setè i vuitè d'EGB, l'equivalent als primer i segon d'ESO actuals. I posats a
navegar pel fil de memòria, a risc de caure més que en
l'abisme de l'oblit en
l'error, diria que l'assignatura la fèiem els
divendres a la tarda.
Si no es deia
tecnologia, com es diu avui, podria dir-se
manualitats o
treballs manuals, tant li fa doncs de fet és que que eren. Recordo haver
teixit una bufanda, naturalment amb la
inestimable ajuda de la
meva mare, un
tapís, l'únic de la meva creació, haver fet un
circuït elèctric, amb pila de 4,5 volts i bombeta inclosos, però recordo que el més
feixuc, però divertit treball que vaig fer va ser una
catapulta amb peces de fusta!
I sí, també vam fer un periscopi! De fet,
qui no ha fet mai un periscopi? És un
senzill i enginyós joc de miralls que ens permet jugar com si fóssim dins un
submarí a les profunditats del mar, espiant el que hi ha sobre les onades....
A la seva manera
també hi juga Gerard Piqué des de fa uns dies,
no amb un periscopi pròpiament dit sinó amb
Periscope, una
aplicació mòbil propietat i vinculada a
Twitter que permet fer
retransmissions en directe des del telèfon mòbil o tauleta.
Gerard Piqué després dels partits
s'hi connecta i interactua directament amb els seus
seguidors,
responent a les seves preguntes sobre el
partit, l'equip, el club, l'actualitat i la seva vida privada; aquest particular
post partit el retransmet des de la
concentració de l'equip (autobús, avió) i fent-ne
partícips alguns dels seus companys.
El seu ús ha
revolucionat les xarxes socials, com ja és habitual amb
Gerard Pîqué, ha generat
inquietud al club, especialment al departament de
comunicació i màrqueting, i ha obert un
debat als mitjans de comunicació.
Generalment la
relació dels jugadors del Barça amb la premsa, pel que fa a
assumptes del club, la
gestiona el
departament de comunicació del club i és
a través dels mitjans, dels periodistes, que
els jugadors arriben al públic, als seguidors. Aquest és el
model clàssic de comunicació.
Aquesta
posada en escena, controlada pel departament de comunicació, també ajuda i permet donar
compliment als compromisos publicitaris del club, o de les competicions en les que el club participa, amb els
patrocinadors: d'aquí que quasi sempre les
declaracions de jugadors i entrenadors a
sala de premsa, a la
zona mixta o a
peu de la gespa es facin davant
plafons publicitaris. Cal recordar que els
clubs gestionen part, o en alguns casos la totalitat, dels
drets d'imatge dels jugadors.
Amb el
Periscope Piqué no només es
salta els periodistes i els mitjans, també podria estar-se
saltant els canals oficials pels quals el club, i els seus empleats, es
comuniquen.
Diu
Gerard Piqué que
sense el filtre dels mitjans (que editen, que fan una curació i tractament dels continguts que emeten, curació subjecta més als interessos editorials dels propis mitjans que no de l'emissor) pot fer
arribar als seus fans i seguidors el missatge tal i com ell el diu, i no tal i com l'interpreten els periodistes. Comunicació
directa i en directe, sense intermediaris:
la nova comunicació.
Davant aquesta situació el més
temptador seria dir:
avall el periscopi! Però
prohibir que
Piqué, o qualsevol altre jugador, faci servir
Periscope després del partit no només és
impossible, també i sobretot és
inútil. Potser caldria
regular quan, com i on fer-ne ús, doncs és cert que en les seves
retransmissions pot
vulnerar la intimitat de companys seus que no volen ser
gravats i exposats sense la seva
autorització.
La regulació és la solució, i
beneficia a totes les parts, doncs és evident que amb un
bon ús el
Periscope de Piqué també dóna molta
més projecció al Barça, doncs
Gerard Piqué, com el Barça, també és una
marca, té els seus
valors i la seva
legió de fans!
No en va ja
fa temps que els
esportistes també són presents a les
xarxes socials (Twitter, Instagram, Facebook...) i hi
naveguen com la resta de mortals:
uns amb més gràcia i encert que d'altres!
Ja fa
molts anys, més de
vint-i-cinc, que vaig fer el meu
periscopi, però amb el pas dels anys he pogut comprovar, amb les meves filles, que
segueix essent un treball manual molt actual! I si amb el
periscopi jugàvem a
submergir-nos en profunditats imaginàries, amb el
Periscope ens
submergim, tafaners com som, a les
profunditats (o superficialitats) de la
vida retransmesa en viu i en directe dels altres.
El
periscopi i el
Periscope, res més que un
simple i enginyós joc de miralls...
