Amb la Sira seiem a la primera fila de la
Sala de Cambra de l'Auditori de Girona. Al hall de l'Auditori, també a fora, abans d'entrar, hem trobat amics i coneguts. Tots volem escoltar, alguns per primera vegada, d'altres reincidint, a
Le Croupier (
MySpace i també
wiki).
La Sala de Cambra es va omplint; em trobo amb en David Ibáñez, programador de l'Auditori i músic (Edaurd Canimas i Electrotoylets) i em diu que hi ha molta gent... De fet a l'entrada, acompanyant una amiga de la Sira a la guixeta per comprar una entrada, veiem que la Sala de Cambra, amb capacitat per prop de 400 persones, starà pràcticament plena.
Hi ha ganes, moltes ganes d'escoltar
Le Croupier a l'Auditori.
Després d'un primer concert al Teatre de La Cellera de Ter (25/5/08), poble natal de Carles Cors, Le Croupier va fer dos concerts de presentació al
Casino de Girona del carrer Albareda, el dimecres 30 d'abril i el dijous 1 de maig de 2008. Amb la Sira vam tenir l'oportunitat d'assistir al segon concert al Casino de Girona. I Le Croupier ens va encantar!. Uns dies més tard (17 de maig) amb les nenes el vam anar a escoltar al Pati de la Diputació de Girona (galeria de fotos). Des d'aleshores Le Croupier ha estat molt actiu: a part del disc (Me han dicho que...), Le Croupier grava el seu primer
vídeoclip del single (Virgínia) del seu primer disc. També va al Mercat de la Música Viva de Vic (19/9/08) en una sessió del
Showcase, és a dir, una actuació per a programadors. El vídeoclip comença a rutllar per les televisions i Le Croupier segueix amb la promoció.
El concert d'aquest dijous a l'Auditori és el primer de la sère de concerts que Le Croupier té a la seva agenda, fins a principis de març: Torroella de Montgrí, Andorra, Barcelona, Madrid, Figueres i Roses.
Però tornem al concert d'aquest dijous... Com en els altres concerts, presideix l'escenari un gran As de diamant, figura que no només és la imatge de Le Croupier, sinó que serveix, als concerts, per projectar-hi les imatges que acompanyen les cançons.
Des de la primera fila, situat entre Le Croupier i el guitarrista (Renée Garcia), gaudeixo del concert veient de molt a prop els músics. Le Croupier està especialment motivat i, com transmet al llarg del concert, se'l veu molt content per l'acollida i suport del públic, de casa...
La seva actitud a l'escenari és impecable (i implacable!): Carles Cors és, a part de músic, actor, però Le Croupier és més que un personatge que interpreta; Le Croupier és un alter ego de Carles Cors, té molt de Carles Cors... Per això Le Croupier té credibilitat, perquè no és un personatge de ficció, és un personatge que respira i transpira Carles Cors. La sintonia amb la banda és una altra de les claus de l'èxit; són bons músics que, per sobre de tot, juguen també molt bé les seves cartes, vestits com sempre amb pantaló, americana i corbata de llacet...
Le Croupier va desgranant les cançons del seu primer disc, cançons cada vegada més conegudes pel públic, en especial Virgínia... A mi m'agrada, i estremeix especialment, la versió de la cançó
I'm your man, de Leonard Cohen. Però tal i com havia intuït al twitter [
Qui és Le Croupier?. Per si encara no el coneixes sàpigues que sempre té un bon joc... i un As a la màniga!.], Le Croupier tenia efectivament un As a la màniga, l'estrena d'una nova cançó:
5 de cada 6 (?).
Però el concert va tenir dos alicients musicals més: la trompeta de Josep Picot i el Black Jack Quartet (un quartet de corda format per Raúl Sánchez, Oihane Intxaustegui, Adur Ugalde i Pau Ferrer). La corda i la trompeta ajuden a arrodonir la textura del só i la música de Le Croupier.
Rere meu, a la segona fila, unes noies més jovenetes no paren de cridar "guapo" al final de cada cançó... Al final del concert me les miro i m'adono que, més enllà d'alguna mainada que acompanya els pares, són de les persones més joves que han assistit al concert... M'agrada veure com aquestes jovenetes també frisen amb Le Croupier; la seva música, les seves lletres, s'allunyen molt de l'etiqueta de rock català... de fet la majoria del públic és de trenta anys amunt... Una de les etiquetes que es comencen a posar a la música de Le Croupier és la de
cançó d'autor impregnada d'aires de cabaret, de taverna...
El concert, d'una hora i mitja, satisfà el públic, entregat amb aplaudiments i xiulets penso que també a Le Croupier i a la seva banda; són profetes a casa!. Acabat el concert amb la Sira ens retrobem amb un antic professor d'institut (IES Carles Rahola) que ens diu que el concert li ha agradat molt i ens pregunta si les lletres són pròpies... I sí, són pròpies!. Parlem de la seva música, del seu estil, de l'escenografia, de com es vesteix, de la seva actitud, de com es mou i domina l'escenari, dels gestos, de com es dirigeix al públic, de com el mira a través de les seves ulleres... però cal escoltar les seves lletres, la manera que té d'explicar-nos històries d'amors i perdedors, de barris baixos, de fum de cigarretes...
M'agrada Le Croupier perquè m'ofereix quelcom nou, diferent, fresc, intel·ligent... En Carles juga i juga fort, aposta per la música, sense deixar del tot res del que fins ara feia (teatre, docència). Le Croupier li dóna molt bon joc, no és cap farol, és un pòquer d'asos que espero que guanyi la partida!.
----------------------------
pd1: Fitxa tècnica del concert:
Manel són una gran troballa, un petit tresor, una agradable companyia quan, per exemple, cal fer el sopar i, havent sopat, cal endreçar mínimament la cuina... fan de molt bon escoltar i 
Le Croupier
Le Croupier
