En la majoria d'ocasions els
finals no solen ser mai com un se'ls
imagina, a vegades per
inesperats, d'altres perquè la
realitat és molt
tossuda i massa sovint
s'allunya de les
càbales del nostre
magí.
Les
eleccions municipals d'aquest
2019 marquen el
punt i final a la meva
vida com a
regidor de l'
Ajuntament de
Sarrià de Ter, una vida de
setze anys en la que hi ha hagut
temps de i per tot, o quasi tot...
Al final d'aquesta
etapa és impossible no
mirar enrere i observar, ara ja des d'una
major distància emocional i, possiblement, amb una
mirada més madura i
menys innocent, la
trajectòria traçada des de les
eleccions municipals de
2003.
I en aquesta
mirada de cua d'ull sobresurten sobretot
dos qüestions que, especialment ara, sento que us he de
transmetre precisament en aquest escrit de
comiat: un
agraïment i unes
disculpes.
Al llarg d'aquests anys m'he sentit
privilegiat, no pels privilegis inherents a la
condició de regidor, més aviat minsos en qüestions materials i pecuniàries, sinó per la
vessant més noble de la
política i la
democràcia: la
representació institucional dels veïns i veïnes i la
gestió d'allò
públic i comú.
Els i les regidores
exercim el càrrec per
encàrrec vostre, i la nostra
responsabilitat és ser la
vostra veu i respondre, des de les competències que tenim atribuïdes, a les
vostres necessitats i anhels en un
contracte democràtic que s'estableix, es renova i s'actualitza a l'hora de
votar.
Així doncs,
moltes gràcies a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, moltes gràcies a totes i tots en general i, especialment, als qui al llarg d'aquests anys m'heu permès, amb els vostres vots, exercir de regidor, bé al govern, bé a l'oposició.
El
meu pas per la política activa ha estat essencialment
a i per Sarrià de Ter: aquí va
començar, aquí
s'acaba ara.
El meu interès per la
política municipal de
Sarrià de Ter no va començar l'any
2003, sinó quatre anys abans, l'any
1999!
A
l'estiu del 1999 vaig venir a
viure a Sarrià de Ter i, a partir d'aleshores, vaig començar a entrar en contacte amb el
món associatiu del poble, especialment amb la revista
Parlem de Sarrià, els
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, l'associació de solidaritat
Sarrià en Acció, la comissió organitzadora de les
Jornades del Paper i posteriorment a
Ràdio Sarrià; ben aviat també vaig entrar en contacte amb el
grup municipal del PSC, aleshores al
govern municipal en el
tercer mandat municipal de
l'alcalde Josep Turbau.
De l'alcalde
Josep Turbau en vaig
aprendre molt i ràpid, d'ell i de totes les persones amb les que, al llarg d'aquests anys, he compartit grup municipal: l'alcalde
Nicolás Pichardo,
Joaquim Massegú,
Àngel Mesas,
Iolanda Jiménez,
Loli Fernàndez i
Assumpció Vila, amb qui resulta
impossible, alhora que
gratificant, parlar de
Sarrià de Ter i de tot el que s'hi cou... A totes i tots ells,
moltes gràcies!
Moltes gràcies també als i les qui, al llarg d'aquests anys m'han
acompanyat en les diferents
candidatures municipals, especialment a en
Joan Quesada per la seva
entrega i dedicació, a vegades, com si fos un regidor més!
I també un
agraïment a les
regidores i regidors dels
altres grups municipals amb qui he compartit plenari, i
confrontat idees i projectes sempre des del respecte institucional, un
agraïment especial pels
alcaldes Roger Torrent i
Narcís Fajula.
I naturalment
moltes gràcies als i les
treballadores de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb qui al llarg d'aquests anys hem compartit gestió.
En el
balanç, més
qualitatiu que
quantitatiu, pesen més les coses
positives que les negatives, i si de quelcom em sento modestament
orgullós és d'haver
contribuït, al seu dia, a
fer créixer les àrees de
serveis socials i d'
educació municipals.
No voldria cloure el meu
agraïment, però, sense fer un
agraïment sentit a la
meva família en general, i en especial a l'
Abril, la
Irina, la
Clàudia i la
Sira, no només pel seu
suport incondicional al llarg d'aquests
setze anys, també per tot el que
m'he perdut, per
no haver-hi pogut ser sempre, doncs és evident que la
política municipal si
esgarrapa un temps, és el
personal i familiar...
Són molts els
agraïments i encara, ben segur,
em quedo curt! I entre tants agraïments voldria afegir també una
disculpa; una disculpa per si, al llarg d'aquests
setze anys, en la meva dedicació com a
regidor no sempre he
complert amb les expectatives generades, no he estat en algun moment a
l'alçada de les
circumstàncies i de les meves
responsabilitats, o simplement no
he pogut o sabut donar resposta a les vostres
necessitats.
Fa
quatre anys, quan vaig decidir presentar-me, finalment, a les eleccions
municipals de 2015, vaig
decidir que aquest seria
irremeiablement el meu
darrer mandat municipal. Ara el
destí del
grup municipal socialista de
Sarrià de Ter és a les
expertes mans del company i amic
Joaquim Rodríguez, una gran
oportunitat per a fer un
nou impuls liderat per un
gat vell, per l'autèntic "
bitxo"!
Els
finals no solen ser mai com un se'ls
imagina, a vegades fins i tot poden
ser millors! El meu com a
regidor de l'
Ajuntament de Sarrià de Ter simplement
ha estat ara, i no he trobat millors paraules que les del poeta
Antonio Machado per acomiadar-me, per
seguir caminant, per seguir
fent camí:
"Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar."
Article publicat al
número 103 de la revista
Parlem de Sarrià.
